El teu blog de Linux en català

Monthly Archive: juliol 2010

Títol del jocWorld of Goo és un aclamat videojoc alternatiu de simulació física amb una forta personalitat (i una certa reminiscència al clàssic Lemmings) que va guanyar diversos premis. No és el primer cop que en parlem, en els temps de SomGNU ja l’havíem destacat diversos cops per la seva versió Linux. World of Goo està disponible per Windows, Mac, Linux , Wii i iOS

Precisament, jo vaig comprar el joc fa alguns mesos a través del famós Humble Indie Bundle (ja finalitzat). N’havia sentit a parlar bé i vaig decidir llençar-me a la piscina. Creieu-me, val cada euro que costa.

No es tracta d’un joc lliure, però sí que els seus creadors estan molt oberts a una comunitat que ha tingut molta activitat, i que ha encetat diversos projectes per crear eines i modificacions molt interessants per les seves versions d’ordinador. Els creadors també han col·laborat per donar facilitats a aquests fans. És tal el grau de col·laboració mútua que de cara al llançament europeu es van descartar les traduccions en preparació i es van substituir per les que els fans ja estaven fent.

En aquest sentit, quan vaig trobar el projecte de traduccions em va sorprendre veure la quantitat de traduccions que hi havia i que encara no n’hi hagués cap en català, o sigui que aprofitant que tinc vacances, vaig decidir començar-la jo. La quantitat de text no és molt elevada en comparació amb d’altres projectes, però tampoc és molt petita. A més, hi ha la dificultat afegida: s’han de modificar manualment algunes imatges per traduir-ne el text.

Per això us demano ajuda! M’aniria molt bé col·laboració sobretot per aquest últim aspecte de traducció d’imatges i per fer proves amb la traducció i comprovar que no se’ns escapen errors. En Pau i l’Aljullu també m’ajudaran amb la revisió, però m’aniria molt bé comptar amb més ajuda.

Va, qui s’hi anima? Estem parlant d’una oportunitat única per tenir en català un èxit crític i comercial del món alternatiu. Els videojocs són un dels terrenys on el català està més oblidat. I bona part de la feina ja està feta… Aquells que hi estigueu interessats podeu passar pel fòrum.

Per acabar, us adjuntaré algunes captures de nivells traduïts perquè aneu fent boca i us motiveu…

Si esteu pensant a canviar-vos de casa o si canviar els mobles de la vostra habitació, Sweet Home 3D és la vostra aplicació. Amb Sweet Home 3D podreu dissenyar la distribució dels mobles d’una habitació o d’una casa sencera.

Logo de Sweet Home 3D

Per a instal·lar-nos aquesta aplicació, si tenim Ubuntu podem fer-ho configurant primer el repositori GetDeb, tal i com ja vam explicar. Quan els tingueu configurats, podeu instal·lar el Sweet Home 3D mitjançant el paquet «sweethome3d» en el Synaptic o, si ho preferiu, des d’un terminal:

sudo apt-get install sweethome3d

Un cop instal·lat, us trobareu el programa a «Aplicacions>Accessoris>Sweet Home 3D».

Si utilitzeu una altra distribució, podeu baixar-vos el programa des de la pàgina de descàrregues de Sweet Home 3D. És un fitxer «.tgz» que podeu descomprimir en el directori que us interessi, i des d’allà el podreu executar fent doble clic sobre el fitxer «SweetHome3D».

Disposició de mobiliari amb Sweet Home 3D

Disposició de mobiliari amb Sweet Home 3D

El programa és molt senzill d’utilitzar. Primer cal dibuixar les parets de l’habitació o de les habitacions i anar posant els mobles. Els mobles que hi ha tenen unes mides inicials, però podem modificar-les per tal que coincideixin amb les dels nostres mobles. A més, el programa ens va mostrant com queda en una visualització 3D (d’aquí el nom del programa), que podem apropar, allunyar, girar, etc.

Font: Ubuntips

A propòsit d’aquesta menció de Virtualmin he pensat que valia la pena comentar algunes de les diferencies entre els diferents panells que et permeten administrar un servidor web de manera visual (o sigui sense tocar la linia de comandes) i en quins casos els que són lliures són, fins i tot, millors que els privatius.

