El teu blog de Linux en català

Distribucions

Sabayon Linux 3.5

Un company del fòrum ens envia la següent notícia:

Ja vam parlar de Sabayon en la seva segona beta. El cas és que ahir es va alliberar la versió final, i us volia recomanar que li doneu una oportunitat. Perquè?

Bé doncs a part de tenir el Firefox 3.0, Openoffice 2.4, CF i els controladors últims que funcionen correctament amb la versió última de xorg tant d’ati com de nvidia, i a part de la quantitat de programari a la que ja ens té acostumats Sabayon (inclou des de jocs fins als escriptoris GNOME, XFCE, KDE…), porta un sistema de gestió de paquets nou que és molt interessant: Entropy.

Què és Entropy? Entropy és un gestor de paquets binaris (ja en vam parlar quan va sortir la Beta 2) que permet la instal·lació ràpida i senzilla de programari i que inclou un gestor d’actualització. Cap distribució basada en Gentoo no havia aconseguit implementar res semblant fins ara, però és que encara hi ha més: Entropy permet que nosaltres creem el nostre propi repositori i el pengem perquè tothom hi pugui baixar-se i instal·lar els paquets que hem penjat.

Algú dirà: què hi ha de nou en això? Bé, la gràcia de Gentoo és que instal·lem programari des de la font (el compilem des de la font), amb les característiques específiques del nostre equip, aconseguint que el programari s’emmotlli el màxim possible al nostre equip i fent-lo el màxim d’eficient possible (això no passa en cap distribució que no sigui Gentoo). Els paquets binaris són paquets pre-compilats que ja s’han compilat amb una sèrie d’especificacions, amb la qual cosa si aquestes especificacions no s’emmotllen totalment al nostre equip, en teoria perdem velocitat (és el que passa amb totes les distros).

Què permet Entropy? Permet que, a part dels paquets binaris precompilats que ofereix Sabayon (bona part de Portage), poguem compilar els paquets amb les especificacions que vulguem i penjar-les al nostre repositori, de manera que si algú (o nosaltres mateixos amb un altre equip) necessita aquell paquet amb aquelles especificacions, el pugui baixar i instal·lar sense necessitat de perdre temps compilant-lo.

Això també permetrà aumgmentar el nombre de paquets disponibles perquè, si jo necessito la última versió d’un programa (o la versió en català, per exemple), la puc compilar, crear un paquet i penjar-lo al meu repositori, amb la qual cosa, qualsevol podrà baixar-se’l i instal·lar-sel en pocs segons… guai, no?

eAR OS Free Edition

eAR OS Free Edition és una distribució GNU/Linux basada en Ubuntu i que proporciona un complet centre multimèdia.

L’aplicació principal és l’anomenat eAR Media Center, una eina avançada i fàcil de fer servir que perme veure programes de televisió, gravar cd’s, escolar la ràdio per internet, veure fotografies i molt més.

Existeixen dues versions: una versió Free (gratuïta) i una versió Enterprise que sembla porta algunes eines més avançades i més funcions que la versió Free.

La darrera versió inclou Firefox 3 amb un connector especial MediaPlayer Connectivity especial per veure pel·lícules per internet.

earosar3 eAR OS Free Edition 1.10b

4 apunts sobre OpenSUSE 11

Una vegada que s’ha instal·lat openSUSE 11 a un ordinador, existeixen algunes mancances que -en principi- sembla que no són tan fàcils de resoldre com ho serien amb Ubuntu. Estem parlant de la instal·lació dels controladors gràfics i de la instal·lació de còdecs multimèdia principalment.

A continuació us donem uns apunts sobre la configuració d’aquests aspectes. Gràcies al sistema d’instal·lació 1-click, és possible instal·lar un munt de programes fàcilment. Anem per feina:

  • Instal·lació dels controladors gràfics. Només cal fer click en una de les dos imatges següents (segons la vostra gràfica).

ImatgeImatge

  • Instal·lació dels còdecs multimèdia. De la mateixa manera, només cal fer clic a un d’aquests dos enllaços segons tingueu KDE o GNOME.

Còdecs KDE || Còdecs GNOME

  • Habilitar repositoris de la comunitat. Cal anar al Yast->Software repositories. Després a “Afegeix” i allà seleccionar els repositoris de la comunitat. Ens deixarà triar entre un bon grapat referents a les darreres versions de l’OpenOffice.org, KDE, GNOME, Firefox, VLC, etc.
  • Tema de la barra de tasques a KDE4. Hi ha diversos temes per a la barra de tasques que es canvien des de les opcions de l’escriptori (botó dret sobre l’escriptori->Arranjament de l’escriptori). A la part de baix posa “Tema de l’escriptori” i es poden triar entre diferents colors per al panell. També permet descarregar temes directament des de KDE-Look.

