El teu blog de Linux en català

Tot i que estava previst per ahir, avui s’ha alliberat la primera Beta d’Ubuntu 10.04 (Lucid Lynx). Aquest petit retard és degut a que s’ha volgut esperar una mica per resoldre alguns problemes crítics que volien tenir arreglats en la versió Beta. Les novetats més interessants que porta aquesta tercera alpha són les següents:

  • La versió del nucli de Linux que porta és la 2.6.32. Ja vam comentar que no teníem clar si s’utilitzaria aquesta o la 2.6.33 en Ubuntu 10.04. Sembla ser que al final s’ha optat per la 2.6.32. Això és degut al fet que, sent Lucid Lynx una versió LTS, s’ha preferit utilitzar un nucli més “veterà”, i que per tant ha estat més provat i és més estable
  • S’ha eliminat completament el HAL, fent més ràpid l’arranc i l’aturada del sistema
  • Ja està disponible la Ubuntu Music Store, tot i que de moment no hi ha música per a baixar-se (???)
  • Nous temes

En versions anteriors d’Ubuntu, només hi havia una versió Beta. En aquest cas, tenint en compte que es tracta d’una LTS, hi haurà dues versions Beta, per tal de fer que la gent s’animi abans a provar les versions de desenvolupament i que, per tant, la versió final sigui tant estable. Si voleu provar la primera Beta d’Ubuntu Lucid Lynx, us deixo els enllaços de les seves diferents versions (o, com diuen, dels seus diferents colors):

Ubuntu i UNE: http://releases.ubuntu.com/releases/10.04/

Kubuntu i UNE: http://releases.ubuntu.com/kubuntu/releases/10.04/

Xubuntu: http://cdimage.ubuntu.com/xubuntu/releases/lucid/beta-1/

UbuntuStudio: http://cdimage.ubuntu.com/ubuntustudio/releases/lucid/beta-1/

Ubuntu per UEC i EC2: http://uec-images.ubuntu.com/releases/10.04/beta-1/

Edubuntu: http://cdimage.ubuntu.com/edubuntu/releases/lucid/beta-1/

Mythbuntu: http://cdimage.ubuntu.com/mythbuntu/releases/lucid/beta-1/

Sobretot, de moment NO ÉS RECOMANABLE INSTAL·LAR-LO EN ENTORNS PRODUCTIUS, NI PER A ORDINADORS DE SOBRETAULA HABITUALS (excepte si teniu clar què significa una versió Beta i n’assumiu les possibles conseqüències). Cal tenir molt clar que es tracta encara d’una versió de proves, tot i que ja hauria de ser força més estable que les versions Alpha. Aquestes versions serveixen per a poder provar les seves noves funcionalitats, i trobar-hi possibles errades per tal de notificar-les i que les versions definitives siguin molt estables.

En aquesta pàgina podeu trobar el calendari de llençament de Ubuntu 10.04 Lucid Lynx.

Tal i com ja estava previst, avui tenim disponible la tercera Alpha d’Ubuntu 10.04 (Lucid Lynx). A més, fa un parell de dies es va comentar que avui també hi hauria un anunci important (un possible canvi de logo de Canonical/Ubuntu), però finalment sembla ser que aquest anunci s’ha posposat. Fa dies que es van comentant els canvis que segurament portarà aquesta tercera alpha (sobretot, modificacions interessants per al Centre de programari d’Ubuntu i la nova Music Store). En global, les novetats més interessants que porta aquesta tercera alpha són les següents:

  • La versió del nucli de Linux que porta és la 2.6.32. Ahir mateix va sortir la versió definitiva del nucli 2.6.33, però no tinc clar quina de les dues versions portarà la versió definitiva d’Ubuntu 10.04
  • Kubuntu 10.04 Alpha 3 ja porta instal·lada la versió 4.4 de KDE
  • Nova versió del paquet likewise-open, que és el que proporciona l’autenticació a Active Directory
  • S’ha modificat el disseny de la pantalla d’entrada
  • Novetats al Centre de Programari, amb la inclussió de la nova galeria “Featured” (amb els programes més interessants) i una millor gestió dels programes disponibles a partir de repositoris PPA
  • Porta per defecte el controlador lliure Nouveau per a targetes Nvidia, i hi ha un millor suport per al controlador propietari
  • Major integració per defecte amb xarxes socials, sobretot remarcables les modificacions en l’àrea de notificació i la inclusió per defecte del client de Twitter Gwibber

