El teu blog de Linux en català

Programari

Avui 29 d’Octubre, ha estat alliberada la versió final de l’Ubuntu 9.10, jo personalment he vist des de la Beta com ha anat creixent, i es impressionant veure la bona feina que fa aquesta gent. Per actualitzar a la nova versió heu de clicar al vostre teclat: ALT+F2 i escriure: update-manager -d (això no sempre és necessari, és molt possible que al accedir al gestor d’actualitzacions ja surti la opció d’actualitzar)
Desprès haureu d’acceptar algunes substitucions de configuracions i ja tindreu el nou Ubuntu 9.10 instal·lat al vostre ordinador. Per qualsevol dubte a l’hora de fer l’actualització recordeu que us podeu adreçar al nostre fòrum.

Si prefeiu una instal·lació des de zero, ja es poden descarregar les imatges ISO.
(més…)

logo-fatelfFatELF es tracta d’un projecte que té com a objectiu aconseguir paquets binaris que siguin compatibles amb totes els arquitectures, de forma que no s’hagi d’anar buscant el paquet adient per al sistema que es tingui.
Dit ràpid i malament, seria com els paquets de windows (el concepte de paquet per a tot i no pas la estructura d’aquests), si es vol un programa, és aquell programa i ja està, no caldria mirar res més. La diferència seria que aquí sí que es mantindria el millor rendiment en cada arquitectura, ja que dins del binari es mantindria la separació del codi segons arquitectura. El problema evident que té, és que al contenir codi per a els diferents sistemes, els arxius seran força més grans del que estem acostumats a veure a GNU/Linux.
A part dels paquets de instal·lació també canvien els binaris en sí del sistema, eliminant la sepració entre lib, lib32 i lib64, i fent que una instal·lació base ocupi més disc dur.

Més informació al web del projecte FatELF

(més…)

Tot i que ja ho vam comentar fa uns dies de passada, hui en parlarem una miqueta més: Docky, una de les modalitats que Gnome-Do ens permetia triar i que convertia el programa en un dock a l’estil Avant Window Navigator, a partir d’ara serà un projecte separat de Gnome-Do.

L’èxit que ha tingut entre els usuaris ha portat a prendre aquesta decisió. Així, a partir d’ara podrem instal·lar “Docky” a seques i tindre directament aquest dock. Fins fa unes setmanes jo feia servir l’AWN, però per recomanació del company Ruig vaig provar la darrera versió de Gnome-Do amb Docky. Si em vaig quedar amb ella va ser per tres característiques:

  • Intellihide, s’amaga de manera intel·ligent i sense fotre (cosa que l’awn no sabia fer)
  • Possibilitat de reordenar les llançaderes directament des del dock (simplement arrossegant)
  • Possibilitat d’eliminar les llançaderes a l’estil mac, arrossegant fora del dock
  • Es pot afegir més d’un dock (un per cada vora de la pantalla)

docky

Té algunes mancances com és el cas dels ginys, però ja m’està bé. A més, el panell de configuració és molt complet. Aquells qui tingueu Ubuntu Karmic podeu afegir el següent repositori (només copiant i enganxant la següent línia el repositori s’afegirà automàticament):

sudo add-apt-repository ppa:ricotz/testing
sudo apt-get update
sudo apt-get install docky

Amb això ja el tindreu instal·lat. Aquest repositori també afegeix la darrera versió de gnome-shell (el que serà l’escriptori de Gnome 3.0). Podeu donar un cop d’ull a les característiques que tindrà Gnome-shell (provaré de traduir-lo un dia d’aquests).

Molts coneixereu l’Spotify, un programari que permet escoltar gairebé qualsevol grup de música de forma gratuïta (via streaming) on només hem d’empassar-nos un o dos anuncis cada 3 o 4 cançons. Una meravella, per a molta gent. Jo he d’acceptar que envoltar-me encara més de publicitat no pot ser bo, així que preferisc altres solucions com Jamendo, on es poden trobar grups bons, encara que no siguen famosos (alguns ho són).

La qüestió és que el meravellós Spotify-escolta-música-gratis-escolta-anuncis només té versions per a Windows i per a Mac OSX. Aquells qui tinguem GNU/Linux sofrirem el menyspreu més ampli al qual ja estem acostumats (tot i que ja et donen pistes de com executar-ho). Com no podia ser d’altra manera, ara ja es pot executar amb la darrera versió de Wine (la 1.2) que, per cert, també permet executar els vostres virus preferits. Crec que també es podia executar amb versions anteriors, però alguns usuaris estan tenint problemes.

