El teu blog de Linux en català

Monthly Archive: febrer 2009

Wine és una capa de compatibilitat (en cap cas un emulador) per a GNU/Linux que ens permet fer servir aplicacions de windows sobre pràcticament qualsevol distribució de GNU/Linux.

Wine ja està inclòs als repositoris de la majoria de distribucions, però normalment no està actualitzat, així que per a tenir-lo actualitzat i a punt per funcionar amb tot es necessita el seu propi repositori.

Què en faig jo d’aquesta línia? (com afegir repositoris a GNU/Linux)

deb http://wine.budgetdedicated.com/apt intrepid main

Heu de canviar intrepid per la versió de ubuntu o debian que estigueu fent servir, el que hi ha darrere de # només és per a identificar el repositori quan en tingueu molts, hi podeu posar el que vulgueu. Si us trobeu que després al finalitzar tots els passos us dona un error al refrescar, l’errada segurament està aquí, en cas de que poseu correctament el nom de la vostra distribució, i us doni error, vol dir que no hi ha suport específic per a aquella distribució, en aquests casos feu servir el repositori de la distribució més propera.

Clau d’autenticació de wine

(més…)

Si voleu enllaçar la tira a la vostra pàgina web només heu d’afegir el codi de forma la següent manera:
<a href="/tira-ecol/"><img src="http://tira.somgnu.cat/actual-100px.png" alt="Tira Ecol en català" /></a>

(encara estem en procés de canviar això)

Aquest repositori conté programari no lliure especialment per a ubuntu, necessari en molts casos per a veure correctament alguns documents pdf, per poder veure DVD’s en formats concrets o simplement algusn programes populars.

Alguns dels paquets inclosos:

  • Adobe Acrobat reader en alemany, anglès, castellà, italià i portuguès, el paquet es diu acroread
  • Google earth, el paquet es diu googleearth
  • skype
  • libdvdcss2 (per veure dvd’s encriptats)
  • codecs segons la arquitectura (w32codecs, w64codecs i ppc-codecs)

Aquest, al ser una repositori només per a Ubuntu, no fa servir el mètode normal i en té un d’automàtic des de terminal:

sudo wget http://www.medibuntu.org/sources.list.d/`lsb_release -cs`.list --output-document=/etc/apt/sources.list.d/medibuntu.list; sudo apt-get -q update; sudo apt-get --yes -q --allow-unauthenticated install medibuntu-keyring; sudo apt-get -q update

Axí ja s’afegeix el repositori i la clau d’autenticació.

(més…)

Aquest post és per la gent més freaky i pels geeks tambè.

Avui apendre’m com tenir el ratolí (de text, esclar!) a la terminal. Com potser ja sabeu, per obrir una terminal només cal apretar les combinacions de teclar ctrl+alt+F1 o ctrl+alt+F2. Recordem que ctrl+alt+F7 és per a la terminal on hi ha el sistema gràfic engegat.

Així, el primer que farem serà instal·lar el programa “General Purpose Mouse interface”.

sudo apt-get install gpm

Ara ja només cal anar a una de les terminals virtuals, per exemple ctrl+alt+F1, i ja tindrem un ratolí que ens servirà per enganxar text i poder treballar de forma més ràpida. Recordem que per copiar text el sel·leccionarem i l’enganxarem amb el botó del mig del ratolí o apretant el botó dret i l’esquerra alhora.

Feliç hacking amics alliberats!

Font

Poc a dir. La setmana passada vam veure un pis a Barcelona, ens van dir que complíem els requisits, que només ens quedava reunir-nos amb el propietari del pis. Van passar els dies i el propietari ens va deixar tirats més d’una vegada. Després d’una setmana ens van trucar i ens van dir que “una familiar del propietari s’havia quedat sense pis i li l’havia de deixar”. En fi, una putada com una casa (o com un pis). I mentrestant, al món del programari lliure:

ubuntu-release-cycle_6

Arran de l’apunt de l’altre dia (fixeu-vos que no dic ni “article”, ni “post”) sobre quin és el nombre real d’usuaris de Linux a la xarxa, en Roger comentava que això del 0,83% no era una dada real i que, per exemple, segons les dades de l’W3Counter, l’ús de GNU/Linux és d’un 2,06%:

w3counter-12-2008

En Roger feia referència a un altre article, també publicat a LinuxPlanet, sobre el fet si podem o no confiar en les dades que publiquen a Net Applications. Segons Roy S. Schestowitz, editor de Boycott Novell, no es pot confiar pel simple fet que Net Applications està finançada en part per Microsoft i Apple, amb la consegüent possible manipulació de les dades publicades. Impossible predir si ho fan o no, doncs els seus mètodes de comptatge són tancats al públic.

