El teu blog de Linux en català

Monthly Archive: agost 2009

A força gent li passa que, que cada cop que es connecta a una xarxa Wifi coneguda, l’anell de claus li demana la seva contrasenya per accedir a la clau de la xarxa (generalment, cada cop que engeguem l’ordinador). És un comportament que, tot i que no és crític, amb el temps es pot tornar molest.

Què ha passat? Per què ens la demana? El primer cop que ens connectem a una xarxa Wifi qualsevol, ens apareix un missatge dient que es crearà un anell de claus amb la contrasenya de les xarxes Wifi a que ens connectem. El que passa és que, si no ens hi fixem, sembla que ens demani la nostra paraula de pas. Li posem, i a partir de llavors aquesta és la paraula de pas de l’anell de claus. El que cal fer és, aquest primer cop, prémer Enter sense introduir cap clau.

Ara bé, si ja li hem posat una paraula de pas a l’anell de claus (i, per tant, ens la demana cada cop), com la traiem? La veritat és que no és molt complicat, però perdrem les claus que hi hagi guardades (perquè realment esborrarem l’anell de claus) o sigui que és important tenir a mà la contrasenya de la xarxa Wifi per tornar-la a posar. Per eliminar l’anell de claus, només cal esborrar (o millor encara, fer una còpia de seguretat) dos fitxers. En el nostre cas, els renombrarem:

cd /home/el_nostre_usuari/.gnome2/keyrings
mv default.keyring default.keyring.old
mv login.keyring login.keyring.old

Pot ser que el segon “mv” falli perquè no existeixi el fitxer login.keyring (és correcte, depèn de la versió de distribució que tinguem el crea o no). Quan hàgim renombrat els fitxers, si ens tornem a connectar a la Wifi ens demanarà la seva contrasenya (la de la Wifi). L’entrem, i després ens sortirà un missatge dient que crearà l’anell de claus, i ens preguntarà quina paraula de pas li volem posar. Acceptem sense entrar cap paraula de pas (ens demanarà confirmació) i, a partir de llavors, ja no caldrà entrar cap paraula de pas quan l’ordinador es connecti a la xarxa Wifi.

Si hi ha qualsevol problema, sempre es pot acabar renombrant amb el nom original els fitxers .old que hem desat, i tornarà a demanar la paraula de pas de l’anell de claus.

Ahir va sortir la versió Alpha de Fedora 12 (Constantine). Fedora és una de les distribucions més conegudes i utilitzades, i sempre s’ha caracteritzat per proporcionar les últimes versions del programari GNU/Linux. En principi, aquesta Alpha estava programada per la setmana passada, però el seu llençament s’ha endarrerit una setmana. Si voleu provar-la, podeu baixar-vos el DVD d’instal·lació a la pàgina de descàrrega de la versio Alpha de Fedora 12. Hi trobareu les versions de 32 bits, 64 bits i per a PowerPC.Logo de Fedora 12 Alpha

Podeu trobar les característiques principals d’aquesta versió Alpha a les notes de la versió. Entre les novetats que presenta Fedora 12, cal destacar:

  • Millor suport per a webcams
  • Empathy substitueix Pidgin com a programa de missatgeria predeterminat
  • Utilització de Gnome 2.27.90 beta (que acabarà esdevenint Gnome 2.28) i KDE 4.3.
  • Millores en el PulseAudio
  • Millores en la gestió de l’energia

Sobretot, de moment NO ÉS RECOMANABLE INSTAL·LAR-LO EN ENTORNS PRODUCTIUS, NI PER A ORDINADORS DE SOBRETAULA HABITUALS (excepte si teniu clar què significa una versió Alpha i n’assumiu les possibles conseqüències). Cal tenir molt clar que es tracta encara d’una versió de proves. Aquestes versions serveixen per a poder provar les seves noves funcionalitats, i trobar-hi possibles errades per tal de notificar-les i que les versions definitives siguin molt estables.

En aquesta pàgina podeu trobar el calendari de llençament de Fedora 12. La versió final està prevista per al 10 de Novembre.

Un dels desenvolupadors de GNOME sembla que està treballant en crear un nou tauler de control per al GNOME. Com molts ja en sabreu, fa un parell d’anys es va publicar un tauler de control que no va tindre molt d’èxit. Tot i que la finalitat era bona, l’usabilitat i la claredat era prou dolenta: massa coses en una sola finestra. Aquest era l’aspecte:

control_center_today_small.png

El nou tauler vol solucionar les mancances i problemes que tenia l’anterior, sobretot reduïnt la mida del mateix. És a dir, tractar de no posar-ho TOT en la mateixa finestra i subdividir-ho en grups (gairebé igual que el tauler de control del sistema operatiu Mac OSX). D’aquesta manera, la nova versió proposada seria:

NewLook_1_Smaller.png

Que sembla prou més senzilla i clara (deixant a banda el fet que alguns detalls són excessivament semblants als de l’OSX). És important deixar clar que prendre les coses bones dels altres per millorar nosaltres mateixos és una cosa que no es pot evitar, així que aquesta seria una gran millora per a GNOME.

