El teu blog de Linux en català

Monthly Archive: agost 2009

Molts cops, ens trobem amb la càmera fotogràfica davant d’un paisatge tan impressionant o un edifici tan alt que no ens hi cap en una sola fotografia. Gràcies a Hugin, la solució és ben senzilla. El que hem de fer és obtenir diverses fotografies consecutives, en cadascuna de les quals hi tindrem una part del paisatge. Per exemple, en el cas del paisatge, comencem a fer la primera fotografia per la part dreta, i anem enfocant cap a l’esquerra fent altres fotografies, fins on ens interessi. Hi ha moltes càmeres que tenen programes per a ajudar-nos a fer-les, tot i que com veurem no és necessari.

En el nostre ordinador, només hem de tenir instal·lat el programa Hugin. Aquest programa s’encarregarà d’ajuntar les fotografies obtingudes, calculant automàticament els punts que tenen en comú, i les perspectives relatives que tenen les fotografies. Podem instal·lar el Hugin directament des del Synaptic (paquet “hugin”), o des d’un terminal, executant l’ordre següent:

sudo apt-get install hugin

Per a mostrar el funcionament del Hugin, partiré de les tres fotografies següents (estan ordenades d’esquerra a dreta):

Part esquerra

Part esquerra

Part central

Part central

Part dreta

Part dreta

Un cop instal·lat, trobarem el Hugin al menú “Aplicacions>Gràfics>Hugin panorama creator”. Quan l’engeguem, ens trobarem amb un assistent on, de forma molt senzilla i per mitjà d’un procediment de tres passes, podrem unir les nostres fotografies.

Assistent del Hugin

Assistent del Hugin

El primer que hem de fer és prémer el botó “1. Load images”. Aquí, només haurem d’escollir les fotografies a partir de les quals volem crear la panoràmica. Després, hem de prémer el botó “2. Align”. Aquest procés durarà una estona, perquè el Hugin carregarà les imatges, trobarà els punts coincidents entre elles, els canvis de perspectiva que hi ha, i ens mostrarà una vista prèvia.

Vista prèvia del muntatge

Vista prèvia del muntatge

El funcionament del Hugin, que fins aquí ha estat molt senzill, es complica força en aquest punt. Com veieu, ha unit totes les parts, però d’aquesta previsualització hem de treure una imatge rectangular. Com podeu imaginar, quan “retallem” la part que ens interessa, perdrem una part de les fotografies originals, però el conjunt obtingut ens en mostrarà una panoràmica espectacular. El primer que hem d’escollir és el tipus de projecció. La que m’agrada més és la rectilínia, però podeu provar la resta per veure quina us convenç més.

Un cop escollit el tipus de projecció, hem de col·locar bé la fotografia. Si fem clic amb el botó dret del ratolí sobre la fotografia definirem la línia de l’horitzó. Això ens mourà la fotografia amunt o avall, però també ens modificarà la perspectiva. Amb el botó esquerre del ratolí rotarem la imatge. Com comentava, aquest procediment és una mica complicat, i al principi cal tenir paciència, però amb una mica de pràctica arribarem a tenir la imatge correctament centrada.

Per últim, hem d’apropar-nos a la imatge, de manera que no es vegi cap part d’aquest fons negre. Això s’aconsegueix per mitjà de les barres de desplaçament horitzontal i vertical, que ens ampliaran o reduiran el camp de visió horitzontal i vertical, respectivament. Aquesta part no és tan complicada com l’anterior.

Vista prèvia definitiva

Vista prèvia definitiva

Un cop tenim correcta la vista prèvia, premem el botó “Actualitzar”, i podem tancar aquesta finestra. Tornem a ser a la finestra de l’assistent on, si premem l’últim botó (“3, Create panorama”). Cal tenir en compte que el Hugin només pot desar els fitxers en format TIFF o sigui que, un cop desat el fitxer, haurem d’utilitzar el Gimp o algun programa alternatiu per convertir la imatge a altres formats com PNG o JPG.

Panoràmica definitiva

Panoràmica definitiva

Patrick Volkerding i el seu equip ha publicat avui la RC2 del que serà la versió 13.0 d’aquesta mare de les mares distribucions. Serà la primera versió estable que portarà incorporat KDE4, la versió 4.2. Com a actualització important destacarem la del Kernel que serà la 2.6.19 si no hi ha cap canvi o la 2.6.30 si en Patrick es decideix a fer el canvi. Com a navegador utilitzarà Firefox com sempre però en la seva última versió, la 3.5.

Pel que sembla Slackware continuarà essent una distribució molt estable, senzilla i agradable!
(més…)

S’ha detectat un defecte crític en Windows 7 a la versió RTM, en Anglès: (Release To Manufacturing), la prèvia a la disponible per l’usuari final, que podria revelar el calendari fixat per Microsoft per al llançament del seu nou sistema operatiu .

