El teu blog de Linux en català

Monthly Archive: setembre 2008

KDE4 va millorant a passos agigantats amb cada nova versió que es presenta. Tot i així, entre tots els aspectes a millorar hi ha un que no se sap encara si el canviaran o no: el menú Kickoff.

Kickoff va ser un menú que aparegué per primera vegada amb OpenSUSE, encara amb KDE3. Va tindre prou d’èxit perquè suposava un canvi prou gran respecte als menús clàssics i perquè ho feia sense apropar-se a l’aspecte del menú del Windows XP o Vista.

Tot i així, no ha tingut l’èxit que s’esperava. A nivell personal, i pel que s’ha pogut llegir al web, no és un menú del tot còmode i no s’integra bé amb l’escriptori. En aquest punt és on entra Lancelot.

Lancelot és una alternativa a Kickoff, i sembla que està agradant molt a la comunitat. Només cal pegar-li una ullada per comprovar que, d’entrada, s’integra molt millor a l’escriptori:

Per gràcia o per desgràcia, té un cert paregut al típic menú de Windows XP prou important. Llevant el fet de la barra lateral esquerra que permet accedir a diferents llocs: aplicacions, llocs, documents, etc. De totes maneres, aquesta barra lateral pot llevar-se.

Es pot instal·lar a KDE4 com un giny de l’escriptori (de fet, això és el que és el menú kickoff). Existeixen versions per a pràcticament totes les distribucions (o, com a mínim, les guies per a instal·lar-lo).

No sabem si a la llarga Lancelot substituirà a Kickoff, el que sí sabem és que a Linux.com han escrit un article molt interessant destacant les seues virtuts, si sabeu anglès, llegiu-lo ja que està molt bé.

Crec que és interessant que llegiu què ha dit Shuttleworth sobre el requeriment que li ha fet Mozilla per tal que es mostre la llicència del Firefox a Ubuntu. Tractaré de traduir el text, si veieu alguna errada gran, m’ho dieu i ho corregisc:

  • Original

Mozilla Corp asked that this be added in order for us to continue to call the browser Firefox. Since Firefox is their trademark, which we intend to respect, we have the choice of working with Mozilla to meet their requirements, or switching to an unbranded browser.

It’s strongly our preference, and that of most of our users, to have Firefox as the browser in Ubuntu.

I think it’s perfectly reasonable for Mozilla to have requirements and guidelines for the use of their trademark – we have the same for Ubuntu, and many other free software projects do the same. I would in fact consider it a best practice to have a good brand on a free software project, which means having trademark guidelines.

That said, I would not consider an EULA as a best practice. It’s unfortunate that Mozilla feels this is absolutely necessary, but they do, and none of us are in a position to be experts about the legal constraints which Mozilla feels apply to them. We had extensive conversations with Mozilla in order to find the best possible way of meeting their requirements while preserving the flow of use of the system for our users.

Please feel free to make constructive suggestions as to how we can meet Mozilla’s requirements while improving the user experience. It’s not constructive to say “WTF?”, nor is it constructive to rant and rave in allcaps. Your software freedoms are built on legal grounds, as are Mozilla’s rights in the Firefox trademark. To act as though your rights are being infringed misses the point of free software by a mile.

I believe we have a new package in Intrepid, called abrowser, which uses the codebase behind Firefox without invoking the Firefox trade mark.

  • Traducció (molt informal i amb errors, doneu-me un cop de mà!, gràcies Raül)

La corporació Mozilla ha demanat que afegim la llicència del Firefox quan s’inicie a un sistema Ubuntu per tal de poder continuar fent servir el nom “Firefox” per al navegador. Des que Firefox és la seua marca registrada, cosa que nosaltres respectem, tenim l’opció de treballar amb Mozilla seguint les seues indicacions o bé passar a un navegador sense marca.

La nostra preferència, a l’igual que la de la gran part d’usuaris, és tindre Firefox com a navegador a Ubuntu.

Crec que és completament raonable per part de Mozilla tindre indicacions i línies a seguir per tal de fer servir la seua marca registrada [Firefox] – nosaltres fem el mateix amb la marca ubuntu, i altres projectes lliures actuen de la mateixa manera amb les seues marques. De fet, considere que la millor pràctica és tindre una bona marca per a un projecte de programari lliure, cosa que significa haver de tindre una marca registrada amb tot allò que això comporta.