En versions anteriors, les versions Alpha estaven més juntes en el temps, de manera que no es notava tant la diferència entre una i una altra. Aquest major distanciament prové del fet que ja vam comentar que Lucid Lynx tindria menys versions alpha. Aquesta tercera ja és la darrera versió Alpha (la propera serà la primera Beta). Si voleu provar la tercera Alpha d’Ubuntu Lucid Lynx, us deixo els enllaços de les seves diferents versions (o, com diuen, dels seus diferents colors):

Ubuntu i UNE: http://cdimage.ubuntu.com/releases/lucid/alpha-3/

Kubuntu i UNE: http://cdimage.ubuntu.com/kubuntu/releases/lucid/alpha-3/

Xubuntu: http://cdimage.ubuntu.com/xubuntu/releases/lucid/alpha-3/

UbuntuStudio: http://cdimage.ubuntu.com/ubuntustudio/releases/lucid/alpha-3/

Ubuntu per UEC i EC2: http://uec-images.ubuntu.com/releases/lucid/alpha-3/

Edubuntu: http://cdimage.ubuntu.com/edubuntu/releases/lucid/alpha-3/

Mythbuntu: http://cdimage.ubuntu.com/mythbuntu/releases/lucid/alpha-3/

Sobretot, de moment NO ÉS RECOMANABLE INSTAL·LAR-LO EN ENTORNS PRODUCTIUS, NI PER A ORDINADORS DE SOBRETAULA HABITUALS (excepte si teniu clar què significa una versió Alpha i n’assumiu les possibles conseqüències). Cal tenir molt clar que es tracta encara d’una versió de proves, de manera que segurament distarà molt de ser estable. Aquestes versions serveixen per a poder provar les seves noves funcionalitats, i trobar-hi possibles errades per tal de notificar-les i que les versions definitives siguin molt estables.

En aquesta pàgina podeu trobar el calendari de llençament de Ubuntu 10.04 Lucid Lynx.

En poc menys d’una setmana es publicarà la tercera alfa de l’Ubuntu Lucid Lynx, la propera LTS de l’Ubuntu que, com a cada nova versió, portarà novetats i millores (i qui sap si una bona davallada del rendiment). A la pàgina WebUpd8 han fet un repàs dels canvis més visuals que s’estan produint a aquesta nova versió. Fem un cop d’ull:

  • El nou giny Me menu, un desdoblament del menú d’apagada actual (que inclou funcionalitats de missatgeria). Sembla l’opció més lògica separar l’apagada de l’ordinador dels clients de missatgeria que, per cert, inclourà la possibilitat de connectar-se al xat del facebook gràcies al protocol jabber. Juntament amb això, podreu comprovar que les icones de la safata del sistema s’han homogeneïtzat i totes seran del tipus humanity.

Giny de me menu

  • Un altre canvi que ja sembla obligatori a cada nova versió és la finestra d’entrada. És curiós, però sembla que l’equip de dissenyadors no arribarà mai a l’estabilitat en aquest aspecte. He d’admetre que no m’agrada gens ni mica la combinació del negre amb eixe fons color marró-lila que sembla que es mantindrà amb la nova versió, tot i que fent alguns canvis xicotets.

Nova finestra d'entrada

  • Una altra novetat interessant la trobarem al rhythmbox. Al menú lateral, a la secció de Botigues on ara trobem Jamendo i Magnatune, apareixerà una nova botiga: Ubuntu One. Encara està en desenvolupament i no se sap ben bé què es podrà fer amb aquesta botiga. Des de Phoronix es comenta que podria estar connectada amb Amazon.

Pestanya de la botiga d'Ubuntu One al Rhythmbox

  • Per últim, degut a l’èxit contundent que han tingut totes les xarxes socials i conscients que no es pot avançar sense incloure aplicacions que puguen comunicar-se d’una o altra manera amb elles, s’ha inclòs Gwibber, un programeta que se centra en les xarxes socials i que suporta Flickr, Twitter, Identi.ca, Qaiku, Facebook, FriendFeed, Digg i StatusNet.

Interfície del gwibber

Ubuntu Lucid tindrà més novetats com per exemple el controlador de volum del sistema (una altra cosa que també ha de canviar a cada nova versió), els programes inclosos per defecte ja sabeu que canviaran (s’inclourà PiTiVi, es trauran alguns jocs, el gimp probablement no s’instal·larà…). A més, sembla que l’OpenShot ja s’ha afegit als repositoris universe.

