El teu blog de Linux en català

Distribucions

Avui voldríem parlar d’una distribució fora de les comunes que tots coneixem (Ubuntu, OpenSUSE, Mandriva, Gentoo, Debian, Sabayon…). Es tracta de Zenwalk, una distro basada en Slackware 11.

La finalitat és oferir un escriptori senzill de fer servir i amb les darreres versions de programari. L’escriptori per defecte és XFCE i porta un sistema de paquets anomenat netpkg que actualitza sovint a les versions més actuals. Es considera una distro prou ràpida gràcies a la configuració del kernel i, sobretot, per XFCE.

La versió estable actual és la 4.8, però fa uns dies es va presentar la primera beta de Zenwalk 5.0. Aquesta beta inclou el nou sistema de detecció de dispositius HAL, ja inclou Xorg 7.3, el kernel 2.6.23, el nou gestor de xarxes sense fils wicd, XFCE 4.4.2 i altres característiques que podeu llegir a les notes del llançament.

Sempre està bé provar noves distros per poder eixir de la dinàmica en què ubuntu ens ha ficat (això no vol dir que ubuntu siga dolenta, però és clar que existeix vida més enllà). Zenwalk és una distro curiosa que a més té versió educativa.

Quatre mesos després de la seua anterior Release 1, el projecte Debian va anunciar la disponibilitat de la segona gran actualització de la seua versió estable 4.0 “Etch”. Aquesta actualització afegeix principalment correcions a problemes de seguretat i a alguns problemes seriosos. El instal·lador també va ser actualitzat per suportar nous kernel, inclosos en aquesta Release 2, aquest canvi causa que el vell “netboot” i les velles imatges per a diskette ja no funcionen.

Recordar que aquells que s’actualitzen freqüentment des del repositori security.debian.org ja tenen quasi tots els nous paquets disponibles amb aquest llançament.

LogoDebian

Doncs la notícia és important, i encara no queda del tot clara. A les llistes de Kubuntu, en Jonathan Riddell, ha enviat un correu comentant què passarà amb Kubuntu, KDE4 i la propera versió Hardy Heron.

I és que com ja se sap, la propera versió d’Ubuntu que es preveu per a l’abril de 2008 serà una versió LTS (long time support – suport de llarga duració) com ja ho va ser dapper ara fa any i mig i que té suport fins al 2011.

L’LTS està basat en la idea d’aconseguir una distro estable que permeta fer-la servir durant molt de temps a ordinadors sobretot d’entorns de producció. Ací és on ix el problema: una versió estable requereix paquets estables que hagen estat suficientment testejats. Amb l’eixida de KDE4 i la seua inclusió a Kubuntu com a escriptori per defecte (això encara no és clar), serà impossible oferir el suport a llarg termini.

KDE4 es presentarà l’11 de gener. Això vol dir que a l’abril no estarà preparat per poder considerar-se com a estable. Per tant, Kubuntu Hardy Heron no vindrà amb LTS, tot i que sí amb el suport de 18 mesos que Ubuntu ofereix a les seues versions que ixen cada semestre.

Sembla que això no afectarà a Ubuntu (versió amb GNOME), que sí tindrà suport LTS. Aquest ha estat un primer missatge aparegut a la llista de correu, però és molt probable que hi hagen canvis i novetats al llarg dels mesos. KDE4 sembla que suposarà un gran avenç a GNU/Linux, però s’ha de tenir en compte que, tot i que el tindrem a les nostres pantalles a partir de l’11 de gener, no serà fins molt temps després que es trobarà depurat i a ple rendiment.

Lliurex és la distribució impulsada per la Generalitat Valenciana (la que ens ha tancat TV3 -ho sent, no podia evitar dir-ho-) amb la finalitat d’implantar-la als centres educatius.

Des d’un principi, Lliurex va estar basada en Debian. Van fer tota una sèrie de modificacions que realment no aconseguien millorar-la de cap de les maneres (doncs era instal·lable a molts pocs ordinadors). Després d’haver après dels errors, aquesta nova versió de Lliurex, amb número de versió “7.11”, s’ha decidit basar en Ubuntu.

Al llarg del temps qui l’hem feta servir ens queixaven de la seua poca compatibilitat, ara hem d’acceptar que el pas que s’havia de donar -passar a basar-se a Ubuntu- s’ha donat, i ho aplaudim.

Ara bé. Lliurex ha estat una distribució molt polèmica. Per una part perquè la seua pàgina web s’ha emprat per fer campanya política d’una tal “Sílvia Caballer” (Sílvia Caballer inaugura tal cosa, Sílvia Caballer inaugura tal altra cosa), tot i que sembla que la cosa ha canviat.

