El teu blog de Linux en català

Yearly Archive: 2010

Després d’una setmana amb poca activitat, la millor manera d’acabar-la és arreplegant les notícies més interessants de les que no hem parlat. Així que, anem per elles:

Ahir se celebrava la jornada Connecta’l al valencià a la Universitat Politècnica de València. La Gema Ramírez, com a representant d’Apertium i jo, com a representant de Softcatalà, vam haver de fer xarrades sobre el nostre projecte. Allà vaig parlar bàsicament de Softvalencià i vaig voler explicar la importància que té el fet de navegar identificant-nos en la nostra llengua.

Per descomptat, no vaig poder evitar de parlar de Lliurex, que fa servir un codi d’identificació conegut com a «qcv», totalment secessionista ja que es considera una cosa que no té res a vore amb el català. També vaig mostrar la meua preocupació respecte al que passarà amb el Windows en valencià, que es va anunciar no fa molt arran de l’acord entre la Generalitat Valenciana i Microsoft per tal de crear un centre d’investigació a Torrevella.

Un altre cas important i preocupant és l’OpenOffice.org. Recentment la Generalitat ha aconseguit ficar la seua traducció amb codi es_VA al Pootle. He d’admetre que em fa vergonya, vergonya de la dolenta. No entenc com els de Sun (o el que siguen ara) han pogut acceptar això. És clar: diners. Però els diners no poden anar en contra de certes coses.

En fi. Per acabar vull des d’ací vull agrair la tasca que es fa des de les universitats valencianes: realment tenim a gent molt conscienciada treballant per la nostra llengua. I també expressar la meua admiració per la feina que fa la gent d’Apertium: un grup de gent que ha muntat una empresa solvent i d’èxit al voltant d’un projecte lliure. I són d’Alacant!.

Presentació de Softvalencià a la UPV

Aquests dies no he pogut escriure articles ja que he estat engrescat amb la iniciativa Softvalencià. Per als escèptics: sí, això és una iniciativa blavera en la que he estat treballant per trencar la unitat de la llengua catalana. Com ja sabeu, sóc ben reconegut en el món blaver, conjuntament amb altres membres de la comunitat catalano-blavera.

Bé, però parlem seriosament. La iniciativa Softvalencià no és ni més ni menys que una campanya de promoció del programari en català (preferiblement en variant valenciana) al País Valencià. Com ja sabreu (perquè ho he comentat més d’un cop al bloc), des de fa temps s’ha estat treballant en crear adaptacions valencianes de totes les traduccions catalanes en variant general. Aquesta tasca requereix una feina mínima gràcies a una eina d’adaptació automàtica en la que s’ha treballat durant molt de temps.

Existeixen moltes raons per les quals s’ha fet aquesta tasca, però crec que és millor que, si esteu interessats, vos llegiu les preguntes més freqüents que hem redactat. Personalment entenc que aquesta iniciativa pot provocar que molta gent la veja amb mals ulls, però també crec que és necessària per promoure l’ús del programari en la nostra llengua al País Valencià on gairebé és nul.

A Softvalencià es podrà trobar:

  • Traductor de valencià a anglès, francès, portuguès i castellà (i viceversa) – això és una novetat molt interessant que donarà peu a nous projectes a Softcatalà
  • Corrector de valencià
  • I programari en variant valenciana que anirem afegint

http://www.softvalencia.org/wp-content/themes/vesper/images/logo_sv.png

El nostre company Joan va escriure un article al seu bloc parlant sobre les diferències entre el programari lliure i el programari de codi obert. He d’admetre que tenia una idea molt equivocada sobre allò que és conegut com a open source, un terme que molta gent utilitza erròniament. Paral·lelament, al màster de programari lliure que estic fent a la UOC, un dels primers temes és sobre llicències i les pràctiques que he hagut de fer tracten, entre d’altres coses, veure’n les diferències.

La qüestió és que si llegiu la definició de programari lliure i la de codi obert, vos costarà trobar les diferències. De fet, probablement veureu que hi ha alguna cosa diferent, però no tindreu clar el què. Així que, primerament, veurem les definicions d’un i de l’altre:

Programari lliure

Llibertat 0 / La llibertat d’executar el programa per qualsevol propòsit.
Llibertat 1 /La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a les necessitats pròpies. L’accés al codi font és un requisit.
Llibertat 2 / La llibertat de redistribuir còpies.
Llibertat 3 / La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb les millores realitzades, per tal que tota la comunitat se’n pugui beneficiar. Igual que a la llibertat 1, l’accés al codi font és un requisit.

