Els dies 15, 16 i 17 de Juny es durà a terme a Barcelona el Drupal Developer Days Europeu. Durant tres dies, serà el centre de totes les mirades de la comunitat internacional drupalera. Aquí ens trobarem tant professionals com aficionats del Drupal de tota Europa per xerrar, discutir, programar i crear centenars de noves idees al voltant d’aquest programari lliure.
Desura és una plataforma, de la qual ja hem parlat anteriorment, i que posa a la nostra disposició un munt de vídeojocs perquè els puguem instaŀlar en el nostre sistema. A Desura hi podem trobar molts jocs per a Linux, o sigui que és ideal per als aficionats als vídeojocs.
Desura funciona a partir d’un programa, el client Desura, que ens instaŀlem al nostre ordinador, i a partir del qual podrem trobar el joc que ens interessi per instaŀlar-lo a l’ordinador fent un sol clic. Vaja, és com el Centre de Programari o qualsevol gestor de paquets dels que ja coneixem els usuaris de Linux. A Desura hi trobarem tant jocs gratuïts com de pagamanent, lliures o privatius. (més…)
La setmana passada, a MuyLinux van mostrar aquest vídeo, que ja és una mica vell, però que trobo que explica de forma molt senzilla i clarificadora què és el Programari Lliure i alguns dels seus avantatges. Pel seu format, el vídeo està pensat per a nens, però crec que l’explicació que s’hi dóna pot servir també per a usuaris novells (sense necessitat de ser nens). És més, la comparació que hi fan em va agradar tant que en vaig fer ús a la xerrada introductòria al Programari Lliure i als sistemes GNU/Linux que vaig fer a La Palma de Cervelló, pels actes del Dia de la Llibertat del Programari.
Trisquel és una distribució molt important dins el programari lliure. Aquesta va ser iniciada a Galícia per tal de tenir una distribució completament traduïda al gallec, però el que la fa realment singular és que es tracta una de les vuit úniques distribucions que GNU (i, per tant, Richard Stallman) considera completament lliures. És a dir, que tenen una política ferma de no oferir ni proposar programari no lliure i, en cas que per error en continguin algun, el treuen immediatament.
La setmana passada, aprofitant el Dia de la Llibertat de Programari, va ser alliberat Trisquel 5.0 STS «Dagda». Per què veieu fins a quin punt és lliure, Trisquel no utilitza el nucli Linux «habitual», sinó que utilitza el nucli Linux-libre (versió 2.6.38), basat en el propi nucli Linux, però traient-li els components no-lliures o afectats per patents. (més…)
Quan va nàixer Google, el 1998, la cerca a Internet estava governada per Yahoo! Google no va necessitar molts anys per convertir-se en líder dels cercadors a la xarxa, bàsicament gràcies al fet que, darrere els seus resultats a cada cerca que feia un usuari, hi havia el treball d’una màquina i no d’una persona.
Google ha estat un negoci ben portat, ben gestionat i amb idees reeixides. A més, però, ho ha fet sempre provant de mantenir un equilibri entre el seus interessos com a companyia i el respecte als seus usuaris.
Fa relativament poc que sóc un «androide» més, i una de les primeres coses que vaig fer va ser cercar programari lliure per l’Android. És així com em vaig topar amb FDroid, un gestor de programari lliure per Android.
Fdroid es podria dir que és l’alternativa lliure al Market de l’Android, on podem trobar un gran nombre de programes preparats per ser instal·lats. Cada programa ve acompanyat de la icona, títol, descripció i la llicencia lliure emprada. (més…)
Som a mitjans de juny i ja tenim a tocar les Jornades del Programari Lliure (JPL), que aquest any celebren el seu desè aniversari. Enguany, les Jornades es celebraran els dies 30 de juny i 1 de juliol a Barcelona. Més concretament, a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona de la UPC (veieu-ne el mapa).