Quant a rendiment, sembla que no hi haurà grans canvis. No queda clar si finalment es farà servir el nucli 2.6.32 o el 2.6.33, que està a punt d’alliberar-se. Tot i així, sembla que cap dels dos suposa una millora important de rendiment i Ubuntu continuarà sent una distribució per a ordinadors potents (jo ja l’he provada en ordinadors de 256Mb de RAM i la veritat és que fa llàstima, tot i que funciona).

Obviant el fet que anar publicant una notícia cada vegada que els d’Ubuntu respiren és una mica pesat, no vull deixar d’escriure un petit apunt sobre un parell de coses respecte a la propera Ubuntu que tindrà el nom en codi Lucid Lynx i que es publicarà allà per l’abril.

A més dels canvis que comenten a Alliberats (on també trobareu els enllaços de baixada), que parlen bàsicament dels canvis respecte al programari inclòs (The Gimp ja és fora de la instal·lació per defecte, s’introdueix PiTiVi, s’eliminen un bon grapat de jocs però gbrainy es queda), a més del panel mode de nautilus (divisió de la finestra) o del canvi de nom d’Ubuntu Netbook Remix a Ubuntu Netbook Edition.

Però anant una mica més al fons del sistema, un dels grans canvis en aquesta nova versió és també el canvi d’usplash a plymouth. Usplash és el sistema que s’encarrega de l’arrencada gràfica i és el que fins ara feia servir Ubuntu. Plymouth és el sistema que Fedora fa servir des de fa ja més d’un any i sembla que els de Canonical han pensat que és una millor opció.

Plymouth ofereix una arrencada ‘neta’, això vol dir sense flashos, sense canvis al terminal inesperats (encara que el sistema continue iniciant-se), ofereix una integració molt bona amb GDM i el servidor X. El resultat de tot això ha d’ésser una arrencada neta i fluïda que teòricament haurem de veure a la versió final. Per descomptat no és un aspecte  crític del sistema: però l’arrencada era un aspecte que calia polir, tot i que amb l’Ubuntu Karmic ja havia millorat força.

[Actualització] Els de Phoronix ja s’han ocupat de fer les proves de rendiment d’aquesta nova versió.

Problemes coneguts

Aneu en compte, perquè a la pàgina de presentació de l’alfa comenten que a sistemes amb altres SO instal·lats, grub no s’instal·larà correctament i vos quedareu sense gestor d’arrencada. També comenten que un cop instal·lada la versió livecd, el sistema no és capaç de reiniciar-se per sí mateix (això no és greu, però).

Naruto Shippuden – 091

Un mes després de l’aparició de la primera Alpha d’Ubuntu 10.04 (Lucid Lynx), ja tenim aquí la segona. Fa dies que es van comentant els canvis que segurament portarà aquesta segona alpha. Algunes de les més interessants són:

  • S’afegeix l’editor de vídeo Pitivi com a programa instal·lat de forma predeterminada
  • Disminució considerable del número de jocs que s’instal·laran de forma predeterminada
  • Un dels jocs que sí vindran instal·lats és el gBrainy, programat per un català (Jordi Màs)
  • El Nautilus disposarà de doble panell de forma predeterminada. A Ubuntu 9.10 ja vam explicar com fer-ho
  • Es canvia oficialment el nom de la distribució especial per a Netbooks (Ubuntu Netbook Remix). A partir d’ara, el seu nom és Ubuntu Netbook Edition (UNE). També hi ha disponible una imatge d’UNE basada en KDE

Si voleu provar la segona Alpha d’Ubuntu Lucid Lynx, us deixo els enllaços de les seves diferents versions (o, com diuen, dels seus diferents colors):

Ubuntu i UNE: http://cdimage.ubuntu.com/releases/lucid/alpha-2/

Kubuntu i UNE: http://cdimage.ubuntu.com/kubuntu/releases/lucid/alpha-2/

Xubuntu: http://cdimage.ubuntu.com/xubuntu/releases/lucid/alpha-2/

Ubuntu per ARM: http://cdimage.ubuntu.com/ports/releases/lucid/alpha-2/

Ubuntu per UEC i EC2: http://uec-images.ubuntu.com/releases/lucid/alpha-2/

Edubuntu: http://cdimage.ubuntu.com/edubuntu/releases/lucid/alpha-2/

Mythbuntu: http://cdimage.ubuntu.com/mythbuntu/releases/lucid/alpha-2/

Sobretot, de moment NO ÉS RECOMANABLE INSTAL·LAR-LO EN ENTORNS PRODUCTIUS, NI PER A ORDINADORS DE SOBRETAULA HABITUALS (excepte si teniu clar què significa una versió Alpha i n’assumiu les possibles conseqüències). Cal tenir molt clar que es tracta encara d’una versió de proves, de manera que segurament distarà molt de ser estable. Aquesta segona versió Alpha encara no té ni instal·lador gràfic. Aquestes versions serveixen per a poder provar les seves noves funcionalitats, i trobar-hi possibles errades per tal de notificar-les i que les versions definitives siguin molt estables.