Programari de codi obert

1. Lliure redistribució: el programari ha de poder ser regalat o venut lliurement.
2. Codi font: ha d’estar inclòs o obtenir-se lliurement.
3. Permetre modificacions o treballs derivats: la redistribució de modificacions ha d’estar permesa.
4. Integritat del codi font de l’autor: les llicències poden requerir que les modificacions siguin redistribuïdes només com a pedaços deixant el codi original sense canvis.
5. No restringir el seu ús a cap persona o grup: ningú pot deixar-se fora.
6. No restringir el seu ús a cap activitat, línia de negoci o àrea d’iniciativa: els usuaris comercials no poden ser exclosos.
7. Distribució de la llicència: han d’aplicar-se els mateixos drets a tot el qui rebi el programa i la llicència ha de romandre intacta al distribuir o modificar el programari.
8. La llicència no ha de ser específica d’un producte: el programa no pot llicenciar-se solament com part d’una distribució major.
9. La llicència no ha de restringir altre programari: la llicència no pot obligar que algun altre programari que sigui distribuït amb el programari obert hagi també ser de codi obert.
10. La llicència ha de ser tecnològicament neutral: no ha de requerir-se l’acceptació de la llicència per mitjà d’un accés per clic de ratolí o d’altra forma específica del mitjà de suport del programari.

L’Open Source Initiative (OSI) va redactar la llicència coneguda com a open source tot basant-se en el contracte social de Debian. Això dista molt de la concepció que jo mateix tenia del programari de codi obert. He d’admetre la meua ignorància, ja que pensava que codi obert volia dir només que el codi estava a la vista. També he d’admetre que aquesta confusió prové de la lectura del llibre de Richard Stallman (Free Software, Free Society), on ell parla sovint del fet que el programari de codi obert no és programari lliure.

Diferències entre programari lliure i programari de codi obert

Si s’analitzen les definicions, es pot arribar a les següents conclusions:

  • Tot programari lliure és programari de codi obert, però no tot programari de codi obert pot considerar-se programari lliure
  • Al punt número 4 de la llicència de programari de codi obert s’està indicant que existeix la possibilitat de no poder millorar el codi de forma directa, sinó que s’ha de fer amb pedaços. Això entra en conflicte directament amb la llibertat número 3 del programari lliure.
  • El punt número 9 també podria ser punt de conflicte, però s’ha d’analitzar bé ja que si realment hi ha alguna diferència, no es veu de forma directa. Realment, es podria dir que aquest punt entraria en conflicte amb llicències com la GPL. De fet, però, també existeix l’LGPL que permet barrejar biblioteques privatives amb programari lliure. Per tant, en realitat, el punt 9 sembla no entrar en conflicte amb els principis de programari lliure.
  • És interessant remarcar el desig d’igualtat que la llicència open source difon amb els punts que volen garantir l’accés a tothom. Pensem en les biblioteques Qt: Nokia permet fer-les servir lliurement amb programari lliure, però en altres casos s’ha d’obtindre una llicència especial.
  • Per últim, cal remarcar que la llicència de codi obert sembla molt enfocada a la distribució del programari, no tant a la seua llicència pròpia. És a dir, el que es diu en tot moment és que la llicència del programa original s’ha de mantindre intacta i el codi ha d’ésser obert. Però això no garanteix poder fer allò que vulguem amb el codi (bàsicament pel que ja hem comentat del punt 4).

I vosaltres, quines conclusions en traieu?.

Tot i que estava previst per ahir, avui s’ha alliberat la primera Beta d’Ubuntu 10.04 (Lucid Lynx). Aquest petit retard és degut a que s’ha volgut esperar una mica per resoldre alguns problemes crítics que volien tenir arreglats en la versió Beta. Les novetats més interessants que porta aquesta tercera alpha són les següents:

  • La versió del nucli de Linux que porta és la 2.6.32. Ja vam comentar que no teníem clar si s’utilitzaria aquesta o la 2.6.33 en Ubuntu 10.04. Sembla ser que al final s’ha optat per la 2.6.32. Això és degut al fet que, sent Lucid Lynx una versió LTS, s’ha preferit utilitzar un nucli més “veterà”, i que per tant ha estat més provat i és més estable
  • S’ha eliminat completament el HAL, fent més ràpid l’arranc i l’aturada del sistema
  • Ja està disponible la Ubuntu Music Store, tot i que de moment no hi ha música per a baixar-se (???)
  • Nous temes

