Finalment va ser dimarts quan el «Humble Indie Bundle» va tancar la seva oferta, i diversos mitjans de la xarxa han aprofitat per a fer un anàlisi de les estadístiques.
Si ens fixem en els percentatges de vendes, veurem que es desmenteix un dels grans mites que perjudiquen l’oferta de productes comercials per als sistemes operatius que no són de Microsoft: si sumem les de Mac i Linux pràcticament igualen a les de Windows, tot i que la majoria de desenvolupadors comercials asseguren que si no porten els seus productes a Linux/Mac, és perquè no els resultaria rendible .
Un altra dada curiosa és el preu mitjà que es va pagar per SO ja que com veiem, els usuaris de Linux van pagar de mitjana el doble que els de Windows, tot i que podria ser degut a l’escassetat de títols comercials a Linux, o el costum que tenen molts usuaris de Windows a piratejar el programari, abans de buscar alternatives lliures. De fet s’ha comentat que alguns usuaris van trobar una vulnerabilitat en el sistema de descarrega del pack de jocs, i se’l van descarregar de forma pirata, quan el podien comprar per tan sols 1 cèntim…
Com apunt final, comentaré la promesa que han complert els desenvolupadors dels jocs (ho van anunciar de forma subliminal dins el vídeo promocional a 1:16), d’alliberar el codi font de quatre dels jocs si recollien més de 1 milió. Així s’espera que abans de que acabi la setmana Aquaria, Gish, Penumbra Overture i Lugaru seran lliures per a ser descarregats! Si algú encara vol contribuir amb els desenvolupadors/ONGs a la seva pàgina ho pot fer!
Aquesta setmana s’han produït dues notícies importants al voltant de Fedora, una distribució que, tot i no tenir actualment el ressò que té Ubuntu, té el doble d’usuaris que aquesta.
Logo de Fedora
La primera notícia és que s’ha endarrerit una setmana més el llençament de la versió definitiva de Fedora 13 (Goddard). Inicialment, la data prevista era el 11 de Maig, però ja fa temps que es barallava la data del 17 de Maig. Fa una setmana, aquesta data es va canviar pel 24 de Maig, que sembla que serà la data definitiva. Podeu veure-ho reflectit en el calendari de llançament de Fedora 13. Tot i que el comunicat on explicaven aquest retard no era gaire explícit, en principi han cregut que si no s’endarreria aquesta setmana el llençament la versió que sortiria no tindria prou qualitat.
Crec que es tracta d’una decisió encertada. Molts cops, en el llençament de noves versions de programari, es volen acomplir dates “com sigui”, i en alguns casos, això implica una poca qualitat d’aquesta versió. En una setmana es pot avançar molt en estabilitat, i aquest és un factor crític a l’hora de treure noves versions. Fedora sempre ha tingut molt en compte aquest factor (no és el primer cop que endarrereixen el llençament d’una nova versió). En el banner lateral que tenim a alliberats.cat ja s’hi veu reflectit aquest endarreriment.
La traducció al català de l’VLC porta ja uns quants mesos abandonada i actualment es troba a prop més d’un 55%. Les persones que l’han traduït fins ara sembla que ja no tenen temps suficient i caldria trobar un relleu. Per això vull aprofitar per veure si algú de vosaltres s’animaria amb la traducció d’aquest genial programa: la millor opció per reproduir vídeos (i molt més) a Windows i Mac, i una de les millors a GNU/Linux.
Algú de vosaltres s’animaria? La traducció es fa directament des del servidor Pootle amb una interfície molt senzilla on apareix la cadena a traduir a l’esquerra i un quadre de traducció a la dreta. Cada cop que es traduint una cadena només cal prémer un botó i continuar amb la següent. És un procés ràpid i senzill: no cal res més que tindre la base suficient d’anglès (un nivell proper al First és suficient) i moltes ganes!
Bé, en realitat també cal respectar uns estils i un glossari de termes sempre que siga possible:
Si vos animeu, només cal que aneu a la pàgina de l’Vlc al Pootle i vos registreu. Des d’allà haureu de seleccionar el fitxer vlc.po per entrar-hi i començar a traduir les cadenes que falten. En cas de fer-ho, comuniqueu-m’ho, per tal d’indicar-vos quatre coses.
He llegit avui a De l’Holocè estant (que, al seu torn, ho ha llegit a BitsCatalans) que Google Translate, el servei de Google que tradueix textos, ja té l’opció de llegir-te els textos en català. Des de l’any 2009, ja hi havia aquesta opció per a textos en anglès, i fa uns mesos s’hi van afegir algunes llengües més.
