El teu blog de Linux en català

Programari

Duplicity és un programa que permet fer còpies de seguretat dels nostres directoris creant un fitxer encriptat en format .tar de forma que podem pujar aquest fitxer final a un servidor de fitxers local o remot.

Duplicity és semblant a rsync, però té un avantatge sobre aquest: no és necessari escriure cap fitxer de configuració. Entre altres característiques podem destacar:

  • Backup incremental
  • Fa servir librsync per fer la còpia de seguretat de només allò que és necessari (fa un ús eficient de l’ample de banda)
  • Permet l’accés remot com a scp
  • No cal instal·lar duplicity a la màquina remota (només cal un servidor scp)
  • Encriptació amb GPG i signatura per protegir les dades desades

Des de la pàgina oficial podeu descarregar els binaris en cas de que la vostra distribució no tinga versió als seus repositoris. La darrera versió és la 0.4.4. Al wiki us hem deixat un article al respecte que explica els aspectes bàsics de funcionament. Al fòrum hem estat parlant algunes vegades sobre diferents programes per fer còpies de seguretat, us recomanem donar-li una ullada ja que el tema és prou interessant.

En linux hi ha magnífics programes per tractar vídeos, l’únic problema: la terminal (no per a tothom), ja que cal recordar frases llargues i rebuscades…

Així que gràcies a WinFF, programa construït amb la llibreria ffmpeg, es poden realitzar les mateixes mateixes operacions que des de la terminal, però amb una interfície molt mes fàcil i intuïtiva. Així que podrem posar un o mes vídeos i marcar-los per a convertir a diverses extensions com poden ser les específiques per ipod o les de XviD, flash, 3gp… Així per exemple podríem agafar un vídeo de youtube en format flash (carpeta /tmp després de veure’l) i convertir-lo a .3gp per passar-lo al mòbil o passar-lo en format per el ipod.

A més a més també es pot estendre el programa per determinar diferents opcions com son la resolució del vídeo, bitrate i altres opcions avançades. Senzillament un programa que va directe a la meva llista de preferits.

Heu trobat a faltar l’Amarok quan heu treballat amb un sistema operatiu que no fora GNU/Linux?. Doncs ara, amb OpenLina això ja no tornarà a passar. I és que de la mateixa forma que els usuaris linux fem servir el wine per fer funcionar els programes de Windows, OpenLina pretén que el programari fet per GNU/Linux funcione a qualsevol altre sistema operatiu.

El projecte OpenLina va més enllà, ja que la seua finalitat és aconseguir que els programadors adopten aquesta plataforma per programar els seus programes a linux de forma que després puguen ser executats a qualsevol altre sistema operatiu fent servir LINA.

De forma directa, això sembla un tipus de màquina virtual tipus JAVA sols que una mica diferent. D’alguna forma els programes són natius a Linux, però amb unes característiques concretes que els faran funcionals a altres SO fent servir aquest programa.

La darrera versió de LINA es va presentar el 18 de setembre i té versions per a Ubuntu 7.04, Fedora 7, OpenSUSE 10.2, WindowsXP, Windows Vista, Windows 2003, i Mac OS X. Es presenta amb llicència dual: comercial i GPLv2. Des d’uns quants blocs ja han començat a dir que aquest programari aproparà Linux a tothom, tinga el sistema operatiu que tinga.

Avui volem parlar-vos de la propera versió de The Gimp. S’està fent la traducció i estaria bé que hi haguera gent que poguera donar un cop de mà a la revisió. Copie i enganxe el que han dit El Noguer:

Ja fa un mes que vaig anunciar la primera versió beta del GIMP 2.4. Mentre no acaba de sortir la versió definitiva estem revisant i corregint les traduccions.

Si voleu donar un cop de mà a corregir o voleu donar un consell, ara és el moment !

Abans per corregir el GIMP feia falta que el corrector compilés i s’instal·lés de la versió de prova i a més a més tingués nocions de com funciona el GIMP per arribar a tots els racons de la seva interfície.

Com que tot això no és fàcil, m’he esforçat a trobar una solució millor. Per això he fet una sèrie de vídeos del GIMP 2.4 (en format OGG), que podreu veure fàcilment amb aquest programa si no el teníeu.

Totes les recomanacions o correccions del text les podeu podeu fer arribar per correu inscrivint-vos a la llista del GIMP o bé posant-ho al fòrum.

A més a més d’aquesta manera per a indicar una errada ja no caldrà adjuntar una captura de pantalla, podeu indiciar en quin vídeo i en quin moment (minut-segon) heu vist l’error.

La col·lecció de vídeos la podeu trobar aquí.

Recordeu que el GIMP, com a programari lliure en general, és de tots i el fem tots.

Mumbles Project és un sistema de notificacions per a Gnome escrit amb Python. Està ja en la seva versió 0.4, renovant-se cada poc temps amb noves funcionalitats. Ara ja suporta diferents temes visuals, tots ells amb un look 2.0, amb reflexos i vores arrodonides.

En les preferències es pot triar la posició de les notificacions a la pantalla i el temps que es veuen. Funcionen les notificacions de Pidgin quan algú t’escriu alguna cosa, les de Rhythmbox quan estàs escoltant música… I també té diversos plugins disponibles per diversos programes. Per exemple: Notificacions per Firefox, Amarok, Evolution

El projecte té paquets .deb per a Ubuntu i Debian. I per altres distribucions hi ha el paquet .tar.gz, per instal·lar-lo cal: descomprimir-lo, des d’una terminal accedir al directori i desprès al directori src i allà executar ./mumbles

Al Menú principal -> Sistema -> Preferències -> Sessions pots configurar perquè s’executi sempre en iniciar una sessió ficant mumbles

 

screenshot.jpg

 

Envy és una aplicació per a Ubuntu i Debian que està escrita amb Python i PyGTK que permet, de forma directa i senzilla, detectar el model exacte de la targeta gràfica del nostre ordinador i instal·lar els controladors corresponents.

Tot i que el procés d’instal·lació és automàtic, també existeix la possibilitat d’instal·lació manual. Envy descarrega automàticament les controladors de la pàgina web oficial (ja siga d’NVIDIA o ATi), comprova dependències necessàries i finalment instal·la tot allò que és necessari pel correcte funcionament de la targeta gràfica.

Envy configura automàticament l’xorg.conf segons les especificacions del nostre sistema per tal d’aconseguir ple rendiment.

La darrera versió que s’ha presentat ha sigut la 0.9.7 que conté com a principal novetat la inclusió dels darrers controladors d’NVIDIA que es van presentar ara fa pocs dies i que resolen el problema de les pantalles negres que de quan en quan es produïen. Hem estat mirant la versió que inclou dels controladors d’ATi, però no hem trobat informació (tot i que és d’esperar que siga també la versió 8.41 de la qual vam parlar-vos ara fa uns dies).

Mentre KDE4 continua el seu desenvolupament, encara tenim eines que es desenvolupen per KDE3 i que tenen el seu punt. En aquest cas volem parlar de Tasty Menu, un menú K alternatiu per KDE3.

En els darrers dies s’ha alliberat la versió 1.0 -o siga, que ja es considera estable- i té una certa semblança amb el Main Menu de Novell per GNOME. Tasty Menu permet tindre un major control i flexibilitat per accedir a totes les funcions del sistema.

Bàsicament són tres columnes editables (aplicacions, accessos directes) i botons per controlar el canvi d’usuari, apagada del sistema, bloqueig de sessió així com una caixa de cerca. Entre les característiques d’aquest menú cal destacar:

  • Una columna pels programes favorits i dues columnes per veure totes les aplicacions
  • Motor de cerca
  • Integració opcional amb Beagle o Strigi
  • Canvi d’usuari ràpid
  • Destacament de les aplicacions instal·lades recentment
  • Possibilitat de moure icones (això no es podia fer a les versions anteriors)

Desde kde-apps podeu trobar els binaris i paquets per a les diferents distribucions. Als repositoris de getdeb també en trobareu el paquet.

GCompris és un joc educatiu amb diferents activitats per a xiquets entre 2 i 10 anys. En total s’ofereixen més de 50 activitats amb les quals els xiquets poden aprendre mentre s’entretenen. Entre aquestes activitat, tenim:

- Descobrint l’ordinador: teclat, ratolí, moviments del ratolí…
- Àlgebra: taula de memòria, enumeració, taula de doble entrada (balanç), imatge espill…
- Ciència: El canal, el cicle de l’aigua, el submarí…
- Geografia: col·locar els països als mapes…
- Jocs: escacs, memòria…
- Lectura: pràctica de lectura
- Altres: aprendre a dir l’hora, trencaclosques de pintures famoses, dibuixos per vectors…

Actualment es troba disponible la versió 8.4 on s’ha substituït la llibreria de so SDL_mixer per gstreamer, s’han passat a la llicència GPLv3, les veus incloses es troben a un mòdul SVN separat i a més es troben codificades a una menor tassa de bits (així s’estalvia uns 40Mb de mida del fitxer).

A més d’aquest canvis, s’han corregits alguns errors de les versions anteriors i s’han actualitzat les actualitzacions (entre elles el català i castellà) i s’han afegit de noves. En general aquest programa es troba als repositoris de totes les distribucions ja que és una suite educativa prou utilitzada.

Al wiki també hi trobareu un programa relacionat molt important i que al nostre país està tenint molt d’èxit (i està desenvolupat per Francesc Busquets): JClic.

Finalment s’ha presentat la versió 8 del lector PDF d’Adobe: l’Adobe Reader per a GNU/Linux i Solaris. Aquesta nova versió té una interfície completament nova que s’ha tornat a dissenyar, noves eines i un funcionament més eficient que versions anteriors. Algunes de les característiques d’aquesta nova versió són:

  • Suport per a gràfics 3D
  • Suport per a estàndards internacionals
  • Interfície simplificada
  • Permet cercar en un o varis pdf’s
  • Treballa amb acceleració 2D per CPU
  • Administració automàtica de certificats digitals

Així com a versions anteriors només hi havia paquet rpm, aquesta vegada Adobe ofereix un paquet .deb per a Ubuntu/Debian i també els paquets rpm per Fedora, Mandriva i OpenSUSE a més del típic binari universal empaquetat en tar.gz. L’hem estat provant i no funciona malament, més lleugera que anteriors versions i la instal·lació ha sigut molt senzilla gràcies als paquets precompilats.

No hi ha versió disponible en català, tot i l’acord de la Generalitat de Catalunya amb Adobe (cal dir que només sembla disponible en anglès, en castellà tampoc hi és). Per altra part, a GNU/Linux ja tenim lectors com l’Evince o el KPDF que funcionen molt més ràpid -tot i que potser tenen manca de funcionalitats- amb els quals ens sentim còmodes. Potser Adobe això ja ho sap i per això s’ho ha currat.

Encara que KD3 serà l’escriptori per defecte en el pròxim OpenSuse 10.3, les primeres parts de KDE4 començaran a incloure’s en aquesta versió de la distribució lliure de Novell.

Els repositoris online d’OpenSuse contindran una actualització del desenvolupament de KDE4, el DVD d’instal·lació tindrà una versió totalment funcional de KDE4 i el CD alguns paquets de KDE4 com game, KRDC (KDE Remote Desktop client), KRFB (KDE Desktop Sharing), etc.