Fa dos dies es va presentar la versió final del GNOME3. Ha estat un alliberament una mica descafeïnat pel fet que actualment no hi ha cap distribució estable que per defecte el porte (tot i que sí que es pot provar amb alguns live-cds preparats).
Escriptori del GNOME3
Ens complau presentar-vos el «Consultori de GNULinux.cat», una nova secció on podreu fer les vostres consultes relacionades amb el sexe, cuina, estudis i, si voleu, també sobre GNU/Linux i temes semblants.
Consultori de GNULinux.cat
Com podeu comprovar, això suposa la desaparició del fòrum clàssic que havíem fet servir fins ara. Entenem que cada sistema té els seus avantatges, però aquest nou sistema es mostra molt més dinàmic que no pas un sistema phpbb. Hem provat de migrar la gran majoria de posts del fòrum al nou sistema, per al que hi haja una base de dades, així com assignar cada tema als diferents usuaris que ja existien. La recuperació és acceptable, però no perfecte.
A partir d’ara vos animem a fer les vostres consultes al nostre «Consultori». Vosaltres mateixos hi podreu participar fàcilment. El nou sistema permet votar les respostes, marcar les respostes que siguen encertades, respostes per nivell, etc.
Benvinguts al nou consultori de GNU/Linux.cat!
Per tots aquells qui ja havíeu matat la Linkat (como jo mateix havia fet), ara heu d’empassar-vos les vostres condemnes i enlluernar-vos amb la recent eixida del forn: Linkat 4. (més…)
Ahir va ser April’s fool, una espècie de dia dels innocents dels països anglosaxons. Ens vam trobar amb algunes bromes molt divertides com:
En fi, molt divertit tot plegat! La del GNOME3 va ser força curiosa. La setmana que ve, la gent de Softcatalà farem una festa de presentació a Barcelona, i la broma aquesta ens amoïnava força, per si de cas no ho era. Dilluns vos informarem de la festa. Ara anem pel recull. (més…)
La gent de KDE ha fet un comunicat en relació al seu futur i el de KDE. Hem aprofitat la traducció que han fet a KDE España per posar-la ací:
Qt i el futur de KDE
Després del recent anunci de Nokia sobre la seua futura estratègia en el desenvolupament dels seus telèfons intel·ligents, KDE ha rebut una gran quantitat de preguntes per part d’usuaris i entitats. Bona part d’elles estan relacionades amb el futur del compromís de KDE amb la plataforma de desenvolupament Qt. En aquesta declaració s’estableix que es veu un futur brillant per a Qt i el programari de KDE.
Es va triar Qt al 1996 perquè oferia el millor entorn per al desenvolupament de programari. Avui dia, encara ho fa. Durant els últims quinze anys, KDE ha treballat per a assegurar que Qt estiga sempre disponible, la qual cosa ha desembocat en la creació d’acords amb els quals se sustenta la KDE Free Qt Foundation. El futur de Qt s’ha reforçat en els últims anys per les decisions de Nokia per alliberar-lo sota la llicència LGPL i començar el procés de donar a la comunitat major influència a través de l’Open Governance. S’està treballant amb els socis per a accelerar aquest procés i fer de l’Open Governance una realitat. Mentrestant, s’acull amb satisfacció el compromís continu de Nokia amb Qt, així com el seu continu suport a KDE, com a patró i com a patrocinador de la nostra conferència anual.
Avui dia, KDE s’enfronta a nous reptes i oportunitats. L’escriptori i els equips portàtils tradicionals ja no són l’únic mitjà pel qual els usuaris poden editar documents, entretenir-se i interactuar socialment. Innovacions com els ultraportàtils, tablets i els telèfons inteŀligents, cada vegada més sofisticats, han canviat l’ús de l’ordinador, tot introduint nous factors de forma i formes d’ús. Per primera vegada des de la fundació de KDE, tenim l’oportunitat de donar forma a la naturalesa de l’ús de la computadora, en lloc de competir amb els paradigmes informàtics establits.
El framework Plasma situa a la comunitat KDE en una sòlida posició per a desenvolupar interfícies d’usuari innovadores i agradables per a telèfons intel·ligents, sistemes de bord de vehicles, equips d’escriptori i portàtils, centres multimèdia per a la llar i molt més. Pocs o cap dels competidors de KDE disposen d’un framework per a aplicacions i interfícies d’usuari que resulte tan portable, atractiu i que facilite tant el desenvolupament com ho fa el Plasma. El cor de Plasma i de la portabilitat de les aplicacions és Qt. El codi desenvolupat per a una plataforma pot executar-se amb canvis mínims en plataformes heretades com Microsoft Windows i MacOS X i, sobretot, en Linux i altres plataformes lliures que van des dels dispositius de butxaca als equips d’escriptori. Les recents innovacions en Qt, com Qt Quick, fan més fàcil que mai que els dissenyadors i desenvolupadors convertisquen les seues idees en aplicacions i les oferisquen als usuaris. KDE encara està començant a aprofitar aquestes noves oportunitats.
Qt segueix sent la base sòlida i multiplataforma de tot el que es fa a KDE. Combinat amb les tecnologies de KDE, es considera que Qt és l’entorn perfecte per al desenvolupament de programari multiplataforma. Mai hi ha hagut un millor moment per a donar forma al futur de la informàtica.
