El teu blog de Linux en català

Jocs

A Alliberats.cat ja hem parlat un parell de cops del Heroes of Newerth, un vídeojoc multiplataforma, que encara es troba en fase beta, i amb una versió per a jugar nativament en sistemes GNU/Linux.

Logo del Heroes of Newerth

Els altres cops que n’hem parlat era perquè els seus desenvolupadors van oferir temporalment (durant unes hores) llicències gratuïtes per a jugar-hi en la seva fase Beta. Doncs bé, el que han fet ara és enviar a tothom qui es va registrar unes invitacions per a poder repartir (en concret, tres invitacions per a cada usuari registrat).

A Alliberats.cat hem decidit repartir aquestes invitacions entre els que ens seguiu. A més, els nostres amics de Llibertat de Programari (gràcies, Joan) ens han cedit molt amablement les seves invitacions per tal que també us les puguem oferir.

Captura de pantalla del Heroes of Newerth

Pantalla del Heroes of Newerth

Què heu de fer per rebre aquestes invitacions? Doncs simplement enviar-nos un correu electrònic a aquesta adreça de contacte, demanant una invitació. A més, si voleu, també ens podeu fer un ingrés de 30.000 € en un compte corrent d’un banc de Suïssa que us passarem, però realment això no és necessari, amb el correu n’hi ha prou. 🙂

Les invitacions seran assignades en l’ordre en què arribin els correus electrònics. Actualment en tenim sis (tres nostres i les tres que ens ha cedit Llibertat de Programari), però és possible que en pugui obtenir més.

Un cop tingueu la llicència, per instal·lar el joc només cal que seguiu les instruccions que ja vam explicar en la primera anotació, i… a jugar! 🙂

Aquesta anotació d’El Noguer es fa ressò del que es publica a Racó Català. James Armstrong, vicepresident sènior de PlayStation de Sony per al sud d’Europa ha anunciat que es podrien doblar al català alguns videojocs per a les plataformes PS3 i PSP si hi ha prou interès per part dels consumidors. És a dir, si els surt rendible.

Sony ja ha mostrat amb anterioritat una certa sensibilitat envers la nostra llengua, com per exemple pel fet que des de l’estiu del 2008 tots els televisors LCD Bravia incorporen els menús en català, o si tenim en compte el nombre considerable de mòbils Sony Ericsson que tenen els menús en català.

Fonts: El Noguer, Racó Català

PD: Ja sé que aquesta notícia no té res a veure amb el programari lliure, però he pensat que era prou interessant per publicar-la

Cubosphere és un remake del joc de PS1 Kula Word (també conegut com Roll Away). És un joc on has de conduir una pilota i portar-la fins a la meta en un temps determinat, però per fer-ho hauràs de trobar totes les claus necessàries per obrir la sortida.

És un joc senzill, però força interessant i que es complica bastant. Al principi sembla fàcil, però la dificultat augmenta ràpidament i amb la seva física acabes contínuament perdut.

Cubosphere incorpora un senzill editor de nivells que et permetrà crear els nivells que tu vulguis de manera senzilla.

El joc encara està en base alpha 0.03 (s’ha publicat fa 2 dies), però ja es totalment jugable i disposa de versió per Windows i GNU/Linux.

(més…)

Llegint Ubuntu Life he descobert l’existència d’un joc creat per estudiants de la Pompeu Fabra anomenat The Last Dance. És un joc amb l’estètica i temàtica que té Sin City on juguem en la pell d’un home que ha perdut la seua estimada i vol venjança. És un joc en tercera persona, amb uns gràfics i una ambientació excel·lents i a més és fàcil de controlar i fer-se amb ell.

El joc ha estat creat concretament per l’anomenat Looser Team (equip de perdedors…), un grup d’alumnes del Màster en creació de videojocs de l’idEC (Universitat Pompeu Fabra). Les opinions que s’han llegit sobre el joc no podien ser millors. Recentment han guanyat el premi Art Futura en la secció de videojocs al millor “Concept Art” i també una Honorable Mention a l’Independent Games Festival.

