El teu blog de Linux en català

Monthly Archive: setembre 2009

Com ja vam anunciar fa unes setmanes, aquest dissabte 19 de setembre és el Dia de la Llibertat del Programari, que té com a objectiu difondre els beneficis que l’utilització del programari lliure pot aportar a la nostra vida diària. Per aquest dia, hi ha preparats multitud d’actes per tot el món.logo del Softare Freedom DayEls actes oficials del DLP a Catalunya han estat organitzats per Caliu. Podeu trobar més informació a la pàgina principal de l’esdeveniment, on ja hi ha l’horari definitiu dels tutorials i tallers. Si voleu conèixer més sobre l’esdeveniment a nivell internacional, també podeu consultar la pàgina del Software Freedom Day.

Font: Blog de Rafael Carreras

A Web Upd8 han fet un recull amb les 5 extensions que podrien considerar-se “més útils” per a l’OpenOffice.org. Tot i que això és relatiu segons l’ús que en fem de la suite, probablement alguna de les extensions vos seran útils:

  • Calc2LaTeX és una macro per a Calc que converteix les taules a LaTeX d’una forma ràpida i fàcil. Només cal seleccionar una regió del full i després executar la macro.
  • Sun PDF Import Extension permet importar i modificar documents PDF. A més, fent servir el format de fitxer “PDF/ODF híbrid” (un format que s’habilita en habilitar l’extensió), s’aconsegueix poder editar aquests pdfs amb total precissió i sense cap problema.
  • OOTranslator és un port de Google Translate per a OpenOffice.org. Bàsicament permet traduir els documents a qualsevol llengua que el Google Translator permeta. Sens dubte, una molt bona eina (potser podríem implementar alguna cosa pareguda per al traductor de softcatalà).
  • An OxygenOffice Extra – Gallery permet afegir imatges i cliparts fàcilment al document (aquesta caldrà veure com funciona).
  • Per acabar, el Sun Weblog Publisher que permet crear, editar i publicar articles als servidors de blocs més populars (WordPress inclòs).

També podeu fer una ullada a l’article 8 amazing OpenOffice extensions que mostra entre d’altres extensions la de OpenOffice.org2GoogleDocs, que segur que més d’un la trobareu interessant. Podeu trobar-ne aquestes i moltes més extensions per a l’OpenOffice.org a http://extensions.services.openoffice.org/.

Per veure com instal·lar extensions, a la mateixa pàgina teniu una guia prou detallada de com fer-ho.

http://extensions.services.openoffice.org/files/garland_logo.png

La setmana passada va ser alliberada la versió 3 de MoonOS (Makara). MoonOS és una distribució basada en Ubuntu, però que utilitza l’entorn d’escriptori Enlightment.Logo de MoonOSMoonOS és una distribució molt interessant, en part degut precisament a la utilització d’Enlightment. Aquest és un entorn molt lleuger, que s’executa perfectament amb ordinadors de baixes prestacions o una mica antics. Pot executar-se perfectament en ordinadors amb 128 Mb de RAM. Tot i ser un entorn lleuger, l’aspecte d’aquesta distribució està molt cuidat, i té un dels entorns més interessants que he vist (tot i que això és una apreciació molt personal).

Entorn de MoonOS

Entorn de MoonOS

Com he comentat abans, MoonOS està basada en Ubuntu. Realment, utilitza els repositoris oficials d’Ubuntu, afegint-li uns de propis (per a eines d’administració desenvolupades per l’equip MoonOS) i alguns repositoris de tercers, com Medibuntu i els PPA d’OpenOffice. MoonOS ja porta de forma predeterminada alguns programes que no venen de forma predeterminada amb Ubuntu, com ara el plugin de Flash, Java i alguns códecs privatius.

Podeu descarregar-vos el MoonOS des de la seva pàgina de descàrrega. Teniu disponible aquesta distribució en la seva edició Main Edition (amb Enlightment) o amb la LXDE Edition (on l’entorn d’escriptori és LXDE). La versió 3 de MoonOS de moment només està disponible en edició Main, i de tota manera us recomano aquesta edició perquè l’entorn Enlightment realment és molt interessant. A Desktop Linux Reviews hi ha un article molt interessant sobre MoonOS que recomano a qui li pugui interessar aquesta distribució.