No considere, però, que aquesta EULA [llicència de Firefox] siga la millor pràctica. Desafortunadament, Mozilla considera que això és completament necessari, i nosaltres no som experts en les obligacions legals que Mozilla considera que s’han d’aplicar. Hem tingut llargues converses amb Mozilla per tal de trobar un punt de trobada entre allò que ells demanen preservant al mateix temps la facilitat d’ús del sistema per als nostres usuaris.

Sentiu-vos lliures de fer propostes constructives sobre maneres de complir amb els requeriments de Mozilla i, alhora, millorar l’experiència de l’usuari. No és constructiu dir “Què carai s’han cregut?”, ni tampoc fer discursos rabiosos i exaltats en majúscules. Les vostres llibertats relacionades amb el programari reposen sobre una base legal, igual que els drets de Mozilla sobre la marca Firefox. Actuar com si s’infringiren els vostres drets no encaixa gens amb el concepte de Programari Lliure.

Tenim un nou paquet a Intrepid, anomenat abrowser, que fa servir el codi base darrere del Firefox però sense invocar la seua marca en cap moment.

Ja que estem, afegim una enquesta:

[poll id=19]

El mode privat (també conegut amb el nom de mode porno) estarà disponible en el firefox 3.1, aquest mode ens permet navegar sense deixar cap rastre en l’ordinador, ja sigui per seguretat o per a que no se sàpiga el contingut que s’ha vist.
Això ha estat perquè tots els seus competidors ho ofereixen i mozilla ja ha solucionat els problemes que tenien per fer-ho.

A més és possible que la nova versió del firefox també inclogui el motor de JavaScript TraceMonkey que diuen que serà més ràpid que el V8 de Google Chrome, una gran noticia per als internautes ja que les webs cada cop fan servir més javascript i en aquest cas la velocitat de connexió a internet no ho és tot..

Esperem per a veure finalment quins resultats dona el firefox 3.1, a mi personalment m’interessa més el tema del TraceMonkey ja què permetrà carregar les pàgines d’ús intensiu de JavaScript a una velocitat molt superior (com per exemple les aplicacions web de google que faig servir molt) i a més to el que siguin funcions com el mode privat estan disponibles amb extensions.

Firefox logo

(més…)

Ahir vaig llegir un article sobre Firefox i la seua llicència al bloc d’en Vicent Cubells, però no vaig assabentar-me ben bé quina era la raó. Avui, després d’haver vist la notícia a Slashdot, ja em queda més clar.

Pel que diu Shuttleworth, Mozilla els ha dit que si volen anomenar el navegador “Firefox”, han de posar la seua llicència la primera vegada que s’inicie als sistemes Ubuntu. Si no ho fan, el navegador web d’Ubuntu no podrà anomenar-se “Firefox”.

Sens dubte és una notícia molt curiosa, sembla que, a pesar de tot, Firefox no és completament lliure. I aquesta és la raó per la qual Debian ja va crear fa molt de temps Iceweasel. La marca Firefox s’està fent molt famosa, i sembla que això els està fent exigir allò que volen als qui el fan servir.

Les diferències bàsiques respecte a Firefox són tres (extret de la viquipèdia):

  • Substitueix el treball gràfic propietari per treball d’art lliure
  • Supressió del sistema d’informe d’errades Talkback (degut a la seua llicència no lliure del “binary only distribution” — únicament distribució de binaris)
  • Us d’un servei de cerca de connectors que ofereix únicament alternatives lliures

Amb això, i l’eixida de Google Chrome, Mozilla no està ajudant molt a que continue la seua pujada continuada. Per altra part, i prenent una miqueta consciència del problema, crec que ha arribat el moment de canviar a l’Iceweasel. Algú sap com instal·lar-lo a Fedora, Ubuntu o OpenSUSE?, perquè la pàgina sembla una mica… com hackejada (és molt molt curiosa la imatge que presenta la web i el fet que no hi haja enllaços directes de descàrrega).

[Actualització] Hi ha una altra alternativa anomenada Icecat i es pot descarregar des d’ací.

Dropbox és un servei d’emmagatzematge de bades en línia. Allò que el fa diferent respecte a altres discs durs virtuals a la xarxa és que tenim la possibilitat de crear una carpeta al nostre directori personal que està directament enllaçada amb el disc virtual en línia.

