El teu blog de Linux en català

Monthly Archive: juliol 2009

Després de molts anys d’especulacions i de rumors sobre un suposat sistema operatiu de Google, totes aquestes especulacions van desaparéixer amb l’aparició de Android. Es pensava o es creia que Android era el sistema operatiu de Google i que finalment seria un simple sistema operatiu dedicat a arquitectures ARM.

goog-main_1439809c
Doncs no, Google ha fet públic que cap a mitjans de l’any 2010, ens sorpendran amb el Google Chrome OS. Un sistema que com ja es rumorejava està basat en Linux i que sembla que pugui comptar amb el suport de Canonical. Google vol endinsar-se bàsicament en el món dels Ultra Portàtils ( Netbooks ) i a partir d’aquí donar a conèixer el seu sistema que si ho fan bé, tenint el nom que tenen podrien arribar a fer competència a Microsoft tant en el món dels Netbooks com en el món dels ordinadors personals.  Linux, doncs, tindrà l’oportunitat de guanyar posicions en el mercat de la informàtica.


Link oficial

(més…)

Google Chrome

Google Chrome

Ha aparegut a tots els mitjans de comunicació, a tots els blocs, a totes les pàgines de la xarxa, siguen de la temàtica que siguen: Google ha decidit que 2010 serà l’any per llançar el seu sistema operatiu amb nucli Linux i codi lliure.

Molts han criticat la decisió, altres l’han vista com un impuls molt gran (potser si darrere d’un SO GNU/Linux hi és Google, la gent es pensarà que ja és millor). Tot i així, sembla que només serà un sistema operatiu per als ultraportàtils, així que potser la gent se n’ha excitat una mica en excès.

La introducció de GNU/Linux en els ultraportàtils que s’han venut fins ara ha estat en part enfosquida pel fet que cap de les interfícies resultava del tot còmoda o atractiva als usuaris. Microsoft no ha hagut de fer cap canvi als ordinadors per tal de “triomfar” en aquest cap, després d’una entrada prometedora de linux. A més, el fet que els portàtils amb linux foren els de menys prestacions, encara que foren més barats, donaven una imatge dolenta (ja sabeu: una cosa que és més barata, és pitjor).

Llavors, podrà Google Chrome OS retornar a GNU/Linux al camí pel qual va començar quan es va iniciar la venda dels ultraportàtils?. Qui sap. Google Chrome serà un sistema operatiu enfocat al web. Això, d’entrada, ja farà que molta gent no el faça servir. Per altra part, els ultraportàtils estan bé si et mous molt, però les seues mini-pantalles (encara que siguen de 10 polzades) no són bones per a enganxats a l’ordinador com ho sóc jo. Per a un portàtil, la cosa està bé entre 14 i 19 polzades: més gran fa mal i més petita no s’hi nota… (jajjaj).

Personalment pense que Google hauria d’haver-se aliat amb Canonical per dur a terme una campanya conjunta, o un projecte cooperatiu. Sí, la diversitat està molt bé, però en certs aspectes la unió (i els diners) també fan força (una cosa és pagar a uns programadors per crear un producte i una altra és alliberar o no eixe producte).

No sé com acabarà l’aventura de Google si decideix anar pel seu propi camí en el món de les distribucions GNU/Linux. Google Chrome es va presentar massa d’hora i encara li queda molt per semblar-se de lluny al Firefox. Fer un sistema operatiu és un esforç molt més important… i Google es famós pels seus èxits, però durant el camí hi han hagut molts fracasos. Passarà el mateix?.

Tot i que en alguna ocasió ja hem parlat del poc encert (no us perdeu aquests dos articles, I i II) de les estadístiques que es publiquen quant a sistemes operatius, sempre és interessant veure la seua evolució (més que les dades absolutes). Així que avui, aprofitant la darrera publicació d’estadístiques de la pàgina Statcounter, anem a fer-ne un resum:

StatCounterGlobal

StatCounterGlobal(2)

Les estadístiques es refereixen a territori europeu. Per la part que li toca a GNU/Linux, les estadístiques mostren poques variacions, tot i que es veu un lleuger repunt entre juny i juliol d’aquest any, on per primera vegada (segons aquestes estadístiques) GNU/Linux supera l’1% de quota.