Per a veure el funcionament d’aquesta distribució, he gravat aquest vídeo. He instal·lat el MoonOS en una màquina virtual a la qual només he assignat 128Mb de memòria RAM i 16Mb a la targeta de vídeo per poder veure el seu rendiment en aquests entorns.

Font: Viva Linux!

Segur que molts cops hem tingut en el nostre ordinador algun fitxer en format iso. Aquest tipus de fitxer es pot obtenir fàcilment amb la majoria de programes de gravació de CD i DVD, i és una imatge exacta del que hi ha en el CD o DVD extret. Aquests fitxers ISO ens poden servir, per exemple, per a tenir emmagatzemats fàcilment aquestes imatges en un disc dur.

Una manera de visualitzar i treballar amb el seu contingut és muntar el fitxer iso com si fos un CD o DVD real. Això es pot fer de forma molt senzilla. L’únic que cal tenir en compte és en quin directori volem que ens munti aquesta imatge. En el meu cas, em vaig crear un directori on munto i desmunto aquests fitxers a mida que els vaig necessitant:

mkdir /home/el_meu_usuari/iso

Això només cal fer-ho un cop. Quan tenim creat el directori on volem muntar el fitxer iso, podem realitzar aquest muntatge per mitjà de l’ordre següent:

sudo mount nom_del_fitxer.iso /home/el_meu_usuari/iso -o loop

El sistema ens muntarà el fitxer, i el tindrem al directori escollit (en el meu cas, /media/iso) com si fos un CD o un DVD. Com a tal, només hi tindrem accés de lectura. Quan ja no necessitem treballar més amb aquest contingut, podem desmuntar el fitxer iso executant la comanda següent:

sudo umount /home/el_meu_usuari/iso

Si no desmuntem el fitxer manualment, es farà de forma automàtica quan reiniciem l’ordinador.

A tots ens agrada veure pel·lícules en el nostre temps d’oci, però que passa quan per fer-ho, hem de remenar Internet per esbrinar perquè no podem veure-les?

El VLC és un reproductor lliure de vídeos i de música que reprodueix la pràctica totalitat dels formats de vídeo i d’àudio existents. Això ens estalvia maldecaps, però no s’acaba aquí. El VLC reprodueix DVDs protegits, vídeos que s’estan baixant i pel·lícules que només se n’ha baixat una part. A més a més, el VLC permet posar subtítols a les pel·lícules, escoltar ràdios des d’Internet i convertir vídeos i música a altres formats.

Tot això amb un reproductor lleuger, ràpid i que no es penja, amb un disseny senzill i intuïtiu, i un menú que desplega totes les opcions del programa amb el botó dret del ratolí quan s’està veient una pel·lícula.

El VLC és tan potent perquè és programari lliure. Això significa que qualsevol persona pot veure com està fet, modificar-ne el codi per adaptar-lo a les seves necessitats, compartir-lo amb els seus veïns i descarregar-lo d’Internet sense restriccions. El VLC està disponible en català per Windows, GNU/Linux o Mac, i pots descarregar-te’l des de la pàgina web de Softcatalà, no en quedaràs decebut.

Article publicat al periòdic “La Bicicleta“, número 7 (setembre del 2009)

VLC_player_software

tux-linuxLinus Torvalds va enviar ahir a la nit un correu a la llista del nucli Linux anunciant la versió final del nucli 2.6.31. Darrere han passat 6 mesos de desenvolupament (període natural de publicació de cada nou nucli) i un debat que ha estat centrat sobretot en el temps d’arrencada del sistema.Tot i així, però, el nucli 2.6.31 aporta moltes més coses.

Per veure un llistat detallat de les característiques d’aquest nou nucli, podeu visitar la pàgina de kernelnewbies, ací destacarem el suport nadiu per a targetes ATI fins a R500 (això vol dir que si teniu targetes amb aquest xip, aconseguireu un bon rendiment amb mòduls totalment lliures), el suport per a R600 i R700 es deixarà per a la versió 2.6.32 del nucli.