OpenSUSE 11, publicada

Avui s’ha publicat OpenSUSE 11, la distribució impulsada per Novell i que actualment s’ha conegut que és una de les grans líders de la supercomputació.

Entre les principals novetats d’aquesta versió, cal destacar el nucli Linux 2.6.25.4, KDE 4.0.4 (també hi ha opció per a KDE 3.5.9), GNOME 2.22, OpenOffice.org 2.4, AppArmor 2.3, Xorg 7.3 i PulseAudio 0.9.10.

GNOME 2.22

Com ja us hem comentat al llarg de la publicació de les alfes i betes d’OpenSUSE 11, el canvi més vistòs ha estat el nou tema de la instal·lació, modern i atractiu en color verd.

A més, YaST i Sax2 s’han portat a Qt4, i gràcies a això la integració amb KDE4 és molt bona. També s’han portat a GTK de forma que GNOME també s’ha beneficiat.

L’equip ja s’ha fa servir Firefox 3.0 i Banshee 1.0, totes dues aplicacions van presentar les seues versions finals fa pocs dies (de fet, el firefox va ser despús-ahir).

El sistema de paquets continua millorant, a cada nova versió és més ràpid. A més, existeix un sistema d’instal·lació d’aplicacions mitjançant el web que fent clic afegeix tots els repositoris necessaris i instal·la els paquets que calguen per tal d’instal·lar el programa (això ho podeu fer per exemple amb KDE 4.1).

Ja podeu descarregar els diferents CD i DVD’s. El suport per al català està limitat, però hi és (a versions anteriors no hi havia suport). Si ho feu aquesta mateixa vesprada és possible que els servidors estiguen saturats.

Fedora 9 a un clauer USB

Fa un parell de setmanes es va publicar Fedora 9. Amb aquesta versió es va presentar també un instal·lador específic per a clauers USB.

Aquest programa, anomenat live-usb-creator, instal·la en pocs passos un sistema fedora completament funcional que es podrà carregar des de qualsevol ordinador que permeta l’inici des d’un dispositiu USB que no té per què formatar-se (si hi ha espai, no eliminarà les altres dades).

Com es pot veure a la captura, es permet fer servir algun livecd que ja tinguem o bé descarregar la darrera versió des d’internet. Un dels punts més importants és allà on posa Persistent Overlay, que es correspon amb l’espai que es deixarà al clauer per tal d’emmagatzemar els nostres fitxers.

Amb un clauer d’1Gb d’espai, un valor òptim pot ser el de 205Mb per a aquest paràmetre. Si feu servir clauers amb més capacitat, dons afegiu-la. Evidentment, al Target Device heu de seleccionar la unitat des d’on es troba el clauer USB. Una vegada fet això, ja podeu crear el sistema.

Debian 5.0 beta 2

L’equip desenvolupador de Debian ha anunciat la disponibilitat de la segona beta de Debian 5.0 que té el nom de Lenny.

Aquesta nova versió porta el nucli 2.6.24, GNOME 2.22, un atractiu instal·lador gràfic, suport complet per a particions xifrades i d’altres canvis. També cal remarcar que la versió del compilador per defecte serà gcc 4.3, ja hi ha suport per a Perl 2.5 a més que s’han passat a Perl 5.10 i XULRunner.

Aquesta és la branca testing que molts ja han pogut fer servir fins ara i que en poc temps es convertirà en la branca stable. Durant molt de temps el desenvolupament de Debian i la publicació de noves versions va ser molt lenta (sobretot amb la versió 3.0). Sembla que finalment l’equip va decidir accelerar una mica el ritme de publicació de noves versions tot mantenint el seu compromís d’estabilitat.

El resultat és Lenny, i ja es pot descarregar les diferents imatges de CD/DVD per a tot tipus d’arquitectures. Així us deixem les de 32 i 64bits x86.

Ubuntu Notebook Remix

Canonical va anunciar el 22 de maig una nova versió d’Ubuntu preparada per a dispositius mòbils i ultraportàtils, avui podem veure algunes captures que pinten molt bé.

Al fòrum us expliquem com instal·lar-lo.

CÀTIX 1.4

El 26 de maig es va publicar una nova versió de la distribució GNU/Linux catalana CÀTIX.

CÀTIX és una compilació de programari lliure basada en Debian que funciona completament des del DVD, memòria USB, xarxa o disc dur. Aquesta nova versió té variants per a processador de 32 i 64 bits i segons com diu el seu creador: aquesta serà la darrera versió de la branca 1.x i per tant ha estat revisada fil per randa.

