El teu blog de Linux en català

Monthly Archive: febrer 2009

Doncs sí, de diumenge perquè divendres no vaig tindre temps de fer-lo i toca avui, dia de relax, arreplegar les coses interessants que han passat durant aquesta darrera setmana:

Pels qui no el coneixeu, l’inkscape és un programa d’edició gràfica vectorial, semblant a l’alternativa privativa que s’anomena ilustrator. Mitjançant vectors podem escalar dibuixos sense limit sense perdre resolució. A més a més, un fet curiòs per tots els amants dels sistemes unix: els dibuixos es guarden amb text pla!

Quan comencem a treballar amb l’inkscape en la versió 0.46 que porta l’ubuntu, ens trobem amb el molest problema que no podem veure la barra de baix de tot de la finestra de l’inkscape. Això és degut a que les icones laterals ocupen massa espai i la finestra no es pot redimencionar. Per arreglar aquest problema primer anirem al menú:

Fitxer-> Preferències de l'inkscape-> Miscel·lània-> Encongeix les icones de la barra d'eines lateral i Encongeix les icones de la barra d'eines d'ordres

Seguidament podem fer que les barres d’eines del gnome mostrin els botons per l’ocultació. D’aquesta manera quan treballem amb l’inkscape podem ocultar els quadres del gnome i ja podrem veure tota la interfície sancera de l’inkscape.

Vinga, que vectoritzeu de gust i bon cap de setman 😉

interfície-inkscape

interfície-inkscape

Han estat moltes vegades al llarg del temps, des que es va deixar de publicar la traducció del wordpress de l’xtec, que em queixava de l’estil que s’havia seguit i que recordava a les traduccions castellanes (ús d’infinitius, la forma en la que el sistema s’adreça a l’usuari, etc.).

Acostumat a fer servir les traduccions catalanes que segueixen la guia d’estil de Softcatalà, he d’admetre que veure tants infinitius em feia mal als ulls. Tot i així, ningú altre se n’havia ocupat de traduir el wordpress, així que cal lloar la feina de qui ho feia, més enllà de si feia servir o no la guia d’estil.

Recentment el traductor va anunciar que no podria dedicar-s’hi més i que ja era hora del relleu. Sembla que molta gent (no només jo) es va mostrar d’acord en què la nova traducció hauria de respectar la guia d’estil. Ahir, per fi, ja teníem disponible la nova versió del WordPress amb la traducció al català tot seguint la guia d’estil.

Encara queden alguns detalls com “Sortir” al menú de dalt a la dreta i potser alguna cosa més. No obstant, els infinitius han desaparegut quasi completament. Gràcies a tots els que traduïu WordPress al català!!

El Firefox és un programa que ens permet navegar per Internet i visualitzar les pàgines web. El firefox és programari lliure. Això significa que qualsevol persona pot veure com està fet el programa, modificar-ne el codi,  copiar-lo i descarregar-lo d’Internet sense estar delinquint.

Això ha portat a que moltes persones del món contribuïssin al seu desenvolupament i l’ha transformat en el navegador més robust i segur del mercat, ja que com tothom pot veure com està fet, quan es troba un error ràpidament es soluciona i el programa s’actualitza en molt poc temps.

El Firefox està en en català,  el podem utilitzar per Windows, GNU/Linux i Mac, bloqueja l’spam, permet buscar paraules a les pàgines web mentre anem escrivint el mot, podem aturar les descarregues i si es penja ens permet recuperar el que escrivíem.

Podem personalitzar el nostre navegador Firefox i afegir-li les característiques que volem amb les extensions. Aquestes són petites millores que la gent crea per millorar i personalitzar el seu navegador i posa a disposició de tots els internautes. Extensions com l’Adblock ens permeten no veure mai més publicitat en les pàgines web.

Aquest març arriba la versió 3.1 del Firefox, us animo doncs, a que si per vosaltres la llibertat no és cap futilesa  el descarregueu i el proveu. No quedareu decebuts.