En aquesta pàgina podeu trobar el calendari de llençament de Ubuntu 10.04 Lucid Lynx.

Tot i que només fa un mes i mig que va sortir la versió definitiva d’Ubuntu 9.10 (Karmic Koala), el desenvolupament d’aquesta distribució segueix endavant. A Canonical ja estan treballant de ple en la nova versió, que té prevista la seva sortida el 29 d’abril del 2.010. Avui precisament ha sortit la primera versió Alpha de la nova versió Ubuntu 10.04, amb codi clau Lucid Lynx.

La nova versió (10.04, Lucid Lynx), a més, serà una LTS (Long Term Support). Això implica que, en comptes de tenir suport oficial durant 3 anys, en comptes dels 18 mesos de les versions normals. La darrera versió LTS va ser la 8.04 (Hardy Heron) que encara tindrà suport fins a l’abril del 2.011. En canvi, la versió posterior a aquesta (la 8.10 Intrepid Ibex) només tindrà suport fins a abril del 2.010. Si teniu curiositat, a la pàgina d’Ubuntu podeu trobar un llistat de les versions d’Ubuntu, amb la data de finalització del suport o, si ho preferiu, també les teniu en format gràfic:

Cicle de versions d'Ubuntu

Cicle de versions d'Ubuntu

Si voleu provar aquesta primera Alpha d’Ubuntu 10.04 Lucid Lynx, us deixo els enllaços de les seves diferents versions (o, com diuen, dels seus diferents colors):

Ubuntu: http://cdimage.ubuntu.com/releases/lucid/alpha-1/

Kubuntu i UNR: http://cdimage.ubuntu.com/kubuntu/releases/lucid/alpha-1/

Xubuntu: http://cdimage.ubuntu.com/xubuntu/releases/lucid/alpha-1/

Ubuntu per ARM: http://cdimage.ubuntu.com/ports/releases/lucid/alpha-1/

Ubuntu per UEC i EC2: http://uec-images.ubuntu.com/releases/lucid/alpha-1/

Sobretot, de moment NO ÉS RECOMANABLE INSTAL·LAR-LO EN ENTORNS PRODUCTIUS, NI PER A ORDINADORS DE SOBRETAULA HABITUALS (excepte si teniu clar què significa una versió Alpha i n’assumiu les possibles conseqüències). Cal tenir molt clar que es tracta encara d’una versió de proves, i precisament la primera, de manera que segurament distarà molt de ser estable. Normalment, les primeres versions Alpha no tenen ni instal·lador gràfic (en aquesta primera Alpha d’Ubuntu 10.04 no ho he comprovat). Aquestes versions serveixen per a poder provar les seves noves funcionalitats, i trobar-hi possibles errades per tal de notificar-les i que les versions definitives siguin molt estables.

En aquesta pàgina podeu trobar el calendari de llençament de Ubuntu 10.04 Lucid Lynx.

Després de perdre gairebé un dia sencer arreglant el meu ordinador, avui per fi puc respirar més tranquil·lament i aprofitar per fer un recull d’algunes notícies de la setmana que no hem publicat:

Tot i que encara estem en la sisena Alpha d’Ubuntu 9.10 (Karmic Koala), ja s’ha anunciat el nom en clau de la propera versió d’Ubuntu, la 10.04, que ha de ser alliberada l’abril del 2010. En aquest cas, serà “Lucid Lynx”. En principi, ha de ser una versió LTS (Long Term Support), amb suport oficial durant tres anys, però a l’abril Mark Shuttleworth va apuntar la possibilitat d’endarrerir aquesta versió LTS a la 10.10, per tal de coordinar-ho millor amb la propera versió de Debian, que precisament ha de sortir a octubre del 2010.

