El teu blog de Linux en català

Veiem què tenim per ací…

  • Per començar, el curiós cas contra ETA «Operació Linux». Si ja ens deien comunistes, ara sembla que també ens diran terroristes.
  • Egg, un gestor de finestres alternatiu que fa servir les biblioteques Qt i amb la finalitat de consumir pocs recursos.
  • El projecte Gimp necessita la nostra ajuda. Més que diners, necessiten desenvolupadors, però mai està de més fer una donació per donar suport al projecte.
  • La regió espanyola de Castella-la-Manxa ha encetat una campanya per ajudar a les empreses a millorar la seua productivitat gràcies al programari lliure.
  • L’equip de desenvolupament de l’Ubuntu no es para i ara ens arriba Unity 2D, una versió del Unity que fa servir les biblioteques Qt i que s’ha creat per no haver de fer servir mòduls gràfics propietaris (bàsicament per poder fer-lo servir sense el Compiz).
  • No deixa de ser curiosa la decisió de Linux Mint de continuar fent servir el Rhythmbox i no fer el pas a Banshee com a fet l’Ubuntu.
  • Segons el president de la companyia que desenvolupa el programari antivirus Trend-Micro, el programari lliure és inherentment insegur. Per això més del 70% de servidors web fan servir GNU/Linux, perquè és insegur…
  • El tema d’icones Faenza Dark està molt xulo, voleu provar-lo?
  • Per acabar, i aquells que vos ho hagueu perdut durant la setmana: MoonOS és una distribució que trenca amb moltes coses, voleu saber-ne més?
MoonOS 4 «Neak»

MoonOS 4 «Neak»

A la revista freiesMagazin d’aquest mes, hi venia un article molt interessant sobre com programar scripts de Gimp, i vaig decidir posar-m’hi per tal d’automatitzar algunes de les tasques que hi realitzo habitualment. En el meu cas, molt sovint en una mateixa fotografia aplico primer el procediment que us vam explicar per a fer els colors més vius, i posteriorment el procediment per a millorar la definició de la fotografia.

Amb el que vaig aprendre a l’article de la revista, he fet un script per al Gimp amb el que, d’una sola vegada, s’apliquen els dos efectes a una fotografia. Podeu baixar-vos aquest script des de la nostra pàgina de Projectes, o des d’aquest enllaç. Per utilitzar-lo en el Gimp, només cal que el copieu al directori «/home/el_vostre_usuari/.gimp-2.6/scripts». Ho podeu fer des del Nautilus o, si ho preferiu, des d’un terminal («Aplicacions>Accessoris>Terminal»), anant al directori on hàgiu desat el fitxer, i executant la comanda següent:

cp ColorIDefinicio.scm /home/el_vostre_usuari/.gimp-2.6/scripts/

Un cop desat el fitxer en aquest directori, el primer cop que obriu el Gimp executeu el menú «Filtres>Script-Fu>Actualitza les funcions». Anem a veure com funciona l’script «Color i definició». Per a fer-ho, partirem de la següent imatge:

Fotografia original

Fotografia original

El funcionament del script és el següent. Un cop obriu una fotografia, només cal que executeu l’opció de menú «Filtres>Millora>Color i definició…». Això us obrirà una finestra on preguntarà en quin percentatge voleu augmentar (o disminuir) la vivesa dels colors. Escolliu un valor per a aquest paràmetre:

Script «Color i definició»

Script «Color i definició»

Us recomano que agafeu un valor entre el 10% (per a fotografies que només necessitin fer una mica més viu el color) i el 20% (per augmentar força la vivesa dels colors). En el nostre exemple, he utilitzat un valor de 20, i el resultat és aquest:

Fotografia retocada

Fotografia retocada

Aquest script, com comentava, no nomes ha canviat la vivesa dels colors, sinó que també ha augmentat la definició de la imatge (l’ha enfocat millor). Per aquest segon canvi, utilitza uns paràmetres fixes. Per últim, podem observar millor la diferència entre la imatge original i la retocada si les posem una al costat de l’altra:

Abans i després del retoc

Abans i després del retoc

Aquí es pot veure clarament com, d’una banda, els colors són més vius a la fotografia de la dreta. A més, si us fixeu en els detalls (com les pedres de la part inferior o les fulles dels arbres) es veuen més detallades també en la fotografia de la dreta, mentre que a la fotografia original es veuen una mica més borroses.

