El teu blog de Linux en català

Recentment he actualitzat un PC que no utilitzo de forma habitual a Ubuntu 11.10, per a poder anar trastejant i alhora col·laborar amb la cerca de errors.

Pel que fa a les novetats que inclou aquest Ubuntu, ja les hem comentat diverses vegades a GNULinux.cat i certament, sembla que Unity fa un (petit) pas endavant i va polint la seva interfície i la forma amb que l’usuari interactua amb ell, tot i que encara no he estat capaç de localitzar coses tan senzilles com la selecció del tipus d’icones (la nova eina d’aparença fa pena) i personalment penso que el centre de programari està prenent un camí perillós (de moment ha perdut bastant de rendiment en favor d’una imatge “millorada”). (més…)

GNOME 3.2 està a punt d’arribar. Els traductors ja estem enllestint les darreres cadenes i els desenvolupadors ja gairebé han tancat tots els detalls de la nova versió.

Entre aquests «detalls» es troba la possibilitat d’instal·lar extensions amb un sol clic, una característica que s’ha implementat recentment a l’última versió en desenvolupament, la 3.1.91.1.

Les extensions del Gnome-Shell són petites aplicacions que afegeix funcionalitats senzilles, però útils al nostre escriptori, com per exemple, una extensió per a l’oratge, per a crear menús alternatius, ssh, etc. I per instal·lar-les només ens caldrà «fer clic», de la mateixa manera que amb les extensions del Firefox o el Chrome. (més…)

Ara fa ja un temps que s’han començat a sentir rumors sobre la desaparició dels gestors de fitxers clàssics com el Nautilus. La idea és que l’usuari no ha de necessitar accedir a carpetes diferents creades aleatòriament per veure els seus fitxers, sinó que ara tot s’organitzarà pel tipus de document del qual es parla.

Mentre que KDE no sembla avançar en eixe sentit, tant el Gnome-Shell com l’Unity ja estan començant a implementar navegació per tipus de fitxers i no per carpetes pròpiament dites. Unity sembla més avançat en aquest aspecte.

Aquí és on entra GNOME Documents, un programa que té com a finalitat presentar d’una forma diferent tots els documents del nostre ordinador. Considereu-ho com si fora una altra manera de veure la carpeta «Documents». (més…)

No li donarem voltes. La raó per la que no faig servir Ubuntu és l’Unity i tot allò que aquest canvi ha comportat. Mai vaig actualitzar el meu Ubuntu a la versió 11.04 i va ser llavors quan, en provar Gnome-Shell, vaig decidir canviar a una altra distribució que l’implementara correctament.

http://manufacturedenvironments.com/media/2011/gnome-3-logo.pngHe passat per OpenSUSE, Fedora i finalment m’he quedat amb Arch. Tot i així, Fedora també era una opció fora vàlida (i millor per a aquells que no volen tindre molts maldecaps a l’hora d’instal·lar una distribució).

El canvi a Arch, amb la qual ja porte uns 2 mesos i mig i pense quedar-m’hi, m’ha suposat un altre canvi important: comprovar que la majoria de blocs parlen sempre de l’Ubuntu. Bé, això ja ho sabia, però la qüestió és que abans es parlava molt de les «novetats de l’ubuntu», i ara ja no tinc coses de les que parlar, ja que Arch s’actualitza de forma constant i sempre estic gairebé a la última.

En definitiva, no faig servir Ubuntu perquè no m’agrada el Unity. Sé que millorarà, però eixa no és la qüestió. La raó per la que no faig servir l’Unity és la mateixa per la qual no faig servir KDE: no m’hi sent còmode. Amb GNOME3-Gnome-Shell, estic encantat de la vida i animat pel seu futur.

En unes setmanes tornarem al debat amb entrevistes.

 

Tot i que per dissenyar el GNOME3 els desenvolupadors s’han trencat el cap durant molt de temps per fer-lo senzill i intuïtiu, la realitat és que molta gent troba a faltar el quadre inferior on normalment, per defecte, es mostrava la llista de finestres obertes i escriptoris virtuals.

Gràcies al nou sistema d’extensions del GNOME3, afegir o traure elements a l’escriptori és una tasca molt senzilla amb uns pocs coneixements de javascript. Un usuari ha creat tota una sèrie d’extensions que li donen a l’escriptori GNOME3 un comportament semblant al GNOME2.

Escriptori del GNOME3 amb aspecte del GNOME2

Escriptori del GNOME3 amb aspecte del GNOME2

(més…)

Fa temps que no fèiem recull… Així que aquí va!

Linux és el sistema operatiu del futur (i sempre ho serà)

En les darreres setmanes, hem assistit a l’aparició de dos «nous» entorns d’escriptori. D’una banda, Gnome 3, que vindrà instaŀlat de forma predeterminada en les properes versions de la majoria de distribucions que utilitzin Gnome. D’altra banda Unity, que serà l’escriptori predeterminat d’Ubuntu.