Tant la numeració com el nom clau de cada versió d’Ubuntu té la seva raó de ser. La numeració, com sabreu, té dues parts. Per exemple, la versió actual és la “9.04”, i la que s’alliberarà a l’octubre és la “9.10”. La primera part de la numeració indica l’any en què es publica la versió, i la segona indica el mes de la versió. Ubuntu allibera dues versions a l’any, una cada sis mesos. Per això els alliberaments sempre es realitzen en abril i octubre, i la segona part de la numeració és “04” o “10”. Només es va fer una excepció amb la versió “Dapper Drake”. Aquesta havia de ser la 6.04, i havia de ser una LTS. Quan havia d’alliberar-se aquesta versió, es va veure que distava força de ser prou estable per a una versió LTS, i es va endarrerir dos mesos el seu llençament. Per això és la versió 6.06 (es va alliberar al juny).

Quant als noms clau, sempre contenen un adjectiu i un nom d’animal, tots dos començant per la mateixa lletra. Durant les primeres versions, volien utilitzar sempre noms d’animals que acabessin amb “hog”, i per això les dues primeres versions són “Warty Warthog” (4.10) i “Hoary Hedgehog” (5.04). Per la tercera versió (5.10) d’Ubuntu tenien previst el nom “Grumpy Groundhog”, però “Grumpy” no els acabava de sonar bé i, fent cas a la comunitat, van acabar-li posant “Breezy Badger” (també agradava molt “Bendy Badger”). Suposo que també hi devia tenir a veure el fet que els noms d’animals acabats en “hog” s’acaben ràpid.

A partir de la quarta versió d’Ubuntu (6.06) es va prendre el criteri actual. Per a les noves versions, es va seguint l’ordre alfabètic per als noms codi de les versions, començant per la “D”, tot i que les tres primeres no van seguir aquest criteri. Fins aquesta 10.04, els noms de versions que hi ha hagut són les següents:

Adjectiu Animal Versió
Warty Warhog 4.10
Hoary Hedgehog 5.04
Breezy Badger 5.10
Dapper Drake 6.06
Edgy Eft 6.10
Feisty Fawn 7.04
Gutsy Gibbon 7.10
Hardy Heron 8.04
Intrepid Ibex 8.10
Jaunty Jackalope 9.04
Karmic Koala 9.10
Lucid Lynx 10.04

I què passarà amb les properes versions? En principi, la 10.10 ha de tenir la “M” com a lletra inicial del nom codi. Ja hi ha força propostes (fins i tot hi ha propostes per a versions posteriors). Personalment, com a adjectiu m’agrada “Mighty”.

També s’ha apuntat la possibilitat que, per la versió 10.10, si es confirma el fet que es coordinin les versions LTS d’Ubuntu amb les de Debian, es coordinin també els noms de les versions. Una proposta és fer que tots dos comparteixin l’adjectiu, però que tinguin un nom diferent d’animal. En aquest cas, es podria trencar l’ordre alfabètic actual per facilitar aquesta coordinació també de noms amb Debian. No tinc molt clar si aquesta possibilitat té molt suport dins de la comunitat Ubuntu, o fins i tot en el propi Canonical, però no ho trobo massa adient. Crec que és molt bo per a Ubuntu, Debian i segurament per a tota la comunitat de GNU/Linux que les seves distribucions trobin espais d’entesa, i es coordinin tan com puguin, però també crec que cada distribució ha de seguir la seva idiosincràcia (tot i que Debian i Ubuntu tenen lligams evidents, cadascuna té la seva pròpia filosofia de treball), i això, en part, passa per seguir els seus propis criteris a l’hora de decidir els noms de versió.

Què en penseu? Us agrada “Lucid Lynx”? Quin nom proposaríeu per a la versió 10.10? Què opineu sobre la possibilitat de coordinar també els noms entre Debian i Ubuntu?

Font: Web Upd8

Font: Wiki d’Ubuntu

Un cop ja hem instal·lat Ubuntu, hem après a moure’ns en aquest entorn i a configurar la xarxa i a instal·lar-hi nous programes i configurar l’idioma, millorarem una mica la seva aparença. Com vaig comentar en una anotació anterior, crec que l’entorn Gnome és genial a nivell funcional, però francament millorable a nivell estètic (com a mínim, tal i com ve en un principi). Per modificar l’aspecte del nostre escriptori hem d’anar a l’opció del menú “Sistema>Preferències> Aparença”. S’obrirà la següent pantalla:

Preferències de l'aparença

Preferències de l'aparença

A la pestanya “Tema” podrem modificar l’aparença general del nostre escriptori. Si només volem modificar-ne algun aspecte concret (icones, punters del ratolí, vores de les finestres, etc.) hem de prémer el botó “Personalitza…”. Si no hi ha cap tema (o conjunt d’icones, punters de ratolí, etc.) que ens acabi de fer el pes, en podem trobar moltíssims a Gnome Look. Un cop baixat el tema que ens interessa, el podem instal·lar per mitjà del botó “Instal·la”, i després l’haurem d’activar. Per exemple, jo utilitzo el tema d’icones Mashup. A la mateixa finestra de personalització de l’aparença, tenim altres pestanyes per modificar la imatge del fons de l’escriptori, el tipus de lletra que s’utilitzarà i altres paràmetres.