Abans que res, cal saber que Virtualmin funciona sobre Webmin. Mentre que Webmin s’encarrega d’administrar la maquina en general, Virtualmin només ho fa de l’allotjament web, però que integrats en un sol menú et donen la possibilitat de passar d’un a l’altre sense adonar-nos-en.

Diferències de Webmin/Virtualmin respecte els panells comercials més coneguts

La combinació de Webmin amb Virtualmin es un pel diferent dels panells comercials tradicionals: Cpanel, Plesk, DirectAdmin, etc… Aquests panells privatius son ideals per revenedors de hosting (en anglès resellers) que ho ofereixen a terceres persones, perquè tenen opcions integrades com ara control de factures, i son més visuals alhora que no integren totes les opcions de configuració com si que fa Webmin/Virtualmin. En general també són més limitats per a l’usuari i per tant tenen menys opcions. Són per tant enfocats a aquells que volen gestionar el mínim relacionat amb el seu hosting. (més…)

Per tal de facilitar-vos la cerca d’informació entre els nostres continguts, a GNULinux.cat posem a la vostra disposició un motor de cerca, integrable en la barra de cerques del Firefox i en la barra principal del Chromium.

Per instal·lar-lo en el Firefox, només cal anar a la nostra pàgina principal. Si feu clic sobre la icona que teniu a la barra de cerques, us apareixerà l’opció «Afegeix “GNU/Linux.cat”». Si el seleccioneu veureu com, a partir de llavors, entre els motors de cerca que podeu utilitzar hi trobareu també el nostre, de forma que podreu cercar paraules en els nostres articles estigueu a la pàgina que estigueu.

Instal·lació del motor de cerca de GNULinux.cat

Instal·lació del motor de cerca de GNULinux.cat

A més, resulta molt interessant establir una drecera de teclat per tal de facilitar la cerca a la nostra pàgina des de la barra d’ubicacions. Per a fer-ho, tornem a fer clic sobre la icona de la barra de cerques, i escollim l’opció «Gestiona els motors de cerca». A la finestra que s’obri, seleccionem el motor que ens interessi (en el nostre cas, el «GNU/Linux.cat») i fem clic a «Edita la paraula clau». Per exemple, jo hi he posat «gl».

Drecera de teclat per al motor de cerca al Firefox

Drecera de teclat per al motor de cerca al Firefox

A partir d’aquest moment, estiguem on estiguem, podem cercar una paraula o un text a GNULinux.cat escrivint a la barra d’ubicacions el següent:

gl  text_a_cercar

Per a integrar aquest motor de cerca en el navegador Chromium és encara més senzill. Només pel fet d’entrar a la nostra pàgina principal el Chromium ja s’instal·la el motor de cerca. Ara, només cal activar la drecera de teclat. Per a fer-ho, anem al menú d’opcions i, a la pestanya «Opcions bàsiques» hi trobarem la secció «Cerca predeterminada». Fem clic sobre «Gestiona».

A la finestra que se’ns obrirà, hi trobareu el motor de cerca de GNULinux.cat. Seleccioneu-lo i feu clic a «Edita». En el camp «Paraula clau» poseu-hi la drecera de teclat que us interessi (en el meu cas, hi he posat també «gl», com al Firefox). I ja podreu cercar qualsevol text a la nostra pàgina directament des de la barra d’ubicació escrivint «gl text_a_cercar».

Drecera de teclat per al motor de cerca al Chromium

Drecera de teclat per al motor de cerca al Chromium

Avui s’ha publicat la versió 11.3 d’openSUSE, una de les distribucions més utilitzades i segurament, una de les que està més aconseguida a nivell visual.

OpenSUSE 11.3

En aquesta versió, s’ha treballat especialment per millorar l’experiència d’ús en Netbooks i, apart d’oferir un major suport per al seu hardware, presenten dos entorns d’escriptori especialment dissenyats per aquests tipus d’ordinadors. D’una banda, el Plasma Netbook Workspace (el mateix entorn que utilitza el Kubuntu Netbook Edition) i també trobareu paquets per utilitzar l’entorn d’escriptori del MeeGo.