Aquesta nova versió està basada en Edubuntu 7.04 i duu el GNOME 2.18, OpenOffice.org 2.2, Firefox 2.0, el kernel 2.6.20 i un nou sistema d’autoconfiguració més robusts (evidentment en comparació amb el que portava abans).

Continuant amb les crítiques, les darreres versions de Lliurex suposadament estaven en “valencià” i “castellà”. Cosa que era absolutament falsa ja que quan un programa no estava traduït al valencià de “València”, el deixaven en anglès, passant absolutament de si hi havia traducció catalana o no. Us assegure que aquest és un dels punts que comprovaré ara en provar-la.

Disculpeu el to crític, però l’utilització que s’ha fet servir per part del Govern Valencià per donar ales al “idioma valenciano” i obviar la seua unitat amb el català ha estat un dels punts més tristos per a la nostra cultura. No podem acceptar de cap manera que el programari lliure es faça servir per trencar una unitat avalada pels filòlegs, per diverses sentències i per les institucions de la llengua més elevades de Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià (us recomane que llegiu aquest apunt).

Fa uns dies coneixíem la publicació de la primera alfa d’Ubuntu 8.04. Avui el torn és de la propera versió d’openSUSE: la 11.0.

Segons els desenvolupadors, el canvi des de la versió 10.3 serà important. Un dels punts més interessants és que aquesta versió ja inclourà per defecte KDE4. Si mirem enrere, openSUSE en un principi feia servir per defecte KDE. Amb el temps (i probablement per la influència que Ubuntu va tindre), GNOME passà a ser l’escriptori per defecte… què passarà quan isca KDE4?

Entre els canvis més importants en aquesta versió, cal destacar que s’inclourà el kernel 2.6.24, X.org 7.3, la versió final de El Gimp 2.4 i altres canvis com:

  • gcc 4.3.0
  • kernel 2.6.24-rc4
  • X.org 7.3
  • KDE 3.5.8
  • KDE 4.0 RC1
  • CUPS 1.3.4
  • gdb 6.7.1
  • Alsa 1.0.15
  • Gimp 2.4
  • Yast2 2.16

Evidentment, ja que parlem d’una primera versió alfa, ni de lluny s’ha de provar: primerament perquè el canvi respecte a la 10.3 no es notarà gaire (almenys quant a aspecte) i per altra part perquè els errors de funcionament brillaran amb molta força.

Tot i així, sembla interessant veure quin serà el desenvolupament d’aquesta nova versió i les millores que comportarà. Si algú s’arrisca a descarregar-la, deixem a continuació els enllaços.

La notícia ja s’ha pogut llegir a diversos llocs (La Farga, El Faristol, xtec): Linkat acaba d’alliberar la primera beta de la versió 2.0. Tot i que s’han actualitzat molts paquets, aquesta versió continua basant-se en SuSE Enterprise.

Els desenvolupadors comenten que aquesta beta és per fer instal·lacions noves, i que no s’ha de fer servir per actualitzar un sistema ja existent (evidentment, tampoc es recomana fer-la servir per a entorns de producció mentre no s’arribe a la versió estable).

Aquesta nova versió de Linkat ha actualitzat paquets com l’OpenOffice.org, el Firefox i a més s’han inclòs els efectes 3D de l’escriptori amb Compiz, un nou programari educatiu i de gestió, sistema de virtualització XEN i una eina molt interessant com l’iTALC, que es fa servir per a la monitorització d’aules (i que també té versió per a Windows).

Amb això de l’iTALC cal preguntar-se si els desenvolupadors de Linkat han preferit aquest programari al que ja s’està fent servir a Linex, Lliurex, Molinux, etc.: el ControlAula. Tots dos projectes tenen bona pinta.

Per últim, comentar que amb aquesta versió s’ha obert un sistema d’informació d’errades per tal que els usuaris que la vagen testejant informen dels possibles errors que hi troben.

Amb el nom en clau que molts ja coneixen, la propera LTS (Long time support) d’Ubuntu, la Hardy Heron, acaba de treure la primera versió alfa. Només ha passat un mes i mig des que es va publicar l’Ubuntu Gutsy, i aquest és el calendari.