Tenint en compte que 3 de cada 10 portàtils Asus EeePC que s’han venut al món portaven GNU/Linux com a sistema operatiu, del total de 5 milions d’unitats venudes, 2 milions han estat amb GNU/Linux. Això significa 2 milions d’usuaris GNU/Linux més al món el darrer any. Això, juntament amb els ordinadors que DELL està venent amb Ubuntu pre-instal·lat i els usuaris que ja s’ho instal·len ells mateixos, podríen fer arribar la xifra als 10 milions d’usuaris de GNU/Linux al món.

Si mirem les xifres del XiTi Monitor, Linux tampoc no ix molt ben parat. Tot i així, la xifra ja és un 50% més alta que la de Net Applications, tot i que més baixa que la de l’W3Counter.

xiti-12-2008

Llavors, quina xifra hem de creure?. Com que és difícil obtindre un nombre absolut dels ordinadors amb GNU/Linux que naveguen per la xarxa, potser seria més important fixar-se en la tendència de les xifres. I ací arribem a la conclusió que l’ús de GNU/Linux ha estat augmentant lentament però imparable durant els darrers anys. Al País Valencià ja només s’instal·la Lliurex a les escoles (cap Windows) i a Catalunya, tot i que més lent, també s’està implantant el Linkat.

A Extremadura ja fa molt de temps que treballen amb gnulinex i a Amèrica del Sud, a Cuba i a molts altres països ja fa temps que han iniciat el canvi. Estic convençut que un dia arribarà un punt d’inflexió on les estadístiques començarant a mostrar un augment de l’ús de Linux molt més ràpid que el que hem vist fins ara, mal que els pese a Microsoft i Apple.

Aquells qui sigueu usuaris de Rapidshare, un dels servidors de fitxers més famosos a la xarxa des d’on nosaltres mateixos podem pujar els nostres fitxers i compartir-los amb la gent, així com baixar fitxers que altra gent ha pujat, sabreu que és una mica pesat haver d’esperar X segons entre descàrregues, cosa que suposa haver d’estar atent en quin moment han passat els X segons, etc.

Amb Baltazar, una aplicació sota llicència GPL, podreu baixar fitxers des de Rapishare sense complicacions. Només cal indicar l’URL dels fitxers a descarregar i ella mateixa ja s’ocuparà d’anar gestionant-ho tot. Principalment aquest programa soluciona el problema d’haver d’estar esperant i alerta per veure en quin moment el comptador ha arribat a zero. Les limitacions es mantenen, però nosaltres ja només caldrà que afegim els enllaços i amb això el programa ja s’ocuparà de tot.

El programa és molt simple, i és prou limitat ja que només permet fer descàrregues des de Rapidshare (és possible que en un futur s’hi afegisquen altres webs de descàrregues d’aquest tipus). És lleuger i només es troba en anglès i rus (però no us amoineu, que fins i tot en rus l’entendríeu). Actualment només es pot descarregar en paquet deb per a Ubuntu 32bits i les fonts tar.gz.

baltazar1

GFortran és el compilador per a Fortran 95, desenvolupat per a GNU/Linux i que és una part de l’anomenada GNU Compiler Collection (GCC). GFortran és el compilador que reemplaça al compilador g77, que va aturar el seu desenvolupament en la versió 4 de GCC. Tot i que GFortran encara està en vies de desenvolupament (recordem que gran quantitat de programari lliure es troba constantment en vies de desenvolupament), és capaç de compilar amb una impecable efectivitat.

Per escriure amb el llenguatge Fortran 95, podem fer servir un editor de text pla com és el Gedit. Per poder treballar de manera més còmode, utilitzarem l’opció Visualitza -> Mode de ressaltat ->  Codis font -> Fortran 95. És important que el nom del nostre programa acabi amb .f90, ja que si no ho fem, podem tenir problemes en el següent pas, a l’hora de fer servir el GFortran. Una vegada haurem escrit correctament el programa, ha arribat l’hora de compilar-lo!!!