Això vol dir que només arrossegant els fitxers que vulguem a eixa carpeta (normalment /home/usuari/Dropbox), els fitxers es penjaran i s’emmagatzemaran directament al disc dur virtual web (per descomptat, això requereix un temps per a que es vagen pujant els fitxers). A més, Dropbox permet compartir fitxers amb altres usuaris creant carpetes compartides a les quals els altres poden accedir.

La instal·lació segueix els següents passos:

  • Cal descarregar la darrera versió des de la pàgina web del producte. Trobareu versions per a Ubuntu, Fedora precompilades, a més d’un repostori que podeu afegir a Ubuntu.
  • Una vegada instal·lat, cal tornar a iniciar el nautilus. Això es fa escrivint la següent ordre a una terminal:

sudo killall nautilus

  • Apareixerà una icona al panell del gnome, al costat del rellotge:

  • Als pocs segons s’inicarà un assistent de configuració que ens donarà opció a apuntar-nos si no tenim un compte o bé a introduir les dades del nostre compte (si ja el tinguérem). Una vegada configurat, es crearà una carpeta al nostre directori personal (a l’assistent podem canviar-li el nom) que per defecte s’anomena Dropbox. Totes les coses que arrosseguem allà, es pujaran al disc virtual.

Podem instal·lar el Dropbox a tants ordinadors com vulguem, de forma que tindrem accés als nostres fitxers com si fora el nostre propi ordinador. A més, com que el Dropbox també es pot instal·lar a Windows i Mac, ja no hi tindrem cap problema: podrem accedir des de qualsevol ordinador. A més, per si de cas, podem accedir des de la web (a l’estil clàssic d’accés als discs virtuals en línia).

https://i0.wp.com/www.getdropbox.com/static/images/tour4b.png?resize=434%2C217

Dropbox ens ofereix ara mateix 2GB d’espai. Suficient per a pujar una bona quantitat de documents, fotos i demés coses que no siguen d’una mida molt gran (llegiu pel·lícules, música, etc.). No he pogut trobar la taxa de transferència permesa, tot i que és possible que ho deixen obert i ja avisaran els usuaris.

Com ja us haureu adonat, actualment dropbox només es pot utilitzar amb nautilus (ja que bàsicament és un script). Per altra part, suposadament ja s’ha obert el registre a tothom. Al principi era només per a usuaris “afortunats”. Si no podeu registrar-vos, jo tinc 10 invitacions.

Aquest és el titul d’una pàgina que m’acaben de dir i que m’ha semblat molt bona per a resoldre el tema de la desinformació en vers a GNU/Linux i Windows.
http://www.gnulinux.cat explica de forma entenedora i clara les diferències entre els dos sistemes i les avantatges i desavantatges.
Realment l’he trobat molt útil i li dedicarem un enllaç des de epkis.cat per avere si així aconseguim com a mínim que no es diguin mentides.

(més…)

[Actualització] En pep ens ha comentat al fòrum que hi ha una guia d’introducció molt completa de Linux Mint en català. No dubteu en pegar-li una ullada.

Linux Mint és una distribució GNU/Linux basada en Ubuntu, però modificada en uns quants aspectes que la fan encara més amigable a l’usuari. Inclou eines com un gestor propi de paquets (a més del synaptic), la utilitat envy per instal·lar les darreres versions dels controladors gràfics d’ATi i NVIDIA o el gestor de còpies de seguretat MintBackup.

Linux Mint ocupa en aquest moment el quart lloc al rànquing de Distrowatch (PCLinuxOS porta uns mesos de baixada continuada). Això demostra en gran mesura que està sent una distribució molt acceptada pels usuaris.

I és que hi ha raons: Linux Mint ha estat acuradament dissenyada quant a l’aspecte gràfic. Han tractat de resoldre el gran problema d’Ubuntu: l’aspecte. Per aconseguir-ho (no calia fer gran cosa, tot s’ha de dir), han creat un menú del grub gràfic (a l’estil d’OpenSUSE), han afegit el menú Elyssa (realment és l’equivalent del gnome-main-menu).