Evidentment, en un mes poques novetats trobarem, sinó realment els propòsits i preparació per a la versió final. Els objectius marcats per a aquesta versió són els següents:

  • Es farà servir Xorg 7.3
  • Volen modificar l’instal·lador per tal de facilitar al màxim l’apartat del particionament
  • Evaluació del rendiment de Tracker
  • La icona de càrrega de la bateria hauria de permetre crear i seleccionar diferents tipus de configuracions d’energia
  • Interfície única per connectar-se a dominis Active Directory
  • Obrir un diàleg per demenar la contrasenya sempre que l’usuari prove de copiar fitxers a una carpeta a la qual no tinga permisos (en compte de donar simplement un missatge d’error)
  • Nova opció per maximitzar les finestres fent servir tot l’espai que no s’està ocupant per altres finestres
  • Plugin VPN per al gestor de xarxes instal·lat per defecte
  • Els controladors d’ATi i NVIDIA estaran inactius per defecte per a targetes no suportades
  • Gestor de configuració del Compiz instal·lat per defecte
  • Solució d’errors

Com podeu veure, no hi ha gran novetats i això és per una qüestió d’Ubuntu: es tractarà d’aconseguir una distribució el més estable possible. Les millores que contindrà són canvis bàsics però que faran del treball amb l’escriptori una comoditat completa de tal forma que es vagen omplint alguns buits “de comoditat” que sempre han estat presents.

Si algú vol actualitzar a la nova versió, només ha d’executar a la consola (no es recomana):
sudo update-manager -d

Ubuntu JeOS 7.10 (Just Enough Operating System, pronunciat com “juice”) es va publicar ahir. Però, què és aquesta nova versió d’Ubuntu? (si no és que ja n’hi havien prou). Doncs bàsicament Ubuntu JeOS és un sistema operatiu dissenyat per executar entorns virtualitzats. Aquesta versió està optimitzada mitjançant uns quants canvis al kernel per obtindre un major rendiment amb aplicacions virtualitzades.

Aquesta variant està desenvolupada amb la col·laboració d’VMWare, per tant cal pensar que la màquina virtual VMWare hauria de funcionar prou bé a dins. La distribució és un entorn lleuger, només 200Mb i un pack d’VMWare d’altres 60Mb. La finalitat d’aquesta distribució és facilitar al màxim el treball amb aplicacions virtualitzades que estiguen basades en la tecnologia de virtualització d’VMWare. L’anomenat hypervisor és la base de la virtualització controlant tots els recursos de la màquina virtual, desant els canvis i permetent traslladar les màquines virtuals d’uns ordinadors a altres.

El mateix Mark Shuttleworth comenta que la virtualització és un dels punts clau del futur i vol que Ubuntu siga referent en la nova generació d’entorns virtualitzats de forma que s’aconseguisca un solució quant a aquest tema per a les empreses que la fan servir. És curiós que s’hagen unit amb VMWare ja que és un producte no-lliure, cosa que sí ho és VirtualBox i que segons hem estat provant, dóna uns resultats fantàstics. Clar que l’experiència d’VMWare en temes de virtualització és molt més gran que no pas la de VirtualBox.

Ja podeu descarregar aquesta versió d’Ubuntu per a virtualització. Sembla interessant i haurem de provar-la.

A Phoronix, cada vegada que ix una nova versió de les distribucions més conegudes, fan proves de rendiment gràfic dels jocs per tal de conèixer com aprofita cadascuna els recursos del sistema. Aquesta vegada han fet una prova de rendiment entre Fedora 8, presentada fa molts pocs dies i Ubuntu 7.10.

El maquinari que s’ha fet servir ha estat:

La principal diferència entre totes dues distribucions és la versió del kernel: Ubuntu 7.10 fa servir el nucli 2.6.22 i Fedora 8 el nucli 2.6.23. Amb totes dues distros s’ha fet servir el controlador NVIDIA 100.14.23. Les proves que s’han fet ha sigut sobre:

  • Enemy Territory
  • Doom 3
  • Quake 4
  • Enemy Territory: Quake Wars
  • Codificació LAME
  • Ogg encoding
  • Lectura de disc
  • RAMspeed

Els resultats han estat els següents.

(més…)

Ja esta disponible la nova versió de la distribució Fedora, desenvolupada per RedHat, al contrari d’aquesta ultima, completament gratis.Aquesta nova versió de Fedora incorpora una nova interfície anomenada Infinity basada Gnome 2.20, KDE 3.5.8 i Compiz Fusion per defecte, com a Ubuntu. Una de les novetats que incorpora es el nou sistema de gestió d’audio Pulse Audio, que permet controlar el volum de cada aplicació per separat.

f8-banner-animation.gif

També cal destacar CodecBuddy, que permetrà instal·lar còdecs propietaris sense cap problema. Per altra banda també s’han millorat les connexions sense cables i millor suport de Bluetooth. Com a curiositat també podreu trobar un manual per instal·lar Fedora en un USB.

No sé vosaltres, però jo ja l’estic descarregant, fa molt bona pinta.

booting-screen1.png