Entre les característiques d’aquesta nova versió, també cal destacar les següents:

  • Possibilitat d’utilitzar l’entorn d’escriptori LXDE, apart dels ja habituals KDE, Gnome i XFCE.
  • Suport per a iPhone, Android, Blackberry i iPad.
  • Inclou SpiderOak per sincronitzar els nostres fitxers entre diferents ordinadors.
  • Suport experimental per al nou sistema de fitxers Btrfs.
  • Moltes millores en la gestió de programari, tant des de terminal (Zypper) com des d’entorn gràfic (Yast).
  • Nucli 2.6.34, amb Xorg 7.5.
  • KDE SC 4.4.4, Gnome 2.30.1 i XFCE 4.6.1.
  • Darreres versions de la majoria de programes (Firefox 3.6.6, OpenOffice 3.2.1, Amarok 2.3, Rosegarden 10.04, etc.).

Per a instal·lar-vos OpenSUSE 11.3, us la podeu baixar des de la pàgina de descàrregues d’OpenSUSE. Hi trobareu diverses opcions a escollir per a descarregar-vos: La versió completa en DVD, un CD d’instal·lació basat en KDE, un altre basat en Gnome i un per a Netbooks.

OpenSUSE Plasma Netbook Workspace

OpenSUSE Plasma Netbook Workspace

En la mateixa notícia d’alliberament d’aquesta versió ja s’ha anunciat que OpenSUSE 11.4 es publicarà el març de 2011.

Aquells qui utilitzem una Wacom per a treballar amb el nostre ordinador, fa unes quantes versions de nucli que podem estar contents: la majoria de les tauletes són detectades automàticament, i funcionen un cop endollades. La veritat és que no es troba gens a faltar la llista de modificacions que s’havia de fer al fitxer xorg.conf, ni afegir fitxers a dev/input ni les diverses prova-error que esdevenien un dia perdut en la configuració del que ha de ser un perifèric per a simplificar-nos la feina.

De totes maneres, l’únic que funciona de forma automàtica és el stylus (també conegut com a llàpis). Els diferents botons que té la tauleta acostumen a no funcionar i tampoc és possible reconfigurar-los sense editar fitxers…

I és aquí on el Wacom Control Panel es converteix en una gran ajuda. Aquesta petita aplicació detecta de forma automàtica quina tauleta estem fent servir, i encara que el nucli no la suporti ens la configurarà automàticament (fins i tot les noves touch and pen) i recordarà les nostres modificacions per a les següents sessions.

El programa ens permet configurar totes les funcions de la tauleta: corba de pressió del stylus i del esborrador (hi ha una petita part on podem anar provant si estem contents amb els resultats de la pressió), també podem configurar si volem treballar de forma absoluta (l’àrea de treball de la tauleta representa la pantalla sencera) o si preferim que funcioni com un ratolí normal, i fins i tot, podem configurar de forma molt senzilla les diferents funcions dels botons de la tauleta.

Per a instalar-ho, podem descarregar un paquet .deb de la seva pàgina a gtk-apps, de moment només hi ha instal·ladors per a Ubuntu i els desenvolupadors demanen un cop de mà per a poder portar-lo a Fedora.

Si  un cop configurada la tauleta, voleu provar-la amb el Gimp, haureu d’entrar a:

Edita > Preferències > dispositius d’entrada > configura dispositius d’entrada estesos

I cal configurar el stylus, l’esborrador i el cursor en mode «pantalla». Si no feu servir Gimp, us recomano que proveu Mypaint, un programa de pintura digital molt senzill, intuitiu i potent que funciona automàticament amb la tauleta.

La pega, obviament, és que l’aplicació no és oficial i per tant els controladors i configuracions les fan els voluntaris del projecte i de moment no han aconseguit fer funcionar les tauletes bluetooth ni les que es conecten al port sèrie; es troba a faltar que els de Wacom fagin controladors oberts per a linux, així no es perdria cap funció de la tauleta i sempre estarien al dia, però per sort, el treball de la comunitat sempre ho compensa.