Mirant de fer una foto per participar al concurs del domini .CAT he pensat en aplicar algun tipus d’efecte que aconseguisca un resultat més original que no pas una foto sense modificar (les bases del concurs permeten fer-ne modificacions a les fotos, però la base sempre ha d’ésser una imatge presa per nosaltres).

La meua parella m’ha comentat que un efecte que a ella li agrada molt és l’efecte Lomo que tenen algunes càmeres que venen actualment. Llavors m’he dit: «Segur que el Gimp tindrà alguna extensió que puga reproduir aquest efecte». He cercat una mica i de seguida he trobat que aquest efecte ja es troba per defecte actiu a la versió 2.6.10 i es pot trobar a Filtres » Llums i ombres » Lomo…

Si teniu l’Ubuntu i voleu instal·lar aquesta versió, podeu afegir el següent repositori i instal·lar el gimp (o bé actualitzar si ja el teniu instal·lat):

sudo add-apt-repository ppa:nilarimogard/webupd8 && sudo apt-get update
sudo apt-get install gimp

L’efecte el veureu a continuació (són fotos fetes per mi, tingueu en compte que no tinc gràcia per fer aquestes coses, però si vosaltres en teniu, podeu fer coses molt xules!).

Aquesta és una foto a El Campello (Alacant):

Foto 1 sense efecte lomo

Foto 1 amb efecte lomo

I aquesta me la va fer la Neus a Escòcia (no isc molt bé, però el contrast del fons moooola):

Foto 2 sense efecte lomo

Foto 2 amb efecte lomo

Aquest recull començarà amb una notícia trista: Songbird abandonarà el desenvolupament actiu per a GNU/Linux. L’equip desenvolupador continuarà publicant versions, tot i que no seran oficials, no tindran suport i no implementaran noves funcionalitats. Encara me’n recorde d’aquell primer article que vaig escriure sobre el Songbird al gener de 2007 (poc després d’obrir SomGNU) i en el qual flipava amb aquell nou reproductor. Però la realitat és que la competència en reproducció de música és molt més dura a GNU/Linux que no pas al Windows o al MacOSX, on l’iTunes i el Windows Media Player són els reixos.

He d’admetre que vaig tindre una temporada que em moria per aconseguir fer funcionar l’iTunes a GNU/Linux. Supose que a la llarga he après a apreciar la potència de reproductors com el Rhythmbox, el Banshee o l’Amarok i ja no em deixe enlluernar tant per les coses «boniques» (en aquest cas concret, clar està). Tot i que un nou aspecte de Rhythmbox no em desagradaria pas… Tot i així, sembla que s’iniciarà un fork del Songbird anomenat Lyrebird.

Moltes càmeres fotogràfiques, sobretot les d’una certa qualitat, permeten desar les fotografies en format RAW. Aquest format és molt emprat pels amants de la fotografia, perquè desen exactament la informació capturada pels sensors de la càmera. Amb aquest format no es comprimeix la informació (o s’utilitza una compressió sense pèrdua de qualitat), de forma que el fitxer resultant és molt gran. A més, no apliquen directament al fitxer les configuracions d’exposició, saturació, contrast, etc. seleccionades pel fotògraf, sinó que s’adjunta en el fitxer quines són aquestes configuracions. Això és important, perquè es pot obtenir fàcilment la fotografia tal i com l’ha captat el sensor i aplicar un valor diferent per a l’exposició (per exemple). Per últim, tot i que es parla de format RAW, realment gairebé cada marca de càmera té el seu propi format RAW, però la idea és la mateixa. No aprofundiré gaire més en explicar aquests formats, d’una banda per falta de coneixement sobre ells, però a més perquè no és la temàtica d’aquest bloc.

El que ens interessa és com treballar amb aquests fitxers RAW, perquè no hi ha molts programes que hi puguin treballar. Per a visualitzar-los, per exemple, podem utilitzar l’F-Spot. Però realment el que ens interessa per norma general amb un RAW és poder canviar els factors d’exposició, contrast o el que sigui per a poder després passar-lo a un format més “manejable” (PNG, JPEG, o algun altre).