Per a llegir els textos, el Google Translate utilitza el motor eSpeak, un programa lliure que (potser no ho sabeu) també ens ve instal·lat de forma predeterminada amb Ubuntu. Per cert, si el voleu utilitzar amb fitxers de text del vostre ordinador us recomano l’aplicació gràfica Gespeaker, que ja ens van mostrar a SomGNU.
Per tal que Google Translate ens llegeixi els textos en català, només cal anar a la seva pàgina, traduir un text d’un altre idioma al català i prémer el botó que ens apareixerà per a escoltar el text. La veritat és que, de moment, el text llegit no sona molt “humà”. Suposo que la veu que han agafat no és de molta qualitat, per tal que ocupi poc espai.
Reproducció de veu en català al Google Translate
Fa temps vaig provar el Festival, un altre programa lliure per reproduir textos disponible des dels repositoris de la majoria de distribucions i, agafant una veu de qualitat (que ocupava un munt d’espai) s’aconseguia que la veu resultés molt “humana”. Encara recordo com rèiem amb els companys amb la una frase que vaig fer reproduir al meu ordinador, i que ja és mítica entre nosaltres: “Roger, m’agrada el teu tupé” 🙂
El proper dilluns 17 de maig, amb motíu del Día d’Internet, la Xarxa Infojove de Palma, amb la col·laboració de Bulma, organitza unes jornades orientades a atracar el programari lliure a aquells que encara pensen que son negats per a la informàtica. L’assistència és lliure per a tot-hom. Les jornades seràn de les 16 a les 19h i consistiràn en una demostració de com de fàcil és avui en dia provar i instal·lar un sistema GNU/Linux i totes les aplicacions que necessitem.
Diria que no sóc l’únic que opina que el Firefox s’ha tornat pesat i una mica bastant inestable d’un temps ençà. L’eixida del navegador de Google, el Chrome, no ha fet més que treure a la llum aquest fet i posar el Firefox en una situació més que delicada: la seua condició com a «principal navegador alternatiu a l’Internet Explorer» està realment amenaçada per un Google Chrome que en menys d’un any ha passat de l’1 al 7% de quota, mentre que el Firefox s’ha mantingut estable.
Firefox 4.0 podria suposar, però, el gran canvi. Sembla que els desenvolupadors per fi han tingut en compte una impressió que tots els usuaris de Firefox tenim: la pesadesa amb què el navegador respon amb les ordres més simples: canvi de pestanyes, obrir un menú, tancar el navegador. Res és instantani, i això emprenya prou quan amb el Chrome un pot comprovar la rapidesa amb la qual respon -fins i tot en instal·lacions des de cero.
Firefox 4.0 canviarà, i entre les coses que ens portarà veurem:
Una nova interfície d’usuari que deixarà de menjar-se mitja pantalla amb barres d’eines i donarà preferència a la visualització del contingut web
S’eliminaran les finestres d’informació inicials (actualització d’extensions i altres missatges)
Permetrà instal·lar extensions sense haver de reiniciar el navegador
Firefox Sync -el nom nou de Firefox Weave- vindrà instal·lat per defecte per tal de sincronitzar la nostra informació del navegador (historial, adreces d’interès…)
Es desenvoluparà un kit de desenvolupament més complet que mai
S’implementarà el motor de javascript Jägermonkey, que s’espera que pose al Firefox a l’alçada del Webkit
Es crearà una versió de 64bits per a Windows (i linux?)
Ahir mateix, Mark Shuttleworth ha anunciat dues novetats de cara al futur en el seu bloc. D’una banda, la creació de versions molt lleugeres d’Ubuntu (basades en la seva versió Desktop i en la Ubuntu Netbook Edition). L’altra novetat és que, a partir del Maverick Meerkat, la Ubuntu Netbook Edition tindrà un entorn nou, anomenat Unity. Veiem com instal·lar i quines característiques té aquest entorn.
Per tal de poder provar aquest nou entorn, Canonical posa a la nostra disposició un repositori PPA de Launchpad. És important tenir en compte que Unity encara es troba en fase de desenvolupament i, tot i que jo l’he trobat força estable, això pot canviar d’un dia per un altre, i a més encara li manquen moltes característiques. Si, tot i això, voleu provar-lo, primer cal configurar aquest repositori PPA. Aneu a “Sistema>Administració>Fonts de programari”. A la pestanya programari, afegiu aquest repositori: ppa:canonical-dx-team/une.