Les estadístiques de navegadors són molt més interessants. Fixeu-vos com convergeixen les línies de l’Explorer i el Firefox. Veient aquestes dades, a Europa a Microsoft li queda poc temps de regnat, i menys encara sabent que Internet Explorer ja no vindrà instal·lat amb Windows 7 (o bé instal·laran més navegadors).

A nivell global l’Explorer manté un avantatge molt més gran respecte al Firefox (60% – 30% respectivament), la culpa és en part de Nord Amèrica, on encara no s’han assabentat bé de l’existència del programari lliure i les seues bondats.  A nivell de sistemes operatius, els percentatges es mantenen més o menys iguals.

Recentment hem vist en molts webs com podem instal·lar el nou Firefox 3.5. Una opció es fer-ho des dels repositoris, ja sigui la versió de continuu desnvolupament o amb un repositori exclusiu per a la versió 3.5. També tenim l’opció de descarregar-nos el paquet executable, tal i com s’explica des de somgnu.

Afegint el repositori de desenvolupament, tenim l’avantatge que sempre disponem de l’última versió però amb el desavantatge que aquest mateix fet ens suposa, que moltes extensions no seran compatibles amb la versió més nova, i que al tractar-se d’una versió de desenvolupament pot contenir errors. Descarregant-nos l’executable tenim l’avantatge que no haurem d’esperar que el mantenidor del repositori l’actualitzi cada cop que surt una versió nova de la branca 3.5, ja que serà el mateix programa el que s’encarregarà d’actualitzar-se per si mateix.

Bé doncs, ens centraren en aquesta darrera opció, que és la que trobem més interessant. Però no ens descarregarem l’executable de la web, sinó que crearem l’executable nosaltres mateixos a partir del codi font, i només amb les opcions que més ens interessin. D’aquest procés se’n diu “compilar un programa”. Perquè ho fem així? Perquè si compilem el programa a partir del codi font, obtindrem un firefox que s’engega molt més ràpid al estar optimitzat per a la nostra màquina. Particularment, i comprada la versió del firefox compilada amb la que et pots baixar ja compliada des de la web de mozzila, he aconseguit que el firefox se m’engegui quasi instantaniament, i mira que utilitzo extencions!

Anem a veure com ho fem per compilar el firefox 3.5. Ja veureu com és un procés molt senzill que l’únic que necessiteu és una mica de temps perquè el procés de compliació pot durar una bona mitja horeta, així que anar a fer un café mentres l’ordinador treballa pot ser una bona opció.

Primer de tot instal·lem les llibreries necessaries per compilar el programa.

sudo apt-get build-dep firefox
sudo apt-get install libcairo2 libcairo2-dev libasound2-dev libcurl4-openssl-dev libnotify-dev libxt-dev libasound2-dev

Ara ens descarregarem el codi font del firefox

wget ftp://ftp.mozilla.org/pub/mozilla.org/firefox/releases/3.5/source/firefox-3.5-source.tar.bz2

El descomprimim tenint present que la descompressió tardarà una miqueta

tar -xvf firefox-3.5-source.tar.bz2

Entrem al directori on hi tenim el codi preparat per a ser compilat

cd mozilla-1.9.1/

Ara hem d’aplicar un pedaç al codi font per tal que pugui ser compilat usant el motor gràfic “cairo”, que ens permetrà gaudir d’unes tipografies ben boniques

wget -O - http://hg.mozilla.org/mozilla-central/raw-file/9eca240fc4b8/gfx/thebes/src/gfxASurface.cpp > gfx/thebes/src/gfxASurface.cpp

Ara que ja tenim preparat el codi, prepararem les opcions de compilació que volem

gedit mozconfig

Hi hi escrivim aquestes opcions de compilació. Guardarem el document i el tanquem. Aquestes opcions són per compilar el firefox sense que reporti errors en cas de fallida, sense opcions pel desenvolupament, optimitzat, sense fer tests durant la compilació, amb el que estalviareu molt de temps, amb suport criptogràfic i usant el cairo com a motor gràfic. Podeu trobar més opcions de compilació al final d’aquesta web.

mk_add_options MOZ_CO_PROJECT=browser
mk_add_options MOZ_OBJDIR=@TOPSRCDIR@/ff-opt
ac_add_options --enable-application=browser
ac_add_options --disable-tests
ac_add_options --enable-optimize --disable-debug
ac_add_options --enable-default-toolkit=cairo-gtk2 --enable-system-cairo
ac_add_options --disable-crashreporter
ac_add_options --enable-crypto