Per tant, si voleu executar Spotify al vostre GNU/Linux haureu d’instal·lar aquesta versió. Penseu que a Ubuntu, per defecte, s’instal·la la versió 1.1. No obstant, és possible instal·lar la versió 1.2 només indicant-ho:

sudo apt-get install wine1.2

Seguidament, baixeu-vos Spotify per a Windows i executeu l’exe fent servir wine.

wine ruta_al_fitxer.exe

Si teniu la sort de tindre un compte (i no “una compta” com dirien molts de Barcelona, conjuntament amb “cubu”, “sueltu”, “seguru” i “tornillu”), doncs podreu fer-lo servir, gaudir de la bona música i dels bons anuncis. També existeix l’opció de pagar 120€ a l’any i no escoltar anuncis (bàsicament és: et donarem pel cul, amb l’espassa o amb la maça, tu decideixes -cosa que agrada tant als catalans (el decidir, és clar)-).

Com que no tinc compte (tot i que ja l’he demanat), no puc mostrar-vos res més que la pantalla de login iniciant-se al meu sistema (oi que molen les taronges?).

spotify

Existeixen diverses aplicacions matemàtiques per a GNU/Linux que o bé no tenen interfície gràfica, o la que tenen no és precisament un complement que millore el programa. Doncs a partir d’ara, sembla que això se solucionarà amb Cantor (el nom del qual està triat en honor a Georg Cantor, un matemàtic del segle XIX), un programa que actua com a interfície gràfica per a diversos motors com Sage, Maxima i R.

Cantor (el programa, no el matemàtic), ens permetrà resoldre equacions, integrar, diferenciar o representar funcions d’una forma més accessible amb el nostre motor favorit. Està programat en Qt4, per la qual cosa és més adient per a KDE (tot i que evidentment podrà fer-se servir a qualsevol escriptori).

http://edu.kde.org/cantor/pics/cantor-full.png

Recorde que un dels primers articles que més ressò van tindre en començar a escriure a SomGNU va ser un article sobre com fer funcionar AutoCAD a GNU/Linux amb wine. Malgrat que el programa arrencava i funcionava, no era còmode treballar amb ell: el renderitzat gràfic no funcionava bé, es produïen errors estranys, etc.

Les alternatives a GNU/Linux han tractat d’estar moltes, i n’hi ha de bones, però cap d’elles s’apropa mínimament a allò que AutoCAD permet fer i amb la facilitat que ho permet fer. Ahir vaig poder conèixer, via WebUpd8 (és genial aquesta web), que existeix un programa CAD, desenvolupat per l’exèrcit nord-americà i la NASA, anomenat BRL-CAD.

Si doneu una volta per la pàgina web del projecte, veureu que és molt actiu i que recentment han publicat un article anunciant que el Google Summer of Code ha seleccionat cinc persones per treballar en el projecte. Per les captures que s’han pogut veure, BRL-CAD no sembla gens intuïtiu, però sí que és cert que sembla molt potent.

Ara mateix estic baixant les fonts per compilar-lo. Existeix un paquet deb per a Ubuntu i Debian que només funciona per a 32bits (i jo tinc 64…). Cal dir que BRL-CAD no és un projecte nou, sinó que la seua importància radica en el fet que encara estiga actiu (són infinits els projectes prometedors que queden abandonats).

[Actualització] L’he compilat i instal·lat (ha estat senzill) i he d’admetre que aquest programa CAD requereix un curs de 5 mesos com a mínim per esbrinar com funciona. Serà molt potent, però d’intuïtiu res de res. Caldrà veure cap a on s’adrecen les millores ara que ha entrat al Google Summer of Code.

screenshot

cpu-gCPU-G és una aplicació que ens permet veure gràficament una recopilació de la informació del nostre maquinari: processador, RAM, placa base… i altra informació general del sistema com tipus de sistema linux, arquitectura, nucli, etc. Podeu baixar-la des de GTK-Apps.org (per desgràcia, només hi ha paquets precompilats per a Ubuntu/Debian, però el programa no requereix gran cosa, així que la compilació serà senzilla).

Mentre l’html5 encara continua en desenvolupament a Youtube (han creat una pàgina http://www.youtube.com/html5 a la qual es pot comprovar el funcionament, tot i que sembla una mica parat i el darrer cop que he entrat no funcionava res…), existeixen altres alternatives que permeten veure els vídeos de Youtube amb un reproductor extern com ho pot ser el Totem o VLC.

