El teu blog de Linux en català

Web

Aquest post és per la gent més freaky i pels geeks tambè.

Avui apendre’m com tenir el ratolí (de text, esclar!) a la terminal. Com potser ja sabeu, per obrir una terminal només cal apretar les combinacions de teclar ctrl+alt+F1 o ctrl+alt+F2. Recordem que ctrl+alt+F7 és per a la terminal on hi ha el sistema gràfic engegat.

Així, el primer que farem serà instal·lar el programa “General Purpose Mouse interface”.

sudo apt-get install gpm

Ara ja només cal anar a una de les terminals virtuals, per exemple ctrl+alt+F1, i ja tindrem un ratolí que ens servirà per enganxar text i poder treballar de forma més ràpida. Recordem que per copiar text el sel·leccionarem i l’enganxarem amb el botó del mig del ratolí o apretant el botó dret i l’esquerra alhora.

Feliç hacking amics alliberats!

Font

Bon dia alliberats!

Deixant de banda la matemàtica elemental passem a electrònica d’estar per casa. Recentment, el servidor de casa meua va perdre el GRUB de vista, i no sabia arrencar. Arran d’això he après un bon grapat de coses, entre elles, que hi ha dos tipus de discs durs (en general) SATA i IDE. Malauradament, això ho vaig descobrir intentant enxufar el meu disc dur a algun altre lloc per treure’n les dades. Doncs bé els SATA són així:

SerialATA

SerialATA

mentre que els IDE són així:

Cable IDE

Cable IDE

Però senyors, per aquests cables hi passa la informació, mentre que per aquests:

Alimentació IDE

Hi passa l’alimentació. Doncs bé, de 6 ordinadors que hi havia al despatx, CAP tenia els mateixos connectors, per sort, i aquí rau la utilitat del coneixement, un d’ells si que tenia SATA, tot i que no la mateixa alimentació. Aleshores, voilà! L’alimentació no són més que un parell de cables que acaben d’una manera o d’una altra, de fet, dels 4, dos no són estrictament necessaris, així doncs, per 2€ vaig aconseguir el meu conversor d’alimentació i flas! Ja ho tenim.

Conversor IDE-SATA

Conversor IDE-SATA

Si és que tot és tant senzill quan se’n veuen els plànols… Déu no juga pas als Daus amb l’univers!

I en els próxims capítols, com recuperar-se d’un error 17 o 21 del GRUB.

Molts usuaris es troben solitaris quan ja porten algunes hores enganxats a l’ordinador, sense tenir cap mena de contacte amb la resta de la humanitat. Aquest programa que us proposem serveix per fer-vos companyia mentre us trobeu en aquestes difícils situacions.

Amor és un programa originari de l’entorn d’escriptori KDE 4, tot i que també el podem executar en d’altres com per exemple el Gnome. Amor és un acrònim anglès que significa Amusing Misuse of Resources. A la pràctica, és una animació que es desplaça pausadament per sobre de la finestra activa de l’ordinador, realitzant al mateix temps una varietat d’accions i de trucs força distrets.

A més, amor pot prendre diverses aparences. Per defecte, és una cara rodona de color groc. Tot i això, podem fer que sigui un fantasma, uns ulls, un dimoni, el nostre estimat tux i altres formes. El meu tema preferit és el gatet Neko. Aquest gat es passeja fent petits saltirons per la pantalla, i quan s’atura es rasca la cara i mou la cua.

Si voleu instal·lar aquest programa, només heu d’accedir al gestor de paquets Synaptic i marcar el programa amor. Un cop instal·lat, també podreu configurar-lo fent clic sobre l’animació amb el botó dret del ratolí. Per a més informació, podeu visitar el manual d’amor traduït al català. Espero que disfruteu d’aquest senzill programa!

Pels qui no el coneixeu, l’inkscape és un programa d’edició gràfica vectorial, semblant a l’alternativa privativa que s’anomena ilustrator. Mitjançant vectors podem escalar dibuixos sense limit sense perdre resolució. A més a més, un fet curiòs per tots els amants dels sistemes unix: els dibuixos es guarden amb text pla!