La cosa bona de tot això és, per una part, que el joc és gratuït i el podem baixar des de la seua pàgina web (enllacen a MegaUpload) i per altra part, i és allò que ens concerneix, és que el joc funciona a GNU/Linux amb wine amb tot el seu esplendor. Així, només cal que baixeu el fitxer .rar del joc, el descomprimiu i executeu el fitxer Last_Dance.exe amb wine, ja siga des del nautilus/dolphin o des d’un terminal:

wine Last_Dance.exe

Probablement, l’única pega que podem posar (i que probablement es podria solucionar) és que el joc està en castellà o en anglès. Bé, realment no és una pega, de fet igual tenim la possibilitat de traduir-lo si algú s’interessara i es posara en contacte amb els desenvolupadors. Jo he provat el joc al meu ordinador i he d’admetre que m’ha encantat: la banda sonora és brutal!.

Blood Frontier és un FPS (First Person Shooter) futurista i lliure, basat en el motor de Sauerbraten (Cube 2).

Disposa de mode Multi-jugador o un sol jugador, i podràs jugar contra bots o altra gent.

Utilitza OpenGL i SDL,  i está disponible per a Windows, Mac OSX, GNU/Linux i BSD.

Podràs fer dobles salts, sprints o anar per la paret i disposa de diferents modes de joc: Deathmatch, capturar la bandera…

Aquí us deixo un vídeo del joc:

(més…)

The Polynomial és un joc ambientat en un univers 3D on s’ha d’explorar l’espai i enfrontar-nos contra forces diverses que tractaran d’aturar el nostre recorregut. És un joc multiplataforma amb versions per a Windows, GNU/Linux i MacOSX, però no és lliure (i tampoc gratuït). Es ven sota una llicència comercial d’uns 15€.

The Polynomial presenta uns gràfics molt vistosos i un mode de joc ràpid i entretingut, com podeu veure als vídeos que us mostrem a continuació. Totes les formes que es veuen al joc s’ha creat matemàticament, és inevitable pensar en els fractals quan es veuen les captures o els vídeos de The Polynomial.

Com hem comentat, la llicència costa vora uns 15€, tot i que podem “pagar més”, amb la qual cosa el desenvolupador centrarà els seus esforços en millorar el joc en la plataforma d’on l’hem comprat. És a dir: si hi ha molta gent que el compra per a GNU/Linux, doncs el desenvolupador centrarà més esforços en aquesta plataforma.

També existeix una demo que podeu baixar des del lloc oficial. Amb The Polynomial, afegim un nou joc comercial als jocs disponibles per a GNU/Linux. Ja són uns quants desenvolupadors independents que s’han preocupat de crear versions per a la nostra plataforma lliure, caldrà veure si les grans firmes comercials de videojocs també es pensen algun cop si portar-hi també els seus jocs.

Avui us ensenyaré com podeu crear un nivell de l’Xmoto vosaltres mateixos, instal·lant una extensió de l’Inkscape. (No cal dir que tenir Inkscape i l’Xmoto instal·lats és necessari)

(més…)

NOTA: Aquesta anotació ha quedat obsoleta. Veieu la informació actualitzada en aquest article de la nostra Documentació.

Apart de les funcions més bàsiques que podem donar al comandament de Wii amb el nostre ordinador, hi ha una sèrie de programes que ens aporten noves funcionalitats més avançades.

Per exemple, per mitjà del GTKWhiteBoard podem fer que qualsevol lloc on projectem la nostra pantalla (ja pot ser la pròpia pantalla de l’ordinador, una projecció en una paret o el que sigui) es converteixi en un “tablet”. Tot això ho aconseguirem a partir del propi comandament de la Wii i un bolígraf amb punter infraroig (pot ser casolà).Apart d’aquests dos elements, necessitem instal·lar en el nostre ordinador el paquet “gtkwhiteboard” des del Synaptic, o per mitjà del terminal:

sudo apt-get install gtkwhiteboard

Aquest programa no l’he provat jo directament, o sigui que us adjunto un vídeo on es demostra com funciona amb un Asus EeePC amb Ubuntu Karmic i amb un projector:

Apart d’això, ja s’està treballant en programes molt més específics per a aprofitar al màxim el comandament. Per exemple, el mateix programador del Wiican està treballant en el Wiimidi. Amb aquest programa, vol aconseguir que el comandament de la Wii es transformi en un instrument musical, enviant senyals MIDI a un sintetitzador.