Un cop fet, tanqueu les Fonts de programari i aneu a “Sistema>Administració>Gestor de paquets Synaptic”. Primer, refresqueu la llista de paquets. Si en el vostre ordinador havíeu provat el Gnome Shell, haureu de prémer el botó “Marca totes les actualitzacions”, perquè Unity utilitza les llibreries Mutter, base del Gnome Shell, i en el seu repositori ens porta actualitzacions per a aquestes llibreries. Per últim, cerqueu el paquet “unity” i instal·leu-lo.
Si us agrada més treballar des de terminal, podeu configurar els repositoris executant les següents instruccions:
Un cop instal·lat, per utilitzar l’Unity cal iniciar una sessió amb aquest entorn d’escriptori. És a dir, primer tanquem la nostra sessió per mitjà del botó “Surt…” que hi ha en el menú d’usuari, tal i com es mostra a la imatge següent:
Sortir de la sessió actual
Arribarem a la pantalla on escollim l’usuari per entrar. Seleccionem el nostre usuari i, abans d’acceptar l’entrada, anem al panell inferior i, a mà dreta, trobarem el camp “Session:”. En aquest camp, escollim “Ubuntu Unity Netbook Edition”, i entrarem a la sessió del Unity.
Què ha canviat a Unity? D’una banda, al panell superior ja no s’hi encasta la barra superior de les finestres. Suposo que és per tenir lloc per als Indicadors de finestra. A més, en aquest panell superior s’ha afegit un camp de text, que ens permetrà cercar el que ens interessi directament al Google (tot i que es pot canviar el motor de cerca).
Ubuntu Netbook Edition amb Unity
Però encara crida més l’atenció el panell que hi ha a mà esquerra. Bàsicament, es tracta d’un dock, on tenim enllaços per a executar les nostres aplicacions preferides. També ens indica quines aplicacions tenim en execució i quina és la que estem utilitzant actualment en primer pla. En aquest dock, de moment podem canviar de posició els enllaços i poca cosa més.
Apart d’això, el propi Mark presenta un esbós de com ha de quedar la pantalla de selecció d’aplicacions (el Dash), el que ara mateix veiem com a fons al Ubuntu Netbook Remix.
Esbós del nou panell d'aplicacions
Amb el que he vist fins ara, tot i que visualment està bé, funcionalment no li he trobat el què al Unity, tot i que cal tenir en compte que, en trobar-se en fase de desenvolupament, encara ha d’evolucionar molt més. El major problema que li trobo és el fet que ocupa molta pantalla. Cal tenir en compte que es tracta d’un disseny destinat a Netbooks. D’una banda, com que la barra superior de l’escriptori ja no porta integrada la barra superior de la finestra (com passa actualment), perdem unes quantes línies de píxels horitzontals. Però, a més, el propi dock d’Unity també ens fa perdre una zona bastant gran al lateral de la pantalla. Crec que, en un Netbook, on l’espai és molt just, no podem anar “llençant” píxels així com així.
Per últim, us deixo un vídeo que han preparat a WebUpd8, perquè pugueu comprovar el funcionament del nou Unity.
Ahir es va publicar la candidata a versió final de l’OpenOffice.org 3.2.1. Probablement a vosaltres això vos sembla una notícia com qualsevol altra, però en realitat aquesta versió ens ha portat molts maldecaps a l’equip de traducció. Ara vos explicaré una història curiosa de com la versió en variant valenciana ha arribat a l’OOo.
Farà cosa de dos mesos i mig (el 24 de febrer) es va obrir un bug a l’OpenOffice.org per part d’un mexicà que demanava l’apertura de la traducció valenciana per a l’OpenOffice.org. Per sort, l’equip de traducció al català de l’OOo se’n va adonar i vam dir la nostra. Aquest noi mexicà demanava el nom «Valencian» inicialment i el codi «es_VA»: exacte, tal com ho sentiu: espanyol del Vaticà. En aquest moment vaig enviar un missatge a la llista de l’OOo tot explicant que això no podia ser, que no tenia cap trellat. Pel que sembla, el noi venia de part de la Generalitat Valenciana, i tenien la intenció de migrar la seua traducció al pootle (servidor de traducció en xarxa) de l’OOo.
