El teu blog de Linux en català

Fa un temps vam fer un xicotet comentari sobre Nathive, un nou editor d’imatges lliure semblant a The Gimp, Photoshop o Corel Photo-Paint, però amb la finalitat d’oferir una interfície d’usuari que tothom puga entendre però que, al mateix temps, puga oferir eines potents d’edició gràfica.

Nathive s’ha programat des de zero en C i fent servir les biblioteques GTK+ (millor integració amb GNOME). La darrera versió publicada va ser al 19 de gener i sembla que el desenvolupador s’ho està prenent seriosament. Desgraciadament, no és clar quina quantitat de gent hi ha al darrere, cosa que podria suposar que qualsevol dia, el projecte es quedara òrfan.

La filosofia del projecte és clara, i una de les primeres coses que diu és que vol Mostrar respecte i gratitud a la comunitat de The Gimp. Per altra part, es vol fer el programa Primerament accessible, més tard potent; un altre principi interessant és la idea que l’usuari no necessita veure totes les eines tot el temps així com fer el funciomanet i control el més obvi possible pels usuaris.

El projecte encara és una versió alfa, tot i que ja ha estat traduït a 8 idiomes (el català no hi és) i sembla que la comunitat creix poc a poc. Malgrat això, repetim, només hi ha un desenvolupador. Es poden descarregar paquets precompilats .deb o bé les fonts tar.gz des de la secció de descàrregues de la seua pàgina a la barra lateral (també el trobareu  a Getdeb).

Durant la darrera setmana, l’esdeveniment més important (o que més ha cridat l’atenció) ha estat la publicació de la versió final d’Ubuntu. Però… no ha passat res més? És clar que sí!

  • Si us en recordeu de l’estudi de rendiment de les diferents versions d’Ubuntu, ara a Phoronix han presentat un altre estudi comparant el rendiment de totes les versions d’Ubuntu amb totes les versions de Fedora.
  • S’ha presentat la versió 2.6.2 de The Gimp, que té una important millora de rendiment de l’escalat a més d’altres millores generals.
  • Picasa (el gestor de fotografies de Google), ha deixat de ser beta. A la web encara apareix com a beta, però si el descarregueu veureu que ja és la versió final.
  • Motorola ha anunciat que es passarà a la plataforma de Google Android. Els models inclosos seran els RAZR2 v8, E8, EM30, U9, ZN4 i ZN5.
  • Mark Shuttleworth ha explicat que Ubuntu, a dia d’avui, encara no amortitza pèrdues. Diu que no té cap problema en continuar proveint fons per a Canonical duran els pròxims 3 o 5 anys. També comenta que és possible que d’ací a dos anys aquesta situació s’invertisca i Ubuntu ja siga autosuficient a nivell econòmic.
  • En Marc Belzunces ha fet una valoració interessant d’Ubuntu Intrepid Ibex, us recomanem que li doneu una ullada.
  • En Xavi Caballé parla de Trinity Rescue Kit, una distribució GNU/Linux per a la realització de tasques de reparació i recuperació de màquines Windows.

Anem a fer una ullada ràpida a algunes notícies rellevants de les quals no hem parlat al llarg de la setmana:

  • Es va publicar l’RC3 d’OpenOffice.org 3.0. En principi la versió final s’hauria d’haver presentat a finals de setembre, però sembla que la cosa s’ha endarrerit.
  • Ahir es va publicar Ubuntu 8.10 beta (ja sense gaire novetats, exceptuant un fons de pantalla horrible – descarregueu-la) i avui s’ha publicat OpenSUSE 11.1 beta2 (descarregueu-la).
  • Seguint parlant de distribucions, Gentoo ha decidit no publicar la versió 2008.1. Això suposa ralentir la publicació de noves versions a una vegada a l’any.
  • Nova revisió de KDE, la 4.1.2. Soluciona el problema d’esborrat de fitxers, ara ho fa molt més ràpid.
  • Una notícia prou important: han aconseguit arrencar GNU/Linux en 5 segons a un EeePC. Això als usuaris finals ens dóna igual, ja que no podem fer res ara mateix. Però a la llarga, sembla que podrem tindre sistemes GNU/Linux d’arrencada ultra-ràpida. Potser l’any vinent?.
  • I una notícia important: s’ha publicat The Gimp 2.6. I ve amb una novetat important: a partir d’ara, la finestra d’eines de dibuix serà només això, ja no inclourà els menús que ara seràn a una altra finestra (més semblant a allò que podria ser el Photoshop de Mac). S’han redistribuït els menús, cosa que a mi m’ha suposat un lleuger mal de cap (però paga la pena). Els que tingueu els repositoris de getdeb a Ubuntu, podreu actualitzar.
  • Per cert, l’aniol ha afegit subtítols en català al vídeo d’Stephen Fry celebrant els 25 anys de l’FSF. Hem actualitzat la notícia i ja el podeu veure subtitulat en català.