Podeu conèixer més coses visitant el bloc del desenvolupador a live.gnome.org. Allà també trobareu un vídeo/demo en versió Flash sobre el funcionament d’aquest nou tauler de control.

Quan gravem vídeo amb la nostra webcam, molts cops necessitarem que aquesta gravació sigui contínua, però d’altres ens resultarà més interessant que només es gravi quan hi hagi algun moviment en l’enquadrament. Per exemple, si estem gravant una carrera podem deixar la webcam preparada i, quan detecti moviment, que automàticament comenci a gravar. O, en sistemes de seguretat, podem deixar la càmera tot el dia preparada enfocant el punt que ens interessi, però que només gravi quan detecti que hi ha moviment, per tal d’estalviar espai al disc dur (un vídeo continu de 24 hores pot ocupar moltíssim espai).Logo de wxCam

wxCam ens permet precisament això: afegir la funcionalitat de detecció de moviment a les nostres gravacions amb la webcam. És més, podem indicar en quina part de la imatge volem que detecti el moviment. Apart, ens afegeix altres utilitats com la detecció de contorns, la possibilitat de coprimir o no el vídeo resultant, gravar amb o sense so, etc.

wxCam no es troba en els repositoris d’Ubuntu, però a través de GetDeb ens podem baixar el fitxer .deb per a poder instal·lar-lo. Un cop baixat, amb un doble clic en el fitxer descarregat executarem la instal·lació del wxCam. Podrem arrancar el programa des del menú “Aplicacions>So i vídeo>Webcam application”.

Pantalla principal del wxCam

Pantalla principal del wxCam

En la pantalla principal del programa, molt senzilla, hi ha dos botons, un per fer fotografies i un altres per gravar vídeo. Podem configurar els paràmetres bàsics de la webcam (contrast, lluminositat, gamma i saturació) a través del menú “Settings>Image balance” i la resolució a que volem que treballi la webcam mitjançant el menú “Settings>Frame size”. Des del menú “Settings>Configure” podrem decidir en quin fitxer i amb quin format desem les fotografies i els vídeos, la compressió que utilitzem per a aquests darrers, i algun altre paràmetre.

Per a fer que la càmera funcioni a partir de la detecció de moviment, hem d’activar l’opció “Capture>Movement detection”. Un cop seleccionat, si comencem a gravar veurem com la gravació queda en mode “Paused” si no hi ha moviment a la imatge captada per la webcam, i es reprèn la gravació quan detecta moviment.

Zona de detecció de moviment

Zona de detecció de moviment

Per últim, podem indicar al wxCam que només detecti moviment en certes àrees de captura. Podem configurar més d’una àrea de captura, amb diferents sensibilitats per a cada àrea. Per últim, us deixo un vídeo on utilitzo una àrea de detecció de moviment. En aquest vídeo es veu com, mentre no hi ha moviment en aquesta àrea, la gravació roman pausada. Quan hi ha moviment en aquesta àrea, es reprèn la gravació (es pot veure clarament en el rellotge que ens mostra el propi wxCam).

Si algú volia un editor de vídeo ràpid de fer servir, senzill i intuïtiu, OpenShot és la millor opció amb diferència. De totes les opcions que tenim a GNU/Linux, fins ara totes tenien alguna pega: Kdenlive peta molt (tot i que és molt potent i també prou intuïtiva, amb potser massa opcions), Kino no és del tot fàcil de fer servir (no tan fàcil com ho és OpenShot) i altres com PiTiVi o Jahshaka estan limitats o tenen un desenvolupament lent.

OpenShot, només obrir-lo, ens mostra tres quadres en pantalla: el quadre on es mostra el vídeo (sempre en temps real, no cal renderitzar res), la línia de temps (a la qual podem afegir noves pistes, arrossegar els vídeos, silenciar-los, no mostrar el vídeo però sí l’àudio) i un altre quadre on podem afegir els clips, seleccionar les transicions i altres efectes.

openshot

Allò que més m’ha agradat ha estat l’estabilitat del programa. És ràpid, rapidíssim, i no ha petat en cap moment. Només afegir una transició o fer un canvi a les pistes, de seguida ja es pot visualitzar al quadre de vídeo, sense mal de caps ni haver d’esperar que es carregue res.

I finalment la renderització per a obtindre el vídeo final: les opcions per defecte són perfectes, no cal configurar res. Tot i així, si volem configurar més paràmetres, tenim un quadre on ho podem configurar tot. A més, sembla que les possibilitats d’afegir nous efectes i transicions i altres característiques li donen tota la potència que necessita. En definitiva, OpenShot és la millor opció per a treballar amb vídeo a GNU/Linux, mai més no tornareu a trobar a faltar els equivalents de Windows (bé, a nivell bàsic…).