Article publicat al periòdic “La Bicicleta“, número 4 (febrer del 2009)

iceweasel

Curiositats de UNIX. Molts dels que alguna vegada hagueu estudiat programació sota un sistema UNIX sabreu que aquests sistemes disposen d’un rellotge intern que conta el nombre de segons des de la mitjanit del primer de gener de l’any 1970. Aquest sistema s’anomena Unix Time o POSIX-Time.

Aquesta setmana, concretament el 14 de febrer, el nombre de segons transcorreguts des d’aquell 1 de gener seran la curiosa xifra 1234567890.

En la gran majoria dels sistemes operatius moderns derivats de UNIX (per exemple, GNU/Linux), aquest número que representa el Unix Time és un enter de 64bits. En alguns sistemes van donar-li només un enter de 32bits, cosa que a l’any 2038 podria produir un altre efecte 2000.

La gent és tan friki que fins i tot han creat una pàgina per fer el compte enrere cap a eixa curiosa xifra. Qui sap què passarà? Esclatarà el món? Hi haurà un gran canvi que ningú no pot imaginar?. Jo esperaré tranquil·lament fent altres coses.

Avui, enviant un currículum per a una beca, m’he trobat amb l’exigència d’haver d’adjuntar un fitxer menor de 250kb. El meu CV ocupa uns 304,8kb, per la qual cosa he anat a l’OpenOffice i he exportat novament el fitxer tot canviant paràmetres com la resolució dpi o la qualitat de la compressió jpg.

El resultat ha estat increïble, de 304,8kb ha passat a ocupar només 304,5kb. Ja veieu que el canvi de paràmetres és molt eficient. Total, que això no servia per a res i he hagut de mirar un altre mètode per reduir la mida del fitxer pdf.

I m’he trobat amb un camí alternatiu, una mica bèstia, però que ha funcionat. Això ho he fet amb pdftk, que el podeu instal·lar des dels repositoris de moltes distribucions (a Fedora no, per desgràcia, per temes de llicència). Una vegada instal·lat, el procés consisteix en transformar el fitxer pdf en ps i després fer-ho a la inversa, i la reducció ha estat increïble: de 304kb ha passat a només 50kb (amb pèrdua de qualitat, és clar). Haureu de fer el següent:

pdf2ps fitxer_inicial.pdf fitxer_gran.ps

ps2pdf fitxer_gran.ps fitxer_final.pdf

I ja està. Pdftk té altres funcionalitats molt interessants de les que vam parlar ja fa un temps.

Avui us explicaré com compartir la teva impressora dintre de sistemes gnu/linux. Aquest mini tutorial bé motivat per la gran documentació que hi ha sobre com compartir una impressora entre sistemes gnu/linux i windows a través del protocol sambla. Però pocs tutorials hi han de com fer-ho entre diversos sistemes gnu/linux.

El que necessiteu primerament és un ordinador permanentment connectat a la impressora (o quan algú de casa necessiti imprimir la connecteu :)). En el meu cas és el meu ordinador el que està a la meva habitac ió i el meu germà està dins la xarxa local i com ell tambè usa gnu/linux, sempre que jo tingui l’ordinador encès ell pot imprimir sense necessitat d’haver de dur-hi el portatil o haver-me de destorbar.

Doncs primer de tot heu de configurar la vostra  impressora com a servidor. Per fer això aneu al menú

Sistema-> Administració-> Impressió

I sel·leccioneu la impressora que destigeu compartir, llavors hi feu clic amb el botó secundari i sel·leccioneu l’opció: “Compartida”

Ara només queda dir-li al CUPS (Common Unix Printing System) que l’impressora és accessible a la xarxa local. Per fer això ho podem fer des de la pàgina web http://localhost:631/admin, o des del que és el mateix, anar a

Sistema-> Administració-> Impressió-> Servidor-> Configuració

I sel·leccionar les opcions “Publica les impressores compartides connectades a aquest sistema” i si es desitja “Permet que els usuaris cancel·lin les tasques de qualsevol usuari”

impresora

Més d’una vegada hem parlat de Miro, un reproductor de vídeo molt particular ja que no només permet reproduir vídeos, sinó que permet descarregar vídeos de diverses fonts com ara el Youtube o canals o d’altres mitjans que normalment emeten per Internet. Això inclou VilaWeb TV, els podcasts de “Silenci” i d’altres tv shows in Català.

