El teu blog de Linux en català

Yearly Archive: 2010

A Alliberats.cat ja hem parlat un parell de cops del Heroes of Newerth, un vídeojoc multiplataforma, que encara es troba en fase beta, i amb una versió per a jugar nativament en sistemes GNU/Linux.

Logo del Heroes of Newerth

Els altres cops que n’hem parlat era perquè els seus desenvolupadors van oferir temporalment (durant unes hores) llicències gratuïtes per a jugar-hi en la seva fase Beta. Doncs bé, el que han fet ara és enviar a tothom qui es va registrar unes invitacions per a poder repartir (en concret, tres invitacions per a cada usuari registrat).

A Alliberats.cat hem decidit repartir aquestes invitacions entre els que ens seguiu. A més, els nostres amics de Llibertat de Programari (gràcies, Joan) ens han cedit molt amablement les seves invitacions per tal que també us les puguem oferir.

Captura de pantalla del Heroes of Newerth

Pantalla del Heroes of Newerth

Què heu de fer per rebre aquestes invitacions? Doncs simplement enviar-nos un correu electrònic a aquesta adreça de contacte, demanant una invitació. A més, si voleu, també ens podeu fer un ingrés de 30.000 € en un compte corrent d’un banc de Suïssa que us passarem, però realment això no és necessari, amb el correu n’hi ha prou. 🙂

Les invitacions seran assignades en l’ordre en què arribin els correus electrònics. Actualment en tenim sis (tres nostres i les tres que ens ha cedit Llibertat de Programari), però és possible que en pugui obtenir més.

Un cop tingueu la llicència, per instal·lar el joc només cal que seguiu les instruccions que ja vam explicar en la primera anotació, i… a jugar! 🙂

Fa 5 dies es va publicar una nova revisió de la branca 3.1 del VirtualBox, la 3.1.4. Aquesta revisió no conté grans novetats a nivell tècnic, sinó que està centrada en la correcció d’errors. El que sí han fet ha estat incloure una nova traducció: la variant valenciana, sota el nom Català (valencià).

Selecció d'idioma al VirutualBox 3.1.4

La història de la traducció del VirtualBox té la seua gràcia: la vam començar el Vicent Fornés i jo, en una una traducció: català-valencià, que la vam fer en variant valenciana. Un cop vam introduir el projecte a Softcatalà i coneixent l’existència de l’script d’adaptació a la variant valenciana, es va adaptar la traducció al català general i l’únic nom que es va quedar va ser “Català”.

Durant les darreres setmanes vaig iniciar el procés per a l’acceptació de la variant valenciana. El problema va ser bàsicament que els fitxers de traducció del VirtualBox són .ts, i no pas .po. Això vol dir que hi ha diferències importants entre un sistema i l’altre: la principal diferència és que els fitxers ts no accepten els “@xxxx” (del ca@valencia). El problema de llengua/país és clar: els països on tenim variants d’una mateixa llengua, ho tenim complicat a l’hora d’aconseguir un codi d’identificació. Amb els po es va solucionar amb els @, però amb els ts la única solució ha estat donar el codi ca_VA a la variant valenciana. Aquest “VA”, però, no és pas de “València”, sinó del Vaticà.

Per sort, això no és cap problema. El problema ve a ser més global: si no tenim un codi global per a la variant valenciana, llavors és complicat que els programes que estiguen en aquesta variant siguen reconeguts pel sistema, amb la qual cosa se seleccionarà el català general per defecte. Això no és cap problema, per descomptat, però en cas d’existir la variant, aleshores està bé que se seleccione.

A partir d’ara, a Fitxer > Preferències > Idioma, ja podreu seleccionar el Català (valencià).

A la darrera anotació vam veure com retocar fitxers RAW amb el Gimp. Avui veurem com fer-ho amb un programa especialment dissenyat per a aquest propòsit, el RawTherapee.