Un altre programa que té la mateixa base és el WiiDrumSynth (encara que no és específic per a Linux, en la seva web comenten que ha de funcionar amb Mono). Per mitjà d’aquest, podrem tocar la bateria amb el nostre comandament de la Wii.

Aquests dos últims programes encara estan molt verds, i el seu ús és encara força complicat i no estan complets, però ens donen una idea de les possibilitats que té aquest comandament, i la feina que s’està fent per integrar aquesta eina en el nostre ordinador.

NOTA: Aquesta anotació ha quedat obsoleta. Veieu la informació actualitzada en aquest article de la nostra Documentació.

Desprès d’aprendre tots els botons i detectors que té el comandament de la Wii, i d’haver comprovat que el nostre sistema els detecta correctament, en aquesta anotació veurem com fer-lo interactuar amb el sistema. Això ens servirà, per exemple, per a utilitzar-lo com a ratolí (molt útil en presentacions) o per a jugar amb ell a videojocs.

Per a utilitzar-lo, ens hem d’instal·lar el programa Wiican, que internament utilitza el wminput i les llibreries cwiid. El Wiican no es troba als repositoris oficials d’Ubuntu, de manera que ens hem de configurar el seu repositori específic de Launchpad. Per a fer-ho, obrim el menú “Sistema>Administració>Fonts de programari” i, a la pestanya “Altre programari” hem d’afegir un nou repositori amb la següent informació:

ppa:wiicanteam/ppa

Quan tanquem les “Fonts de programari”, anem al Synaptic, refresquem la seva informació i instal·lem el paquet “wiican”.

Logo del WiicanJo m’he trobat amb un problema amb el Wiican a l’hora d’executar-lo amb el meu usuari (no em detecta correctament el comandament, i el Wiican se’m penja). Per a solucionar-ho, l’executo amb permisos d’administració. Per fer que el Wiican s’executi amb aquests permisos, anem a “Sistema>Preferències>Menú principal”. Al panell de mà esquerra escollim “Accessoris”, al panell central escollim “Wiican” i fem clic al botó “Propietats”. Hem de canviar el camp “Ordre” que té actualment per:

gksudo wiican

Quan desem els canvis, ja podrem executar el Wiican des de “Aplicacions>Accessoris>Wiican”. El programa se’ns obrirà com una tasca al panell superior.

Si hi fem clic amb el botó esquerre del ratolí, ens mostrarà l’opció “Desconnecta” (de moment, desactivada) i dos perfils de connexió amb el comandament. Cada perfil és una configuració de què ha de fer cada botó i detector del comandament. Quan seleccionem un perfil, ens demanarà que premem alhora els botons 1 i 2 del comandament per tal de completar la connexió. Si hi fem clic amb el botó dret, podrem editar els perfils.

En aquesta mateixa anotació, us presentaré alguns perfils que he creat jo (a partir de perfils que venien amb el wminput), i que són molt útils. També els podreu trobar a la secció de Projectes de GNULinux.cat. Per a poder-los utilitzar, s’han de desar en el directori “/root/.wiican/” si hem fet que el Wiican s’executi amb permisos d’administració, o a “/home/el_nostre_usuari/.wiican/” si no ho hem fet.

Dels perfils que venen de forma predeterminada, el perfil “Mouse” ens permet moure el ratolí per mitjà del comandament. De tota manera, com que no utilitza el sensor d’infraroig, no m’acaba d’agradar el seu funcionament. Amb aquest perfil, per exemple, no s’ha d’apuntar amb el comandament al punt de la pantalla on vulguem que estigui el punter, sinó que aquest anirà cap a l’esquerra quan nosaltres inclinem el comandament en aquesta direcció.