Quan comencem a treballar amb l’inkscape en la versió 0.46 que porta l’ubuntu, ens trobem amb el molest problema que no podem veure la barra de baix de tot de la finestra de l’inkscape. Això és degut a que les icones laterals ocupen massa espai i la finestra no es pot redimencionar. Per arreglar aquest problema primer anirem al menú:

Fitxer-> Preferències de l'inkscape-> Miscel·lània-> Encongeix les icones de la barra d'eines lateral i Encongeix les icones de la barra d'eines d'ordres

Seguidament podem fer que les barres d’eines del gnome mostrin els botons per l’ocultació. D’aquesta manera quan treballem amb l’inkscape podem ocultar els quadres del gnome i ja podrem veure tota la interfície sancera de l’inkscape.

Vinga, que vectoritzeu de gust i bon cap de setman 😉

interfície-inkscape

interfície-inkscape

Avui us explicaré com compartir la teva impressora dintre de sistemes gnu/linux. Aquest mini tutorial bé motivat per la gran documentació que hi ha sobre com compartir una impressora entre sistemes gnu/linux i windows a través del protocol sambla. Però pocs tutorials hi han de com fer-ho entre diversos sistemes gnu/linux.

El que necessiteu primerament és un ordinador permanentment connectat a la impressora (o quan algú de casa necessiti imprimir la connecteu :)). En el meu cas és el meu ordinador el que està a la meva habitac ió i el meu germà està dins la xarxa local i com ell tambè usa gnu/linux, sempre que jo tingui l’ordinador encès ell pot imprimir sense necessitat d’haver de dur-hi el portatil o haver-me de destorbar.

Doncs primer de tot heu de configurar la vostra  impressora com a servidor. Per fer això aneu al menú

Sistema-> Administració-> Impressió

I sel·leccioneu la impressora que destigeu compartir, llavors hi feu clic amb el botó secundari i sel·leccioneu l’opció: “Compartida”

Ara només queda dir-li al CUPS (Common Unix Printing System) que l’impressora és accessible a la xarxa local. Per fer això ho podem fer des de la pàgina web http://localhost:631/admin, o des del que és el mateix, anar a

Sistema-> Administració-> Impressió-> Servidor-> Configuració

I sel·leccionar les opcions “Publica les impressores compartides connectades a aquest sistema” i si es desitja “Permet que els usuaris cancel·lin les tasques de qualsevol usuari”

impresora

Aquest és un petit truc per aquells que com jo passa una certa estona llegint webs directament des de la pantalla. I arriba un moment que llegir les linies de text resulta una tasca impossible, ja que els dissenyadors de la web es deuen pensar que tots llegim a 5 cm de la pantalla i fan una lletra certament petita.

Bé doncs, aquest truc és pels navegadors basats en firefox com l’iceweasel o el swifweasel, encara que suposo que altres navegadors han de tenir la mateixa característica. Només cal anar a

Edita->Preferències->Contingut->Avançat (de la secció “Tipus de lletra i color”)->Mida mínima de la lletra->i sel·leccioneu la mida de la lletra que més us agradi, jo hi he ficat 12.

Bé, espero haver estalviat que algú es fiqui ulleres 🙂

Sinó alemenys l’irritació que se sent en entrar a una pàgina on la lletra és tan minúscula que et couen els ulls.

pref-firefox

Avui ús parlaré d’un programa d’aquests que faciliten molt manejar-se en un sistema operatiu. El programa en qüestió es diu GNOME Media Applet, i ens permet veure amb un sol clic totes les unitats que tinguem muntades al nostre sistema operatiu. Això inclou particions les particions que tingueu del vostre disc dur, els disc durs extraibles o pen dirves que tingueu connectats a la vostra computadora, el vostre reproductor de música o el CD que hi tingueu. A més a més els podem obrir ràpidament amb un sol clic de ratolí i amb la mateixa facilitat podem desmuntar el volum de forma segura. Molt recomanable, vaja, així que doneu-li una oportunitat i quedareu més que satisfets.