Segons Infoworld, l’error provoca que la utilitat de comprovació de disc de Windows requereixi un consum excessiu de memòria bloquejant el sistema sense arribar a realitzar la tasca. El problema afecta tant a la versió de 32 bits com a la dels 64, i està classificat com un “showstopper”, és a dir, que pot causar el bloqueig total del sistema operatiu (la temuda pantalla blava, o bé amb Anglès; “Blue Screen Of Dead” ) al esgotar la memòria disponible.

La gravetat de l’error podria provocar canvis en els plans de Microsoft respecte a Windows 7, el sistema operatiu amb el qual la companyia vol compensar del poc èxit del últim Windows Vista i amb el qual espera recuperar les seves vendes.
(més…)

Eus ací una manera ràpida i segura de copiar fitxers a un domini remot: la comanda scp.

Si per exemple l’usuari pol vol pujar el fitxer anna.txt a la carpeta /home/pol/habitacio del domini pis.cat faria el següent:

$ scp anna.txt pol@pis.cat:/home/pol/habitacio

o, més curt,

$ scp anna.txt pol@pis.cat:~/habitacio

I, a diferència de sftp, aquí podem fer servir la potència de bash amb les seves wildcards (i.e. * o ?) així com pujar directoris sencers

$ scp -r eterians/ pol@pis.cat:~/assaig/

No és fantàstica, la línea de comandes?


Phoronix és una de les pàgines webs més famoses relacionades amb el programari lliure. No només parlen d’actualitat, sinó que també solen fer anàlisi de diferent maquinari treballant amb GNU/Linux i, sobretot, cada cert temps presenten estudis de rendiment de distribucions, de sistemes de fitxers i molt més.

Fins ara, existia una aplicació anomenada Phoronix Test Suite que podíem baixar (encara podem) i amb la qual podem executar diferents tests sobre la nostra màquina per veure’n el seu rendiment. Tot i que no és del tot intuïtiu de fer servir, tampoc és super-complicat.

L’equip darrere de Phoronix ha presentat ara una distribució pròpia especialitzada en fer els tests de rendiment. Amb el nom de PTS Desktop Live (Phoronix Test Suite Desktop Live), aquesta distribució live no està enfocada a l’escriptori, sinó només als tests de rendiment.

Concretament, PTS Desktop Live ens permetrà fer tests per comprovar l’estabilitat i problemes del sistema així com el seu rendiment; integra la darrera versió de Phoronix Test Suite amb més de 50 perfils per realitzar els tests i la possibilitat de compartir els resultats amb altres usuaris; un escriptori GNU/Linux simplificat.

pts-destkop-live

Avui ha sortit la versió 4.3 de KDE, un dels entorns d’escriptori més utilitzats de GNU/Linux, juntament amb GNOME. Aquesta versió és la que vindrà de forma predeterminada amb les noves versions de la majoria de distribucions que utilitzen KDE com a entorn predeterminat (Kubuntu, OpenSUSE, SimpleMepis, etc.) i de forma opcional en la resta de distribucions.

Aquells que ja esteu utilitzant les versions de prova de Kubuntu 9.10, per exemple, ja estàvem utilitzant les versions de desenvolupament de KDE 4.3. Com ja és habitual en KDE, l’entorn està molt ben treballat a nivell gràfic, i segurament el podríem catalogar com un dels millors entorns per a qualsevol sistema operatiu en aquest aspecte, gràcies al Plasma.

KDE 4.3

KDE 4.3

Un dels aspectes que es va criticar més quan va sortir la versió 4.0 de KDE al gener del 2.008 (fa més d’un any i mig) va ser l’estabilitat, però els desenvolupadors de KDE s’hi van posar de valent, i ja des de la versió 4.2 (que va sortir fa mig any) l’entorn funciona molt fi. Cal saber que KDE no inclou només l’entorn d’escriptori, sinó també alguns dels programes que ja venen amb aquest, com per exemple el programa ofimàtic Koffice, tots els anomenats KDE games, l’explorador d’arxius Dolphin, l’excel·lent reproductor de so Amarok, el gravador de medis K3B i molts més.

Podeu trobar totes les millores d’aquesta nova versió a l’anunci de llençament de KDE 4.3.

Avui es pot llegir a Genbeta un article sobre un projecte que sota el nom de Renaissance, es pretén crear una nova interfície “innovadora” per a l’OpenOffice.org.

Això no és un rumor, ja que al wiki de l’OpenOffice.org ja presenten alguna que altra captura de la nova interfície i descriuen bé com evoluciona. El prototipus que hi ha sembla que ja és funcional.

http://wiki.services.openoffice.org/w/images/a/aa/Prototype2.jpg

Pel que comenten, aquest prototipus encara millorarà quant al disseny ja que per ara s’han centrat en la funcionalitat. Aquest canvi d’aspecte pot suposar una important empenta de l’OpenOffice.org ja que, es vulga o no, “és una avenç visible”.