En versions anteriors d’Ubuntu, només hi havia una versió Beta. En aquest cas, tenint en compte que es tracta d’una LTS, hi haurà dues versions Beta, per tal de fer que la gent s’animi abans a provar les versions de desenvolupament i que, per tant, la versió final sigui tant estable. Si voleu provar la primera Beta d’Ubuntu Lucid Lynx, us deixo els enllaços de les seves diferents versions (o, com diuen, dels seus diferents colors):

Ubuntu i UNE: http://releases.ubuntu.com/releases/10.04/

Kubuntu i UNE: http://releases.ubuntu.com/kubuntu/releases/10.04/

Xubuntu: http://cdimage.ubuntu.com/xubuntu/releases/lucid/beta-1/

UbuntuStudio: http://cdimage.ubuntu.com/ubuntustudio/releases/lucid/beta-1/

Ubuntu per UEC i EC2: http://uec-images.ubuntu.com/releases/10.04/beta-1/

Edubuntu: http://cdimage.ubuntu.com/edubuntu/releases/lucid/beta-1/

Mythbuntu: http://cdimage.ubuntu.com/mythbuntu/releases/lucid/beta-1/

Sobretot, de moment NO ÉS RECOMANABLE INSTAL·LAR-LO EN ENTORNS PRODUCTIUS, NI PER A ORDINADORS DE SOBRETAULA HABITUALS (excepte si teniu clar què significa una versió Beta i n’assumiu les possibles conseqüències). Cal tenir molt clar que es tracta encara d’una versió de proves, tot i que ja hauria de ser força més estable que les versions Alpha. Aquestes versions serveixen per a poder provar les seves noves funcionalitats, i trobar-hi possibles errades per tal de notificar-les i que les versions definitives siguin molt estables.

En aquesta pàgina podeu trobar el calendari de llençament de Ubuntu 10.04 Lucid Lynx.

Aquells qui feu servir el Google Calendar probablement vos interessarà conèixer que existeix la possibilitat de sincronitzar qualsevol dels calendaris que hi tingueu amb el calendari propi del GNOME mitjançant l’Evolution. Fer-ho és ràpid i senzill. Fer-ho a KDE amb Kontact també ho és.

Mètode 1 (clàssic i ràpid però amb terminal)

Primerament, heu d’anar a la vostra pàgina del Google Calendar i anar a la Configuració (dalt a la dreta). Després aneu a la pestanya Calendaris i feu clic sobre el calendari que voleu sincronitzar (podeu sincronitzar-ne més d’un, però s’ha de fer per separat). Un cop heu entrat al calendari, veureu que a la part de baix hi ha algunes opcions de compartició. La part que ens interessa és on posa Adreça privada. Farem clic sobre ICAL i s’obrirà una finestra donant-nos una adreça web que copiarem.

Opcions de sincronització del Google Calendar

Amb aquesta adreça web copiada, obrim un terminal i executem la següent ordre:

/usr/lib/evolution-webcal/evolution-webcal adreça_web_que_hem_copiat

Si tot ha anat bé, s’obrirà una finestra demanant-nos el color que volem assignar als esdeveniments del Google Calendar. Ho seleccionem, i ja ho tindrem tot preparat.

Mètode 2 (des de l’evolution, sense terminals ni pantalles negres)

Obriu l’Evolution i aneu a Fitxer > Nou > Calendari. S’obrirà una finestra on primerament haureu de seleccionar el tipus: Google. Després només caldrà posar el nom que vulguem i posar la nostra adreça @gmail.com. Així, l’Evolution sincronitzarà el calendari que tinguem per defecte. No caldrà fer res més.

Calendari nou a l'Evolution

Si ara feu clic sobre el rellotge del gnome, el calendari desplegable mostrarà les entrades relacionades amb el Google Calendar.

Calendari del GNOME


Aprofitant que en Pau va publicar un post sobre un possible look d’una futura versió de Rythmbox, he pensat en compartir unes imatges que he trobat a Muylinux sobre el possible aspecte que podría tenir Nautilus, el navegador d’arxius per defecte de gnome, si li féssin un senzill rentat de cara. La veritat és que igual que la proposta pel Rythmbox, la trobo senzilla i molt atractiva. Cada cop estic més segur que gnome no trigarà a posar-se al dia!