Aquí és on entra el GFortran. Primer de tot haurem d’instal·lar el programa amb la comanda següent:

sudo apt-get install gfortran

Un cop instal·lat, utilitzarem la següent comanda per a complilar l’arxiu de text pla (el nostre programa):

gfortran ./arxiu_a_compilar.f90

L’executable que es crearà al mateix directori ja tindrà permisos d’execució. Per tant, ens estalviarem de donar els permisos d’execució a l’executable i només caldrà que l’executem directament.

/a.out

Finalment, ens apareixeran els resultats del programa per pantalla!

Utilitzar el GFortran per compilar l'arxiu programa_a_compilar.f90

Utilitzar el GFortran per compilar l'arxiu programa_a_compilar.f90

Amb aquest compilador he hagut de resoldre diversoso problemes en un examen. Espero que la gent que utilitzi aquest programa en les mateixes circumstàncies tingui molta sort!

Bon dia alliberats!

Deixant de banda la matemàtica elemental passem a electrònica d’estar per casa. Recentment, el servidor de casa meua va perdre el GRUB de vista, i no sabia arrencar. Arran d’això he après un bon grapat de coses, entre elles, que hi ha dos tipus de discs durs (en general) SATA i IDE. Malauradament, això ho vaig descobrir intentant enxufar el meu disc dur a algun altre lloc per treure’n les dades. Doncs bé els SATA són així:

SerialATA

SerialATA

mentre que els IDE són així:

Cable IDE

Cable IDE

Però senyors, per aquests cables hi passa la informació, mentre que per aquests:

Alimentació IDE

Hi passa l’alimentació. Doncs bé, de 6 ordinadors que hi havia al despatx, CAP tenia els mateixos connectors, per sort, i aquí rau la utilitat del coneixement, un d’ells si que tenia SATA, tot i que no la mateixa alimentació. Aleshores, voilà! L’alimentació no són més que un parell de cables que acaben d’una manera o d’una altra, de fet, dels 4, dos no són estrictament necessaris, així doncs, per 2€ vaig aconseguir el meu conversor d’alimentació i flas! Ja ho tenim.

Conversor IDE-SATA

Conversor IDE-SATA

Si és que tot és tant senzill quan se’n veuen els plànols… Déu no juga pas als Daus amb l’univers!

I en els próxims capítols, com recuperar-se d’un error 17 o 21 del GRUB.

295Farà cosa de dos anys vaig comprar-me un MacBookPro. Des del primer dia vaig mig-penedir-me.

Per què? Doncs perquè un MacBookPro està fet per portar un sistema MacOSX, i no pas un GNU/Linux: el maquinari des d’un principi no era compatible, va haver de passar un any fins que vaig poder configurar tot bé; el teclat és molt incòmode, només per no tindre la tecla “Supr”; el touchpad també és un conyaç pel fet que només té un botó, i fer tasques bàsiques amb això és un mal de cap poc desitjable; no tenia lector de targetes; no llegia alguns cds (per qüestions de firmware, em van dir); s’escalfava que donava gust i, per acabar, no permetia desinstal·lar MacOSX (el qual mai vaig fer servir).

En definitiva, era un ordinador molt xulo, amb molt bones prestacions, però no estava fet per a gent com jo. Farà cosa d’un mes se’m va presentar l’oportunitat de vendre’l i no la vaig desaprofitar. Amb el que he tret m’he comprat un DELL Studio XPS de 16″ i no puc estar més content. L’únic problema és la targeta gràfica, que “és molt bona” i necessita els controladors privatius per poder funcionar.

Vaig anar a Dell per comprar-me un nou ordinador tractant de trobar-ne un amb Ubuntu ja preinstal·lat i tot compatible. Per desgràcia, només tenen dos models amb Ubuntu (i sembla que la cosa no canviarà). Tot i així, vaig cridar i els vaig dir que jo volia Ubuntu, perquè el Windows Vista no l’anava a utilitzar. El resultat va ser que em van dir: D’acord, si no vols el Windows Vista, com que no podem desintal·lar-lo, et fem un descompte i després tu ja instal·les l’Ubuntu.

Total, em van fer un descompte d’uns 50-60€ i ja tinc ací el meu nou Dell que té carregador de cds sense safata (com els mac), amb un botonet d’expulsió del cd justament a sobre de la tecla suprimir (millor que els mac), amb un touchpad amb dos botons, teclat que es retro-il·lumina, pantalla a 1920×1080, amb tots els botons multimèdia funcionant, un transformador planet prou xicotet (tenint en compte la mida de l’ordinador), lector de targetes i unes quantes pijades més.

Ara sí, estic satisfet amb la meua compra.