Logo del UFRawEl Gimp, de forma predeterminada, no pot treballar amb els fitxers RAW. De tota manera, té un connector específic per a poder-hi treballar. Aquest connector el tenim disponible directament a través dels repositoris oficials de la majoria de distribucions. Per exemple, si treballem amb Ubuntu per a tenir aquest connector només ens hem d’instal·lar el paquet “gimp-ufraw” des del Synaptic. Si ens sentim més còmodes treballant des de terminal, ens el podem instal·lar per mitjà de la comanda següent:

sudo apt-get install gimp-ufraw

Un cop instal·lat, ja podrem obrir els fitxers RAW des del Gimp. Però en el cas dels fitxers RAW, la feina i la finestra de treball amb el Gimp serà lleugerament diferent que amb els formats típics, com podem veure en la captura de pantalla següent:

Connector Ufraw pel Gimp

Connector Ufraw pel Gimp

Amb aquest connector de RAW per al Gimp, podem variar fàcilment l’exposició de la fotografia. És més, si activem els indicadors que hi ha a la part inferior esquerra, el propi connector ens avisarà si per culpa del nivell d’exposició que li posem hi ha àrees de la fotografia que queden “cremades” (sobreexposades) o massa fosques (subexposades). I el mateix passa amb altres paràmetres que podem modificar. Tot i això, no m’acaba d’agradar com detecta aquesta part.

Gràcies a aquest connector, podrem editar els fitxers RAW des del mateix programa amb què editem altres tipus de fitxers (el Gimp), i és prou bo com per ser una opció a tenir en compte. També podem instal·lar-nos el programa “Ufraw” com un programa separat del Gimp, però no aporta res respecte de si l’instal·lem com a connector del Gimp, de manera que no entraré en aquest aspecte.

En la propera anotació mostrarem un altre programa específic per a editar els fitxers RAW. Si bé tindrà el desavantatge que cal utilitzar un programa únicament per a aquests tipus de fitxers, també veurem que ens deixarà treballar molt més (i amb un entorn més amigable) amb les fotografies preses amb aquest format.

Fem un repàs a algunes notícies interessants d’aquesta setmana:

A la darrera Ubuntu Developer Summit es va parlar d’un tema molt interessant: les aplicacions que per defecte es trobaran a Ubuntu Lucid Lynx. D’entre tot el que es va parlar, hi ha dos puts destacables:

  • La possible eliminació de The Gimp a la instal·lació per defecte
  • La possible inclusió de Pitivi com a editor de vídeo

Els arguments respecte a la retirada de The Gimp són, segons aquells qui ho proposen que: els usuaris “generals” no el fan servir, la interfície d’usuari és massa complexa, és una aplicació per a professionals, els usuaris només volen fer petites edicions d’imatges, cosa que ja poden fer amb l’f-spot i que ocupa molt d’espai.

Els mateixos que proposen això, també comenten que, en cas que es traiera de la instal·lació per defecte, es podria fer una secció al Centre de programari de l’Ubuntu on hi haguera una sèrie d’aplicacions recomanades, on es trobaria The Gimp.

L’altre punt seria la inclusió de PiTiVi, un editor de vídeos senzill, però que personalment encara trobe a anys llum de ser realment una solució decent (estaria millor fomentar l’OpenShot). Què en penseu vosaltres, haurien de traure The Gimp de la instal·lació per defecte?.

[poll id=35]

El mode de finestra única ha estat oficialment confirmat per a la versió 2.8 de l’editor d’imatges Gimp. Peter Sikking, el dissenyador de la interfície i interactivitat del programa deixa clara aquesta decisió al seu bloc on explica les raons del canvi.

El millor de tot, però, és que el mode multi-finestra no desapareixerà i com a usuaris podrem triar quin aspecte volem mitjançant una opció del menú. Això es pot considerar tot un encert: la demanda de finestra única ha estat sempre present, però si el canvi no es feia era perquè hi havia tanta gent a favor com en contra.Així ho diu el mateix Sikking:

Després vaig recordar que aquest és un món 50-50: prop del 50% dels usuaris de Gimp estan encantats amb la interfície multi-finestra i no volen perdre-la, i l’altre 50% els encantaria poder treballar amb una interfície de finestra única. Amb el món dividit en dos, el que farem serà donar la possibilitat de triar una o altra configuració en el menú Finestra, podent canviar entre el mode de finestra única o múltiple.

Per descomptat, aquesta no serà l’única gran característica d’aquesta nova versió:

  • Es podrà fer servir més d’una columna per a tots els diàlegs -això no sé ben bé què vol dir…-
  • Es podrà canviar entre les imatges obertes amb una barra que tindrà imatges petites de les imatges obertes (com al photoshop)
  • Possibilitat de mostrar múltiples parts d’una imatge amb diferents zooms

A més d’aquests canvis, no fa molt vam escriure un article amb altres canvis que portaria aquesta versió del Gimp. Sembla que encara no hi ha un disseny final de la interfície, però s’han presentat algunes idees de com podrà quedar.

La propera versió de The Gimp es publicarà probablement a finals de 2009 (encara no hi ha una data concreta). La versió en desenvolupament ja està presentant moltes noves característiques i millores de les que farem un xicotet apunt ara mateix:

  • Una de les primeres característiques implementades ha estat la possibilitat de crear grup de capes
  • Els pinzells ara són editables (es poden rotar, inclinar i canviar el radi)
  • S’ha inclòs el suport per a etiquetes a l’hora de crear elements editables a la interfície (per exemple, els mateixos pinzells)
  • Una de les novetats més importants: edició directa sobre elements canvas (això es reflectirà en què podrem introduir text directament sobre la imatge, i no haurem de fer-ho primer a una caixa a una finestra externa)
  • S’ha canviat el tema de desar les imatges: si volem desar-les com a png o jpg haurem de fer clic sobre “exporta” (cosa que té més sentit)
  • A la secció d’exportació també trobarem la possibilitat d’exportar a CSS, PHP, Java, Python o text pla, una eina molt útil per a dissenyadors de pàgines web
  • Es podrà editar la finestra principal i canviar les eines que allà hi apareixen

Queda en l’aire què passarà amb allò que vam comentar fa un temps sobre el tema que The Gimp passaria a agrupar-ho tot a una finestra (com el Photoshop al Windows o el Krita de KDE). Aquesta versió porta moltes novetats interessants i molt útils. L’equip de The Gimp està fent molt bona feina.

A l’anotació d’avui veurem com podem, a partir d’una fotografia d’una persona, modificar les seves faccions, per exagerar-les i fer-ne una caricatura. A més, la mateixa eina que utilitzaré jo en aquesta entrada és la que utilitzen certes revistes o pàgines web per a fer més esvelta la figura d’una noia, ampliar els músculs d’un home o més voluptuoses les formes d’una model.

Per a mostrar el funcionament d’aquesta eina, hauria pogut agafar una fotografia de qualsevol company d’Alliberats.cat, com ja he fet un cop, però aquesta vegada he pensat que seria massa cruel, i al final m’he aplicat la caricatura a mi mateix. Partiré d’aquesta fotografia on ens trobem el meu amic Musculman i jo (jo sóc el de la dreta 🙂 ).

Fotografia original

Fotografia original

Segurament haureu observat que hi ha una “subtil” diferència entre el Musculman i jo. Com podem fer-ho per semblar-nos una mica més? Per exemple, puc fer més grans els meus ulls i ampliar també una mica els llavis. Comencem pels ulls (la resta es farà igual). L’eina amb la que treballarem resulta més còmoda per a treballar-hi si primer realitzem una selecció de la zona que volem modificar, perquè així podem visualitzar millor la previsualització que ens mostra. O sigui que anem a “Eines>Eines de selecció>Selecció rectangular” i realitzem una selecció on hi surtin els dos ulls (no cal que sigui massa acurada). Ara sí, obrim el panell de deformació interactiva per mitjà del menú “Filtres>Distorsions>Deforma interactivament”.

Panell de deformació interactiva

Panell de deformació interactiva

Veiem que hi ha diferents tipus de deformació. Tot i que per a augmentar la mida dels ulls podríem utilitzar la deformació “Creix”, utilitzarem la “Mou”, perquè és més fàcil de controlar. El radi que ve donat de forma predeterminada és de 20, i va bé per a retocs petits. Però per al que volem nosaltres, que és caricaturitzar, millor ampliar-lo a 30 (o fins i tot a 40). A partir d’aquí, a la zona de previsualització arrosseguem amb el ratolí les zones que volem fer més grans (els ulls). En aquest cas, l’haurem d’arrossegar de manera radial (en direcció cap enfora de l’ull). Un cop ampliats els ulls, repetim la mateixa acció amb els llavis i arribem al resultat següent:

Fotografia caricaturitzada

Fotografia caricaturitzada

Com veieu, ara m’assemblo una mica més que abans al Musculman. Encara hauria pogut semblar-m’hi una mica més ampliant el meu front, però he preferit conservar una mica la dignitat. 🙂 Com que la zona del front és més gran que els ulls (per exemple), en aquest cas sí que m’hauria anat bé fer més gran el radi de deformació (arribant potser a 50).