Una de les característiques més curioses i interessants en aquesta distribució ha estat la nova opció de sintetitzar el text. Això vol dir que podrem escoltar les pàgines web només seleccionant el text i després executant l’opció corresponent del menú (hi ha fins a 10 veus catalanes).

A la CÀTIX 1.4 s’ha inclòs el nucli 2.6.25.4 (completament al dia), KDE 3.5.9, GNOME 2.22.1 i tot un seguit de programes (més de 1000) de tots tipus: jocs, multimèdia, ofimàtica, programació…

Es pot descarregar des dels servidors de Softcatalà (us deixem l’enllaç a continuació). Càtix va ser una de les primeres distribucions de producció pròpia catalana (allà pel juny del 2004 es va publicar la versió 1.0), tot i que amb el temps ha perdut popularitat.

  • Enllaç | Anunci a Softcatalà
  • Descàrrega | CÀTIX 1.4 32bits | 64bits

catix 1.4 gimp

Fedora 9 Sulphur

Ahir es va publicar Fedora 9 Sulphur amb tot un seguit de característiques i canvis interessants que us expliquem a continuació.

  • Gestor de paquets | Funciona sota yum (a l’igual que ho pot fer openSUSE) i s’ha tractat que siga el més portable possible per tal que altres distribucions el puguen fer servir
  • GNOME 2.22 | La darrera versió de GNOME que, com ja us vam explicar, entre elles la inclusió de GVFS que permet entre d’altres coses la còpia simultània optimitzada de molts fitxers (podeu veure un exemple)
  • KDE 4.0.3 | La darrera revisió de KDE4, on a sobre de tot s’han corregit una bona quantitats d’errors que feien complicat el seu funcionament (cal dir que encara no és una versió per a ús diari)
  • Network Manager | S’ha millorat de forma que ara accepta múltiples dispositius activats alhora, suport per a els dispositius d’internet mòbil, a més que hara treballa amb Policykit
  • Firefox 3beta5 | Com els d’Ubuntu, aquests tampoc s’han pogut aguantar i l’han inclòs, tot i que encara no està del tot preparat. Per cert, la primera RC es publicarà a finals d’aquest mes

També hi ha altre millores com l’actualització de l’Xorg que permet un sistema de configuració senzill del monitor i la targeta gràfica, millores amb el treball amb dispositius bluetooth, ara es fa servir upstart en lloc de vinit per a l’arrencada del sistema, etc. Podeu veure la resta de canvis a la pàgina de les notes de la versió.

Qui tingueu versions anteriors, podeu actualitzar-vos directament sense descarregar el DVD. També ara és més fàcil crear un liveusb des de windows.

Fedora és una bona alternativa per a tots aquells que senten que Ubuntu ho està copant tot i que no els fa molta gràcia, sobretot amb el tema de les traduccions. Tot i així, cal dir que no existeixen distribucions pures del tot (exceptuant, podríem dir, les que recomana l’FSF).

http://fedoraproject.org/static/images/f9launch.png

Puppy Linux 4.0

Puppy Linux és una distribució lleugera semblant a Damn Small Linux i enfocada a poder treballar amb equips de antics o de poca potència (treballa fins a ordinadors 486) oferint totes les eines bàsiques per aprofitar tots els recursos al màxim possible.

Després de la publicació de la versió 3.0 ara farà uns sis mesos, la versió 4.0 per fi s’ha publicat. Aquesta versió s’ha compilat des de cero fent servir el projecte-T2. S’ha deixat enrere GTK+ 1.x i Tcl/Tk i s’ha passat tot a GTK+ 2.x.

Aquesta nova versió amplia el suport per a maquinari incloent escàners i càmeres integrades. Quant a l’aspecte, Puppy Linux fa servir GNOME i JWM, i a aquesta nova versió els temes per defecte s’han revisat completament.

La particularitat de Puppy Linux en comparació a altres distros enfocades a aquest ús és que porta el kernel 2.6 i només ocupa uns 95Mb. En aquesta versió, a més de les actualitzacions de paquets com Glibc, gcc i gtk, també s’han inclòs paquets com el Pidgin, SeaMonkey, Isomaster i d’altres. Per altra part, també s’han endreçat una sèrie de canvis/millores dels scripts d’arrencada i aturada per tal de fer aquest procés més ràpid.

GNULinux||||CAT - Si no s'indica el contrari, el contingut text es troba disponible sota els termes d'una llicència Atribució - CompartirIgual 3.0

Delicately crafted using Franz Josef theme and WordPress.