Llavors va començar un joc on el repositori va passar per codis com el «qcv_ES» per a l’OpenOffice.org en valencià, que va estar a punt de ser acceptat. Després ja es va plantejar el tema del codi ca_XV, que sembla que ja s’havia implementat abans gràcies al Jesús Corrius (responsable actual del projecte de traducció de l’OOo al català) i en Jordi Mallach.
El fet que la Generalitat Valenciana vulga migrar la seua traducció al Pootle no era cap problema: el problema es trobava en què tractaven d’evitar fora com fora que hi haguera cap referència al català en el nom o el codi de la seua traducció. Trist, però cert (existeix un log d’un canal IRC on el noi aquest ho admet…). A partir d’ací vam començar una espècie de batalla que si no haguera estat pel fet que els membres catalans (sobretot el Jordi Mas i el Jesús Corrius) tenen un cert prestigi a dins de la comunitat, potser haguera acabat malament.
Després de mes i mig d’incerteses, ahir es va publicar la versió RC i al llistat de baixades es pot trobar Catalan i Catalan (Valencian). A més, com que no es poden implementar modificacions del locale tipus @valencia, se li ha assignat un codi del tipus ca_XV. En definitiva: la traducció valenciana de la Generalitat Valenciana no ha tingut més remei que ser reconeguda com a una variant del català. O siga, una victòria per part nostra.
L’affair de l’OpenOffice.org i la possible acceptació d’una variant valenciana amb un codi diferent del català haguera pogut marcar precedents i haver-se estès a altres àmbits: per això era tan important per a nosaltres que la variant valenciana fora reconeguda com a catalana mitjançant el seu codi. El fet que finalment es diga Catalan (Valencian) és en realitat menys important, però també és un punt molt positiu.
De tota manera, s’ha de dir que si hagueren aconseguit el codi qcv_ES per a l’OOo, llavors haguérem tret l’última carta que ens quedava: mostrar que la traducció valenciana no és, si més no, una adaptació de la traducció catalana. De fet, algunes cadenes als menús de preferències s’han quedat en la variant general.
Per acabar, vull comentar que la traducció de la Generalitat és normativa. Segueix alguns aspectes bàsics de la guia d’estil de Softcatalà com ara l’ús d’imperatius, però fa servir vocabulari diferent en alguns casos com «ferramentes», «guardar», «buscar» i altres coses. Per descomptat, els verbs estan en variant valenciana.
No sabeu l’alegria que he sentit en veure que finalment els de l’OOo havien posat el nom Catalan (Valencian) a la variant valenciana. Qui sap si podria suposar algun precedent per a un futur canvi al Lliurex (tot i que per a això caldrà esperar un canvi de govern).
Aprofitant el post que va publicar en Pau, volia esmentar que el passat dijous 6, el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (per aquells qui no ho coneguin, és el departament d’informàtica i telecomunicacions de la Generalitat) amb la col·laboració de la Fundació Politècnica de Catalunya i UPCNet, van començar a impartir per als seus treballadors de perfil tecnològic, el pla de formació «L’aposta del programari lliure».
Aquest pla consisteix en una sèrie de cursos que miraran de cobrir les necessitats dels més de 200 treballadors d’aquest departament. Els títols dels cursos són:
A1. Solucions tecnològiques en programari lliure
A2. Desenvolupament en programari lliure
A3. Lideratge de projectes de programari lliure
B1. Especialista en legislació i programari lliure
El que resulta més interessant és que un cop finalitzats els cursos el material d’aquests serà alliberat amb llicència Creative Commons, i suposo que es podran descarregar lliurement. Personalment trobo que és un bon principi, fer que els especialistes en informàtica coneguin eines lliures, ja que aquests són els que acaben definint l’estructura informàtica per a la resta d’usuaris.
Per tal de reforçar la implantació, des del CTTI volen enllestir la Linkat 4.0 per tal que sigui el sistema operatiu de les estacions de treball, i també engegar el «Centre de Suport de programari lliure», per tal de coordinar la introducció del programari lliure dins l’àmbit de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació de la Generalitat.
Sincerament, espero que tot plegat no acabi en un munt de bones intencions, i que prenem exemple d’altres països que es prenen seriosament el programari lliure, ja que cada vegada són més els qui ho fan.
Finalment va ser dimarts quan el «Humble Indie Bundle» va tancar la seva oferta, i diversos mitjans de la xarxa han aprofitat per a fer un anàlisi de les estadístiques.
Comentaris recents