Actualitzat amb data dc abr 16 19:10 CEST 2008

Tot i els considerables avenços que el programari lliure ha fet en els últims anys en el que s’anomena la «quota de mercat» que representa respecte a les alternatives privatives en diferents àmbits de la informàtica, encara són pocs aquells en què gaudeix de supremacia. Són pocs aquests àmbits, però un d’ells és el dels servidors web.

Efectivament, Apache, un servidor web lliure és un dels més utilitzats i, probablement, les alternatives lliures en aquest camp en el seu conjunt són més utilitzades que les seves equivalències privatives. Però per bé que el programari lliure s’hagi demostrat molt eficaç per gestionar allò que sustenta les pàgines web (és a dir, els servidors) no s’ha d’oblidar que també ofereix euines molt potents per fer les webs pròpiament dites.

kompoZerÉs possible fergaire bé qualsevol tipus de web amb programari lliure. A aquelles persones que estiguessin acostumades a fer servir editors visuals per a construir-ne, com ara Dreamweaver, segur que els interessarà saber de l’existència de kompoZer. Mozilla va crear una aplicació per fer webs amb la mateixa facilitat amb què es maqueta un document en un processador de textos. Aquesta aplicació va rebre el nom de Mozilla Composer i estava integrada en el paquet de programari d’internet que ara es coneix amb el nom de Mozilla Seamonkey. Aquest paquet de programari ja no el manté Mozilla, va passar a estar gestionat per una comunitat de desenvolupadors i el Mozilla Composer no s’actualitzava gens. Així les coses, Linspire, una empresa de programari lliure, va patrocinar una mena de continuació del Mozilla Composer, que va anomenar NVU. NVU tampoc no s’actualitza des de setembre de 2006, així que un grup de programadors ha fet kompoZer, que bàsicament és una revisió de l’última versió publicada de NVU amb la correcció de tots els errors que hi han trobat. Malgrat l’embolic que hi ha darrera el seu procés de desenvolupament, kompoZer és una eina ben útil per crear pàgines web simples sense haver d’aprendre HTML, o bé per editar-les sense complicacions.

WordpressAvui en dia, però, son molts usuaris els que busquen quelcom una mica més complex. Com ara un bloc. Existeixen diverses alternatives lliures que permeten fer blocs amb facilitat, algunes fa molts anys que existeixen, són molt madures i compten amb molt de suport als fòrums per la gran quantitat d’usuaris que tenen (com ara WordPress); d’altres tot just comencen (com Gesbit); d’altres eren privatives i s’han passat al codi lliure (com MovableType). D’entre totes aquestes, centrarem el comentari en WordPress que és potser la més utilitzada. Un cop instal·lat, WordPress permet gestionar un bloc, és a dir, un seguit d’entrades ordenades cronològicament, d’una forma senzilla i còmode. Inclou un intuïtiu panell d’administració disposat a tal efecte. Cap detall no se’ls ha escapat als seus programadors: hi ha una opció per penjar i gestionar imatges fàcilment, per incloure enllaços a blocs amics, per ordenar per categories cadascuna de les entrades que cada autor vagi escrivint, etc. També és possible escriure «Pàgines», és a dir, entrades que escapen a l’ordre cronològic típic d’un bloc per poder posar-hi per exemple l’avís legal, la política de privadesa o altres textos que hagin de ser visibles de forma permanent.

PHP-NukeTambé podem fer servir programari lliure si el que busquem són solucions encara més completes. Per exemple, si volem crear la pàgina web d’una associació, probablement necessitarem que inclogui un fòrum, un lloc per penjar-hi documents, una espai per a les notícies, etc. No cal dir que pensar en programar tot això de bon principi pot produir esgarrifances. Ens les podem estalviar tot utilitzant algunes de les solucions lliures que ja existeixen, com son PHP-Nuke, PostNuke o Joomla.