MegaJC-Deluxe és un programa per a GNU/Linux que permet pujar arxius a Megaupload i Rapidshare, de manera que t’estalvia moltes esperes, ja que va pujant el que posis a la llista d’espera.

És com l’equivalent a Jdownloader per a pujades (per GNU/linux).

La última versió d’aquest programa va ser llançada el dia 9 d’aquest mes.

(més…)

Gràcies a aquesta consulta del Jordi als fòrums de Cobert.cat, m’he assabentat de l’existència del programa GTick, que convertirà el nostre ordinador en un metrònom. L’he estat provant, i la veritat és que l’he trobat molt complet.

Logo del GTickGTick es troba en els repositoris oficials de la majoria de distribucions, o sigui que el podreu instal·lar directament des del gestor de paquets que utilitzeu. En el cas d’Ubuntu, el podeu instal·lar directament des del Synaptic o, si us sentiu més còmodes treballant des de terminal, ho podeu fer executant la comanda següent:

sudo apt-get install gtick

Un cop instal·lat, podrem executar el programa des del menú “Aplicacions>So i vídeo>GTick”. L’aparença inicial del programa és molt senzilla, però en ella ja podrem escollir la velocitat del temps, el volum, i quin tipus de ritme volem portar (2/4, 3/4, 4/4, etc.). Si escollim l’opció “Uniforme”, no ens marcarà l’inici de cada compàs. Quan premem el botó “Inicia” el programa ens marcarà el ritme que li hàgim indicat.

Pantalla principal del GTick

Pantalla principal del GTick

Però el programa té moltes més opcions. A través del menú “View>Visual Tick” el GTick ens mostrarà gràficament en quin temps del compàs ens trobem, i el moviment del metrònom.

GTick amb metrònom visual

GTick amb metrònom visual

També és interessant l’opció “View>Profiles”, que ens permetrà desar una configuració concreta del metrònom per poder-la recuperar fàcilment més endavant. Per exemple, en la captura de pantalla posterior he gravat un perfil per a un ritme Adagio 8/4, un Moderato 4/4 i un Largheto 3/4. Per últim, a “View>Beat Table” podrem configurar quin (o quins) temps dintre del compàs volem que sigui el fort.

GTick amb totes les seves opcions

GTick amb totes les seves opcions

Aquest mateix matí he llegit a FirefoxCAT que s’havien publicat els resultats de la darrera enquesta d’usuaris d’Internet a l’Estat Espanyol de l’AIMC. Allà han fet una anàlisi sobre les estadístiques d’ús del Firefox que no desvetllaré (aneu i esbrineu-ho per vosaltres mateixos…).

L’enquesta d’usuaris d’Internet també inclou estadístiques de sistemes operatius, així que he anat directament a comprovar quins han estat aquests resultats i presentar-vos-los tot comparant-los amb les dades de l’any passat de les quals ja vam parlar. Aquests han estat els resultats:

Taula d'ús de sistemes operatius segons l'enquesta de l'AIMC (2009-2010)

Gràfica d'ús de sistemes operatius segons l'AIMC 2010

El primer que hem de comentar és que les estadístiques d’ús de GNU/Linux són superiors a les mitjanes que trobem a l’W3Counter, on l’ús de GNU/Linux es troba a l’1,55% (tot i que aquesta dada és global) o les de l’StatCounter, que li dona a GNU/Linux a nivell de «Spain» un 1,66% (a nivell global dóna un 0,7%).

Ha passat un any des que es publicara Windows 7 i sembla que l’acceptació serà millor que la de Windows Vista, que ha estat incapaç de reemplaçar Windows XP. MacOSX continua creixent de forma molt important i en un any puja un 1,20% fins al 4,10% total.

GNU/Linux és la gran sorpresa, però. Pujar un 0,7% en un any és una gran fita, per no parlar del fet que passar una barrera psicològica com és la del 3% representa mostrar certa presència (així ho consideren al parlament de Catalunya, però no al del País Valencià). És interessant veure que a l’Estat Espanyol l’ús de GNU/Linux és major que a la resta. Tant de bo poguérem conèixer les dades filtrades per als Països Catalans. També em semblaria seria interessant conèixer les dades filtrades segons Extremadura.

En definitiva, és impressionant comprovar com GNU/Linux puja tant sense tindre els mitjans que tenen Windows o MacOSX. Penseu que en general linux requereix que els usuaris l’instal·len, ja que poques botigues venen ordinadors amb gnu/linux preinstal·lat. Un 0,7% no és gens menyspreable!