Logo del RawTherapee

Si bé amb l’Ufraw-Gimp teníem l’avantatge que podíem retocar aquest tipus de fitxers des del mateix programa que la resta d’imatges, i el programa era força complet, el RawTherapee ens presenta alguna opció extra, i el seu funcionament és més intuïtiu. Per a la instal·lació del RawTherapee, ens hem de configurar el repositori “apps” de GetDeb. Reviseu com fer-ho en aquesta anotació que vam escriure fa uns mesos. Un cop configurats, hem d’anar al Synaptic (“Sistema>Administració>Gestor de paquets Synaptic”) i, després de refrescar la informació dels paquets, instal·lar el paquet “rawtherapee”. Si ho preferiu, podeu fer-ho des d’un terminal:

sudo apt-get install rawtherapee

Podrem executar el programa des del menú “Aplicacions>Gràfics>RawTherapee”.

Pantalla principal del RawTherapee

Pantalla principal del RawTherapee

El primer que ens trobarem és que el programa està en anglès, i el català no es troba, en principi, entre els idiomes que podem escollir per a l’aplicació. Això es soluciona amb el Language pack del propi RawTherapee, on sí que hi ha l’idioma català. Per facilitar-vos la feina, hem pujat el fitxer d’idioma català a la secció de Projectes de GNULinux.cat (tot i que la traducció no sigui nostra, sinó d’algú amb inicials JMG). Per a instal·lar-lo, us heu de baixar aquest fitxer, obrir un terminal i, des del directori on l’hàgiu desat, executar la comanda següent:

sudo cp catala /usr/rawtherapee/languages/

Ara, des del RawTherapee, anem a “Preferences” (a la part inferior dreta de la pantalla) i seleccionem l’idioma català. Quan reiniciem el programa, tindrem els menús en català.

Per a començar a treballar amb el RawTherapee, tenim a la part inferior esquerra el navegador de carpetes, i a la inferior central, les imatges Raw que hi ha a la carpeta actual. Si n’obrim una, a la part dreta superior veurem el seu histograma, i a mà dreta de la pantalla hi ha totes les opcions de modificació que podem utilitzar.

Una opció molt útil és activar els indicadors de pèrdues en clars i foscos (els triangles de perill que hi ha a la part superior de la pantalla), de manera que ens avisarà clarament quan una part de la fotografia quedi sobreexposada o subexposada, respectivament.

Imatge amb part del cel sobreexposat (mostrat en negre)

Imatge amb part del cel sobreexposat (mostrat en negre)

Quins paràmetres de la fotografia podem retocar? Doncs moltíssims. L’exposició, l’enfocament, podem reduïr el soroll, augmentar el color de la fotografia (com ja havíem fet amb el Gimp), canviar el balanç de blancs, corregir possibles distorsions de la lent (per a fotografies molt properes, per exemple), i moltes altres modificacions.

Realment, he trobat que el programa és molt potent, i funciona molt bé. A més, ja estan treballant en la versió 3.0 (la versió actual és la 2.4.1), tot i que de moment només van per la primera alpha. Veurem com evoluciona el projecte.

He d’admetre que encara que no tinc fills, conforme passa el temps i aquest moment s’apropa més i més, no puc evitar pensar: què passarà quan el meu fill es clave a Internet i faça les seues cerques?. Bé, és clar que quan arribe eixe moment caldrà evitar certes coses (o no, això potser depèn de cada u). Gnome Nanny és un sistema de control parental que no només actua a nivell de navegació, sinó que també controla el temps que es dedica a navegar o xatejar.

Característiques

  • Es pot controlar fàcilment què estan fent els usuaris amb la computadora
  • Controlar el temps que l’usuari pot fer servir la navegació web, correu electrònic i missatgeria instantània
  • Podeu decidir quan de temps els voleu deixar al dia fer tot això
  • Podeu filtrar certes pàgines web (les que vulgueu) segons l’usuari
  • És molt senzill de fer servir

Instal·lació

Aquells qui tingueu Ubuntu podeu fer servir el següent ppa:

sudo add-apt-repository ppa:guadalinex-members/ppa

Per a altres distribucions, haureu de visitar la pàgina de baixades al web oficial. Un cop instal·lat el programa, el trobareu a Sistema > Administració > Parental control