Una pestanya a la que ens aturarem més és la dels “Efectes visuals”. Un cop configurats aquests, ens millorarà molt l’experiència d’usuari a Ubuntu. Però s’ha de tenir en compte que el seu consum és considerable, i en alguns casos presenta incompatibilitats amb algun programa (depenent de la nostra targeta gràfica). És necessari que els controladors que tenim instal·lats puguin aprofitar la potència de la nostra targeta gràfica. Amb algunes targetes, això és possible amb els controladors lliures que venen instal·lats directament. Per comprovar si és així, a la pestanya “Efectes visuals” fem clic als efectes “Normals”. Si ens activa els efectes, ja ho tenim. Si ens diu que no pot activar aquests efectes, haurem d’instal·lar els privatius. Per a fer-ho, anem a “Sistema>Administració>Controladors de Maquinari”. Aquí ens dirà que ha detectat un controlador privatiu que pot fer funcionar la nostra targeta gràfica. L’activem i tornem a provar si podem activar els efectes d’escriptori.

Si a través de l’opció “Controladors de maquinari” no trobem el controlador de la nostra targeta gràfica, utilitzarem el programa EnvyNG. Per a tenir-lo, instal·lem des del Synaptic els paquets “envyng-core”, “envyng-gtk” i “envyng-qt”. Un cop instal·lats, anem al menú “Aplicacions>Eines del sistema>EnvyNG”. Aquí ens dirà els controladors que poden fer funcionar la nostra targeta gràfica, i quin controlador és el recomanat. L’activem, i tornem a activar els efectes d’escriptori.

Un cop tenim activats els efectes d’escriptori, podem configurar-los a través del menú “Sistema>Preferències>Editor de la configuració del Compiz”. El problema que té aquest editor de configuració és que hi ha tantes opcions que et perds. El millor és oblidar-se d’aquest editor, anar al Synaptic i instal·lar el paquet “simple-ccsm” (editor simple per al Compiz). Un cop instal·lat, anem a “Sistema>Preferències>Simple CompizConfig Settings Manager”. A través d’aquest programa podrem configurar (ara sí, de manera senzilla) els efectes d’escriptori. Us animo a mirar les opcions que hi ha a la pestanya “Animacions” (m’agrada molt la “Llanterna màgica” per a minimitzar”) i la pestanya “Efectes” (proveu les “Finestres gelatinoses”). Mentre ho estigueu activant, aneu provant el que fa cada efecte i, si veieu que us baixa el rendiment de l’ordinador amb un cert efecte, desactiveu-lo. Per exemple, jo no puc utilitzar el “Enable 3D Windows”. Un cop ben configurat el Compiz (efectes d’escriptori), podrem tenir efectes com aquest:

Efecte "Cub" del Compiz

Efecte "Cub" del Compiz

L’últim que farem per millorar l’aparença del nostre escriptori és posar-hi un “dock”. Un dock és una barra que es posa a l’inferior de la pantalla amb accessos directes per obrir programes o on hi podem tenir les finestres obertes (jo només ho faig servir per a aquesta última utilitat). El més senzill per a entendre què és un dock és veure-ho, de manera que aquí teniu una captura de pantalla del meu:

Avant Window Navigator en funcionament

Avant Window Navigator en funcionament

Hi ha diversos programes “dock”. Jo us parlaré de l’Avant Window Navigator. Per a instal·lar-lo, anem al Synaptic i instal·lem el paquet “avant-window-navigator”. Un cop instal·lat, el podem executar des de “Aplicacions>Accessoris>Avant Window Navigator”, i configurar-lo des de “Sistema>Preferències>Awn manager” (hi ha opcions molt interessants, com canviar els efectes de les icones, posar l’aspecte de la barra en “3D look”, i d’altres). L’únic que manca és fer que l’Avant Window Navigator s’arranqui quan s’engega l’ordinador. Per a fer-ho, anem a “Sistema>Preferències>Sessions” i a la pestanya “Programes d’inici” afegim un nou programa. Com a nom, podem posar “Avant Window Navigator” (per exemple). L’important és que, com a ordre, posem “avant-window-navigator” i acceptem. Per comprovar que ha anat bé, reiniciem l’ordinador i comprovem que tinguem el dock. Si el tenim correcte, podem eliminar la barra inferior que venia amb el Gnome (que estarà darrere del dock) fent-hi clic amb el botó dret i fent “Suprimeix aquest quadre”.