Per tal d’utilitzar el ratolí, per exemple en una presentació, el millor és utilitzar el seu detector d’infraroig. Per a que funcioni, és necessari proporcionar al comandament dos punts de referència, tal i com vaig comentar a l’anotació anterior. Per tenir el Wiican amb aquesta configuració, podeu baixar-vos el perfil “Infraroig” des d’aquest enllaç. Quan deseu el fitxer al directori corresponent, el tindreu disponible a través del Wiican. Un cop seleccionat, moureu el punter indicant directament el punt de la pantalla on us voleu posicionar.

Per exemple, hi ha un altre perfil que també vé de forma predeterminada, el “Neverball”. Aquest està dissenyat per a jugar al Neverball, però només té assignat el moviment, i no té cap botó. L’he modificat per tal que funcionin el botó A, el B i que s’encengui el LED per indicar que està connectat. El podeu descarregar d’aquest enllaç.

Un altre perfil que poso a la vostra disposició és el fps. Està especialment dissenyat per a jugar a jocs FPS (First Shooter Person). Per exemple, és molt divertit jugar amb aquest perfil al OpenArena (i si ho fem amb l’ordinador connectat a un televisor amb pantalla gran, encara més 🙂 ).

OpenArena

Pantalla de l'OpenArena

Apart d’això, hi ha certs adaptadors per al comandament de la Wii. Per exemple, hi ha la guitarra elèctrica. Aquests adaptadors, l’únic que fan és “traduir” els seus botons a botons del comandament. Jo no ho he pogut provar, perquè no tinc la guitarra, però per mitjà del programa Wmgui es podria comprovar a quin botó del comandament es correspon cada botó de la guitarra, i crear un nou perfil per a poder-la utilitzar. D’aquesta manera, per exemple, podríem jugar amb aquesta guitarra al Frets on Fire.

Font: UbuntuGeek

NOTA: Aquesta anotació ha quedat obsoleta. Veieu la informació actualitzada en aquest article de la nostra Documentació.

Existeixen tota una sèrie de programes que ens permeten utilitzar el comandament de la Wii en sistemes GNU/Linux. En aquesta sèrie de tres anotacions us intentaré explicar què podem fer amb ell. En aquest primer article, explicaré què necessitarem, com es comunica el comandament amb el nostre ordinador, quins detectors de moviment té, etc. És a dir, veurem les bases del comandament de la Wii. També veurem com podem comprovar que el nostre sistema detecta el comandament i cadascun dels seus botons i moviments. En el segon article veurem la que segurament és la part més interessant, com utilitzar el comandament de la Wii amb el nostre ordinador per tal de poder-lo utilitzar, per exemple, en les nostres partides a l’OpenArena (molt divertit amb el comandament de la Wii) o en fer presentacions. En el tercer article us explicaré alguns programes curiosos, que tenen utilitats ja molt específiques, però que encara estan una mica verds (com he comentat, els programes més útils estaran a la segona anotació).

Bases de funcionament del comandament

El comandament de la Wii es comunica amb la consola de vídeojocs per mitjà de Bluetooth. Aprofitarem aquest fet per comunicar el mateix comandament amb el nostre ordinador. Per tant, és imprescindible que el nostre ordinador tingui un dispositiu de Bluetooth (intern, connectat per USB, o com sigui).

Comandament de la Wii, Nunchuck i "clàssic"

Comandament de la Wii, Nunchuck i "clàssic"

Del comandament de la Wii, podrem detectar qualsevol dels seus botons. A més, també ens funcionarà amb el Nunchuck. Per últim, tot i que jo no ho he comprovat, també ha de funcionar amb un comandament de Wii “clàssic”, tot i que segurament ens interessa més el comandament habitual de la Wii. 🙂

Apart dels botons, el comandament de la Wii té altres controls que no veiem directament. D’una banda, tant el comandament com el Nunchuck tenen sistemes per a detectar si estan en posició completament horitzontal, o si tenen alguna inclinació, tant si és inclinat “endavant” o “enrere” com si l’inclinem “a dreta” o “a esquerra”. No només detecta si s’inclina, sinó també amb quin angle.

