El teu blog de Linux en català

Monthly Archive: juliol 2009

Avui mateix ha sortit la tercera Alpha d’Ubuntu 9.10 (Karmic Koala). En aquesta nova versió de proves, ja ve instal·lat de forma predeterminada Ubuntu One, del qual ja vam parlar fa uns dies. També porta Emphathy com a gestor de missatgeria instantània, substituint al Pidgin. Per si voleu provar aquesta tercera versió Alpha, us deixo els enllaços de les seves diferents versions (o, com diuen, dels seus diferents colors):

Ubuntu: http://cdimage.ubuntu.com/releases/karmic/alpha-3/

Kubuntu: http://cdimage.ubuntu.com/kubuntu/releases/karmic/alpha-3/

Xubuntu: http://cdimage.ubuntu.com/xubuntu/releases/karmic/alpha-3/

UbuntuStudio: http://cdimage.ubuntu.com/ubuntustudio/releases/9.10/alpha-3/

Sobretot, de moment NO ÉS RECOMANABLE INSTAL·LAR-LO EN ENTORNS PRODUCTIUS, NI PER A ORDINADORS DE SOBRETAULA HABITUALS (excepte si teniu clar què significa una versió Alpha i n’assumiu les possibles conseqüències). Cal tenir molt clar que es tracta encara d’una versió de proves, de manera que segurament distarà molt de ser estable. Aquestes versions serveixen per a poder provar les seves noves funcionalitats, i trobar-hi possibles errades per tal de notificar-les i que les versions definitives siguin molt estables.

En aquesta pàgina podeu trobar el calendari de llençament de Ubuntu 9.10 Karmic Koala.

Android ens sorprèn amb una altra versió nova del projecte live-android, que espera en un futur poder portar aquest sistema als portàtils, encara que de moment sembla que només és usable al virtualbox.
Després de l’anunci del sistema operatiu Google Chrome OS, sembla ser que en un futur podrem triar quin sistema de google preferim per als nostres netbooks a part de les dotzenes de distribucions disponibles.

Seguint les peculiaritats d’aquest desenvolupador, torna a donar arxius partits, ara són dos i degut a les queixes ja no són en RAR.
http://live-android.googlecode.com/files/liveandroidv0.2.iso.001
http://live-android.googlecode.com/files/liveandroidv0.2.iso.002
Un cop descarregats els hem de situar a la carpeta del nostre usuari i en un terminal escriure:

cat liveandroidv0.2.iso.001 liveandroidv0.2.iso.002 > liveandroidv0.2.iso

Així apareixerà la ISO que podrem carregar en una màquina virtual.

En aquesta versió ja contem amb internet sense haver d’introduir cap comanda en el terminal i es pot controlar tot amb el ratolí, però com dic encara no he estat capaç d’iniciar el sistema en un netbook i els caràcters que necessiten de dues tecles per escriure’s encara no es poden fer servir, cosa que impossibilita introduir un compte de Google (que porta l’arroba).

(més…)

Alguns sabreu que el dia 16 de juliol es va celebrar la festa del Firefox a l’Espai Mallorca de Barcelona. Allà, en Toni Hermoso, l’Eduard Gamonal, l’Alina Mierlus i la Diana Coromines van fer una presentació (cada u amb el seu espai) sobre les novetats de Firefox i alguns temes de col·laboració amb Mozilla.

Per fer un resum ràpid, l’Edu el Toni van centrar-se més en les característiques noves del Firefox. Mentre que Toni ho va fer més a nivell d’usuari, tot mostrant les bonances de la barra d’adreces intel·ligent (crec que va comentar que ara té un altre nom…), algunes extensions interessants com l’Ubiquity i altres característiques generals, l’Edu va fer-ne un resum de les novetats que porta HTML5.

La Diana Coromines es va centrar en l’explicació de SUMO, el sistema que té Mozilla per a traduir les seues pàgines i productes que permet als usuaris traduir d’una forma senzilla i ràpida. Finalment l’Alina va fer una explicació més general de Mozilla i els seus projectes, animant-nos a col·laborar en qualsevol d’ells.