A GNULinux.cat ja us hem parlat d’algunes novetats que s’estan preparant per a Ubuntu Natty Narwhal, com ara les noves barres de desplaçament o com redimensionarem les finestres. A WebUpd8 he trobat una altra novetat molt interessant i útil. Des del Centre de programari podrem provar les aplicacions sense haver-nos-les d’instaŀlar.
Això és molt útil perquè, fins ara, des del Centre de programari teníem una descripció de l’aplicació i, en molts casos, una fotografia. Però amb això, normalment, no n’hi ha prou per saber si l’aplicació ens interessa o no. O sigui que no hi havia més remei que instaŀlar, provar i, en cas que no ens agradés, tornar a desinstaŀlar.
A partir d’Ubuntu 11.04, des del Centre de programari podrem tenir un nou botó des del qual podrem executar l’aplicació remotament en un servidor i comprovar si ens agrada el seu funcionament. Aquesta característica no estarà disponible per a totes les aplicacions, però sí per a un bon nombre d’elles.
Per a poder utilitzar aquesta nova característica, primer ens haurem d’instaŀlar el visualitzador d’escriptoris remots Qtnx. Ho podrem fer des del propi Centre de programari, o des d’un terminal:
sudo apt-get install qtnx
No tinc clar si, per tal de tenir disponible automàticament aquesta nova característica, a Ubuntu 11.04 ja vindrà Qtnx instaŀlat de forma predeterminada, o si es podrà utilitzar algun altre visualitzador d’escriptoris remots alternatiu propi de Gtk (com tsclient o Remmina). Més que res per evitar la instaŀlació de llibreries Qt en entorns Gtk.
Bé, sigui com sigui, un cop instaŀlat Qtnx, quan obriu el Centre de programari i cerqueu una aplicació, podeu fer clic en el botó «Més informació». Aquí hi trobareu una captura de pantalla del programa i, just a sota, un botó per a poder-la provar. De moment, el botó no està traduït al català, i hi posa «Test Drive», però ben segur que estarà traduït quan surti la versió definitiva d’Ubuntu 11.04. 🙂
Per fer-vos una idea de com funciona aquesta nova característica, veieu el vídeo que han preparat a WebUpd8:
Aquesta nova característica ja està disponible a la tercera Alpha d’Ubuntu 11.04 Natty Narwhal. Jo ja l’he provat i l’he trobat molt útil, encara que cal acabar d’afinar-la.
GNOME3 és a punt d’arribar. L’Ubuntu 11.04 també. Les properes setmanes es presenten molt interessants amb la presentació de dos escriptoris Unity i Shell que enriquiran l’experiència de l’usuari GNU/Linux.
Però mentrestant… (més…)
Avui, en arribar a casa, m’he trobat amb aquest article a Genbeta on es comenta que Google ha decidit tancar el codi de l’Android 3.0 de forma temporal.
La raó que es dóna és una concreta:
Google ha decidit tancar temporalment el codi de l’Android 3.0 -Honeycomb- per tal d’evitar que tercers desenvolupadors proven de fer-lo servir a telèfons mòbils, cosa que en l’estat actual de desenvolupament suposaria una mala experiència pels usuaris finals
Encara que això siga cert, la realitat és que Google està seguint un model de programari lliure excessivament allunyat del model de programari lliure clàssic. L’FSF ja es va mostrar recelosa de l’ús que Google feia del programari lliure, mentre que Linus Torvalds va justificar-ho.
Més enllà d’acusar o no a Google, ací es planteja un conflicte molt interessant, la de dues visions del programari lliure.
Més enllà d’acusar o no a Google, ací es planteja un conflicte molt interessant, la de dues visions del programari lliure. Una visió és més «pragmàtica» i prova d’adaptar les bonances del programari lliure a un món capitalista; l’altra visió és més «filosòfica» i prova de crear un sistema completament nou basat en els quatre principis del programari lliure.
Personalment pense que Google està en el seu dret de tancar temporalment el codi del HoneyComb, però fent això està anant per un camí que a la llarga no beneficia al programari lliure: si els desenvolupadors no poden agafar el codi per millorar-lo, quin sentit té llavors? A més, és evident que encara que els desenvolupadors agafaren el codi i el posaren a un telèfon mòbil i l’experiència fora penosa, ningú no se n’adonaria.
Com a cada nova versió d’Ubuntu es duu a terme una selecció, per mitjà de Flickr, de les millors fotografies i, aquest any com a novetat, els millors dissenys d’imatges digitals, per a ser incloses en el paquet de fons de pantalla d’Ubuntu.
El procés consisteix en que tothom qui vulgui pot pujar les seves obres al grup Ubuntu Artwork. Un cop tancat el termini es forma un petit jurat d’unes 8 persones, cadascuna d’aquestes selecciona les tres fotografies que li agradaria que fossin incorporades a la nova versió de la distribució. Les fotografies seleccionades es poden veure al grup l’Ubuntu Artwork Natty Release Shortlist. (més…)
Firefox 4 ja ha arribat. Ha passat més d’un any des que Mozilla va publicar el Firefox 3.6, el 25 de gener de 2010, un any de canvis continus en el desenvolupament i sempre amb l’ombra de l’avenç imparable de la competència (del Google Chrome bàsicament).
Però el Firefox 4 ja és aquí per tornar al lloc que li pertoca: la primera millora real que tots notareu és que el programa és molt més ràpid i funciona de forma molt més fluïda que la versió 3.6. Aquesta millora en el rendiment era un pas completament necessari per tal de no quedar-se enrere. (més…)
Comentaris recents