El teu blog de Linux en català

Alguns de nosaltres, potser tenim instal·lada una distribució de GNU/Linux amb una versió prou nova que ja té suport per als sistemes de fitxers ext4 (per exemple, Ubuntu 9.04 Jaunty Jackalope, Fedora 11 Leonidas), però els nostres sistemes de fitxers encara són ext3. Això pot ser degut a que hem fet una actualització a partir d’una versió més antiga que encara no tenia suport per a ext4, o a que, quan ens vam instal·lar la nova versió, vam preferir el sistema ext3 (potser perquè havíem llegit que hi havia problemes amb ext4). Realment això últim era un problema provocat per la manera com certes aplicacions escrivien les dades, i no del sistema ext4 en sí.

Després d’estar provant durant força temps l’ext4 en un ordinador i no trobar-me amb cap tipus de problema (ans al contrari, el rendiment és força més alt que el d’ext3) he decidit fer la conversió de les particions del meu altre ordinador de ext3 a ext4. Cal recordar que, com he comentat abans, això només es pot fer si la versió que utilitzeu de la vostra distribució ja té suport per a aquest tipus de sistema de fitxers (per exemple, jo utilitzo Ubuntu 9.04). He de dir que, només amb aquest canvi, m’ha baixat un 10% el temps d’arrancada. No és molt, però no està malament, oi? 🙂

Per a fer el canvi, he partit de les instruccions que vaig llegir fa unes setmanes al blog del Josep Sánchez. L’únic que necessitarem és un LiveCD d’alguna distribució que tingui suport per a ext4 (Ubuntu 9.04, Fedora 11, etc.). Jo he utilitzat el d’Ubuntu 9.04.

El primer que cal fer, com sempre que toquem parts delicades del nostre sistema, és una còpia de seguretat de les dades que per a nosaltres siguin imporants (documents, fotografies, etc.). Després, ens hem de llistar les particions ext3 que tenim. Hi ha diverses maneres de fer-ho, però jo les he llistat des d’un terminal, havent arrancat l’ordinador de manera normal (és a dir, de moment no l’he arrancat amb el LiveCD):

grep ext /etc/mtab

En el meu cas, tinc dues particions amb ext3, com podem comprovar en el resultat que m’ha donat la comanda anterior:

/dev/sda1 /   ext3   rw,relatime,errors=remount-ro   0   0
/dev/sda6 /home   ext3   rw,relatime   0   0

Ara sí, ja podem començar a aplicar el canvi. Jo ho he fet partició a partició. És a dir, primer he transformat una partició, i he arrancat el sistema per veure si anava bé. Després, una altra partició i a comprovar. També podria haver transformat totes les particions alhora, però he preferit anar pas a pas. Ara sí, engeguem l’ordinador amb el LiveCD. Per a convertir la partició que ens interessa d’ext3 a ext4 hem d’obrir un terminal des del LiveCD i executar la comanda següent:

sudo tune2fs -O extents,uninit_bg,dir_index /dev/xxxx

En aquest cas, “/dev/xxxx” és la partició que volem transformar. La comanda s’executa molt ràpid, i acaba avisant-nos que hauríem de fer una comprovació de la partició, perquè és probable que hagin quedat alguns errors. Li fem cas, i executem el següent:

sudo fsck -pDf /dev/xxxx

Aquesta comanda ens donarà uns missatges avisant-nos que ha arreglat alguns grups descriptors. Ja tenim una partició passada a ext4. 🙂  Per acabar, haurem de modificar el fitxer “fstab” del nostre ordinador per tal que monti aquesta partició ja amb el nou format. Sense sortir del LiveCD, executem les comandes següents:

sudo mkdir /media/temp
sudo mount -t ext4 /dev/yyyy /media/temp

En aquest cas, “/dev/yyyy” és la partició que en el nostre ordinador muntada a “/” (en el meu cas, /dev/sda1). A més, hem de tenir en compte que, si aquesta partició encara no l’hem transformada a ext4, haurem de posar “-t ext3”. Un cop muntada, editem el fitxer “fstab”:

cd /media/temp/etc
sudo gedit fstab

A la línia on hi ha la referència a la partició que acabem de transformar, cal canviar “ext3” per “ext4”. Ja de pas, segurament la mateixa partició tindrà l’opció “relatime”, i si ens interessa la podem canviar per “noatime”. Amb aquest canvi, el sistema no es guardarà registre de l’últim cop que s’ha accedit a un fitxer (sí que es guardarà la última data de modificació, clar), i encara millorarà una mica més el rendiment. Desem els canvis al fitxer fstab, i ja podem reiniciar l’ordinador. En tornar-se a engegar, tindrem ja una de les particions convertida a ext4. Si ho veiem bé, podem repetir les mateixes instruccions per a convertir les altres particions que tinguem amb ext3.

tux-linuxAhir ho va anunciar Linus Torvalds: s’ha publicat el nucli 2.6.30 i porta un bon grapat de millores i novetats. En Linus admet que aquest nucli encara té pendent algunes millores, però comenta que necessitaven treure-ho a la llum per tal que els usuaris pogueren reportar problemes i altres aspectes del funcionament.

Una de les principals millores d’aquest nucli és la compatibilitat amb el nou maquinari, a partir d’ara serà complicat trobar un ordinador que tinga components no compatibles. També s’ha millorat el procés d’arrencada: ara es podran llegir discos de manera simultània, cosa que reduirà substancialment el temps d’arrencada.

Quant a sistemes de fitxers, Ext4 s’ha estabilitzat prou i s’ha millorat el rendiment d’Ext3. A més, s’han afegit nous sistemes de fitxers: POHMELFS, EXOFS i FS-Cache. També s’ha implementat el suport per a RDS (Reliable Datagram Sockets) i per a les versions preliminars de IEEE 802.11w y NFS 4.1.

Al bloc d’oh! (en castellà) trobareu una explicació detallada de les noves característiques d’aquest nucli. En aquest moment cap distribució, exceptuant la versió en desenvolupament d’OpenSUSE 11.2 o Gentoo, no porta aquest nucli. Caldrà esperar a després de l’estiu per a que Fedora, Ubuntu o Mandriva el facen servir.

tuzAnticipadament a la data prevista (si és que n’hi havia alguna), Linus Torvalds ha anunciat la publicació del nucli Linux 2.6.29. A més d’haver-ne canviat el logo sembla que amb la finalitat de fer campanya en pro d’una espècie protegida, el canvi més important és l’anomenat kernel-mode-setting (KMS)

Actualment, qualsevol mode gràfic s’inicia amb el servidor X. El KMS trasllada aquests processos des del servidor X directament al nucli de forma que se solucionen molts problemes derivats d’això i, a més, permetran obtindre una millor qualitat de l’inici gràfic o el canvi més ràpid entre usuaris.

Una altra característica que inclou el nucli 2.6.29 és el suport per a Btfrs, la propera generació de sistema de fitxers per a GNU/Linux. La qüestió és que encara continua en desenvolupament i per tant trigarem en veure-ho per defecte a noves distribucions. Mentrestant, disposem d’un EXT4 que s’ha actualitzat.

El nucli 2.6.28, conjuntament amb el sistema de fitxers EXT4 ha estat millorant considerablement el rendiment de les nostres distribucions GNU/Linux, que s’havien vist afectades per una disminució de rendiment des del nucli 2.6.22. Caldrà veure els tests de rendiment d’aquest nou nucli que es publicaran a Phoronix en poques setmanes.

Disculpeu la dabaixada d’articles d’aquesta setmana i de les que venen. Amb el nou pis i la seua posada a punt estic una mica afaenat i no tinc molt de temps (i quan el tinc, estic massa cansat)…

A la propera versió d’Ubuntu (9.04, Jaunty Jackalope) que ha de sortir el 23 d’abril, hi haurà l’opció de tenir les nostres particions formatades amb el nou sistema de fitxers ext4. Aquest és una evolució de l’actual ext3, però amb moltes millores encaminades a obtenir un millor rendiment, com es pot veure en aquesta comparativa feta a Phoronix. A la majoria de paràmetres que es comparen, ext4 en surt molt ben parat respecte dels altres.

Segons aquesta anotació (ho sento, és en alemany, però els problemes estan descrits en anglès) si es produeix una caiguda del sistema, pot provocar la pèrdua de dades en certs fitxers (que acaben quedant amb una mida de 0 bytes). En aquest mateix article es comenta que no és un problema específic d’Ubuntu, perquè també s’ha produït amb altres distribucions importants, com Gentoo. També s’indica que el problema no és tan gran en servidors, que segurament tindran sistemes de replicació de dades, SAI, etc. Però sí que és més possible (encara que no massa) que passi en equips de sobretaula.

Segons s’extreu de l’enllaç extret de la mateixa anotació, ja s’està treballant per a solucionar aquest problema, però encara no estan implantades.

De moment, a Ubuntu 9.04, el sistema ext4 només serà opcional i podrem seguir utilitzant el sistema ext3, que no té el problema que hem comentat.

Disculpeu que aquesta darrera setmana els articles hagen perdut una mica el seu caliu amb el què normalment els envolte… però és que torne a estar de mudances. Aquesta vegada m’he mogut a Barna, on viuré (i treballaré, si hi ha sort) amb la meua xicona els propers anys. Estic a una casa de prestat, Internet de prestat i buscant pis tot els dies (i debatent-nos entre si agafar un pis “JA” o ser perseverants per tal d’acabar triant bé).

En fi, que el temps que dedique normalment a cercar articles interessants per la xarxa i publicar-los amb un xicotiu toc personal s’ha vist reduït. Probablement es mantinga així durant les properes setmanes, fins que trobem pis -com a mínim-. En fi, un altre dissabte, un altre recull…

A Alacant fa un vent increïble, des de la meua habitació puc veure un parell “d’agüeletes” que s’han enlairat i van camí de l’església. A més, la temperatura ha pujat uns quants graus i gairebé sembla que som a finals de març en lloc de al gener. Per cert, una de les agüeletes ha perdut la bossa i l’he arreplegada. Quan l’he obert m’he trobat…

  • Com ja van fer amb Vista, ara és l’aspecte del Windows 7 que li ho podem donar al GNOME. De tot allò que es comenta a l’article, és interessant l’aplicació TaskDock applet que permet mostrar la llista de finestres com a icones al panell.
  • World of Goo, un joc de trencaclosques que va guanyar el primer premi al disseny més innovador i excel·lència tècnica al festival Independent Games de 2008, està desenvolupant una versió nativa per a GNU/Linux del videojoc.
  • Parlant d’Ubuntu tenim dues notícies interessants: per una part els desenvolupadors que s’ocupen d’Ubuntu per a dispositius mòbils ha decidit que potser seria bo migrar a Qt en lloc de GNOME com s’ha estat fent fins ara. El fet que Nokia estiga darrere de Qt pot haver estat un factor decisiu (sense menysprear les virtuts de Qt). Per altra part, s’ha presentat una nova revisió d’Ubuntu Hardy LTS, la 8.04.2 que és bàsicament la versió inicial incloent totes les actualitzacions.
  • Quant a la propera versió de Fedora 11 que arribarà a finals de maig, ha estat la primera distribució que ha anunciat que farà servir el sistema de fitxers Ext4 per defecte. A més, ja s’ha inclòs el sistema de fitxers Btrfs, del qual ja vam parlar a principis d’any com un dels grans avenços que podien passar al 2009.
  • De programari variat, si necessiteu provar un nou client FTP, potser us interessarà bareFTP, que suporta un gran nombre de protocols però que encara està en desenvolupament. Aquells qui escriviu un diari a ma, podeu fer el salt a la tecnologia i escriure’n un directament a l’ordinador amb RedNotebook.
  • Sobre Virtualització, alguns usuaris han pujat vídeos al Youtube sobre el funcionament de l’acceleració 3D a VirtualBox amb alguns jocs a un Windows XP virtualitzat a una màquina Linux. El rendiment sembla prou acceptable.
  • Per acabar, una gran notícia, i és que Mark Shuttleworth ha dit que Canonical és a punt de ser rendible. La companyia que és darrere d’Ubuntu que té una plantilla de 200 persones i una àmplia base de col·laboradors, només guanya diners pel suport que dóna a les companyies i per l’adaptació d’Ubuntu al maquinari dels ordinadors als quals ve preinstal·lat.

Bé, aquesta setmana hi ha un bon recull de notícies. ‘nem per feina:

tux-linuxUn regalet per Nadal: una nova versió del nucli Linux (que ningú de nosaltres no podrà provar a no ser que ens apetisca compilar-lo).

De totes les millores i canvis d’aquest nucli, sembla que tothom està d’acord en què la estabilització del sistema de fitxers EXT4 i la introducció del Graphics Execution Manager (GEM) són les millores més rellevants (i visibles).

Quant a EXT4, és una evolució de EXT3 però sembla que molt més gran que no ho va ser el pas de EXT2 a EXT3 (“simplement” afegiren el journaling). Com diuen al bloc d’Oh, Ext4 modifica certes estructures crítiques del sistema de fitxers, com aquelles destinades a l’emmagatzemament de les dades dels fitxers. El resultat és un sistema de fitxers amb un disseny millorat, un rendiment major i fiable.

Per altra part, el GEM és un nou sistema d’administració de memòria que promet augmentar el rendiment i aprofitament dels recursos dels xips gràfics de les targetes de vídeo.


Durant la passada setmana s’han publicat unes quantes notícies molt interessants. Una de les que més m’ha cridat l’atenció ha estat el test de rendiment i comparació d’ext4 amb altres sistemes de fitxers…

  • Per començar, una recol·lecció de 10 dels millors escriptoris GNU/Linux que es poden trobar actualment (segons l’autor del bloc, clar està).
  • Per fi s’ha publicat la versió 1.0 de Songbird. Passeu-vos per FirefoxCAT per veure les característiques (l’Aljullu n’ha fet un bon resum).
  • Al bloc Whatever, ens ajuden a millorar el temps d’engegada d’Ubuntu seguint un parell de tutorials (1 i 2). Concretament es fa servir l’eina bootchart per esbrinar quins són els processos que s’inicien durant l’arrencada del sistema.
  • Coneixeu sMovieDB? És un programa per a KDE que permet gestionar la nostra col·lecció de pel·lícules. Encara està en fase de desenvolupament, però no està gens malament.
  • La famosa extensió per a Firefox, Adblock Plus, ha arribat a la versió 1.0 (per fi). Adblock Plus permet eliminar gran part dels elemens flash de les pàgines (per exemple, la publicitat) de forma que el temps de càrrega és més ràpid i la navegació més fàcil.
  • gOS, aquell sistema que vaig confondre fa un temps amb el suposat sistema operatiu de Google, ha presentat una nova versió. Aquesta està enfocada a la navegació per internet. És un sistema basat en Ubuntu que per defecte porta el Google Chrome com a navegador. Té bona pinta.
  • Per acabar, la notícia que hem comentat primer: a Phoronix han presentat un test de rendiment comparant els diferents sistemes de fitxers més coneguts (ext3, ext4, xfs i reiserfs). Crec que és la primera vegada que hem pogut gaudir d’un test amb ext4.