He d’admetre que gaudisc molt sentint parlar a gent com el Toni, l’Edu, la Diana i l’Alina: la seua transmissió és molt bona, perquè tenen molt clares les idees i es nota que “ho senten”. Aquest és un dels factors més importants a l’hora de fer algun tipus de xarrada de divulgació.

El punt en contra va ser, al meu parer, una espècie de manca de preparació i potser aprofundiment en alguns punts. Durant alguns moments la xarrada va estar parada (més per problemes tècnics) i el Toni va sofrir el problema per haver triat un tema de l’Ubiquity que té uns quants bugs. També em desconcertava el fet que durant la xarrada ells mateixos “parlaren” de qui li tocava ara o després. És clar que estem en confiança, només o comente com a factor que haguera arrodonit la vesprada.

Després de la xarrada vam fer una picaeta on vaig poder xarrar amb el Quim i el Jordi. He d’admetre que tant l’un com l’altre són persones que admire molt (sense menysprear altres). Però sempre que mantinc una xarrada amb el Jordi acabe emocionat i amb ganes de fer coses!. Després anàrem a sopar a un restaurant romanès, on la conversació continuà amb la companyia del Gil Forcada i el Jordi Serratosa (aquest últim s’ha afegit a Softcatalà recentment).

https://i0.wp.com/farm3.static.flickr.com/2515/3727549181_afa9ab7ec3_b.jpg?resize=408%2C306

https://i0.wp.com/farm3.static.flickr.com/2515/3727549181_afa9ab7ec3_b.jpg?w=848

El dia 15 de juliol, en Jordi Massaguer va anunciar la disponibilitat de la segona versió beta de Linkat 3.0, la distribució GNU/Linux impulsada per la Generalitat de Catalunya. Un dels principals canvis que poden suposar un punt d’inflexió en el desenvolupament d’aquesta distribució és el fet que han canviat de basar Linkat en Novell SuSE Enterprise per basar-se ara en OpenSUSE (en aquesta versió, en OpenSUSE 11.1).

Aquest canvi és interessant perquè les fonts de programari d’OpenSUSE estan molt més actualitzades que no pas les de Novell SuSE Enterprise. Aquesta última és una distribució amb una finalitat diferent, molt més estable, però també molt més rígida. Són molts els usuaris que han expressat la seua satisfacció pel canvi.

Encara queda en l’aire com evolucionarà tot: les actuacions de la Generalitat Catalana en el camp de la informàtica són una mica incongruents quan es parla d’una cosa tan important com els sistemes operatius. Tot i així, una Linkat basada en OpenSUSE pot suposar una empenta important per a la seua usabilitat. OpenSUSE és una de les distribucions, al meu parer, que més cura té de l’aspecte de l’escriptori.

A més, serà possible actualitzar de Linkat 2 a Linkat 3 amb el DVD d’instal·lació, així que no hi haurà excusa. Potser aquells que van pensar en crear un “sabor d’Ubuntu” poden trobar en aquesta nova Linkat que s’aproxima una eixida satisfactòria per tindre una distribució potent, catalana i amb programari educatiu.

La forma més habitual de jugar a la Wii amb les còpies de seguretat dels nostres jocs és gravant-los en un DVD (fent la gravació a la velocitat més baixa possible) i carregar-los per mitjà d’algun dels programes específics que hi ha per a la Wii, com el Backup Loader. Això comporta certs problemes. Per exemple, molts cops la gravació no està ben feta i el Backup Loader no pot llegir el DVD, o la gravació s’ha fet a una velocitat massa alta, etc. Apart d’això, hem d’anar gastant DVDs i, si tenim molts jocs, acaben ocupant un cert espai.

Una altra opció molt bona és instal·lar a la Wii un programa com el USB Loader GX, que ens permet carregar els backups de jocs que tinguem en una targeta SD o un dispositiu USB. Per exemple, un disc dur extern, que ens permetrà tenir-hi molts jocs. En aquest article no explicaré la instal·lació de l’USB Loader GX a la Wii, perquè no entra dins l’àmbit d’alliberats.cat, però sí que explicaré què s’ha de fer per, des de GNU/Linux, preparar el disc dur (o dispositiu USB en general) i com s’hi pot carregar les nostres còpies de seguretat.