També cal destacar el suport per a l’estàndard USB 3.0 (algú se’n recorda que amb Linux vam poder gaudir d’USB 2.0 abans que amb Windows XP?), es continua treballant en la millora d’EXT4 i Btrfs (els dos sistemes de fitxers que competeixen ara mateix), compatibilitat amb el sistema XFI de Creative i moltes altres millores, a més d’haver-se afegit suport per al maquinari més recent.

Distribucions com Ubuntu, Fedora o OpenSUSE inclouran aquest nucli per defecte. Cal comentar que AMD encara no ha publicat els mòduls d’ATI per a aquest nucli, cosa que vol dir que aquells qui tinguen una ATI hauran de conformar-se amb el mòdul lliure. Curiosament, Ubuntu té una versió no-oficial als seus repositoris d’aquest mòdul privatiu per al nucli 2.6.31.

Aprofitem per a recomanar-vos als més valents una aplicació per a Ubuntu anomenada KernelCheck, que instal·la el darrer nucli al nostre sistema. Aneu amb compte, heu de saber el que feu, simplement perquè és possible que el nou nucli no funcione del tot bé (tot i així, tampoc hi ha riscos de carregar-se res, ja que sempre podreu arrencar des del nucli original).

VIA-logoVIA ja fa molt de temps que allibera el codi font dels seus productes per augmentar-ne el rendiment, però ara entra de manera oficial a la fundació linux per a contribuir encara més en la evolució de Linux.
Això és molt important ja que hi ha molts ordinadors i aparells electrònics que fan servir xips de VIA, i a partir d’ara difícilment algun no serà compatible amb linux.

(més…)

Molts cops, en comprar-nos una pel·lícula en DVD, voldrem passar-la a Divx (o qualsevol altre format que comprimeixi les dades) per tal de tenir-ne una còpia de seguretat que ocupi poc i que, per exemple, puguem reproduir en el nostre disc dur multimèdia. Una eina molt senzilla d’utilitzar que ens permet fer-ho és OGMRip. És més, també ens permet convertir el nostre DVD als formats lliures Vorbis i Theora.

La instal·lació d’OGMRip és molt senzilla, perquè es troba en els repositoris oficials de la majoria de distribucions de GNU/Linux. En el cas d’Ubuntu, per exemple, només cal instal·lar el paquet “ogmrip” des del Synaptic, o executar l’ordre següent des d’un terminal:

sudo apt-get install ogmrip

Un cop instal·lat, podem executar l’OGMRip des del menú “Aplicacions>So i Vídeo>Codificador de DVD OGMRip”. A partir de la pantalla principal del programa ja podem copsar la seva simplicitat.

Pantalla principal de l'OGMRip

Pantalla principal de l'OGMRip

El primer que cal fer és obrir, mitjançant el botó “Carrega”, el DVD original amb l’OGMRip. L’OGMRip llegirà el DVD i detectarà les pistes de vídeo, de so i els subtítols disponibles. De totes les pistes de vídeo disponibles, ens seleccionarà la que, amb major probabilitat, serà la pista principal (jo no m’he trobat mai que hagi seleccionat una pista incorrecta). La resta de pistes són menús, subpantalles, extres, etc. Normalment, és fàcil saber quina és la pista principal, perquè la seva duració és la de la pel·lícula. La resta de pistes són, com a molt, d’uns minuts. La pista principal conté múltiples capítols. Convé mantenir-los tots seleccionats si volem tenir tota la pel·lícula.

Posteriorment, des de la mateixa pantalla, hem de seleccionar la pista d’àudio que ens interessa. En el cas concret de la pel·lícula que estic convertint, he agafat el català. Podem gravar més d’una pista de so si premem el botó “+”. Un cop seleccionat el so, també podem afegir subtítols. En el meu cas, no en selecciono cap perquè no m’interessa.

Paràmetres d'extracció

Paràmetres d'extracció

Un cop tenim seleccionat el que volem convertir, premem el botó “Extreu”. Ens obrirà una pantalla amb els perfils de gravació que tenim disponible. El perfil seleccionat de forma predeterminada (“DivX for Standalone Player”) és ideal si volem gravar la pel·lícula en un CD, perquè comprimirà les dades de manera que ocupi 700MB. De tota manera, si volem tenir la pel·lícula en un disc dur multimèdia, podem augmentar una mica la mida per tal de millorar la qualitat de vídeo. Per a fer-ho, premem el botó habilitat per a editar aquest perfil.