Per últim, el comandament té també un detector d’infraroig (el Nunchuck no el té) a la part frontal. Aquest detector necessita dos punts de referència per saber on està apuntant. Això ens servirà per saber quan estem apuntant a la pantalla, i a quin punt concret. Quan juguem amb la Wii, els punts de referència són la barra que posem a sobre (o a sota) del televisor. Aquesta barra realment només té dues bombetes infraroges que emeten contínuament per tal que el nostre comandament “sàpiga” on està apuntant.

El comandament de la Wii i el nostre ordinador

Com hem comentat abans, per tal de poder comunicar-lo amb la Wii, necessitem que el nostre ordinador tingui un dispositiu de Bluetooth. Només amb això, ja podrem utilitzar tots els botons i detectors del comandament, excepte el detector d’infraroig. Amb això en tindrem prou per a la majoria de jocs. Però per a utilitats com a l’hora de fer presentacions, on ens interessarà que amb el comandament puguem apuntar a un indret de la pantalla que ens interessi, també voldrem que ens funcioni el detector d’infraroig.

Per tal que ens funcioni, necessitarem els dos punts de referència que he mencionat abans. Si ho volem fer de forma casolana, podem posar-hi fins i tot dues espelmes (també emeten llum infraroja). També podem muntar-nos una barra amb dues bombetes (extretes de comandaments a distància de televisors que ja no utilitzem) unides per una pila. Si no ens hi volem matar massa, podem utilitzar la mateixa barra de la Wii, encenent la Wii per tal que hi passi corrent o, com he fet jo, comprar-nos una barra d’infraroig que funcioni amb piles. 🙂

Comprovar el funcionament del comandament

Per a comprovar com detecta el nostre ordinador tots els botons i detectors del comandament, només ens hem d’instal·lar el paquet “wmgui” a través de Synaptic. Si ho preferim, també ho podem fer des d’un terminal:

sudo apt-get install wmgui

Podrem executar el programa Wmgui, que ens permetrà fer totes aquestes comprovacions, des del menú “Aplicacions>Accessoris>Wmgui”.

 

Pantalla principal del Wmgui

Pantalla principal del Wmgui

En aquesta pantalla, podem visualitzar diversos apartats. El primer que hem de fer és interconnectar el comandament amb l’ordinador. Ho farem des del menú “File>Connect”. Ens apareixerà una finestra on ens indicarà que hem de prémer els botons 1 i 2 del comandament, i fer clic a “D’acord”. Ara ja tenim el comandament connectat. Si premem els botons del comandament, veurem com s’encenen els botons corresponents al Wmgui. Però de moment no detecta res més.

Si volem veure el funcionament dels detectors d’inclinació del comandament, hem d’activar el menú “Settings>Acc. Data”. Si, a més, volem comprovar el funcionament del detector d’infraroig, hem d’activar “Settings>IR” (si no tenim barra d’infraroig, podem apuntar el comandament cap a alguna bombeta halògena que porti una estona encesa). Per últim, si activem “Settings>Extension Data” visualitzarem el funcionament de tots els controls del Nunchuck (tant els botons com la roda i els seus detectors d’inclinació) i els del comandament “clàssic” (en cas que el tinguem).

 

Wmgui amb el comandament a ple funcionament

Wmgui amb el comandament a ple funcionament

Per acabar, des del menú “Controls” del mateix Wmgui podrem engegar els quatre LED del nostre comandament, o activar el vibrador (Rumble).

I fins aquí aquesta primera anotació sobre el comandament de la Wii. De moment, no he explicat com el podem utilitzar amb videojocs, però he comentat les bases del seu funcionament que, apart que espero us hagin resultat interessants, ens serviran per entendre millor el que fem en anotacions posteriors.