Tot això, per descomptat, és a GNOME. Cal parlar també de Linux Mint 5 amb l’escriptori XFCE. No deixa de ser la mateixa cosa: una Xubuntu modificada per tal de facilitar la vida a l’usuari. Les característiques de la versió les podeu veure a aquesta pàgina, entre elles cal destacar la inclusió d’un gestor per activar els efectes del compiz, un centre de control anomenat mintconfig o, com ja hem comentat, una millora substancial de l’aspecte gràfic (a sota teniu una captura).

Des de fa unes setmanes s’ha estat parlant molt d’Unetbootin. Una eina que serveix per instal·lar qualsevol distribució GNU/Linux a una clau usb.

El procés és increïblement senzill: només cal instal·lar el programa (hi ha versions per a Windows i per a GNU/Linux), l’executem, fiquem el disc usb, triem la distribució a instal·lar-hi i finalment acceptem.

El programa començarà a descarregar la iso de la distribució, la desempaquetarà i la instal·larà a la clau usb per tal que siga autoarrencable.

La versió per a GNU/Linux no funciona del tot bé (almenys jo ho he provat a Fedora i openSUSE i la cosa no funcionava bé, el programa arrencava, però el resultat final era una clau usb no autoarrencable). En canvi, des de Windows (paradoxes de la vida) funciona sense problemes.

També permet instal·lar el GNU/Linux des d’una imatge que hagem descarregat o fins i tot seleccionant un nucli i d’altres opcions (per a usuaris més avançats). Cal dir que fins ara, instal·lar qualsevol distro a una clau usb era molt difícil, ara ja no ho serà mai més.

Avui s’ha presentat la primera candidata a versió final d’OpenOffice.org 3.0. La notícia ha estat un curt apunt sobre la disponibilitat a la pàgina web de l’OOo on s’enllaçava directament a la descàrrega d’aquesta versió.

Allà hi ha un enllaç on es poden llegir totes les novetats i revisions respecte a l’anterior beta, i cal dir que el llistat és prou llarg, tot i que bàsicament són millores xicotetes que no són en realitat grans afegits al programa general.

Encara no sabem si els de Softcatalà han alliberat la traducció. Només cal anar seguint l’estat del seu servidor per veure si és disponible (actualment es pot descarregar la versió beta).

A continuació us deixem els enllaços de descàrrega i la fitxa amb els canvis.

Des de fa un temps he estat observant les planes web de Lliurex i Linkat, tractant de fer una anàlisi sobre la seua evolució, la participació als fòrums, les notícies que s’hi publiquen, la informació o tutorials que posen a disposició dels usuaris, si es troben en català o castellà, etc.

La Portada

Les portades d’ambdues pàgines difereixen prou: Lliurex presenta una plana més infantil, mentre que la de Linkat és més seriosa. Però allò que interessa, no és l’aspecte, sinó l’accés a aquelles àrees on els usuaris necessiten anar.

Totes dues pàgines presenten el típic menú a l’esquerra amb accessos a notícies, informació sobre la distribució, descàrregues, documentació i alguns enllaços més. El Portal del Linkat té un enllaç directe als fòrums des d’allà, mentre que el de Lliurex es troba amagat a la part de baix a la dreta.

La pàgina del Linkat no es troba carregada de coses: presenta la portada amb les notícies i la barra esquerra i superior amb enllaços a les parts importants de la web. A la part dreta té una barra d’anuncis amb dos anuncis (en aquest moment), un d’ells un gif animat (personalment considere molt poc encertat fer servir aquest tipus d’animacions per anunciar coses).

La pàgina del Lliurex està molt més carregada: tot i que la part central de notícies destaca respecte a la resta, les barres laterals estan molt carregades d’enllaços, anuncis, imatges, cosa que suposa generalment que el visitant es trobe bombardejat, es bloquege i finalment no li arribe res d’informació.

Les notícies

Ambdues planes presenten les notícies en català/valencià. Les notícies a la pàgina de Linkat tenen més contingut que les de Lliurex, que són més bé notícies curtes, gairebé apunts. El tema de les notícies és paregut: a totes dues es parla de la implantació de la distribució a les escoles, noves versions, jornades, etc.

A Lliurex s’hi poden trobar un bon nombre de notícies amb “Sílvia Bellés fa tal o qual cosa”. Continuen amb la línia que es mantenía amb “Sílvia Caballero…”, la responsable anterior. També hi ha prou notícies de la Generalitat i d’altres a nivell no directament polític però sí mostrant com de bé s’ho fan. A la pàgina de Linkat no he pogut trobar notícies amb regust polític (per ara).