PostNukePHP-Nuke és un programari lliure que permet la creació de «portals» o «espais per a comunitats» de forma molt fàcil. Un com instal·lat, proveeix de cercador intern, mòdul de notícies, de documents, d’articles, d’entrades ordenades alfabèticament, un fòrum i un servei d’estadístiques entre d’altres coses. Totes les seves funcionalitats es poden ampliar gràcies a la seva estructura modular i a la gran quantitat de mòduls gratuïts que es poden trobar a internet. Existeix una comunitat en català en torn a aquest programari, anomenada NukeCatalà, però d’un temps ençà no s’actualitza gaire. A partir de PHP-Nuke va nàixer PostNuke, un programari amb força similituds i alguna diferència, com un sistema de gestió de permisos a usuaris més complex (els sistemes de gestió de permisos serveixen per especificar qui pot veure cada cosa).

A més d’aquestes alternatives comentades, Drupal i Joomla són programes que també poden servir per a aquesta mateixa tasca, molt madurs i amb una gran comunitat d’usuaris darrera, la qual cosa els ha permès anar guanyant popularitat en els darrers temps, fins al punt que avui en dia són probablement més utilitzats que no pas PHP-Nuke i PostNuke.

Tanmateix, és possible que el que necessitem és només un complement per la nostra web, com ara un fòrum (no una solució completa per a comunitats com les que ja hem comentat) o alguna eina que ens permeti editar textos entre més d’una persona sense gaire complicacions, com passa a la Wikipedia. D’això se n’encarreguen, respectivament, phpBB i MediaWiki.

phpBBphpBB és l’eina ideal per a fer un fòrum. L’administrador pot triar si cal que els visitants es registrin per participar o no i, en general, pot seleccionar les opcions que cregui més convenients en aquest sentit, fins al punt de restringir la possibilitat de lectura a tots aquells que no es facin un usuari i l’administrador els permeti l’entrada, possibilitant la creació de fòrums privats, si s’escau. Els participants poden adjuntar a les seves contribucions de manera automàtica petites fotografies o imatges que els identifiquin, així com una «firma», és a dir, un text que apareix a peu de text en cada contribució i que acostuma a tenir un enllaç a una web personal o una frase o citació.

MediaWikiMediaWiki és el programari que fa servir la Wikipedia i, per tant, una de les millors alternatives per poder construir textos entre dues o més persones. Inclou eines de control per aconseguir que entre les persones que participen de bona fe en l’edició no es coli algun visitant malintencionat que malmeti la feina. És possible comparar la versió vigent d’un text a una data i hora determinades amb la versió més recent per comprovar-ne els canvis, i aquesta comparació es mostra en pantalla de forma molt gràfica i explícita, fent possible la detecció còmode d’errors o omissions. En definitiva, una eina molt ben pensada per a la redacció conjunta de textos.

Ni tant sols no haurem d’acudir al programari privatiu per a l’edició i manipulació d’imatges: amb GIMP o Krita es pot fer una bona feina. En definitiva: són moltes les eines lliures que poden servir de base per fer pàgines web.

Fa un parell de dies es va alliberar una nova revisió de The Gimp, la 2.4.5. Aquesta és, efectivament, una revisió que només presenta correccions sobre la versió anterior, cap novetat important més enllà de la revisió de les traduccions.

A dins del projecte, les coses s’estan movent. Fa unes setmanes es va estrenar una nova pàgina web, més moderna, amb continguts més interessants i amb la vista posada als canvis que sofrirà el programa. Ara és molt més senzilla la navegació per la pàgina i l’accés a la documentació. A més, s’ha posat en línia per a consultes directes el manual d’usuri oficial (encara no es pot trobar en català).

Des de fa unes setmanes, s’ha donat a conèixer des del blog oficial, l’anomenat Gimp UI Brainstorming, una iniciativa per tal de millorar la interfície gràfica del programa. Els usuaris estan enviant diferents idees de com canviar/millorar la interfície gràfica i l’equip que s’ocupa de moderar les propostes, va publicant les millors.

La participació sembla important, així que és molt possible que finalment, en un temps abans del que ens esperem (segur que serà abans que l’AVE enfonse la Sagrada Família), tindrem nova versió del Gimp amb una interfície gràfica innovadora i (més) competent.