Configuració

Un cop que obriu el programa, podreu comprendre que realment és molt fàcil de configurar: veureu quatre pestanyes enfocades a l’ús de l’ordinador, l’ús del navegador, l’ús del gestor del correu i a la missatgeria instantània. Per exemple, a la següent imatge, cada una de les barres et permet indicar, segons l’usuari, quines hores del dia voleu deixar-lo accedir a l’ordinador. Realment fàcil, no?.

http://projects.gnome.org/nanny/data/tour/nanny-session.png

Finestra principal del programa

Per altra part, si es vol controlar els llocs webs als quals s’hi pot accedir, és tan fàcil com anar a la pestanya de Web browser i després a enable web filtering per configurar-ho. A més, permet baixar llistes de llocs webs a filtrar des de la xarxa (així que ens fa la tasca més fàcil).

http://projects.gnome.org/nanny/data/tour/nanny-add-web-to-filter.png

Filtratge de llocs web

Limitacions

Tot  i que el programa complix satisfactòriament les tasques bàsiques, en alguns aspectes està mal enfocat: a l’hora de controlar el correu, controla l’ús de l’Evolution, el mateix a l’hora de la missatgeria instantània, on controla Pidgin. Per tant, si es fa servir un altre programa o simplement s’accedix des de la xarxa, llavors el programa no pot controlar-ho. El llistat d’aplicacions suportades és una mica limitat, però això ha de millorar.

Gnome Nanny sembla una eina molt útil en realitat. Com que permet diferents tipus de configuració, sempre podem triar no filtrar res, però controlar el temps que un usuari pot estar-se amb l’ordinador o simplement no controlar el temps i filtrar contingut i webs.

Aquesta anotació d’El Noguer es fa ressò del que es publica a Racó Català. James Armstrong, vicepresident sènior de PlayStation de Sony per al sud d’Europa ha anunciat que es podrien doblar al català alguns videojocs per a les plataformes PS3 i PSP si hi ha prou interès per part dels consumidors. És a dir, si els surt rendible.

Sony ja ha mostrat amb anterioritat una certa sensibilitat envers la nostra llengua, com per exemple pel fet que des de l’estiu del 2008 tots els televisors LCD Bravia incorporen els menús en català, o si tenim en compte el nombre considerable de mòbils Sony Ericsson que tenen els menús en català.

Fonts: El Noguer, Racó Català

PD: Ja sé que aquesta notícia no té res a veure amb el programari lliure, però he pensat que era prou interessant per publicar-la

xVideoServiceThief és un programa que permet descarregar els teus vídeos preferits de diferents pàgines web (fins ara 76). Amb aquest programa podràs descàrragar videos de llocs com Youtube, Vimeo, Google video, TV3 a la carta, GoEar…

Veure la llista completa

Caracteristiques:

  • Descàrregues de llocs com Youtube, Google videos, Metacafe…
  • Permet descàrregues simultànies
  • Converteix els vídeos descarregats a altres formats
  • Disposa de protecció infantil, historial de descàrregues i controlador de sessió
  • Permet pausar i reanudar les descàrregues en els protocols que ho permeten
  • Suport Drag & Drop
  • Permet buscar vídeos desde el programa
  • Actualitzacions automàtiques
  • És opensource i totalment gratuït
  • Està disponible en diversos idiomes i sistemes operatius

(més…)

Han estat unes quantes setmanes sense fer-ne reculls, així que ja tocava. Haureu comprovat que gairebé hem publicat una tira còmica de la Tira Ecol cada dia, sembla que aquest any en Javier Malonda s’ho ha pres amb moltes ganes i podem gaudir-ne prou. A més, algunes tires estan relacionades amb altres, per la qual cosa es fa una mica més divertit (entenc que no per a tothom).