Tot i així, OpenOffice.org ha de millorar en altres aspectes abans que en la interfície gràfica. Si ho fa en tots dos, perfecte, però encara queden alguns punts de funcionalitat -sobretot els relatius al treball amb fitxers grans i correcte refresc de la finestra-.

http://wiki.services.openoffice.org/w/images/f/f2/Prototype.jpg

Ahir es va presentar SUSE Studio, una web/interfície/centre des del qual és possible crear una distribució pròpia, completament personalitzada i basada en OpenSUSE (o SUSE, a seques). Ja han existit projectes semblants a aquest abans, però SUSE Studio sembla ser diferent: molt més personalitzable i molt més fàcil de fer servir.

Des de la mateixa web i una vegada registrats (actualment funciona amb invitacions), comença el procés de creació de la nostra distribució. Primer s’ha de triar quina versió de SUSE es farà servir com a base (OpenSUSE, Novell SUSE, etc.). Seguidament tocarà configurar tot el tema relatiu al programari que inclourem per defecte, on podem controlar-ho gairebé tot.

Una vegada triat el programari a incloure, se’ns permetrà configurar aspectes relatius a la configuració del sistema: carregador d’arrencada, usplash, scripts, idioma, escriptori… També serà possible afegir fitxers propis: un fons de pantalla, un pdf, etc. Finalment haurem de triar el suport al qual es podrà gravar la imatge (segons mida) i posar la versió.

El millor de tot, però, és que una vegada creada la imatge, podem provar via web (sense haver de baixar ni instal·lar res) la distribució que hem creat. Podem crear-ne diferents versions i tindre els nostres builds al seu servidor. Cada build serà esborrat una setmana després d’haver estat creat per estalviar espai al servidor (però sempre es podrà tornar a crear).

En definitiva, aquest és el millor centre de creació de distribucions personalitzades que s’ha creat fins ara. Caldrà esperar a que l’ús siga obert a tothom. Per cert, l’screencast que han fet, l’han fet des d’un mac…

Aquells qui us dediqueu al disseny segurament us haureu trobat que molts tipus de lletra que trobeu a l’Internet solen costar un ull de la cara i part de l’altre (més el ronyó). Existeixen molts tipus de lletra que poden complir el propòsit que necessitem i que per obtindre-les no cal passar per caixa. A continuació teniu alguns d’ells.

Podeu veure el llistat complet amb els 52 tipus de lletra gratuïts i moderns al bloc 1stwebdesigner.com. Aneu amb compte amb les llicències ja que alguns dels tipus de lletra del llistat no permeten l’ús comercial i també hi ha d’altres que exigeixen que es comente quina és la font.

modeno-pro-free-high-quality-font-web-design

m-plus-outline-free-high-quality-font-web-design

walkway-free-high-quality-font-web-design

Es podria dir que el 80% de les vegades que el Firefox es bloqueja a GNU/Linux és degut al Flash (el d’Adobe, sí). Últimament s’ha estat comentant pels blocs de programari lliure un tip per accelerar el flash a Ubuntu (teòricament en altres distribucions hauria de ser el mateix). Concretament, heu d’editar el fitxer ondemand:

sudo gedit /etc/init.d/ondemand

I afegir aquestes línies:

for CPU_THRESHOLD in /sys/devices/system/cpu/cpu*/cpufreq/ondemand/up_threshold
do
[ -f $CPU_THRESHOLD ] || continue
echo -n 40 > $CPU_THRESHOLD
done

Us hauria de quedar així:

#! /bin/sh
### BEGIN INIT INFO
# Provides: ondemand
# Required-Start: $remote_fs $all
# Required-Stop:
# Default-Start: 2 3 4 5
# Default-Stop:
# Short-Description: Set the CPU Frequency Scaling governor to “ondemand”
### END INIT INFO

PATH=/sbin:/usr/sbin:/bin:/usr/bin

. /lib/init/vars.sh
. /lib/lsb/init-functions

case “$1” in
start)
start-stop-daemon –start –background –exec /etc/init.d/ondemand — background
;;
background)
sleep 60 # probably enough time for desktop login

for CPUFREQ in /sys/devices/system/cpu/cpu*/cpufreq/scaling_governor
do
[ -f $CPUFREQ ] || continue
echo -n ondemand > $CPUFREQ
done

for CPU_THRESHOLD in /sys/devices/system/cpu/cpu*/cpufreq/ondemand/up_threshold
do
[ -f $CPU_THRESHOLD ] || continue
echo -n 40 > $CPU_THRESHOLD
done
;;

restart|reload|force-reload)
echo “Error: argument ‘$1’ not supported” >&2
exit 3
;;
stop)
;;
*)
echo “Usage: $0 start|stop” >&2
exit 3
;;
esac

Seguidament, per accelerar el Firefox:

sudo mkdir /etc/adobe
echo “OverrideGPUValidation=true” >~/mms.cfg
sudo mv ~/mms.cfg /etc/adobe/

La gent comenta que realment es nota. Jo ho acabe de fer i hauré d’anar provant a veure si realment es nota.