Les novetats que porta la versió 2.0 són dos principalment: primer, han canviat la interfície del programa i ara és més bonic que abans (al meu gust) i també més accessible; per altra banda tenim ara la possibilitat de fer-lo servir per a descarregar fitxers torrent. La filosofia proposada és la següent: ¿per què fer servir dos programes per veure les pel·lícules que descarreguem, un programa bittorrent i un reproductor?, amb la nova versió de Miró, això s’ha acabat.

Em sembla que aquesta idea no és del tot nova, sinó que el Vuze (antic Azureus) ja la implementa. El problema del Vuze és que és molt pesat i sovint ralentitza l’ordinador. He estat provant el nou Miro i sembla prou lleuger.

Miro té versions per a Windows, GNU/Linux i Mac. Des de la pàgina de descàrregues trobareu els paquets per a Windows i Mac, repositoris per a Ubuntu i fonts i altres paquets per a altres distros. A Ubuntu heu d’afegir aquest repositori:

deb http://ftp.osuosl.org/pub/pculture.org/miro/linux/repositories/ubuntu intrepid/

I seguidament instal·lar-lo des de synaptic o des de la terminal cercant el paquet miro. El resultat:

captura-miro

Aprofitant l’avinentesa de l’anunci de Chrome i algun enllaç que ens ha proporcionat l’Aljullu, un parell de anuncis comercials de Linux produïts per IBM i Redhat.

En el primer Linux representa que és un nen prodigi (ros com si fos finlandès), que esta aprenent molt ràpidament.

En el segon es fa un repàs d’alguns grans invents de la història, seguida d’algunes de les afirmacions més incorrectes fetes a la història, per acabar fent un paralel·lisme amb Linux, i la famosa frase de Gandhi:

Primer t’ignoren…
Després s’en riuen…
Després et combaten…
Llavors guanyes…

Per a aquells que no estigueu relacionats amb l’ensenyament és molt probable que no conegueu JClic, un programari educatiu creat per Francesc Busquets i distribuït sota la llicència GPL que funciona amb un programa principal que permet executar un catàleg molt gran d’activitats que qualsevol pot desenvolupar.

Quan he donat cursos sobre GNU/Linux a les escoles, una de les principals preocupacions del professorat era saber si a GNU/Linux existeix el JClic. JClic s’ha programat en Java, per tant, sí que hi ha versió per a linux que a més funciona tan bé com la versió per a Windows i la instal·lació d’activitats es fa amb dos clics.

Recentment vaig haver de donar classes particulars de castellà a 4 xiquets alemanys i JClic va ser una eina que no només permetia “diversificar” les activitats que féiem, sinó que a més aprenien jugant l’accentuació de les paraules, poesia, geografia, matemàtiques, etc. A l’xtec es poden trobar activitats de tot tipus, i no només en castellà, sinó també un catàleg molt gran en català, basc o gallec.

jclic-activitats

Abans, la instal·lació de JClic a Ubuntu era una miqueta complicada, ara ja no ho és. Trobarem el JClic a Aplicacions > Afegeix/Elimina… i allà podrem cercar JClic i instal·lar-lo només amb un parell de clics més. Una vegada instal·lat, només caldrà anar a la pàgina d’activitats de l’xtec i fer clic sobre l’activitat que nosaltres vulguem.

cerca-jclic

Les activitats que es poden trobar van des de nivell de primària fins a batxillerat. Els xiquets s’ho passen d’allò més bé amb això, així que no dubtaré en fer-lo servir amb els meus fills (quan en tinga).

Aquells qui no tingueu Ubuntu, és molt possible que existisquen paquets precompilats per al vostre sistema (sobretot si parlem d’openSUSE, que és la distro en la qual està basada Linkat, que inclou el JClic i a la qual també hi participa en Francesc Busques) o també podeu instal·lar JClic fàcilment des dels binaris (crec que també funciona des del navegador).