Per als que vulgueu baixar-lo, existeixen paquets precompilats per a Ubuntu, la resta l’haureu de compilar. En els pròxims dies tractarem de fer un minitutorial sobre com crear un vídeo amb OpenShot.

Kustodian és un nou dock per a KDE que barreja característiques del dock de Mac OSX i el taskbar del que serà el proper Windows 7. La seua finalitat sembla que és la de substituir l’actual panell de tasques de KDE amb el qual molts usuaris no arriben a estar del tot satisfets.

Bàsicament es tracta que en clicar sobre qualsevol de les llançadores, s’execute l’aplicació concreta. El nombre al costat de la icona mostra el nombre d’instàncies obertes del programa en qüestió i quan es passe per sobre de la icona, apareixerà un menú desplegable per triar quina instància volem triar.

En fer clic sobre qualsevol d’aquestes miniatures serà possible minimitzar i restaurar normalment. Algunes icones o aplicacions al Kustodian es marquen com a preferits i poden aparéixer fins i tot quan no hi ha cap nombre al seu costat. Per descomptat, es poden afegir els nostres propis preferits a la barra.

Kustodian encara està en desenvolupament i per fer-lo servir cal compilar-lo tot baixant el codi per svn. Per tant, si voleu provar-lo, haureu de seguir els següents passos. Primer baixem el codi:

svn co svn://anonsvn.kde.org/home/kde/trunk/playground/base/plasma/applets/kustodian

I després compilem:

cd kustodian
mkdir build
cd build
cmake ..
make
sudo make install

Gràcies a Cheese, ja sabem fer-nos fotografies i gravar-nos vídeos amb la nostra webcam. En l’anotació d’avui explicaré com fer videoconferències. Tot i que hi ha diversos programes amb els que podem fer-ho, explicaré el que jo utilitzo habitualment: l’Skype. Per mitjà de l’Skype podem escriure’ns amb els nostres coneguts per xat, parlar amb ells o, el que més ens interessa en aquesta anotació, fer-hi una videoconferència.Logo de l'Skype

L’Skype no està disponible en els repositoris oficials d’Ubuntu, però sí està en els repositoris Medibuntu, molt útils perquè contenen un nombre considerable de códecs multimèdia i programes privatius (gratuïts). Possiblement ja els hàgiu afegit com a repositoris de tercers. Si és aquest el cas, podeu tenir l’Skype instal·lant des de Synaptic els paquets “skype-common” i “skype-static”. Per si no els teniu, explicaré com afegir els repositoris de Medibuntu. Primer cal afegir el repositori a les nostres fonts de programari, anant al menú “Sistema>Administració>Fonts de programari”. Anem a la pestanya “Programari de tercers” i fem clic al botó “Afegeix…”. En el camp “Línia APT:” introduïm el següent:

deb http://packages.medibuntu.org/ jaunty free non-free

Amb això hem afegit tant el repositori “free” (lliure) i el “non-free” (privatiu) de Medibuntu. Ara ens falta obtenir la seva clau d’encriptació. Medibuntu ens ofereix la seva clau d’una manera una mica diferent de la majoria de repositoris. En el propi repositori, hi ha un paquet (medibuntu-keyring) que conté aquesta clau. Només cal instal·lar-lo i ja la tindrem. Per a fer-ho, obrim el Synaptic (“Sistema>Administració>Gestor de paquets Synaptic”) i refresquem la informació per tal de recollir els nous paquets de Medibuntu prement el botó “Refresca”. Actualitzarà la informació dels paquets, i se’ns queixarà que no tenim la clau d’encriptació de Medibuntu (de moment, això és correcte). Des del mateix Synaptic, instal·lem el paquet “medibuntu-keyring” i ja tindrem la clau de Medibuntu. Si tornem a refrescar els paquets, ja no se’ns queixarà de la clau de Medibuntu. Per tenir l’Skype només hem d’instal·lar els paquets que ja he comentat abans (“skype-common” i “skype-static”).

Anem a utilitzar Skpye. El podem obrir des del menú “Aplicacions>Internet>Skype”. El primer cop que l’obrim ens preguntarà si ja tenim un compte de Skype, o si en volem donar un d’alta. Fem el que correspongui per al nostre cas i arribarem a la pantalla principal de l’Skype, que és molt semblant a la de qualsevol altre programa de missatgeria:

Pantalla principal de l'Skype

Pantalla principal de l'Skype

Per a cada contacte, tenim la possibilitat d’iniciar un xat o una conversa de veu. Veiem també que tenim un contacte anomenat “Echo/Sound Test Service” que ens serveix per a comprovar que ens funcioni correctament el micròfon i els altaveus. Si fem una trucada de veu, tindrem l’oportunitat de realitzar una videoconferència amb el contacte escollit. En la pantalla que se’ns obrirà hi veurem un botó per a enviar el que vagi gravant la nostra webcam i, si el nostre contacte fa el mateix, tots dos veurem com l’altre ens parla.

