El teu blog de Linux en català

Yearly Archive: 2010

gNewSense és una distribució GNU/Linux molt famosa basada en Ubuntu. Bé, a partir de la propera versió 3.0 estarà basada en Debian. El que la fa més singular és que es tracta una de les vuit úniques distribucions que GNU (i, per tant, Richard Stallman) considera completament lliures. És a dir, que tenen una política ferma de no oferir ni proposar programari no lliure i, en cas que per error en continguin algun, el treuen immediatament.

Logo de gNewSense

Doncs bé, l’equip de desenvolupament de gNewSense està intentant impulsar aquesta distribució, i demana ajuda a tothom qui vulgui donar-hi un cop de mà. Les tasques en què podem ajudar són molt diverses. En concret, necessiten gent que tingui algun d’aquests perfils:

  • Desenvolupadors. En principi, és el que més necessiten, o sigui que si compliu algun altre perfil apart d’aquest, millor que ajudeu com a desenvolupadors..
  • Provadors, per detectar errors i ajudar a millorar la distribució.
  • Programadors web per millorar la seva pàgina.
  • Artistes.
  • Equip de documentació.
  • Empaquetat de programes.
  • Coordinador de voluntaris.
  • Comunitats locals.

Si creieu que podeu ajudar, i us interessa el projecte, primer llegiu detingudament què es necessita de cadascun d’aquests perfils, i envieu un correu electrònic a la seva adreça de contacte.

Pantalla de gNewSense

Pantalla de gNewSense

Extra: Relacionat amb aquesta notícia, us hem preparat una imatge de VirtualBox per si voleu provar com funciona la versió actual (2.3 deltah) de gNewSense.

Font | MuyLinux

Aquesta setmana ha estat mogudeta…

Fa més de tres anys que vam parlar per primera vegada de 0 A.D., un joc 3D d’estratègia en temps real que actualment s’està desenvolupant per Wildfire Games. En aquella època el joc era freeware i encara estava molt verd.  Fa pocs mesos vam poder saber que el joc havia passat a ser GPL, convertint-se així en el millor joc d’estratègia lliure del mercat.


Fortified City

En aquest joc de tall històric joc hi podem trobar un conjunt de fins a sis civilitzacions diferents, ja siguen els Cartaginesos, Ibers, els Celtes, Romans, Helens o els Perses; cadascuna amb les sues pròpies característiques i el seu rerefons històric. El joc està suportat per Pyrogenesis, un motor que s’ha construït pel mateix equip de Wildfire Games. El joc s’està desenvolupant únicament per voluntaris procedents de tots els racons del món. El resultat és impressionant. Els gràfics poc tenen que envejar a d’altres jocs que actualment són al mercat.


A long way home

Fa pocs dies es va publicar la segona versió alfa des que el joc és un projecte lliure. Entre les millores incloses en aquesta versió cal destacar:

  • Experiència de joc: han afegit boira de guerra, moviment en grup i formacions bàsiques, barres de salut, caça i pesca, limit de població i opció de reparació (dit així pot sonar estrany, però cal jugar per entendre les millores).
  • Rendiment: s’ha millorat el rendiment general del joc, així com la càrrega de partides i bandes sonores.
  • Interfície: una de les grans millores: s’ha redissenyat completament amb un nou minimapa, seguiment d’unitats, etc.
  • Altres: s’han afegit nous mapes i escenaris per jugar i els elements dels mateixos també s’han redissenyat i millorat.

Tot i aquestes millores, l’equip de desenvolupament encara veu clar on s’ha de millorar el joc:

  • No existeix intel·ligència artificial, amb la qual cosa no té cap sentit jugar contra la màquina, ja que no farà res.
  • No hi ha possibilitat de millorar els personatges de cap manera (rangs, recerca, etc.)
  • Encara resten errors que s’han d’arreglar
  • No hi ha servidors per jugar múltiples jugadors. S’ha de fer per connexions IP-IP.