Gnome 3 ja porta una mica més de temps publicat, perquè va ser alliberat el 8 d’abril. Però té el desavantatge que encara no s’ha alliberat cap versió definitiva de cap distribució que el porti. De moment, només el podem provar mitjançant alguna Beta o d’unes imatges que ens proporciona Gnome.

Tauler de control del GNOME3

Tauler de control del GNOME3

Unity en realitat no és nou, perquè ja era l’entorn predeterminat en la versió per a netbooks d’Ubuntu 10.10 (que no acabava de funcionar massa bé). Però el Unity de llavors no té res a veure amb el d’ara, i ha millorat moltíssim. Aquest entorn ja ha estat provat per moltíssima gent, perquè és l’entorn predeterminat d’Ubuntu 11.04, que s’ha alliberat fa una setmana.

Quadre superior

Quadre superior

Per això us volem preguntar la vostra opinió. Què preferiu, Gnome 3 o Unity?

[poll id=”49″]

Falta aproximadament un més per a que es llenci la versió definitiva del esperadíssim i controvertit GNOME 3 i un usuari anomenat half-left, ja ha creat el que podriem anomenar, el primer tema visual complet per a GNOME 3: Smooth Inset.

(més…)

Fa pocs dies parlàvem sobre el GNOME Shell i la seua evolució com a escriptori del futur. En Gil Forcada ens comentava que encara era aviat per fer una anàlisi massa profunda. I tenia raó.

Les darreres captures de la versió en desenvolupament que ha publicat un dels desenvolupadors a un fòrum italià mostren un canvi important respecte a la finestra d’activitats: ara s’assembla força a la interfície Unity que farà servir l’Ubuntu a la propera versió.

Veieu-ho per vosaltres mateixos:

La nova finestra d'activitats, amb el dock lateral tipus Unity

Vista de les aplicacionsde

Exemple amb moltes finestres obertes

Canviador d'aplicacions

L'escriptori general del GNOME-Shell

Queden molts pocs mesos perquè el GNOME3, amb GNOME Shell com a interfície per defecte, aparega a les nostres vides. Després de molts retards, a principis de l’any que ve (abans de l’abril) podrem veure la versió final.

A diferència del que personalment em va passar amb KDE4, he d’admetre que el GNOME3 no m’està emocionant gaire. Tot i que les captures i vídeos i allò que jo he pogut provar mostren un escriptori robust i bonic, no veig que realment em facilite la meua feina diària.

Darrera versió del GNOME Shell (font: webupd8)

El GNOME Shell és un concepte força nou d’escriptori: separen per una part el que són finestres de treball i per l’altra tenim una interfície de control de tot el que hi tenim en execució (es pot fer servir el concepte d’«Activitat» que també fa servir el KDE):

El conjunt és molt estable, cuidat i bonic. Però:

  • No és fàcil canviar entre diferents finestres o espais si no saps controlar bé les combinacions de tecles per fer-ho, i fer-ho amb el ratolí és massa lent.
  • Es troba a faltar una safata que ens informe de les diferents finestres que tenim obertes.
  • Fer-se amb el nou escriptori no és ni fàcil ni intuïtiu per a una persona que ve dels escriptoris clàssics de tota la vida que ni MacOSX, ni Windows, ni KDE s’han atrevit a canviar.
  • La forma d’accedir a les aplicacions també requereix massa clics.

Realment sembla curiós que el GNOME Shell presente mancances d’aquest tipus: l’escriptori GNOME sempre s’ha mostrat inclinat per oferir un escriptori molt senzill de fer servir als usuaris. També s’ha de dir, però, que l’escriptori és fàcil de fer servir, però alguns conceptes sembla que no s’han implementat bé.

Menú d'aplicacions al GNOME Shell

Serà GNOME Shell un altre KDE4?

Tots coneixem la història de KDE4: el seu llarg procés de desenvolupament i la seua publicació abans d’hora, conjuntament amb el fet que la distribució més utilitzada, l’Ubuntu, fera servir GNOME per defecte (i la versió de KDE no funcionara gaire bé), va fer que la quota d’ús de KDE es reduïra a nivells mai vistos (segons les enquestes que hem fet a GNULinux.cat el percentatge d’ús de KDE es troba vora el 30% d’usuaris quan allà pel 2002 era l’escriptori majoritari i la gent es plantejava perquè totes les distros (excepte Debian) triaven KDE sobre GNOME; i hauríeu d’haver-ne vist quanta gent va alçar la mà ahir a la festa de l’Ubuntu Maverick quan van preguntar qui feia servir KDE).