Botó per a vídeo quan parlem pel Skype

Botó per a vídeo quan parlem pel Skype

Com veieu, és molt senzill fer vídeo conferència amb Skype. En els sistemes GNU/Linux, també ho podem fer amb altres programes. Per exemple, en els últims dies Pidgin ha anunciat el seu suport per a webcams (de moment, només per xmpp, el protocol de Jabber i Google Talk). També Emesene ha anunciat darrerament que suporta webcam amb el protocol de MSN.

Videoconferència per Skype

Videoconferència per Skype

Fa un parell de dies vam anunciar-vos que la versió 2.6 de Pidgin ja portava suport per a trucades d’àudio i vídeo (amb jabber i google talk). El problema estava en què els paquets precompilats fins a aquell moment no tenien aquest suport activat (per tant, no podíem fer servir aquesta nova característica de forma fàcil).

Els desenvolupadors han tret un repositori que avui mateix s’ha actualitzat a la versió 2.6.1 i que ja porta el suport per a àudio i vídeo activat. Per tant, aquells qui tingueu ubuntu i vulgueu fer-lo servir, només cal que afegiu aquest repositori al sources.list, podeu fer-ho amb les dues ordres següents:

sudo apt-key adv --recv-keys --keyserver keyserver.ubuntu.com 67265eb522bdd6b1c69e66ed7fb8bee0a1f196a8
echo deb http://ppa.launchpad.net/pidgin-developers/ppa/ubuntu `lsb_release --short --codename` main | sudo tee /etc/apt/sources.list.d/pidgin-ppa.list

Després actualitzeu amb apt-get update i finalment actualitzeu el sistema. Inicieu el pidgin i podreu comprovar que aquesta versió ja té suport per a àudio i vídeo.

Hive Rise és un joc d’estratègia en temps real molt ràpid i amb 12 modes de joc. Recentment s’ha anunciat la versió nadiua per a GNU/Linux que es pot adquirir completament debades. No és realment un joc tan elaborat com per exemple el Company of Heroes, però Hive Rise ja està bé amb els 12 modes de joc (tots modes en línia). Podeu baixar-lo des de la pàgina oficial, així com veure més captures i vídeos.

El joc s’ambieta en l’any 2023, on després de l’extinció de les guerres entre nacions a principis del segle XXI, algú es va assegurar de crear un ambient de guerra continu. La form de fer això fou Hive Rise! un programa de televisió on multimilionaris avorrits, tunejadors de cotxes i generals retirats poden dur a terme una cursa d’armes en directe i sense cap tipus de censura.

En un camp de batalla immesanment que és un dessert de sorra, els campaments es troben perfectament alineats. A partir d’ací els equips s’enfronten els uns contra els altres fent servir mercenaris altament especialitzats i el darrer equipament militar. Bàsicament és tothom contra tothom.

opensuseLa història d’openSUSE referent als escriptoris ha estat molt interessant: l’antiga SUSE Linux (quan encara no pertanyia a Novell) feia servir per defecte l’escriptori KDE3. Amb la creació d’openSUSE, però, i probablement també degut al “fiasco” de KDE4 (la 4.0, eh?), GNOME passà a ser l’escriptori per defecte (tot i que sempre ha estat possible triar quin escriptori es volia).

Ahir, després de l’inici de la discussió sobre l’escriptori per defecte que es va iniciar a les llistes d’openSUSE i al qual es va proposar com a “bug” (curiós), sembla que l’equip s’ha decantat finalment per KDE4 per ser l’escriptori per defecte d’aquesta distribució.

A la nota de premsa realment no es mullen molt, simplement comenten que després de la discussió, KDE serà l’elecció per defecte (tot i que es podrà continuar triant GNOME sense cap problema). També es comenta que “Volem deixar clar que tant GNOME com KDE es consideren a la mateixa alçada al projecte openSUSE i això no tindrà cap impacte sobre el nivell de qualitat de l’escriptori GNOME a l’openSUSE”.

Aquesta és una gran notícia per a l’equip de KDE, el qual ha vist com el percentatge d’usuaris que el feia servir queia sense parar (sobretot des que Ubuntu es va convertir en la distro amb més usuaris). L’equip d’openSUSE sempre ha destacat per deixar un escriptori robust i estable, amb molt bon aspecte. Esperem que deixen KDE on ha d’estar. Una pregunta que llance… què farà Linkat?, passarà a ser KDE l’escriptori per defecte? (no ho crec).