Pantalla d'extracció

Pantalla d'extracció

Arribarem a una pantalla on veurem tots els perfils, i podrem fer una còpia del perfil mencionat anteriorment. Editem el nou perfil copiat, i ampliem la mida de la codificació (jo ho he deixat a 1100MB). En aquest punt, també podem modificar el format de codificació tant de l’àudio com del vídeo per seleccionar, per exemple, els formats lliures Theora o Vorbis. Jo no ho he fet perquè no tinc clar que el meu disc dur multimèdia els pugui reproduir, però si la nostra intenció és reproduir la pel·lícula des d’un ordinador, són dos formats a tenir en compte. Quan hàgim modificat els paràmetres que ens interessen, canviem el nom del perfil, i ja el podrem seleccionar per a codificar la nostra pel·lícula. A partir d’ara sempre que convertim una pel·lícula tindrem disponible aquest perfil sense haver de tornar-lo a crear.

Perfils de l'OGMRip

Perfils de l'OGMRip

Quan tornem a la pantalla d’extracció, seleccionem el nou perfil creat, premem el botó “Extreu”, i començarà la conversió de la pel·lícula. Aquest procés que pot durar una bona estona depenent de la potència del vostre ordinador. En el meu, que no és gran cosa, el procés dura més de tres hores. De forma predeterminada, ens desarà el fitxer resultant al directori /home/el_nostre_usuari, tot i que podem canviar aquest directori des de les preferències d’OGMRip.

La propera versió de The Gimp es publicarà probablement a finals de 2009 (encara no hi ha una data concreta). La versió en desenvolupament ja està presentant moltes noves característiques i millores de les que farem un xicotet apunt ara mateix:

  • Una de les primeres característiques implementades ha estat la possibilitat de crear grup de capes
  • Els pinzells ara són editables (es poden rotar, inclinar i canviar el radi)
  • S’ha inclòs el suport per a etiquetes a l’hora de crear elements editables a la interfície (per exemple, els mateixos pinzells)
  • Una de les novetats més importants: edició directa sobre elements canvas (això es reflectirà en què podrem introduir text directament sobre la imatge, i no haurem de fer-ho primer a una caixa a una finestra externa)
  • S’ha canviat el tema de desar les imatges: si volem desar-les com a png o jpg haurem de fer clic sobre “exporta” (cosa que té més sentit)
  • A la secció d’exportació també trobarem la possibilitat d’exportar a CSS, PHP, Java, Python o text pla, una eina molt útil per a dissenyadors de pàgines web
  • Es podrà editar la finestra principal i canviar les eines que allà hi apareixen

Queda en l’aire què passarà amb allò que vam comentar fa un temps sobre el tema que The Gimp passaria a agrupar-ho tot a una finestra (com el Photoshop al Windows o el Krita de KDE). Aquesta versió porta moltes novetats interessants i molt útils. L’equip de The Gimp està fent molt bona feina.

Google Chrome

Google Chrome

Per gràcia o per desgràcia, Google Chrome només podem trobar-lo a GNU/Linux de dues formes: o bé en format zip o en format deb per a Ubuntu. Aquells que tinguen altres distribucions s’han d’apanyar amb el paquet zip i tots els maldecaps que pot comportar.

Un usuari de Mandriva ha decidit preparar i compartir un repositori amb Google Chrome per a aquesta distribució. Aquells qui vulgueu afegir-lo i instal·lar-lo només haureu d’executar a un terminal les següents ordres:

urpmi.addmedia --mirrorlist http://eugeni.dodonov.net/rpm eugeni i586
urpmi chrome

Amb això ja tindreu instal·lat Google Chrome. És d’esperar que a l’igual que ja fa l’Opera, una vegada es publique la versió final, hi trobem paquets i repositoris per a diferents distribucions. Mentrestant, sembla que només els usuaris d’Ubuntu i Mandriva tindran sort (desconec si hi ha repositoris per a altres distribucions).