Apart de l’Avant Window Navigator, hi ha altres dock prou interessants. Alguns d’ells no necessiten tenir activats els efectes d’escriptori, com el Cairo Dock (el més utilitzat, apart del Avant Window Navigator), el SimDock (no l’he provat, però fa molt bona pinta), el Kiba Dock (molt interessant per a provar-lo, però la seva utilització habitual és una mica marejant) o el Kooldock (molt senzill, però força lleuger i interessant per a ordinadors poc potents). Tots els que us he indicat, excepte el Kiba Dock, estan disponibles des del Synaptic.

Un cop ja hem instal·lat Ubuntu i hem après a moure’ns en aquest entorn i a configurar la xarxa, segurament ens farem les preguntes següents: “I com hi instal·lo programes? A quina web me’ls puc baixar o en quina botiga hi compro els CD d’instal·lació?”. En Ubuntu (i a qualsevol entorn GNU/Linux en general) ens hem d’oblidar de com es feia això en el món Windows. Realment, un cop configurat, és molt més senzill. La instal·lació/desinstal·lació de programes la farem de forma completament centralitzada a través del programa Synaptic. Des de Synaptic, nosaltres indiquem quins paquets (programes) volem instal·lar, i el sistema s’encarrega de mirar si necessita llibreries extres, baixar el programa, instal·lar-ho tot i deixar l’enllaç corresponent al menú d’aplicacions. Tot això només fent clic a instal·lar el programa. A més, el sistema s’encarrega diàriament d’avisar-nos si hi ha alguna actualització de qualsevol programa que tinguem instal·lat, i fer dita actualització.

I com fa tot això, el Synaptic? Doncs es basa en la informació recollida en una sèrie de repositoris. Per exemple, als repositoris que venen directament amb Ubuntu hi ha uns 30.000 paquets! O sigui, per tal de poder instal·lar-nos els programes que vulguem només hem de tenir ben configurats els repositoris, i utilitzar el Synaptic. A vegades voldrem instal·lar algun programa que no estigui als repositoris d’Ubuntu. Llavors, només caldrà configurar el nou repositori, i des de Synaptic podrem instal·lar el programa (tenint, per tant, actualitzacions automàtiques quan n’hi hagi). Per tenir ben configurats tots els repositoris d’Ubuntu hem de fer el següent:

  • Escollim l’opció del menú “Sistema>Administració>Fonts de Programari”. Com que es tracta d’una gestió d’administració, ens demanarà la paraula de pas del nostre usuari.
  • A la pestanya “Programari Ubuntu” hi marcarem totes les opcions, excepte la que posa “Codi font”, que desmarcarem completament. Aquesta opció serveix per si, apart dels programes volem veure el codi font amb que estan generats, per això la desmarquem. En l’apartat “Baixa de:”, seleccionarem l’opció “Servidor principal”.
  • De moment no entrarem a la pestanya “Programari de tercers”, però aquí serà on podrem afegir repositoris extra. A la pestanya hi podrem importar els arxius de claus per als repositoris que tinguin encriptació.

Un cop tenim ben configurats els repositoris estàndard d’Ubuntu, convé forçar manualment una actualització del sistema, per tal de tenir les últimes versions de tots els paquets. Ho farem de la següent manera:

  • Tenint tancat tant el Synaptic com les Fonts de programari, anem a “Sistema>Administració>Gestor d’Actualitzacions”.
  • Un cop s’obri, premem el botó “Comprova” (ens demanarà la nostra paraula de pas). Aquesta opció farà que el sistema recorri tots els repositoris, es desarà la informació de les últimes versions disponibles dels programes que tenim instal·lats i mirarà si són versions més noves que les que tenim instal·lades.
  • Si troba alguna versió nova dels nostres paquets (sent el primer cop després de la instal·lació segurament en trobarà) ens demanarà si volem instal·lar-los o no. Premem el botó “Instal·la les actualitzacions”. El sistema primer es baixarà les actualitzacions de tots els paquets, i després els instal·larà. Quan acabi, ja tindrem el sistema actualitzat.