És el cas de Youtube without Flash, una extensió que fins ara funcionava al firefox i que recentment ha afegit suport per a altres navegadors com l’Opera, Safari i Epiphany. Penseu que el Flash és un dels grans “problemes” que tenim a GNU/Linux ja que el 80% de les ocasions en què el consum de memòria es dispara és degut a Flash.

En el cas del Firefox, és necessari instal·lar l’extensió Greasemonkey. Un cop instal·lada, serà possible instal·lar scripts com el que comentem. Per fer-ho, només cal que aneu a la pàgina principal de l’script i fer clic sobre “Install”. En el cas d’altres navegadors, podeu consultar la guia de configuració (els passos no semblen molt complicats).

L’script modifica la visualització dels vídeos: a més del vídeo mostra un menú a la part de sota on es pot baixar el vídeo en format mp4 de forma directa, triar entre diferents qualitats de vídeo, tornar al reproductor flash normal i la configuració per defecte. L’única cosa “dolenta” de l’script és que no permet moure el cursor de reproducció (és a dir, no podem anar a meitat, anar enrere, etc., possiblement això siga culpa del totem, caldrà provar amb el plugin de l’vlc).

youtube-noflash

Per a aquells que no ho coneixeu, Hulu és una pàgina web des de la qual és possible veure sèries, pel·lícules i altres continguts de manera gratuïta. Sembla que és un projecte que té al darrere com a fundadors l’NBC i Corp (Fox), per la qual cosa tot és legal. No ho trobarem TOT, però per exemple es poden trobar sèries senceres com LOST, pel·lícules antigues, tràilers, etc.

Fins no fa molt, Hulu només era accessible via web. Més tard, es van crear programes d’escriptori per a Windows i Mac i recentment s’acaben de publicar les versions per a linux (només Ubuntu i Fedora). Així, només cal tindre instal·lat Flash i indicar-ne la ruta al fitxer de configuració per a que el programa funcione.

Tot i així, existeix un problema: actualment Hulu només és obert per als usuaris dels EUA, la resta del món haurà d’esperar un temps per poder accedir als continguts que Hulu ens ofereix. Realment és una llàstima no poder accedir als continguts, però també perquè el disseny és senzill i intuïtiu -pocs webs com aquests es poden trobar a la xarxa-. El programa es pot instal·lar i provar, però. Simplement no es podran visualitzar els vídeos. Supose que si es fa servir un proxy, igual sí que es pot accedir (però probablement funcione massa lent).

Podeu baixar els paquets per a ubuntu i fedora des de la seua pàgina web. Una vegada instal·lat el programa ha de detectar la ruta a Flash. Si no ho fa, us ho informarà i indicarà el fitxer que heu d’editar indicant la ruta al flash. No és realment complicat fer-ho.

Captura-Hulu Desktop

Porto provant Ubuntu Karmic des de la seva alpha 2, així que he anat veient tots els canvis.
El primer que salta a la vista només engegar l’ordinador és el nou tema del usplash, ja no és una barra que va avançant, ara no se sap ben bé quan li queda per engegar, però realment no fa falta, perquè és realment ràpid. A nivell personal el disseny m’agrada, és més espectacular que que abans.

xsplash_karmic

Després ens trobem amb el GDM (a on hem de posar la contrasenya), si si, només la contrasenya, ara per defecte surt la llista d’usuaris que es tenen, selecciones l’usuari, poses la contrasenya, i entres. El disseny final encara s’està retocant, però s’està tirant cap a una cosa fosca amb lletres clares, mantenint el fons del usplash. Un cop es posa la contrasenya apareix el que sembla ser un altre cop el usplash, però no, és el xplash, un carregador de les X clavat al usplash. Després apareix ja l’escriptori i ja es pot fer servir el sistema.

karmic

Captura obtinguda de webupd8.blogspot.com

Personalment el fons em sembla molt lleig (com acostuma a passar a Ubuntu), però la selecció de fons que hi ha per defecte està força bé.

fons_karmic

El tema per defecte tampoc és cap meravella, s’ha passat del marró-taronja a marró fosc, el que sí que m’agrada molt són les noves icones, molt més descriptives i elegants, es noten els canvis de icones tant en carpetes com en alguns programes de configuració, especialment al gestor de paquets, d’actualitzacions i de fonts de programari. En la captura del escriptir d’abans es pot veure com també han canviat les icones del quadre de notificació, més simples i agradables a la vista.

theme_karmic

En la versió netbook remix, s’ha vist millorat el netbook-launcher, incloent més funcionalitats en la zona de Llocs, i un aspecte més agradable, tot i que jo segueixo preferint fer-me uns quadres que s’amaguin sols, que a karmic ara ocupen menys, i són més àgils (cosa que si abans es volia així s’havien de tocar els paràmetres a ma des del editor de configuració de Gnome).

karmic-netbook-desktop

Captura obtinguda de linux-mag.com

Deixant més de banda els temes estètics anem als pràctics. Un dels grans maldecaps d’Ubuntu des de fa varies versions ha estat el sistema de so. A karmic ens trobem el gestor de pulseaudio que està disponible des de Gnome 2.26, però no ha estat fins ara (a gnome 2.28) que l’equip de canonical ha adaptat el sistema per aprofitar-ne totes les possibilitats.
La millora més important és que funciona xD. Si instal·lem el Skype sense tocar res ja funciona el micròfon, no hi ha cap problema amb el so del firefox ni amb cap altra cosa. Després podem triar molt fàcilment els altaveus que volem fer servir (2.0, 2.1, 5.1, 7.1…), una altra millora és poder controlar per separat el volum de cada aplicació, una cosa que a Windows hi és des de Vista, i que per aquí ja començava a cantar una mica.
També en aspecte de so, he notat una cosa que no sé si és del Skype 2.1 o de Ubuntu. El cas és que si fem servir l’últim Skype dels repositoris de medibuntu, al rebre o fer una trucada, el reproductor de música es posa en pausa de forma automàtica, i segueix reproduint quan es finalitza la trucada. Sens dubte un detall molt útil.

Una altra mancança que m’havia trobat a Ubuntu és que el control sobre el muntatge de particions a vegades era una mica confús des de nautilus, ara el el programa Palimpsest ens ajuda a muntar i desmuntar particions, a més de donar-nos tota mena d’informació sobre les unitats que tenim. El programa també està pensat per a bloquejar di desbloquejar particions encriptades, ja que en la instal·lació de karmic ens dona la possibilitat d’encriptar la nostra carpeta d’usuari per tal de que no sigui accessible des d’un live CD.

En aquesta entrega es comença a fer servir el Ubuntu Software Center, una mena de afegeix/elimina programes, més fàcil de fer servir. Actualment fa més o menys el mateix, però les aplicacions es van instal·lant mentre les anem seleccionant, en comptes d’instal·lar-se de cop quan acabem de mirar que volem. En versions futures de Ubuntu aquest programa anirà evolucionant fins al punt de substituir tot el referent a gestió de paquets (fonts de programari, gestor d’actualitzacions…)

software-center

En el meu Eee 900 he notat com s’han solucionat varis problemes:

La gràfica ja funciona perfectament des del principi, inclús en mode live.
El wifi es pot aturar i tornar a engegar al vol, per a estalviar energia.
Al tocar l’il·luminació de pantalla ens mostra a quin nivell la tenim mitjançant el OSD, de la mateixa forma com des de Jaunty es mostra el volum i altres avisos.
És molt fàcil configurar el sistema per a funcionar amb un monitor extern o un projector, de fet ara fa uns dies que faig servir el monitor de 19″ amb el EeePC i sense cap problema, la seva modesta gràfica llança la resolució de 1440×900 que necessita el monitor.
Hi ha més opcions de configuració del touchpad, es pot triar si es vol fer scroll amb dos dits, o com abans (amb la aprt dreta del pad), així com activar el scroll horitzontal i una cosa molt important, que quan es faci servir el teclat, es desactivi el pad, abans era molt molest, ja que el EeePC té poc espai per a reposar els canells, i es tocava el pad sense voler amb els polzes.
Ha tornat a aparèixer el problema amb la bateria, que no detecta bé la seva capacitat actual, no és cap impediment per a treballar, només mostra un missatge al OSD al arrancar, després mostra més o menys bé els percentatges de càrrega. Suposo que es solucionarà en la versió final, i si no algú donarà la solució per a que el missatget no surti.

Com sempre en totes les versions de Ubuntu, inclou les últimes versions de tot, m’ha sorprès especialment que sembla que ja no faran falta els repositoris de wine, s’inclou ja l’última versió, està per veure si després del llançament de karmic, segueixen actualitzant-lo.
A Kubuntu també han canviat moltes coses, però bàsicament són els canvis de KDE 4.3 que han fet que aquest entorn sigui estable en ordinadors no tant potents, de fet no tinc problemes per fer funcionar kubuntu karmic al EeePC.

Bé, segur que em deixo coses.

(més…)