Ara li diem on està el fitxer de configuració al sistema. Val la pena comentar que el símbol “~” en gnu/linux equival a escriure la ruta cap a la teva carpeta d’usuari, en el meu cas equivaldria a escriure “/home/guillem”

export MOZCONFIG=~/mozilla-1.9.1/mozconfig

I bé, ara ja només cal compilar-lo. Agafeu una tassa de te i mireu un capítol de lost. Tingueu present que necessitareu força memòria RAM per fer la compilació i una memòria lliure de 500 Mb al disc dur.

make -f client.mk build

Si teniu dos processadors, per exemple, podeu utilitzar-ne la potència compilant amb aquesta comanda. Noteu que per a dos processadors l’opció és “-j (N+1)”

make -j 3 -f client.mk build

Ara ja teniu el programa compilat, felicitats! El podeu provar anant al directori

cd ff-opt/dist/bin

I executant el firefox. Quan feu això assegureu-vos que no tingueu cap firefox obert, sinó només us obirarà una finestra més de la versio que estigueu fent servir.

./firefox

Ara només ens queda fer-ne l’executable independent de la resta de llibreries que hi ha a la carpeta mozzila-1.9.1, que ja deveu haver vist que ocupa quasi 500 Mb. Això ho farem amb l’orde següent.

cd mozilla-1.9.1/ff-opt/
make package

Ara haurem obtingut el programa executable en aquesta carpeta, llest per ser passat als vostres amics.

~/mozilla-1.9.1/ff-opt/dist/firefox-3.5.en-US.linux-i686.tar.bz2

Us el podeu instal·lar, per exemple, creant una carpeta per al vostre usuari que es digui “bin”, o a on més us agradi. A tall d’exemple

mkdir ~/bin
cp ~/mozilla-1.9.1/ff-opt/dist/firefox-3.5.en-US.linux-i686.tar.bz2 ~
tar -xvf ~/firefox-3.5.en-US.linux-i686.tar.bz2
mv ~/firefox ~/bin/firefox

Perquè quan crideu el firefox se us obri sempre el firefox 3.5 que acabeu de compilar i que l’heu ficat a la carpeta ~/bin

unlink /usr/bin/firefox
ln -s ~/bin/firefox/firefox /usr/bin/firefox

Ara que ja us funciona el Firefox 3.5, només és ens queda catalantizar-lo. Això ho farem un cop obert, anirem a aquesta web i ens instal·larem el paquet de traducció pel català. Un cop fet, reiniciarem el Firefox.

http://releases.mozilla.org/pub/mozilla.org/firefox/releases/3.5/linux-i686/xpi/ca.xpi

Ara si volem, podem optimitzar el firefox perquè navegui més ràpid, tal i com s’explica en aquest article.

Nota de l’autor pels més Geeks

Altres opcions que he pensat que també podrien estar bé són aquestes, encara que jo no ho he provat. Us recomano que les afegiu si heu aconseguit ja compilar-lo un cop, llavors us podeu dedicar a optimitzar-lo més al vostre gust. Aquestes opcions són per deshabilitar l’accessibilitat que suposo que no necessito, per deshabilitar el lector de feeds del firefox que tampoc utilitzo, el viso d’ajuda, qui l’utilitza?, els constrols parentals??, i els perfils que tampoc crec que utilitzi massa gent, i un nivell d’optimització superior, podeu provar també amb -O2.

--disable-accessibility
--disable-feeds
--disable-help-viewer
--disable-parental-controls
--disable-profile-modules
--disable-profilelocking
--disable-profilesharing
--enable-optimize=-O3

I segur que em deixo moltes coses, així que si en sabeu d’altres o en descobriu de noves, no dubteu en deixar-ho escrit als comentaris. 😉

Referències per compilar el firefox: Font 1, Font 2

firefoxlogo

Han estat anys i anys de desenvolupament, però els autors mai s’havien decidit a posar el fatídic número 1.0 a l’VLC. Una versió 1.0, en un món seriós, vol dir estable i complet (fixeu-vos en la quantitat de projectes que publiquen versions 1.0 que realment serien versions beta i fins i tot inclús alfa).