La documentació

El Portal de Lliurex mostra un apartat de documentació amb diferents enllaços: per una part els referents a les versions antigues basades en Debian, i per l’altra dos documents per a la primera versió basada en ubuntu: una guia d’instal·lació i un manual d’usuari prou complet (de 380 pàgines) sobre totes les aplicacions del sistema.

El portal linkat mostra un enllaç a la zona de documentació que no està molt bé presentada, no és del tot intuïtiva tot i que hi ha un grapat de documents diferents per a descarregar: des d’un curs d’introducció bàsic a Linkat que es pot fer des del web i que és intuïtiu, fàcil i fet de forma que qualsevol el pot entendre, fins a un manual per al VirtualBox. Un punt molt en contra és que les guies més detallades de Linkat 2 es troben en anglès (ens envien a una pàgina de Novell); de totes maneres, es pot trobar el manual més complet de la versió 1, que tampoc difereix tant de la 2.

https://i0.wp.com/linkat.xtec.net/portal/templates/linkat/images/logotip.png?w=848

Els fòrums i suport

En aquest punt és on Lliurex mostra el seu punt més fluix: els fòrums no es troben gairebé gens actius (de fet, l’últim missatge fou fa 37 setmanes en el fòrum general i 14 setmanes en el de maquinari i 2 dies en el d’instal·lació, l’únic que sembla una mica més actiu). És un fòrum antic, poc segur i poc intuïtiu, i molt trist quan les incidències són: “No puc instal·lar Windows XP al portàtil Toshiba que la conselleria ha enviat”, és clar que a tot arreu hi ha de tot. Els fòrums no mostren una estructura clara ni concreta: “Lliurex general”, “Fòrum incidències hardware” i “Fòrum d’instal·lació”. Està bé en el sentit que és senzill i clar, a la llarga, però, això sempre resulta improductiu perquè és gairebé impossible trobar els diferents temes.

El fòrum de Linkat està basat en SMF, es troba estructurat en diferents seccions clares i la participació dels usuaris és important. El nombre de missatges, gairebé 4000, indica que el fòrum és molt actiu, sent la secció general la més activa de totes. Hi ha poc més a dir: és un fòrum ben fet i ben portat (per descomptat millorable, com tot).

La llengua

Mentre que la pàgina de Lliurex mostra a nivell general la pàgina en castellà i valencià, la pàgina de Linkat només mostra els continguts en català. En molts casos es descobreixen les arrels castellanes de Lliurex en continguts externs i en altres d’interns. Ara bé, el bilingüisme sembla que es manté. El fòrum mostra que l’ús del valencià és minoritari.

Linkat ho mostra tot en català. Els fòrums són en català i els usuaris es dirigeixen en català. He tractat de trobar versions en castellà de manuals i tot això, però no he trobat res.

https://i1.wp.com/lliurex.net/moodle/theme/lliurex/header_logo.jpg?w=848

Conclusions

Pel que s’ha pogut veure, Lliurex falla en el continent: la pàgina no està ben estructurada i els fòrums són dolents. La documentació, centrada en un manual d’usuari complet, està bé i és completa, tot i que no permet una introducció ràpida a Lliurex (que és allò que molta gent cerca). Linkat presenta una pàgina ben estructurada, amb uns fòrums impecables i notícies sense aires de politització. La presentació de la documentació falla a la pàgina de Linkat: l’accés als continguts no es troba ben ordenada i és difícil trobar el “manual d’usuari” entre tantes mini-guies de configuracions.

El tema de l’ús de la llengua em produïx un dilema: ¿està bé seguir el model de Lliurex on tot es troba tant en castellà com en valencià o és millor seguir el model de Linkat: tot en català?. És clar que el model de Linkat és bo per tal de fomentar la Llengua: s’obliga als usuaris a llegir i informar-se en català, podent-se dirigir als fòrums en castellà si cal. Ara bé, què passa si algú, basant-se en la Constitució i demanant els seus drets demana continguts en castellà?. Potser a Catalunya això no es dóna perquè la gent té prou conciència de la importància de la Llengua. Al País Valencià, en canvi, és molt possible que si tot estiguera en valencià, molta gent es dedicaria a acusar a la Generalitat de voler destruir el castellà.