El primer que cal tenir en compte és que l’USB Loader GX no pot llegir els backups des de qualsevol tipus de particions, sinó que només ho pot fer des d’un tipus molt concret creat per a aquesta finalitat: WBFS (Wii Backup FileSystem). Aquest tipus de format només se li pot donar des del propi USB Loader GX, però abans de poder-lo aplicar, hem de crear una partició sense format, i això sí que ho podem fer des de GNU/Linux. Per a fer-ho, haurem d’instal·lar el gparted (o el qtparted si utilitzeu entorn KDE). En Ubuntu, qualsevol dels dos es pot instal·lar directament des del Synaptic o des d’un terminal:

sudo apt-get install gparted

Un cop instal·lat, connectem el disc dur extern a l’ordinador i, en cas que ens hagi muntat la partició que tingui, la desmuntem. Obrim el gparted des del menú “Sistema>Administració>Editor de particions”. Sobretot, primer cal seleccionar el dispositiu corresponent al disc dur extern, en el meu cas /dev/sdb (quan entrem al gparted estarem veient el nostre disc dur intern). Segurament el nostre disc extern ja tindrà una partició. Primer hem de decidir si volem dedicar tot el disc dur als backups de Wii, eliminant la partició actual (recordem que el format WBFS serveix única i exclusivament per a backups de Wii), o si preferim reduir la partició actual i crear-ne una de nova WBFS al final. Jo he optat per aquesta segona opció. Amb el botó dret del ratolí he marcat la partició /dev/sdb1, he escollit l’opció “Redimensiona/Mou” i li he indicat una nova mida que em deixés prou espai per a crear la partició WBFS per a les meves còpies de seguretat. Jo he deixat uns 50Gb.

Quan hàgim redimensionat la partició, tindrem en el mateix disc extern un espai sense particionar. Fem clic amb el botó dret ratolí a aquest espai sense particionar i seleccionem “Nou”. Creem la nova partició com a primària, li indiquem l’espai que volem que ocupi (per defecte ja ens marca tot el disponible) i, el més important, com a “Sistema de fitxers” li indiquem “No formatada”. Acceptem, apliquem els canvis, i ja tindrem una nova partició que, de moment, no serveix per a res. 🙂  Per a donar-li el format WBFS, s’ha de fer des del propi USB Loader GX de la Wii. Connectem el disc extern a la Wii i l’engeguem. Arranquem l’USB Loader GX, que ens detectarà el disc, però ens indicarà que no té cap partició WBFS i ens preguntarà si volem formatar alguna partició. Li indiquem que sí, i ens preguntarà quina. Sobretot, cal indicar-li la que acabem de crear i ens la formatarà en un moment.

Particions del disc extern

Particions del disc extern

Ja tenim una partició WBFS preparada per a deixar-hi les còpies de seguretat dels nostres jocs. Ara ens falta saber precisament com passar-hi els jocs. Per a poder-ho fer des de GNU/Linux, hi ha un programa que es diu Wiithon que simplifica molt aquesta tasca. Per a poder-hi escriure, el Wiithon necessita que tinguem permisos d’escriptura sobre el disc. Per a tenir-ne, cal afegir el nostre usuari al grup “disk”. Això es pot fer des d’un terminal, per mitjà de la comanda següent:

sudo adduser el_nostre_usuari disk

Per tal que s’apliquin aquests permisos, cal reiniciar la nostra sessió d’usuari. A partir d’aquí, cal instal·lar el Wiithon. La seva instal·lació no es fa de la forma habitual (Synaptic o apt-get), tot i que els seus programadors l’han fet molt senzilla. Primer, cal instal·lar el paquet bzr, aquest sí des de Synaptic o des d’un terminal:

sudo apt-get install bzr

Amb aquest programa, ens baixarem i descomprimirem la font del Wiithon:

bzr branch http://bazaar.launchpad.net/~wii.sceners.linux/wiithon/stable wiithon

Un cop baixat, anem al directori wiithon on el bzr ens ha deixat la font:

cd wiithon

En aquest directori podem realitzar la instal·lació de Wiithon amb una sola comanda, que ja s’encarrega d’instal·lar per mitjà d’apt-get totes les dependències i compilar i instal·lar el propi Wiithon:

sudo make install_auto_and_fix

Un cop instal·lat, podrem executar el programa des del menú “Aplicacions>Oficina>Wiithon” (no tinc massa clar per què deixa el programa sota el menú “Oficina”). En arrancar el programa, hem de tenir connectat el disc dur extern (o dispositiu USB) on hem creat la partició WBFS. Com a curiositat, aquesta partició no serà detectada pel Sistema Operatiu (no ens la muntarà) i si la visualitzem des del gparted veurem que no li agrada massa (com es pot veure a la imatge anterior del Gparted). Però el Wiithon sí que la veurà i podrà treballar amb ella.

Pantalla principal del Wiithon

Pantalla principal del Wiithon

La utilització del Wiithon és molt fàcil. Per a carregar un joc a la partició WBFS, fem clic al botó “Nuevo”, li indiquem el fitxer .iso (el backup del nostre joc) que volem carregar, i el Wiithon el copia a la partició WBFS. Per extreure un joc de la partició, fem clic a “Extraer a ISO” i li indiquem on volem desar-lo. També podem canviar el nom, eliminar jocs, pujar les caràtules, etc.

El proper cop que engeguem la Wii i anem a l’USB Launcher GX, si tenim connectat el disc dur extern, trobarem que hi tenim uns quants a la nostra disposició per poder jugar. Espero que en gaudiu. 🙂

Microsoft ha anunciat l’alliberament de 20.000 línies de codi (les tenia retingudes a una presó propera a Alcatraç) corresponents a tres mòduls de dispositius que permetrien una millora substancial en el rendiment de la virtualització de Windows Server 2008 Hyper-V o Windows Server 2008 R2 Hyper-V.

Fins i tot els promotors de l’alliberament expliquen les raons a un vídeo. Més enllà de les raons comentades, és clar que Microsoft ha d’haver rebut pressions per part de companyies que treballen amb Windows virtualitzats sota màquines que fan servir GNU/Linux.

Tingueu en compte que són mòduls (controladors) per tal que tot funcione millor, però no és una aportació que augmente el rendiment general del nucli. No obstant, qualsevol alliberament és bo; i si és Microsoft qui ho ha de fer, encara més.

gshutdownGShutdown és una utilitat avançada per controlar l’aturada o l’inici del nostre ordinador. És una aplicació senzilla que permet programar el moment al qual volem reiniciar, aturar o eixir de la nostra sessió. Tot això amb una interfície senzilla i intuïtiva. Està llicenciat sota llicència GPL i fa servir les biblioteques GTK+2 (millor integració amb GNOME).

Entre les característiques bàsiques cal comentar que tot i que està programat amb GTK+, també és compatible amb KDE (i també amb XFCE). També és compatible amb GDM i KDM (els gestors d’entrada de GNOME i KDE respectivament); possibilitat de triar una ordre per aturar l’ordinador (sudo poweroff, per exemple), icona de safata de sistema, notificacions visuals i diferents maneres d’indicar el temps d’aturada (compte enrere, data concreta…).

Des de la pàgina de baixades podreu descarregar paquets precompilats per a Ubuntu, Fedora i OpenSUSE  a més de trobar les fonts per compilar-les si teniu alguna altra distribució. A més, es troba completament en català (tot i que amb una traducció amb uns quants error, traduït per Siegfried-Angel Gevatter Pujals).

Aquesta setmana vam celebrar la festa del Firefox 3.5 a Barcelona. El Toni Hermoso, l’Eduard Gamonal, l’Alina i la Diana Coromines ens van fer unes xarrades que, per una part, s’enfocaven a mostrar-nos les novetats del Firefox 3.5 i, per l’altra, animar-nos a participar en la traducció no només de la interfície, sinó també de la documentació (per això es fa servir SUMO). Al wiki trobareu informació sobre com participar-hi si us animeu.