Un repositori extra molt interessant per a configurar-se ja de principi és el de Medibuntu. Amb aquest podrem instal·lar-nos diversos códecs gràfics, el Google Earth, el plugin d’Adobe per al Firefox, el Skype, etc. Ja de pas, ens servirà com a exemple per veure com s’afegeix un repositori. Hem de seguir les següents instruccions:

  • Obrim el programa de configuració de les fonts de programari a través de l’opció de menú indicat abans (“Sistema>Administració>Fonts de Programari”). Anem a la pestanya “Programari de tercers”.
  • Fem clic al botó “Afegeix…”. Ens obrirà una finestra, i al camp “Línia APT:” hi hem d’escriure el següent:

deb http://packages.medibuntu.org/ jaunty free non-free

  • Tanquem les fonts de programari. Ens demana si volem actualitzar els repositoris, i diem que sí. De moment, ens donarà un error, perquè els repositoris de Medibuntu estan encriptats, i necessitem la clau.
  • Obrim el gestor Synaptic (“Sistema>Administracio>Gestor de Paquets Synaptic”) i instal·lem el paquet “medibuntu-keyring”, que conté aquestes claus. Ja podem tornar a actualitzar les fonts de programari per poder utilitzar tots els paquets de Medibuntu (és el botó “Refresca” del mateix Synaptic.
  • Acceptem les modificacions. Ja tenim ben configurats el repositori de Medibuntu.

Un cop configurat aquest repositori, una bona idea és instal·lar els códecs multimèdia que ens proporciona. Per a fer-ho, obrim el Synaptic, instal·lem el paquet “non-free-codecs”. Veureu com directament us instal·la molts altres paquets.

Podeu veure altres exemples sobre com es configuren alguns altres repositoris en aquests enllaços: Wammu, VirtualBox, Shutter i Getdeb. Només cal tenir en compte que molts cops en la línia on afegim el repositori a les fonts de programari hi ha l’identificador de la versió d’Ubuntu. En alguns dels enllaços que us he adjuntat, on hi posa “hardy” (referent a Ubuntu 8.04) o “intrepid” (referent a Ubuntu 8.10), ho heu de canviar per “jaunty” (referent a Ubuntu 9.04).

Quan ja tenim ben configurats els repositoris estàndard de Ubuntu, també podem configurar correctament l’idioma. Per a fer-ho, obrim el menú “Sistema>Administració>Suport d’idioma”. A l’apartat “Idiomes suportats” hem de marcar els idiomes que volem que s’instal·lin, i a l’apartat “Idioma per defecte” escollirem l’idioma que realment volem visualitzar. Acceptem, reiniciem l’ordinador, i ja tindrem tots els menús en el nostre idioma.

Amb això tindrem suport complet per als idiomes que marquem com a “suportats”. Entre d’altres coses, ens instal·larà el corrector ortogràfic per a cadascuna d’aquestes llengües. Però també instal·la molt més. Si d’una llengua no volem el suport “complet”, sinó només el corrector ortogràfic, és millor anar al Synaptic i instal·lar el paquet “language-support-writing-xx“, substituïnt “xx” pel codi de la llengua. Per exemple, per al francès seria el “language-support-writing-fr“, i per a l’alemany seria el “language-support-writing-de“.

Acabaré aquesta anotació amb una última consideració. Instal·lar programes a través del Synaptic és molt senzill, però a vegades és complicat saber quin (o quins) paquet és necessari per a instal·lar un programa. A través dels filtres del propi Synaptic es pot trobar, però hi ha una altra eina que ens pot facilitar molt aquesta tasca. Hi accedim a través del menú “Aplicacions>Afegeix/Elimina…”. El primer cop que hi entrem, hem de configurar-lo (a través del menú desplegable que hi ha a dalt) per tal que ens mostri TOTS els programes. Un cop ben configurat, en aquesta pantalla trobarem els programes (no els paquets) que podem instal·lar. A més, podem filtrar pel tipus de programa (a mà esquerra de la finestra), i veurem una petita descripció de cada programa. Un cop li indiquem que instal·li un programa, s’encarregarà de buscar quins paquets són realment necessaris i els instal·larà. Ull, a través d’aquest menú no hi ha catalogats tots els programes disponibles, però sí gairebé tots, i al principi va molt bé. Quan porteu un cert temps treballant amb Ubuntu veureu com aneu directament al Synaptic (o executeu les ordres de consola corresponent).

En la següent anotació d’aquesta sèrie, que serà la última, veurem com podem solucionar un petit “inconvenient” que ja he comentat sobre l’entorn Gnome (com a mínim, tal i com ve instal·lat per defecte): l’aparença. 🙂