Ara ens trobem amb el fet que una de les principals raons per les quals el KDE va perdre quota d’usuaris, l’Ubuntu, ha decidit fer servir l’entorn Unity per defecte. Continuaran fent servir les biblioteques de GNOME, però es deixaran el més important: la interfície d’escriptori. I ací no val dir que GNOME és més que un escriptori, que de fet ho és, però els desenvolupadors del GNOME estan fent un conjunt i això és el que els motiva, i no que facen servir les seues eines per desenvolupar una altra cosa diferent. La qüestió és, al cap i a la fi, que Mark Shuttleworth (o algun altre a dins de Canonical) ha d’haver vist alguna cosa al GNOME Shell que no el convenç i per això s’ha fet una gran aposta per Unity.

Mark Shuttleworth (o algun altre a dins de Canonical) ha d’haver vist alguna cosa al GNOME Shell que no el convenç i per això s’ha fet una gran aposta per Unity

Tenint en compte que l’Ubuntu per sí soleta agafa una quota molt gran d’usuaris que representa el 68% del total d’usuaris que visiteu GNULinux.cat i que si extrapolem i tirem a la baixa podria ser del 55% a nivell mundial, llavors les decisions que afecten a l’Ubuntu, afecten al GNOME directament. La cosa va més enllà, però, i és que és complicat imaginar-se que Canonical puga tornar al GNOME Shell algun dia havent fet ja el canvi a Unity.

Més d’algú es preguntarà si el GNOME Shell naixerà mort…

Problemes de rendiment

Un dels problemes més greus que jo mateix he pogut experimentar i que molta gent està informant al Bugzilla del GNOME Shell és l’extrema lentitud gràfica amb la que funciona el nou escriptori amb algun maquinari. Es requereix tindre accel·leració opengl i, tot i que la gent té instal·lats els mòduls fglrx o nvidia, l’escriptori no va bé: no s’hi pot treballar ja que sembla com si tot el sistema es bloqueja. En altres casos s’ha pogut experimentar un efecte semblant al que passa al KDE: un funcionament molt pesat i poc fluid.

Escriptori general del GNOME Shell

Aquest error del KDE i del nou GNOME és realment molt greu. Molts usuaris no podem/podrem aprofitar les noves característiques que els desenvolupadors estan implementant.

Caldria començar a pensar en crear ordinadors específics per a GNULinux i evitar així aquests problemes? No crec que siga una idea dolenta que fabricants com DELL vengueren ordinadors que pogueren executar totes les característiques del programari GNU/Linux més nou. I als usuaris ens estalviarien molts maldecaps. I si no, penseu en MacOSX, un sistema dissenyat per treballar només en uns ordinadors concrets.

Caldria començar a pensar en crear ordinadors específics per a GNULinux i evitar així aquests problemes?

GNOME Shell, l’oportunitat per a altres distribucions

No tot és negre, però. La decisió de Canonical pot suposar també una bona notícia per a la resta de distribucions GNU/Linux. La introducció de Unity als diferents escriptoris que podem triar a GNU/Linux farà que no ens semble tan igual fer servir un Debian, una Fedora o una Ubuntu. Ara per ara, una instal·lació de qualsevol d’aquestes i altres moltes distribucions ens ofereixen un resultat final pràcticament igual, amb la qual cosa els usuaris ens decidim per l’opció més fàcil en general (l’Ubuntu).

La decisió de Canonical pot suposar també una bona notícia per a la resta de distribucions GNU/Linux

Però la competència entre GNOME Shell, KDE i Unity augmenta el nombre d’alternatives i la possibilitat per a distribucions que fins ara no aixecaven el cap implementar el GNOME Shell i fer-lo més atractiu que el Unity. Clar està, però, que acabarem tenint una Ubuntu amb GNOME Shell a l’igual que ara tenim una amb KDE, XFCE, etc.

Personalment crec que Debian pot acabar sent una de les distribucions més beneficiades d’aquest canvi. Si els de GNOME fan bé la feina amb el GNOME Shell i Debian ho implementa, el resultat pot ser bastant interessant. Estic segur que Fedora, Arch, Gentoo o l’OpenSUSE també sabran aprofitar aquest canvi.

Espais de treball del GNOME Shell

Vull provar el GNOME Shell

Segons el calendari a la pàgina de GNOME, la versió definitiva de GNOME3 es publicarà el dia 7 d’abril de 2011. Fins aleshores podem provar la versió en desenvolupament de diferents maneres. Ací vos deixe alguns manuals per fer-ho. En realitat no cal res més que instal·lar el paquet gnome-shell i després executar-ho. La qüestió és que no totes les distribucions tenen el codi totalment actualitzat.

Jo he provat la instal·lació a l’Ubuntu i m’he trobat amb el problema de rendiment que comentava més a dalt fins a un punt que no podia fer servir l’escriptori. No sé si és problema de l’Ubuntu o del mòdul gràfic. Miraré de provar-ho un altre dia amb Arch.

Data de publicació de GNOME Shell