Instal·lació

Els xics de 0 A.D. ha treballat de valent i han preparat paquets per a Windows, MacOSX i per a diferents distribucions GNU/Linux. Vos deixem ací els enllaços a les guies d’instal·lació per a cada sistema:

Distribució Enllaç
Ubuntu 10.04, 10.10 http://trac.wildfiregames.com/wiki/LatestReleaseLinux#Ubuntu10.0410.10
Debian 5.0 http://trac.wildfiregames.com/wiki/LatestReleaseLinux#Debian5.0
OpenSUSE http://trac.wildfiregames.com/wiki/LatestReleaseLinux#OpenSUSE
Fedora, Mandriva http://trac.wildfiregames.com/wiki/LatestReleaseLinux#FedoraMandriva
Gentoo http://trac.wildfiregames.com/wiki/LatestReleaseLinux#Gentoo
Arch http://trac.wildfiregames.com/wiki/LatestReleaseLinux#Arch
Pardus GNU/Linux http://trac.wildfiregames.com/wiki/LatestReleaseLinux#PardusGNULinux
Compilació des de les fonts http://trac.wildfiregames.com/wiki/LatestReleaseLinux#CompilingonLinux

Enllaços

Qui tinga més de 25 anys molt probablement recordarà un dels millors reproductors de música que va existir per a Windows: Winamp. De fet, encara existeix, però la competència s’ha tornat força dura i programes preinstal·lats com el Windows Media Player o altres com l’iTunes el van fer fora ja fa temps.

Però el desenvolupament de Winamp ha continuat i ara ens arriba una versió beta per a l’Android força atractiva i que pretén recuperar part de la quota d’usuaris que va perdre. Com podeu veure a les captures que vos mostrem a continuació, la interfície és neta i clara, fàcil de fer servir pels usuaris:

Pantalla principal de Winamp

Llistat d'àlbums al Winamp

Reproducció d'una cançó al Winamp

Giny del Winamp

Entre les seues característiques destaca la sincronització per usb o wifi amb la mateixa aplicació Winamp d’escriptori (només per a Windows), la cerca d’informació de les cançons i la possibilitat de modificar la pantalla de bloqueig del telèfon i posar-hi el reproductor.

He estat provant l’aplicació i funciona correctament. Potser estèticament s’ha de polir una mica al meu parer (botons de control multimèdia massa grans). Però per la resta s’ha de dir que compleix la seua tasca de forma excel·lent.

Per desgràcia Winamp no és programari lliure. Tots recordareu, però, que existia una versió alternativa: XMMS, un altre reproductor que a GNU/Linux va ser el rei durant molt de temps. És potser l’hora que xmms torne?

Voleu provar com funciona l’Android en el vostre ordinador? Ja podeu fer-ho gràcies al SDK (Software Development Kit) que Google ens proporciona. Amb aquest SDK podreu engegar un sistema Android emulat en una finestra. Aquest SDK us pot servir per:

  • Si desenvolupeu programari per a Android, podreu comprovar si funciona bé i depurar-lo (aquest és l’objectiu principal del SDK).
  • Si no teniu cap telèfon amb Android, podreu provar què tal funciona.
  • Si teniu un telèfon Android, i voleu posar-hi una ROM no oficial (per exemple, amb el procediment que us vam explicar), podreu provar-ho prèviament en aquest SDK. D’aquesta manera, podreu comprovar què tal funciona la ROM que hàgiu escollit, i fins i tot provar-ne més d’una per veure quina us agrada més abans d’instal·lar-la en el vostre telèfon.

El primer que heu de fer és descarregar-vos el SDK d’Android. Hi trobareu versions per a sistemes GNU/Linux, Mac i Windows. Si us descarregueu la versió de Linux, obtindreu un fitxer amb extensió «.tgz.tar». Només cal que la descomprimiu. Per exemple, podeu fer-ho anant al directori on l’hàgiu descarregat amb el vostre explorador de fitxers, fent clic amb el botó dret del ratolí sobre el fitxer i escollint «Extreu aquí». Si preferiu fer-ho per terminal, es faria amb l’ordre següent:

tar -xvzf android-sdk*.tgz.tar

Un cop descomprimit, moveu la carpeta resultant al directori on us interessi tenir aquest emulador. Podreu executar el SDK fent doble clic sobre el fitxer «android» de la subcarpeta «tools». Un cop engegat, us trobareu amb la pantalla principal de l’emulador.