Fa uns dies vam detectar, gràcies a vosaltres, un  problema amb els Captcha del Fòrum que no permetia donar-hi d’alta usuaris nous. El problema venia provocat per una incompatibilitat del Captcha amb el tema que teníem activat. Durant aquests dies, hem tingut activat un tema molt senzill, però que permetia l’alta correcta d’usuaris nous.

Fa un parell de dies, ja hem tornat a activar un tema propi, amb el qual el Captcha funciona correctament. Recordeu que teniu a la vostra disposició aquest fòrum per si voleu fer consultes sobre els sistemes GNU/Linux o el programari lliure en general, i també per ajudar a resoldre els dubtes dels nostres companys. Així, entre tots, anem creixent en coneixement.

Spotify és una aplicació que sota una interfície semblant a la del Songbird (o iTunes) permet escoltar qualsevol cançó que vulguem només cercant-la (incloent-hi cançons comercials, per descomptat). Fins ara, Spotify només funcionava a GNU/Linux si s’executava amb wine o bé amb Spokify a KDE (només amb comptes de pagament).

Ara sembla que per fi, després que els usuaris hagen demanat a la pàgina de propostes la creació d’una versió nativa per a GNU/Linux, els desenvolupadors s’han animat i l’han fet: però només per als comptes de pagament. Això és degut al fet que encara no s’ha pogut implementar el tema dels anuncis, que és el mitjà pel qual l’Spotify ens pot oferir la música debades. Aquesta versió nativa fa servir les biblioteques Qt.

Els d’Spotify han habilitat un repositori per a Debian/Ubuntu sense suport. Si teniu un compte Spotify Premium i voleu instal·lar-lo, només cal que executeu les següents ordres. Primer afegiu aquesta línia al vostre /etc/apt/sources.list:
deb http://repository.spotify.com stable non-free

Després haureu de baixar i activar la clau del repositori:
gpg --keyserver wwwkeys.de.pgp.net --recv-keys 4E9CFF4E
gpg --export 4E9CFF4E |sudo apt-key add -

I finalment actualitzeu i instal·leu els paquets necessaris:
sudo apt-get update
sudo apt-get install spotify-client-qt spotify-client-gnome-support

Amb això ja el tindreu instal·lat i només caldrà executar «spotify» a un terminal, no he vist que es cree cap accés directe a cap dels menús del GNOME (potser a KDE sí que es crea).

Fa uns dos mesos vam publicar una «gran novetat»: el VirtualBox incloïa per primera vegada la possibilitat de virtualitzar el Mac OSX. El punt negre era bàsicament que això només podia fer-se des d’un sistema Mac OSX, amb la qual cosa la nova característica del VirtualBox perdia en certa manera el seu atractiu.

Sempre hi ha qui va més enllà, però. Des de lifehacker han aconseguit virtualitzar el Mac OSX a Windows i també es pot fer a GNU/Linux. A continuació vos expliquem com fer-ho. (més…)

L’Scilab és un programa matemàtic basat en càlcul numèric, compatible amb el conegut programa privatiu Matlab. Scilab és molt complet, i permet obtenir gràfiques en 2D i en 3D.

Logo de l'ScilabL’Scilab es troba en els repositoris oficials de la majoria de distribucions, o sigui que el podreu instal·lar directament des del vostre gestor de paquets habitual. Per exemple, si utilitzeu Ubuntu el podeu instal·lar des del Synaptic. Si us sentiu més còmodes treballant des d’un terminal, també el podeu instal·lar mitjançant l’ordre següent:

sudo apt-get install scilab

Quan el tingueu instal·lat, el podeu executar des del menú «Aplicacions>Ciència>Scilab».

Gràfic obtingut amb Scilab

Gràfic obtingut amb Scilab

Per a començar a utilitzar-lo, us aconsello que passeu per la seva pàgina de documentació. A més, si esteu acostumats a utilitzar el Matlab, podeu trobar les equivalències entre les respectives funcions a aquesta pàgina.