El teu blog de Linux en català

Monthly Archive: juliol 2009

firefox-logoL’equip de Mozilla ha publicat una revisió del Firefox 3.5 que corregeix una vulnerabilitat important relacionada amb el javascript. Per a tots aquells que vau instal·lar la versió 3.5 com vam indicar en aquest apunt, l’única cosa que heu de fer és eliminar el directori que vau crear i desempaquetar la nova versió on estava la que heu esborrat.

Els usuaris d’Ubuntu continuen proposant noves idees sobre com podria ser l’usplash de l’Ubuntu 9.10. Ací vos deixem un vídeo amb la darrera proposta, impressionant!! (i tant de bo es poguera implementar):

Per introduir-vos a aquesta tira, us recomane llegir abans aquest article sobre el problema del rellotge UNIX.

Si almenys haguérem triat la data 02-12-1944 08:45:52 com l'any de l'apocalipsi, podríem haver-ne combinat dos dies del judici final en un i així haver-ne afegit una una escena realment avorrida a la pel·lícula de Roland Emmerich.

KMediaFactory és un programa que ens permet crear DVD’s multimèdia a partir dels nostres vídeos o fotografies per poder visualitzar-los en un reproductor DVD normal. El procés és molt senzill, en només tres passos podem aconseguir un DVD personalitzat preparat per ser gravat.

Els tres passos són bàsicament els següents: primer es trien els vídeos o fotos (sembla que també admet presentacions) que es volen afegir al DVD; després es tria la plantilla i el tipus de menú que hi aniran al DVD i finalment caldrà seleccionar el fitxer resultant a triar entre un projecte de DVDAuthor (perme editar el resultat creat), directoris de DVD o projecte K3b (per gravar-lo directament).

El programa no té paquets precompilats per a cap distribució (jo almenys no els he trobat), i requereix la instal·lació típica del ./configure i make install… a més, té unes quantes dependències entre les quals s’hi troben el QDVDAuthor, K3b, xine, ffmpeg, mplayer i unes quantes més.

https://i1.wp.com/aryhma.oy.cx/damu/software/kmediafactory/images/screenie.png?w=848

Ubuntu One és l’aposta de Canonical (l’empresa que hi ha rere Ubuntu) en l’àmbit del Cloud Computing. Per a resumir-ho, a través d’Ubuntu One, Canonical ens ofereix un espai en els seus servidors de 2Gb o 10Gb (depenent del pla que escollim). En el nostre ordinador, veurem aquest espai com una carpeta més dins el nostre arbre de directoris. És a dir, no veurem cap diferència respecte de qualsevol altra carpeta. Però podrem veure el contingut d’aquesta carpeta (i tot el que hi pengem) des de qualsevol ordinador on tinguem instal·lat l’Ubuntu One.

Logo d'Ubuntu One

De moment, Ubuntu One està en una versió Beta. És a dir, en una fase avançada de proves, però encara no té una versió definitiva. A més, Ubuntu One només es pot utilitzar en Ubuntu 9.04 (no es pot instal·lar en versions anteriors d’Ubuntu). Espero que més endavant l’obrin a altres sistemes i distribucions. Bé, això no és cert del tot, perquè des de qualsevol sistema podem accedir i pujar informació des d’un entorn web, però perdem la transparència i facilitat d’utilització que tenim amb el programa instal·lat. Per a poder-lo instal·lar, cal demanar una invitació a la pàgina d’Ubuntu One, connectant-nos amb el nostre usuari de Launchpad. La invitació triga un cert temps a arribar (a mi m’ha trigat unes tres setmanes).

Quan rebem la invitació, ens envien un enllaç a través del qual podem continuar amb el procés d’instal·lació. El primer que hem de fer és escollir un dels dos plans que tenim disponibles, depenent de les nostres necessitats. L’única diferència entre els dos plans és la quantitat d’espai que tenim i el seu preu:

  1. Pla de 2Gb: Gratuït
  2. Pla de 10Gb: 10$ al mes

Un cop adherits a algun d’aquests dos plans, rebem un altre missatge amb un enllaç on ens descriuen la resta del procés d’instal·lació. És molt senzill, i està molt ben explicat. Cal fer-lo a cada ordinador on vulguem tenir Ubuntu One. El primer que hem de fer és baixar-nos un fitxer “ubuntuone-jaunty-ppa.deb”. Des d’un terminal, hem d’anar al directori on hem desat el fitxer, i executar la comanda següent:

sudo dpkg -i ubuntuone-jaunty-ppa.deb

Instal·lant aquest fitxer, el que fem realment és afegir un nou repositori (que és on hi ha el programa Ubuntu One en sí) i la seva clau d’encriptació. Ara ja podem refrescar els repositoris i instal·lar el client d’Ubuntu One des de Synaptic o des d’un terminal, per mitjà de la comanda:

sudo apt-get install ubuntuone-client-gnome

El primer cop que executem Ubuntu One (“Aplicacions>Internet>Ubuntu One”) ens obrirà una finestra del Firefox on ens preguntarà si volem afegir aquest ordinador al nostre “núvol” d’Ubuntu One. Acceptem, i ens demanarà el nostre usuari i la contrasenya de Launchpad (només ens ho demanarà aquest primer cop). Ubuntu One s’arrencarà automàticament cada com que engeguem l’ordinador. El programa ens haurà creat una carpeta anomenada “Ubuntu One” sota el nostre directori d’usuari (/home/el_nostre_usuari), i tindrem disponible un enllaç a través del menú “Llocs”. Tot això aconsegueix que sigui molt amigable i fàcil d’utilitzar. Tot el que desem en aquesta carpeta es sincronitzarà de forma automàtica en tots els equips on tinguem instal·lat Ubuntu One. Aquesta carpeta també la tenim accessible de forma local. És a dir, si en algun moment no tenim connexió a Internet, seguirem tenint accés als fitxers de forma local i, quan tornem a tenir connexió, es sincronitzaran les modificacions. Això també implica que, tot i que els 2Gb els tinguem en un servidor, també estem ocupant aquest espai (o el que estiguem utilitzant a cada moment) en cadascun dels ordinadors on tinguem Ubuntu One.

Des dels ordinadors on no tenim instal·lat Ubuntu One també podem accedir i modificar la informació que tenim compartida a través d’un entorn web. Apart, des d’aquest entorn web podem compartir les carpetes que ens interessin (han de ser carpetes senceres) amb altres usuaris (encara que no tinguin instal·lat Ubuntu One), una opció que trobo molt interessant. Simplement hauran de donar-se d’alta al Launchpad. Si, a més, tenen instal·lat l’Ubuntu One, veuran aquestes carpetes compartides a “/home/el_seu_usuari/Ubuntu One/Shared With Me”.

En general, m’agrada molt el funcionament d’Ubuntu One. Tot i que conec algun altre programa semblant (a SomGNU han parlat força vegades del DropBox, i també fa molt bona pinta) no n’he provat cap, de manera que no puc comparar. Tot i ser una versió Beta, crec que està força afinada. Segurament se li podria afegir alguna utilitat (per exemple, poder compartir les carpetes a través de la carpeta “local”, i no només a través de la interfície web), però crec que són coses poc importants, i que el més urgent és arreglar els petits problemes que es puguin anar trobant (jo de moment no n’he patit cap).

En canvi, una part en la que crec que s’hauria d’avançar, com ja he comentat anteriorment, és en la compatibilitat del producte, primer per a poder-lo instal·lar en altres distribucions de GNU/Linux, i més endavant en altres plataformes.

A LinuxMagazine han escrit un interessant article sobre un nou sistema operatiu que encara està en fase beta i que té com a objectiu principal l’estalvi d’energia.

El seu nom és wattOS i està basat en Ubuntu 9.04 i fa servir l’escriptori LXDE (l’escriptori lleuger que fa servir biblioteques GTK+) conjuntament amb OpenBox. La darrera versió beta ha millorat el suport de maquinari, sobretot el relatiu als dispositius sense fils. La nova versió reemplaça Wicd per NetworkManager (el que ve per defecte amb gairebé totes les distribucions).

https://i2.wp.com/img.villagephotos.com/p/2005-10/1092609/logo-notagsm2.gif?w=848

A més, wattOS té una eina pròpia per mesurar l’ús de l’energia i que s’instal·la per defecte (tot i que requereix donar-li permisos d’ús al nostre usuari).

Inclou per defecte Abiword en lloc de l’OpenOffice.org (evidentment respectant una mica que puga executar-se a ordinadors antics). També fa servir l’Exaile, Firefox amb flash ja instal·lat, totem i client Gwibber.

Amb la darrera versió s’ha publicat un Live CD que podem fer servir i instal·lar al nostre ordinador. Caldrà provar-lo i comprovar si efectivament és un sistema ràpid i que estalvia energia.

Aquesta ha estat una setmana curiosa, sense grans notícies però amb moltes altres d’una importància menor que us resumim a continuació:

Amb aquest article pretenc donar unes recomanacions per tal d’optimitzar el firefox que ja tenim funcionant. Originariament aquest article formava part de l’article que explica com compilar el Firefox 3.5, però he pensat que aquest article és vàlid per qualsevol Firefox 3.5 que tinguem instal·lat.

L’objectiu és fer unes petites modificacions a la configuració del Firefox per tal de navegar més ràpid. Així doncs, primer de tot entrarem al menú de la configuració global del Firefox.

Escriurem a la barra del navegador del firefox la següent direcció web:

about:config

Hi buscarem els següents paràmetes, i en cavniarem el valor pels que hi han escrits a la dreta.

Per deshablilitar el pròtocol d’IP 6 que encara no s’usa

network.dns.disableIPv6 true

Per habilitat el Pipelining

network.http.pipelining true
network.http.proxy.pipelining true
network.http.pipelining.maxrequests 8

Altres recomanacions

network.enableIDN false
network.http.max-connections 64
network.http.max-connections-per-server 32
network.http.max-persistent-connections-per-proxy 16
network.http.max-persistent-connections-per-server 8

Aquestes recomanacions d’optimització han estat extretes d’aquí.

firefoxlogo