Finalment els autors han decidit que l’VLC és estable i ja es mereix, d’una vegada per totes, un número rodó. Personalment considere que l’VLC s’ho haguera merescut abans aquest número, però més val tard que mai. Amb la publicació d’aquesta versió s’han inclòs moltes millores:

  • Suport per a nous còdecs de vídeo
  • Suport per a fer pauses fotograma per fotograma d’un vídeo
  • Controls de navegació que funcionen de forma més fina i acurada
  • Nous còdecs d’alta definició (AES3, Dolby Digital Plus, TrueHD, Blu-Ray Linear PCM, Real Video 3.0 i 4.0, …)
  • Escalat de vídeo en el mode de pantalla completa
  • Nous temes de la interfície (basada en qt)
  • Suport per a dispositius MTP
  • Barra d’eines personalitzable

En definitiva, un reproductor que per al meu gust només li faltaria redissenyar una mica la seua interfície per fer-lo una mica més atractiu. S’han creat paquets per a diferents distribucions que es poden baixar des de la secció de descàrregues. Han habilitat un repositori per a Ubuntu (per desgràcia, sembla que no està traduït al 100%):

deb http://ppa.launchpad.net/c-korn/vlc/ubuntu jaunty main

A Fedora trobareu aquesta versió als repositoris d’RPM fusion, a OpenSUSE podreu instal·lar-ho amb el 1-click install (la forma més ràpida i fàcil de totes) i també trobareu formes d’instal·lar-ho a Mandriva, Arch, Debian i d’altres, tot des de la secció de descàrregues. Allà també trobareu les versions per a Windows, MacOSX i altres SO.

vlc10

gmail_no_beta

Després de 5 anys de gmail beta així ho podem veure (han tret el BETA dels logotips) i així ho anuncien, tot Google Apps deixa de ser beta.

Comenten que tot i ser beta durant tant de temps bé hi ha hagut un munt d’empreses que han contractat el servei de Google Apps i també Gmail ha aconseguit milions d’usuaris, però que encara en tindrà més ara.
També diuen que ells consideren una beta a qualsevol producte millorable i que avança, així que per a ells Google Apps no ha deixat de ser beta.

Amb l’humor habitual de Google, anuncien també que afegeixen una funcionalitat a Gmail Labs per a tornar a posar el logotip de beta, molt original.

gmail_beta

Official Google Blog: Google Apps is out of beta (yes, really)
Official Gmail Blog: Gmail leaves beta, launches “Back to Beta” Labs feature
(més…)

Curiós error: Dell ofereix a la seua plana web del Regne Unit l’opció de comprar un ordinador on les opcions són triar entre diferents sistemes operatius Microsoft. Una de les variants és Ubuntu 8.04, curiosament encara no han solucionat “l’error”:

dell-microsoft-ubuntu

Fa uns dies, a un bloc anomenat “maslinux” es va publicar un article  sobre KDE i GNOME. Sembla clar que l’autor ha vist que el tema de dir “GNOME és una merda, KDE és molt millor” porta molta discussió i visites (supose que això també passaria si ho diguérem ací). És en aquests moments quan els talibans linuxers treuen el cap i es mostren amb tot el seu esplendor.

I és que, a més de manipular els arguments, es mostren totalment contraris a acceptar res que no siga allò que diuen (a mi això em recorda als partits polítics, que poden fer autocrítica, però que mai poden acceptar les bonances dels altres). El món està petat d’aquest tipus de gent, i GNU/Linux no se’n lliura.

Això del KDE i el GNOME és només un exemple, perquè el mateix passa quan es parla de Linux i Windows (que si Windows és una merda, que si Linux és molt més bonic, etc.). Les nostres posicions s’han defendre des de diversos punts, però cal tindre sempre en compte que GNU/Linux és un sistema operatiu més, però que té una particularitat molt interessant que és el que fa avançar i aconseguir més usuaris: el fet que siga lliure.

Això, però, no el fa ni millor ni pitjor. Moltes vegades està bé riure una miqueta del Windows o del KDE, però no podem fer de la nostra posició la veritat absoluta per als demés. Molts usuaris de Windows s’han fet enrere a l’hora de passar-se a GNU/Linux per “culpa” de talibans. Supose que tots hem estat talibans en alguna ocasió, però per això mateix passa el temps i ens fem grans: per ser més savis a l’hora d’opinar i convèncer els demés.

Creieu que el món del programari lliure està petat de talibans?.

Un altre cap de setmana, un altre recull: