El teu blog de Linux en català

Trucs i tutorials

Aquells de vosaltres que utilitzeu el SopCast-Player per a veure esdeveniments esportius, documentals i altres canals SopCast a Ubuntu, haureu vist que amb la versió 9.04 ha deixat de funcionar. Si executem el SopCast-Player des del menú no fa res, i si l’executem des de terminal ens dóna el següent error:

RuntimeError: Bad magic number in .pyc file

La solució a aquest error és molt senzilla. Primer, hem d’obrir el fitxer /usr/bin/sopcast-player amb permisos d’administrador:

sudo gedit /usr/bin/sopcast-player

Veiem que és un fitxer que només conté dues línies. De la segona línia, canviem l’extensió del fitxer que invoca de “pyc” a “py”, de manera que la línia ens quedarà de la següent manera:

/usr/bin/python /usr/share/sopcast-player/lib/sopcast-player.py $@

Desem els canvis, i ja podrem tornar a executar el SopCast-Player.

Seguim amb la sèrie d’anotacions sobre la utilització del Gimp amb una que és molt senzilla d’aplicar, i que alhora ens pot ser útil sovint. Mirarem com es fa per eliminar els ulls vermells de les fotografies. Els ulls vermells es produeixen quan fem una fotografia en ambients foscos (i per tant, tenim les pupil·les dilatades) i utilitzem el flash. La llum del flash entra a través de la pupil·la que, com hem dit, està molt dilatada, i es reflecteix a la retina. Per tant, el vermell que veiem és el color dels vasos sanguinis que hi ha a la retina.

El Roger, company d’Alliberats.cat, m’ha cedit molt amablement una fotografia seva on sortia amb els ulls vermells. No penseu malament, que aquest no he “robat” la foto. De debò que me l’ha passat ell mateix. 🙂   Bé, la fotografia és la següent:

Fotografia original

Fotografia original

El primer que hem de fer és seleccionar la zona dels ulls. En situacions normals, si fem una selecció rectangular prop de la zona dels ulls, sense necessitat d’ajustar massa, en tindrem prou. L’eina que elimina el color dels ulls els sap identificar. Però en aquesta fotografia concreta, la zona dels ulls no està molt definida, i farem una selecció més acurada. En aquest cas, doncs, traurem el color vermell de cada ull per separat. Aproparem el Zoom (“Visualitza>Ampliació>Amplia”) fins que veiem el primer ull prou gran. Per a seleccionar l’ull (l’iris) utilitzarem la selecció el·líptica, que trobarem al menú “Eines>Eines de selecció>Selecció el·líptica”. Realitzem la selecció:

Selecció de l'ull

Selecció de l'ull

Un cop seleccionat l’ull, ja podem utilitzar l’eina que elimina els ulls vermells. La trobarem a “Filtres>Millora>Elimina ulls vermells…”. En aquesta eina, hem de jugar amb el valor del paràmetre “Llindar”. De forma predeterminada té un valor de 50, però en aquest cas l’he hagut d’augmentar fins a 60. Si ens quedem curts, no eliminarem els ulls vermells. Si ens passem, el resultat es notarà massa forçat:

Eina per eliminar els ulls vermells en plena acció

Eina per eliminar els ulls vermells en plena acció

Acceptem, i ja tindrem el primer ull retocat. Ara hem de tornar a fer els mateixos passos amb el segon ull (seleccionar, eina d’ulls vermells, retocar el llindar i acceptar). El resultat final és aquest:

Fotografia retocada

Fotografia retocada

Com veieu, el retoc és força ràpid i senzill. A més, si hagués estat una mica més definida, no hauria calgut afinar tant en la selecció, i hauria estat encara més fàcil.

Per als que no sapigueu que és el DIEC, és el diccionari normatiu i de referència de la llengua catalana, i per tant és un diccionari que sempre ens vindrà molt bé tenir-lo a mà.

El que feiem fins ara per consultar aquest diccionari, era a través de la seva pàgina web http://dlc.iec.cat. Aquest mètode però, te l’inconvenient de que per fer qualsevol consulta al diccionari ens cal cerca o escriure la direcció al nostre navegador, per saber el significat de la paraula que búsquem. Aquesta manera de procedir és lent i tediòs, pel que aquí proposem un mètode molt més ràpid, tot fent ús dels motors de cerca que incorpotra el firefox.

Primer de tot, què és un motor de cerca? És el que ens permet fer una cerca a través d’un cercador des del nostre navegador firefox. Així per exemple, en lloc d’entrar a la pàgina web del DIEC per fer cerques de mots que en desconeixem el significat, ho podem fer directament des del recuadre del motor de cerca que té el firefox a la part superior dreta. Fixeu-vos en la següent imatge per entredre-ho millor.

Ús d'el motor de cerca del DIEC en el Firefox

Ús d'el motor de cerca del DIEC en el Firefox

Ara anem a veure com instal·lem el motor de cerca del DIEC, ja que en la distribució Ubuntu, a diferencia del Debian, aquest motor de cerca no ens ve per defecte. El que farem és anar a la pàgina web de softcatalà on es troben molts motors de cerca traduïts a la llengua catalana, buscarem el diccionari DIEC, hi farem un clic i se’ns instal·larà.

Ara ja només ens cal sel·leccionar-lo de la llista de motors de cerca per poder-lo usar. Tanmateix ara ve el més interessant. Ja que és tediòs haver de canviar entre motors de cerca, establirem una sèrie de dreceres de teclar per fer-ho ràpidament i de forma quasi automàtica.

Primerament anirem a l’opció “Gestiona els motors de cerca…” que està al recuadre on tenim tots els motors de cerca disponibles, i sel·leccionarem el DIEC, anirem a
“Edita la paraula clau”, i hi esciurem “ca”, per exemple. Ara, sempre que escrivim a la barra on introduim les adreces d’internet “ca jou”, automàticament ens buscarà la paraula jou al diccionari DIEC sense haver hagut de sel·leccionar-lo manualment de la llista de motors de cerca. Però la rapidesa no s’acaba aquí, ja que apretant la combinació de tecles “ctrl+t” obrirem una nova pestanya, i amb la combinació “alt+d”, el focus d’on escrivim se’ns situarà automàticament a la caixa on escrivim les direccions d’internet.

No se si tots ja coneixeu el servei de tv3 a la carta. Aquest servei de la televisió pública catalana ens permet veure programes que es van emetre fa temps ara mateix. Així, si ens vam perdre un documental que teníem moles ganes de veure, gràcies a aquest servei el podem veure.

El problema ve quan ens els volem descarregar aquests vídeos per tenir-los guardats al nostre ordinador i poder-los veure sense haver d’estar connectats a Internet.

Per fer-ho és molt senzill, només cal descarregar-nos el programa en la secció de projectes de GNULinux.cat. El programa està fer per mi i està llicenciat sota la Llicència Pública General del GNU, per tant qualsevol aportació o millora al programa serà molt benvinguda. Des del terminal us el podeu descarregar amb aquesta ordre

wget http://gnulinux.cat/dev/tv3.tar.gz

Ara el descomprimim,

tar -xvzf tv3.tar.gz

Entrem al seu directori

cd tv3

I executem l’instal·lador que hi ha a dins de la carpeta, tot introduint-hi la contrasenya de suprausuari

bash install

Un cop instal·lat, només ens caldrà buscar el vídeo que ens vulguem baixar de tv3alacarta, i fixar-nos en el número que l’identifica. En aquesta imatge podeu veure clarament com localitzar aquest número, que es correspon a l’adreça URL del vídeo.

Localització de l'identificador del vídeo

Localització de l'identificador del vídeo

Quan ja sabem l’identificador del video, només ens cal anar a una terminal, i escriure tv3 seguit de l’identificador del vídeo. Seguint amb l’exemple de la imatge, hauríem d’escriure:

tv3 1228329

I ara ja només ens cal esperar a que es descarregui.

Recordeu que si voleu convertir aquest video a divx podeu seguir aquest tutorial.

Nota: Aquest programa ja permet baixar-se els vídeos amb el format nou de tv3alacarta, així com els vídeos antics. Els vídeos més antics encara no permet descarregar-los de forma automàtica però si que us explica com descarregar-lo de forma manual quan es troba amb un vídeo d’aquests.

Fa unes setmanes, explicàvem com editar fitxers PDF des de l’OpenOffice. Però hi ha una sèrie de manipulacions sobre els fitxers PDF que no es poden realitzar des de l’extensió PDFImport de què es parla. Són manipulacions com ara extreure pàgines d’un PDF, o juntar pàgines de diversos PDFs per crear-ne un de sol, etc.

Per a realitzar aquest tipus de modificacions, fins ara ja teníem l’eina PDFtk. Aquesta ens permetia fer tot aquest tipus de modificacions des del terminal. Podeu veure com funciona en aquesta anotació de SomGNU. La veritat és que va molt bé, i és molt útil sobretot per a integrar-lo en shells i processos automàtics.

Però per als que busqueu una eina que faci la mateixa feina des d’un entorn gràfic, segurament us interessarà el PDF-Shuffler, tal i com ens expliquen a Linux und Ich. És un programa força nou, i encara està en una versió beta, però jo l’he pogut provar i funciona molt bé, i permet fer aquest tipus de manipulacions de forma senzilla.

Aquest programa no es troba en els repositoris oficials d’Ubuntu, ni l’he trobat en cap dels repositoris “habituals”, de manera que l’haurem d’instal·lar a partir d’un fitxer “.deb” que hi ha a la pàgina principal del programa. Primer, haurem d’instal·lar les dependències del paquet (que sí estan als repositoris d’Ubuntu). Aquestes dependències són els paquets “python-poppler” i “python-pypdf”. Els podeu instal·lar directament des del Synaptic o des del terminal, executant l’ordre següent:

sudo apt-get install python-poppler python-pypdf

Un cop tenim les dependències instal·lades, ens baixem el fitxer “.deb” del PDF-Shuffler des d’aquest enllaç o des del terminal, executant:

wget http://fastbull.dl.sourceforge.net/sourceforge/pdfshuffler/pdfshuffler_0.4.1-0_all.deb

Un cop el tenim baixat, l’instal·lem des d’un terminal (primer hem d’anar al directori on l’hàgim descarregat):

sudo dpkg -i pdfshuffler_0.4.1-0_all.deb

Tindrem l’enllaç per a poder executar-lo a “Aplicacions>Oficina>PDF-Shuffler”. Si l’executem, s’obrirà una finestra on, des dels botons inferiors, podrem obrir els fitxers PDF que vulguem fusionar (botó “Import pdf”). Un cop oberts els fitxers (o el fitxer, en el cas que només en vulguem un), podem eliminar les pàgines que vulguem (amb el botó Supr), i moure-les amb el ratolí, com es mostra a la imatge següent:

PDF-Shuffler en plena acció

PDF-Shuffler

Un cop tenim ja les pàgines que ens interessen i en l’ordre desitjat, premem el botó “Export pdf”, i ja ho tenim. Com veieu, una eina molt senzilla.

Existeixen molts programes que han estat creats nadiuament per a l’entorn d’escriptori KDE (el que utilitza la distribució Kubuntu, per exemple), però que utilitzem la resta d’usuaris de GNU/Linux que fem anar altres entorns d’escriptori com GNOME o Xfce. L’Amarok, el Kolourpaint, el Kollision… en són alguns exemples.

Com que tècnicament pertanyen a un altre entorn d’escriptori, generalment no els afecten els canvis que fem en la configuració del nostre propi entorn de treball habitual. Però això no significa que sigui impossible! Per sort disposem del System Settings o Arranjament del Sistema, que ve a ser com el Panell de Control del KDE. És la substitució de l’antic Kcontrol.

Normalment se sol instal·lar automàticament quan ens instal·lem qualsevol aplicació nadiua del KDE. Per si de cas, el procediment és el següent. A la terminal:

sudo apt-get install systemsettings

Almenys a mi, un cop instal·lat, no m’apareix als menús del GNOME, així que per executar-lo cal escriure la següent comanda a la terminal i avall:

systemsettings

I se’ns obre el Panell de Control del KDE! Qualsevol canvi que fem aquí s’aplicarà a totes les aplicacions-K del nostre ordinador. Podem canviar l’aparença, el comportament de les finestres, la configuració regional i d’idioma, el format del teclat, aspectes de la xarxa… en fi, es tracta d’un Panell de Control general i les possibilitats són moltes, ja les anireu veient.

Avís: a mi m’agrada molt més el GNOME.

Que vagi molt bé!

Aquesta setmana he decidit canviar l’entorn d’escriptori que havia fet servir sempre en el meu portàtil i m’he instal·lat el Xfce 4. No he tingut cap problema per configurar-lo: és molt senzill, intuïtiu, ben organitzat, i sobretot molt ràpid. Tot i això, he tingut un petit dubte a l’hora d’administrar les draceres de teclat i a continuació, explicaré com es poden gestionar mitjançant un parell de mètodes.

La manera més fàcil d’administrar les draceres del teclat és a partir del menú principal de l’entorn gràfic, és a dir, seguint el següent camí Ajustaments -> Gestor d’ajustaments Xfce 4 -> Teclat -> Dreceres. Un cop arribem en aquest menú, s’ha de crear un nou teclat clicant aTemes -> Afegeix i després Dreceres -> Afegeix. Un cop haurem arribat en aquest punt, només cap clicar la tecla que volguem i escriure l’0rdre que s’executarà en prémer-la.

Per exemple, si vull que quan premi F12 se m’obri la terminal de Xfce, afegiré la dracera clicant primer F12 i després escrivint xfterm4.

preferencies-de-teclat

De vegades, ens podem trobar que aquest mètode no funciona per a totes les combinacions de tecles. Llavors, serà el moment d’utilitzar el segon mètode, el mètode manual. Primer de tot, haurem de saber com codifica el sistema cada tecla. Obrirem una terminal i executarem el programa xev. Per cada tecla que premem obtindrem una sortida com aquesta, on podrem llegir el nom exacte que el sistema aplica a la tecla premuda. Per exemple, si prem la tecla control de l’esquerra obtindrem:

KeyPress event, serial 34, synthetic NO, window 0x3200001,
root 0x7b, subw 0x3200002, time 3229797, (64,30), root:(636,249),
state 0x0, keycode 37 (keysym 0xffe3, Control_L), same_screen YES,
XLookupString gives 0 bytes:
XmbLookupString gives 0 bytes:
XFilterEvent returns: False

Un cop ja tenim aquesta informació, que en aquest cas seria Control_L, podem accedir amb qualsevol programa de text pla (Mousepad, Gedit, Nano…) al fixer /home/usuari/.config/xfce4/shortcuts/personal.xml on es defineixen les draceres de teclat. Només haurem d’agefir la línia que necessiteu. Si també voleu que s’obri una terminal de Xfce quan premeu F12, escriureu la següent línia:

<shortcut command="xfterm4" keys="F12"/>

I el fitxer complet quedarà de la següent manera:

<shortcuts-theme name="personal">
<shortcut command="xfce4-popup-menu" keys="Control+Escape"/>
<shortcut command="xfhelp4" keys="Alt+F1"/>
<shortcut command="xflock4" keys="Control+Alt+Delete"/>
<shortcut command="xfrun4" keys="Alt+F2"/>
<shortcut command="xfterm4" keys="F12"/>
<shortcut command="xkill" keys="Control+Alt+Escape"/>
</shortcuts-theme>

Un cop utilitzat un d’aquests dos mètodes, recordeu que heu de reiniciar l’entorn gràfic per tal que us reconegui els canvis. I per cert, si busqueu la carpeta amb el fitxer, recordeu que allà on posa /usuari/ heu d’escriure el nom del vostre usuari. M’he recolzat en la següent font per escriure aquest apunt.

Aquests dies estaré provant Xfce4 i de moment m’ha agradat molt. No he tingut cap altre dubte ni problema, així que us animo a tots a provar-lo. Una abraçada!

En Ubuntu, quan volem saber com es fa alguna cosa, trobar alguna nova utilitat o solucionar algun problema, tenim diverses fonts que podem consultar (preguntar a algun amic, els fòrums, els cercadors, etc.). En aquest sentit, molts cops el Google és el nostre millor amic. L’únic problema que pot tenir és que, a vegades, surten molts resultats que realment no tenen res a veure amb el que estem buscant.

Per a evitar aquests resultats que realment no ens interessen, podem utilitzar el cercador Uboontu. En realitat, aquest cercador utilitza el motor de cerca de Google, però restringeix la cerca a les fonts oficials, és a dir:
Fòrums
Documentació oficial
Documentació de la comunitat
– Arxius de les llistes de correu “*buntu-users”
Pàgina principal d’Ubuntu
Viquipèdia de desenvolupament d’Ubuntu
Launchpad

A més, si utilitzem Firefox, des de la pàgina d’Uboontu podem instal·lar-nos l’extensió del seu motor de cerca (que s’integra en el botó de cerques del Firefox) per a facilitar-nos el seu ús.

Com veieu, es tracta d’un cercador molt complet i útil per a temes relacionats amb Ubuntu.

Heus aquí un apunt que us pot ser útil si sou d’aquelles persones a les que no els agrada fer servir gestors de correu tipus Evolution o Thunderbird, però tot i així us agradaria rebre algun avís quan us arriba un nou correu: l’avisador de correu Mail Notification!

Aquesta petita aplicació consisteix en una icona que se situa a la safata del sistema i que, quan rebem un correu a alguna de les comptes especificades, t’ho assenyala.

safata

Per a instal·lar-la, a la terminal:

sudo apt-get install mail-notification

Possiblement us interessi fer que s’iniciï per defecte amb el sistema. Podeu fent-ho seguint la segona part d’aquest petit tutorial. L’ordre d’inici que heu d’escriure és:

mail-notification

La configuració de les diferents comptes de correu que vulguem és molt senzilla. Val per tots els servidors de correu (jo ho faig servir amb el Gmail i el correu de la universitat) excepte per, oh sorpresa, els simpàtics de Hotmail.

Aquesta és la pantalla principal:

Finestra principal del programa

Finestra principal del programa

Si cliqueu per les diferents pestanyes trobareu diverses opcions interessants, com per exemple, què voleu que passi quan cliqueu a sobre l’icona de la safata del sistema. Per afegir comptes, cliqueu a “Afegir” i se us obrirà una finestreta a través de la qual, coneixent quatre dades sobre el tipus de compte (si la bústia és POP3, IMAP, Gmail…) ho podreu configurar fàcilment.

Això és tot per avui. Espero que us sigui útil! Salut!

Avui m’agradaria parlar-vos de giver, un petit programa que ens serveix per veure les persones que estan connectades a la xarxa, i passar-los-hi fitxers a través d’aquest programa.

Revent un fitxer del Jordi amb el giver

Revent un fitxer del Jordi amb el giver

La seva instal·lació és molt senzilla, ja que es troba en els repositoris. Per instal·lar-lo només ens caldrà anar a una terminal i escriure

sudo apt-get install giver

Un cop instal·lat, l’obrirem des del menú

Aplicacions > Internet > Giver

I ara només ens caldrà que la persona amb qui volem compartir-hi algun fitxer es trobi a dins de la nostra xarxa local i tingui, com nosaltres, el programa en funcionament. Automaticament ens sortirà una llista amb els ordinadors de la xarxa i només hi haurem d’arrastrar els fitxers que li volguem transferir cap a ell.