Per disposar de la última versió, actualment la 3.2 tansols heu de baixar-vos aquest paquet deb si utilitzeu una distribució derivada del debian.

Bon cap de setmana i a disfrutar-lo que són quatre dies 😉

gnome-media-applet

Sovint ens trobem que utilitzem molt la terminal del gnu. Normalment per accedir a una terminal anem al menú Aplicacions->Accessoris->Terminal. D’altres hem creat una llançadora al quadre superior o inferior que tinguem al nostre gnome. D’altres potser feu la combinació alt+F2 i escriviu gnome-terminal o xterm, la que us hi sentiu més comòde. D’altres potser més friquis usem les terminals virtuals tty amb la combinació de tecles ctrl+alt+F1, però tenim el desaventatge que no estem dins de l’entorn gràfic.

Avui us explicaré un mètode alternatiu que consisteix en afegir una tecla o combinació de tecles que no usem per invocar la terminal. Per fer-ho es tan senzill com anar al menú Sistema->Preferències->Dreceres del teclat i llavors busquem l’opció “Executa un terminal”, hi fem click, i apretem qualsevol combinació de tecles que volguem que serveixi per invocar un terminal. En el meu cas tinc configurat F12, així que només apretant una tecla ja disposo d’un terminal per executar comandes 😀

gnome-terminal

gnome-terminal

Sovint en el món gnu ens trobem en la situació que hem d’aplicar un patch a un fitxer. Quan això passa normalment ens sol entrar molt mal rotllo i ho deixem estar. Avui us explicaré com superar aquesta por i aplicar el pedaç amb èxit 😀

Primer de tot hem d’entendre que és un pedaç. Un pedaç és un fitxer el qual es pot reconèixer per acabar amb l’extensió .diff. Tal i com el seu nom indica, aquest fitxer és un document de text pla que només conté les linies de codi que han canviat del fitxer original, i de vegades no ens queda més remei que aplicar-ne un perquè pels desenvolupadors sol ser una solució còmoda a l’hora de distribuir actualitzacions de programari.

Ara com s’aplica? Doncs ben fàcil. Primer de tot ens hem de fixar amb la primera linia del fitxer. Posem per cas que volem actualitzar el programa de seguiment d’errors bugzilla de la versió 3.2 a la 3.2.2. Així, la primera linia del fitxer bugzilla-3.2-to-3.2.2.diff tindrà el següent aspecte

diff -urN –exclude=CVS –exclude=’*.pdf’ bugzilla-3.2/attachment.cgi bugzilla-3.2.2/attachment.cgi

El que ens interessa d’aquí és on es farà el canvi, que ho he marcat en negreta. És important doncs que ens fiquem al mateix nivell que on hi ha el directori bugzilla-3.2, i ja només ens queda aplicar el pedaç, que ho farem amb l’ordre següent

patch -p0 < bugzilla-3.2-to-3.2.2.diff

Si el nom de la carpeta s’ha canviat, ara s’ha de renombrar per poder aplicar el pedaç. Un cop aplicat tornarem a deixar el nom que estava.

* Nota pels que volgeu instal·lar el bugzilla: Heu de tornar a fer correr l’escript d’instal·lació per tornar a generar el programa. Es farà amb la comanda següent executada dins del directori on hi hagi instal·lat el bugzilla

./checksetup.pl

Avui us parlaré d’un programa molt interessant per a gnu/linux que permet minimitzar qualsevol programa que tinguis obert (fins i tot l’escriptori!) a la safata del sistema, a l’estil amarok quan el minimitzes.

El programa és diu KDocker, i el seu ús és tant senzill com apretar les tecles alt+F2 i escriure-hi kdocker. Un cop invocat el programa sel·leccionarem la finestra que volguem minimitzar i ja està! Si voleu veure les opcions feu click sobre el l’icona acabada de minimitzar i vosaltres mateixos trieu les opcions que me? us agradin.

Insal·lar-lo com sempre és tan fàcil com anar a una terminal i esciure

sudo apt-get install kdocker

Això ús pot ser molt útil si voleu tenir el client de correu obert però que no us molesti.

kdocker-amb-thunderbird

kdocker-amb-thunderbird