Abans de continuar, vull parlar un segon de la darrera enquesta que vam publicar sobre l’ús de navegadors. Els resultats són aclaridors: efectivament Google Chrome arriba al 15% de quota, un avançament molt considerable tenint en compte que fa un any només estava a l’1%. Firefox es manté, igual perd una mica d’usuaris. I sembla que la resta de navegadors no poden entrar en aquesta lluita. El cas d’Opera sempre em cridarà l’atenció: és un navegador potent, amb moltíssimes possibilitats… però no triomfa. I supose que el fet que no siga programari lliure no és l’única raó per a això. El que no arribe a entendre és com pot haver-hi una companyia al darrere gastant-se els diners en un producte que realment no avança (quant a nombre d’usuaris).

Anem pel recull:

Moltes càmeres fotogràfiques, sobretot les d’una certa qualitat, permeten desar les fotografies en format RAW. Aquest format és molt emprat pels amants de la fotografia, perquè desen exactament la informació capturada pels sensors de la càmera. Amb aquest format no es comprimeix la informació (o s’utilitza una compressió sense pèrdua de qualitat), de forma que el fitxer resultant és molt gran. A més, no apliquen directament al fitxer les configuracions d’exposició, saturació, contrast, etc. seleccionades pel fotògraf, sinó que s’adjunta en el fitxer quines són aquestes configuracions. Això és important, perquè es pot obtenir fàcilment la fotografia tal i com l’ha captat el sensor i aplicar un valor diferent per a l’exposició (per exemple). Per últim, tot i que es parla de format RAW, realment gairebé cada marca de càmera té el seu propi format RAW, però la idea és la mateixa. No aprofundiré gaire més en explicar aquests formats, d’una banda per falta de coneixement sobre ells, però a més perquè no és la temàtica d’aquest bloc.

El que ens interessa és com treballar amb aquests fitxers RAW, perquè no hi ha molts programes que hi puguin treballar. Per a visualitzar-los, per exemple, podem utilitzar l’F-Spot. Però realment el que ens interessa per norma general amb un RAW és poder canviar els factors d’exposició, contrast o el que sigui per a poder després passar-lo a un format més “manejable” (PNG, JPEG, o algun altre).

Logo del UFRawEl Gimp, de forma predeterminada, no pot treballar amb els fitxers RAW. De tota manera, té un connector específic per a poder-hi treballar. Aquest connector el tenim disponible directament a través dels repositoris oficials de la majoria de distribucions. Per exemple, si treballem amb Ubuntu per a tenir aquest connector només ens hem d’instal·lar el paquet “gimp-ufraw” des del Synaptic. Si ens sentim més còmodes treballant des de terminal, ens el podem instal·lar per mitjà de la comanda següent:

sudo apt-get install gimp-ufraw

Un cop instal·lat, ja podrem obrir els fitxers RAW des del Gimp. Però en el cas dels fitxers RAW, la feina i la finestra de treball amb el Gimp serà lleugerament diferent que amb els formats típics, com podem veure en la captura de pantalla següent:

Connector Ufraw pel Gimp

Connector Ufraw pel Gimp

Amb aquest connector de RAW per al Gimp, podem variar fàcilment l’exposició de la fotografia. És més, si activem els indicadors que hi ha a la part inferior esquerra, el propi connector ens avisarà si per culpa del nivell d’exposició que li posem hi ha àrees de la fotografia que queden “cremades” (sobreexposades) o massa fosques (subexposades). I el mateix passa amb altres paràmetres que podem modificar. Tot i això, no m’acaba d’agradar com detecta aquesta part.

Gràcies a aquest connector, podrem editar els fitxers RAW des del mateix programa amb què editem altres tipus de fitxers (el Gimp), i és prou bo com per ser una opció a tenir en compte. També podem instal·lar-nos el programa “Ufraw” com un programa separat del Gimp, però no aporta res respecte de si l’instal·lem com a connector del Gimp, de manera que no entraré en aquest aspecte.

En la propera anotació mostrarem un altre programa específic per a editar els fitxers RAW. Si bé tindrà el desavantatge que cal utilitzar un programa únicament per a aquests tipus de fitxers, també veurem que ens deixarà treballar molt més (i amb un entorn més amigable) amb les fotografies preses amb aquest format.