Mentrestant, a l’altra banda del món…

Avui, es un dia molt especial tant per mi com per epkis.cat. Jo faig els 18 anys i epkis fa un any, un any que setmana rere setmana us hem anat informant de les novetats del programari lliure, de Maquinari etc… Com hem dit en altres ocasions epkis.cat existeix degut a un seguit de casualitats. Osigui, Guillem i Josep ma, felicitats per la part que us toca i us cito a bufar aquesta espelma lliure de epkis.cat

Moltes felicitats EPKIS!!
(més…)

Una de les coses que últimament prove de fer és passar-me a KDE amb alguna distribució que no siga Ubuntu. Això significa haver de trobar alguna altra distribució que instal·le KDE per defecte i després tinga un gestor de paquets acceptable que no em porte mal de caps. He d’admetre que després de molt de temps, d’haver-ne provat moltes distribucions amb molts gestors, Ubuntu i Debian són les millors:

  • Les dependències se solucionen de forma ràpida i gairebé sempre de forma automàtica (com a molt ens pregunten “Sí” o “No”)
  • Els missatges de bloqueig i d’informació de l’estat del gestor són fàcils d’entendre
  • Funciona de forma molt ràpida, a més de tindre un gestor gràfic (synaptic) molt potent i senzill
  • És fàcil controlar els repositoris
  • Etc…

La resta de distribucions sempre té alguna mancança en un o altre aspecte. Bé, però, aquest no és el tema que toca. La qüestió és que finalment he agafat Fedora per testejar el KDE 4.2. Les mancances són gairebé les mateixes en tots els casos:

  • La integració dels tipus de lletra entre les aplicacions: tot i tindre el tipus de lletra configurat, hi ha aplicacions on no s’aplica (per exemple, l’Amarok). I si parlem de les aplicacions basades en GTK, la cosa pot empitjorar molt (fixeu-vos en la mida dels menús d’unes aplicacions i d’altres a la següent captura):

integracio-tipus-de-lletra

  • Per solucionar aquest problem de les aplicacions GTK a KDE4 existeix el gtk-qt-engine, que modifica l’aspecte de les aplicacions gtk donant-li un aspecte tipus KDE. El problema és que no funciona gaire fi, encara ha de millorar.

pestanyes-firefox-kde

  • L’eixida del sistema és lenta i poc clara. És a dir, no pot ser que si faig clic sobre “Apaga l’ordinador”, passen 5 segons fins que realment fa alguna cosa que indique que s’està apagant.
  • Aplicacions bàsiques com l’Amarok no solen agafar bé les referències als còdecs, per la qual cosa no reprodueixen música fins que no les configurem bé.
  • La traducció al català fa servir alguns (no molts) termes “curiosos”. Cal dir la traducció no ha d’ésser igual a la del GNOME, per descomptat (ja que fins i tot en anglès és diferent), però fer servir “Arranjament” en lloc de “Configuració” o “Paper pintat” en lloc de fons d’escriptori, crec que no és acertat. Les traduccions no han d’ésser super-rígides, però coses tan bàsiques com el terme de “configurar”, utilitzat i acceptat no només en la traducció de programari, sinó també en pàgines web com google o facebook, no haurien de canviar-se. Tot i així, s’ha de dir que la qualitat aconseguida des del “canvi” a l’equip de traducció de KDE és espectacular.

arranjamentpapers-pintats

El principal problema amb KDE és que algunes de les operacions més bàsiques no estan afinades, cosa que frustra a més d’un usuari. KDE 4.3 soluciona alguns d’aquests problemes i afegeix noves característiques. Tot i així, crec que s’hauria de fer un esforç més gran en l’afinament de l’escriptori: vull un escriptori que funcione per defecte sense que jo tinga que fer gairebé res, més enllà que personalitzar la vista al meu gust. Haver-me de preoupar sobre la mida de les lletres, l’aspecte de les aplicacions gtk o de per què el reproductor per defecte no reprodueix so (tot i tenint els còdecs instal·lats), fa que encara no puga fer la migració.

Tot i així, KDE4 ha evolucionat moltíssim des de la primera versió fins a la 4.3. El problema és que és necessari aconseguir que siga COMPLETAMENT estable i solucionar els quatre (perquè són 4) problemes per tal que KDE4 estiga completament preparat.