El primer que cal fer és instal·lar-vos alguna de les plataformes disponibles. Aneu a la pestanya «Available Packages», seleccioneu l’únic repositori que hi trobareu, i s’actualitzaran les dades. Veureu que podeu descarregar-vos diverses plataformes. Per exemple, jo m’he instal·lat la 2.2. També m’he instal·lat l’API corresponent.

Paquets disponibles per al SDK d'Android

Paquets disponibles per al SDK d'Android

Després, des de la pestanya «Virtual Devices» creem una nova màquina a emular, fent clic al botó «New». En el camp «Target» de la finestra que s’obri, li hem d’indicar quina versió d’Android volem que tingui. Acceptem els canvis, i tornem a la pantalla principal. Aquí, seleccionem la màquina creada i fem clic a «Start» perquè s’engegui.

Nova màquina Android

Nova màquina Android

El primer cop trigarà una bona estona, però acabarem arrancant la nostra emulació d’Android.

Emulació Android en execució

Emulació Android en execució

Des de la versió 10.04 de l’Ubuntu, aquells qui fem servir els controladors propietaris de NVIDIA o ATI, ens trobem que el Plymouth (la pantalla de carrega que apareix al iniciar l’Ubuntu) se’ns mostra molt gran i pixelada.

Diversos usuaris havien creat sol·lucions que passaven per la modificació d’arxius de configuració del GRUB i de les X, però en el meu cas, els diferents intents van acabar en desgràcia i amb l’ubuntu arrencant en el mode de recuperació.

Via WebUpd8, he trobat un Script que sembla solucionar aquest error de forma casi automàtica (però ens diuen que l’executem sota la nostra pròpia resposabilitat!) .

Podem baixar aquest script d’aquí, o via terminal, però hem d’anar alerta de només executar un cop l’script!:

cd
wget http://launchpadlibrarian.net/57638460/fixplymouth
chmod +x fixplymouth
./fixplymouth

Execució de l'script

Després d’això ens apareixerà un llistat de les resolucions disponibles per a la nostra pantalla, i haurem d’escriure la que desitgem per al nostre Plymouth en el format: «amplada»x«alçada»-«profunditat de color», per exemple: 1024×768-24

Si després de executar-lo us donés algun problema, podeu desfer els canvis executant aquest altre script.

Probablement la majoria de vosaltres treballa amb el repositori de la versió en desenvolupament del Google Chrome: el Google Chromium (que en realitat és el projecte de programari lliure que hi ha al darrere).

El problema d’aquest repositori és que el Chromium que tenim sempre està en desenvolupament i de tant en tant peta. Per això mateix Google prepara cada x temps (diuen que 6 setmanes) una versió estable, que és la que coneixem com a Chrome i que en principi ens lliura dels problemes d’inestabilitat que pot tindre el Chromium.

La darrera versió presentada és la 7.0 i es poden baixar paquets per a diferents distribucions (deb, rpm i tgz). Aquesta versió no té gaires canvis externs. Jo m’he trobat amb què en obrir-lo, directament el Chrome demanava triar quin motor de cerca es faria servir per defecte:

Selecció de navegador del Google Chrome

Pel que es pot llegir a les notes de la versió, a més de les correccions d’errors, s’han afegit tota una sèrie de noves funcionalitat adreçades als desenvolupadors: suport per a AppleScript i una nova API de fitxers. Per altra part, sembla que també s’ha estat treballant en la Chrome Web Store, una botiga d’aplicacions a l’estil de l’Android Market o el Centre de Programari de l’Ubuntu.

És possible que alguns de vosaltres qui feu servir el repositori inestable tingueu la versió 8.0. S’ha de comentar que aquesta versió en desenvolupament ha estat força inestable (al fòrum ha hagut algunes persones que comentaven que algunes webs, inclosa la nostra) no es veien bé amb aquesta versió 8.

Cada vegada es fa menys estrany, sentir noticies sobre l’aparició d’algun editor de vídeo natiu per a linux. Es cert que fa un parell d’anys no hi havien alternatives en aquest sector, i els programes dels que disposàvem estaven uns quants anys per darrere de les aplicacions de Windows/Mac. Darrerament han anat sorgint eines que intenten cobrir les diferents necessitats dels usuaris que volen editar vídeo en GNU/Linux, ja sigui una cinta domèstica o un treball més professional, i tots estan fent avenços interessants i la majoria son usables per a un entorn productiu. La diferència, però, l’han proposat l’equip de Novacut.

La idea de la que parteix aquest equip és la de copiar el model del programari lliure i adaptar-lo per a la producció de continguts audiovisuals. A primera vista sona una mica difícil convertir el sistema de treball de codi a vídeo, però l’equip ja té experiència en en creació de programari lliure i tenen molt clar com ha de ser aquesta conversió.

El procés passa per la creació de tres eines:

  1. Un editor de vídeo. L’eina indispensable per a crear aquest tipus de contingut. La seva idea és començar fent un editor basat en l’estabilitat i la cooperació, i deixar els efectes i afegits no bàsics per a més endavant.
  2. Un sistema servidor, on es pujarà el material de vídeo, i des d’on treballarà tot l’equip de post-producció. Els vídeos i àudios, no seràn descarregats a les estacions de treball on hi ha els editors de video, sinó que aquests treballaran amb metadades molt més lleugeres, i faran canvis al projecte que es trobarà al servidor.
  3. Un portal a Internet on podrem trobar els programes acabats. Com un canal de televisió en línia on els espectadors podran donar diners per a mantenir els programes que més els interessin, tal i com es financen els projectes de programari lliure. Tot el material de vídeo serà alliberat amb llicència Creative Commons.

De moment l’equip ha sofert un desengany, ja que van intentar finançar el projecte mitjançant un kickstarter, una espècie de “o tot o res”, en la que el equip marcava un objectiu econòmic i una data, i si no s’assolia l’objectiu en el temps previst, no es cobraven els diners als donants. Així doncs, van aconseguir 12.000.000$, una xifra no gens menyspreable, però com s’havien proposat arribar als 25.000.000$, no van aconseguir res de res. Ells mateixos reconeixen que el projecte no era prou conegut i que molta gent no n’havia sentit a parlar.

Però per sort l’equip no es dona per vençut i ara s’han proposat passos més petits. De  moment ja tenen 2.000 dels 3.700€ que necessiten per a poder viatjar al Ubuntu Developer Summit, i començar a parlar amb gent del Ubuntu One i de CouchDB, dos projectes que consideren vitals per a la creació del servidor de vídeo (la quantitat és alta perquè tenen tres programadors que només treballen en el projecte).

El projecte és ambiciós i arriscat però interessant, ja que es generaria molt material de vídeo amb llicència lliure i això seria una gran aportació, tant per a l’educació (escoles d’audiovisuals tindrien material per a poder fer pràctiques, alhora que podrien aportar el material finalitzat…) com per al món professional, ja que es podria crear un model productiu basat en la compartició de material i en funció de la demanda dels espectadors.

Ja fa temps vaig publicar en els fòrums de gnulinux.cat un post sobre Dropbox. Parlava de Dropbox com un gran programa per intercanviar documents amb els altres o fins i tot per sincronitzar una carpeta del nostre ordinador amb qualsevol altre ordinador que tinguem amb el Dropbox instal·lat. Realment, un post sobre un programari privatiu en un fòrum de programari lliure, sobrava una mica, però vaig parlar sobre Dropbox bàsicament perquè tenia una versió per GNU/Linux.

Dropbox

Una alternativa a Dropbox és el que encara està en fase BETA, UbuntuOne. És un servei igual que Dropbox que dóna Canonical, però que només permet sincronitzar carpetes entre distribucions d’Ubuntu i al igual que Dropbox també ens permet descarregar i carregar arxius via web.

Ubuntu One

Bé, després d’introduir-vos (si encara no els coneixieu) aquestes dues aplicacions, molts de vosaltres em podríeu fer una pregunta que m’ha fet moltíssima gent a qui he recomanat ambdós serveis: – I els meus arxius realment on són?

És obvi que els vostres arxius estan desats en un servidor. En el primer cas en un servidor de Dropbox i en el segon en un servidor de Canonical. Però encara ens podriem preguntar sobre la privacitat i/o la seguretat de les nostres dades. Doncs, com que ens ho podríem preguntar i la resposta està en els termes d’ús d’ambdos serveis, aquells textos tant llargs que ningú llegeix i tothom accepta. Aquí és on entra en joc Sparkleshare.

Sparkleshare

Sparkleshare és un projecte relativament nou encara en fase Beta que té l’intenció de crear un programa semblant al Dropbox però 100% programari lliure. De moment, Sparkleshare en fase Beta només ens permet utilitzar el servei amb servidors GitHub i Gitorious, però també ens permet crear el nostre propi servidor de dades amb el que podrem controlar la nostre privacitat i podrem saber realment on són les nostres dades. Com he dit, està en fase Beta i encara té algunes mancances, com per exemple una part de la documentació molt interessant, l’explicació de com muntar el nostre servidor Sparkleshare. Com que trobo que és una informació prou important, vaig contactar amb el desenvolupador d’Sparkleshare per saber com podia fer-ho, em va donar una petita solució per passar del pas, muntar el nostre propi servidor GIT.

Configuració Sparkleshare

De moment no tinc res muntat i per tant, no puc assegurar el funcionament del programa, però ja m’estic brallant amb un servidor GIT i espero poder tenir resultats en pocs dies.

notificació

Afegeixo també que de moment no hi ha pre-compilats per cap distribució de GNU/Linux, així que us tocarà compilar codi 🙂

Després de l’anotació que us vaig fer sobre el nucli Hurd, he estat intentant instal·lar-lo en una màquina virtual de VirtualBox, però no hi havia manera. No me’n sortia. Però ahir mateix l’Epíleg ens va escriure un comentari en aquella anotació dient que ho havia pogut fer, i explicant els passos per a fer-ho.

Logo del Hurd

Logo del Hurd

Seguint les instruccions de l’Epíleg, he creat una imatge de VirtualBox amb Debian Hurd instal·lat, per si el podeu provar. Us la podeu descarregar des d’aquest enllaç, o des de la nostra pàgina d’imatges de VirtualBox.

A més, us reprodueixo aquí les instruccions que ens ha explicat l’Epíleg, per si ho voleu provar (us ho recomano). El primer que cal fer és descarregar-se la imatge del CD d’instal·lació de Debian Hurd. Dins d’aquesta imatge n’hi ha una altra que s’ha d’extreure, i que utilitzarem més endavant. Feu doble clic sobre el fitxer que us heu descarregat, i s’obrirà amb el gestor d’arxius. En aquest, anem dins el directori «install» i, d’aquí dins, seleccionem el fitxer «grub-94.iso» i fem clic a «Extreu» perquè ens el desi en la carpeta que ens interessi.

Ara, obrim el VirtualBox i creem una nova màquina virtual amb un disc de 3 GB. La mida és opcional. A la nova màquina virtual hem de canviar la controladora del disc dur, de SATA (per defecte) a IDE. Com a CD/DVD (IDE esclau) hem de muntar el fitxer imatge «debian-L1-hurd-i386-mini.iso» que ens hem descarregat. A més, hem de canvia el dispositiu de xarxa (apartat «Xarxa»), de «Intel PRO/1000 MT» a «PCnet-PCI II».

Instal·lador de Debian Hurd

Instal·lador de Debian Hurd

(més…)