Si hi voleu assistir, ja teniu obertes les inscripcions per a poder-hi assistir. Tot i que l’assistència és gratuïta, la inscripció és obligatòria per a poder fer una previsió d’espai i per a poder reservar una plaça per a les activitats que tenen un aforament limitat. (més…)
Els inicis de la legislació sobre la propietat intel·lectual es remunten a l’any 1710, quan el Parlament britànic va aprovar una llei que establia que tota obra publicada estaria sotmesa a drets d’autoria durant un termini de catorze anys, amb possibilitat de renovar-los una vegada si l’autor o autora encara era viva. Les patents i els drets d’autoria van néixer amb la finalitat de promoure el desenvolupament i permetre que les creadores traguessen profit de les seues obres durant un període de temps concret.
Han passat 300 anys i, avui, el sistema de patents i drets d’autoria és una de les peces clau del capitalisme salvatge. Allò que es va crear per fomentar el desenvolupament i recompensar els autors i autores per la seua feina, avui frena la creació i ataca la ciutadania. La prova més recent d’això és la llei Sinde de l’Estat espanyol.
Fins ara, quan es volia actuar contra algun ens que vulnerava les lleis de la propietat intel·lectual, s’havia de passar inevitablement per un jutge o jutgessa, una persona amb criteri que podia arribar a entendre les incongruències de la propietat intel·lectual. A partir d’ara, la llei Sinde elimina aquest tràmit, amb la qual cosa les sancions són automàtiques. No hi haurà cap figura de reflexió que puga raonar sobre l’estupidesa de sancionar amb milions d’euros a quatre joves que no han guanyat ni una centèsima part amb la seua activitat il·legal i que dubtosament han fet perdre un sol euro a cap gran companyia.
Es va començar a lluitar contra les incoherències de la propietat intel·lectual fa més de 30 anys, quan Richard Stallman va crear un tipus de llicència de programari sota la qual tot programa era lliure de distribució, compartició, modificació i ús i vigilava que ningú altre poguera tractar de fer el contrari.
Sota aquests quatre principis, al llarg dels anys, han aparegut diverses llicències lliures que han provat de crear un model desenvolupament diferent al tradicional. La base és clara: només es pot avançar com a societat compartint el coneixement. Les llicències lliures són un èxit sense precedents en el qual ningú va creure i en què molta gent encara no creu. En realitat, impliquen un canvi molt més profund en la societat. La GPL –més aplicada al camp del desenvolupament informàtic– i la Creative Commons –més aplicada al món periodístic, musical i artístic– són les llicències lliures més esteses actualment. Les creadores i els creadors decideixen compartir (i no prohibir) l’accés a les seues obres.
Les lleis de propietat intel·lectual només protegeixen les grans indústries perquè puguen continuar controlant la creació cultural i tecnològica, mentre que les llicències lliures lluiten de forma intel·ligent contra aquesta concepció tan incoherent del món. Nosaltres podem decidir quin món volem.
La setmana passada va acabar el termini del tercer Humble Bundle. En aquest ens oferien pagar el que volguéssim per cinc jocs (Trine, Shadow-grounds: survivor, Shadow-grounds, Splot i Jack Claw), tenint en compte que part dels beneficis obtinguts anirien a parar a associacions com ara l’Electronic Frontier Foundation i la Child’s Play Charity (nosaltres mateixos decidíem quina quantitat anava a cada part). GNULinux.cat vam participar en aquest Humble Bundle en forma de sorteig de tres packs entre aquells de vosaltres que hi vau participar. En total, aquest tercer humble Bundle ha recaudat més de 900.000 $.
Des que va aparèixer el primer Humble Bundle, un dels fets que va moure més la comunitat va ser la promesa que alguns dels jocs participants alliberarien el seu codi, i d’aquesta manera la comunitat se’n podria veure afavorida. Precisament relacionat amb això, fa uns dies vaig llegir un article molt interessant a LinuxUndIch, on es preguntaven si aquesta promesa s’ha complert. (més…)
Oracle ha anunciat la seva intenció que OpenOffice.org esdevingui un projecte purament comunitari. Junt amb aquest anunci, també informa que seguirà treballant amb la comunitat per assegurar que continuï l’èxit que aquest paquet ofimàtic ha tingut fins ara, i que seguirà donant suport a l’adopció dels formats de document oberts.
Segurament aquesta decisió ha estat deguda a les crítiques que ha rebut des que va comprar Sun pel poc cas que ha fet a aquest projecte, i que va desembocar en la creació de LibreOffice (més…)
Comentaris recents