El teu blog de Linux en català

Programari

Ja s’ha parlat d’Openshot en aquest bloc però per aquells qui no el coneguin es tracta d’un editor de vídeo semi-professional, senzill de fer servir i força estable.

Jo l’he trastejat una mica (ara que està als repositoris de l’Ubuntu Lucid ja no hi ha excusa per no provar-lo!), i he de confessar que de moment em quedo amb el Kdenlive, tot i que aquest segon també està encara una mica «coix». Els dos permeten fer edicions bàsiques, tenen alguns efectes i transicions senzills, permeten fer fades d’àudio i vídeo, treballar amb títols i exportar a un ventall força ampli de formats.

Però Openshot encara no és capaç de capturar vídeo via firewire i això fa que no puguis treure directament el material de la càmera si treballes amb cintes… és a dir, no pots ni començar a treballar! Així doncs la solució acostuma a passar per capturar via Kino (que és un xurro de programa però que de capturar sí que en sap) o via Kdenlive… Però qualsevol que hagi de fer un treball mitjanament professional trobarà a faltar ràpidament eines de correció de color, alguns efectes més seriosos, poder treballar amb keyframes els efectes o propietats…

I és per això que la gent que hi ha darrere d’Openshot ha preparat una petita enquesta per als usuaris, i així centrar els seus esforços de cara a la propera versió, en les mancances que més preocupin als seus usuaris! L’enquesta només consta de 10 preguntes, és totalment anònima i es pot fer en menys de 5 minuts! així que si teniu algun interès en treballar video a Linux, us animo a que hi participeu el més abans possible ja que l’enquesta finalitza el dia 9 de maig!

Junt amb Ubuntu 10.04, també ha sortit un manual d’instruccions oficial (una guia d’iniciació de fet) que resol els dubtes més comuns que es pot trobar un usuari que comença.
El Manual va des de com descarregar Ubuntu i grabar-lo en un CD, fins a resolució de problemes comuns un cop està instal·lat, passant per a instruccions precises d’instal·lació, i explicació del funcionament dels programes inclosos en l’instal·lació. Encara no me l’he llegit sencer, però m’ha agradat molt que en les explicacions tot i que s’ometin les parts més tècniques, en fa unes pinzellades i dona l’enllaç a la corresponent secció de la documentació on-line d’Ubuntu.
La tria d’errors comuns m’ha semblat molt correcta: Com recuperar el sistema d’arrencada GRUB després d’instal·lar windows, com recuperar el sistema gràfic, com restablir la contrasenya d’administrador…

Us recomano als que vulgueu començar a fer servir GNU/Linux, que ho proveu amb l’ajuda d’Ubuntu i d’aquesta guia d’iniciació, i que abans de preguntar pels fòrums la consulteu.
També als usuaris amb una certa experiència amb Ubuntu us recomano llegir els titulars dels apartats, que potser us desvetlla alguna funció que no coneixíeu, o una forma més ràpida de resoldre certs problemes.

PD: La guia de moment només està disponible en anglès. Amb el temps aniran sortint altres idiomes.

getting-started-with-ubuntu

(més…)

Ara que molts ja tindreu instal·lada Ubuntu Lucid és molt probable que vulgueu canviar algunes coses i afegir-ne d’altres per tal de tindre-la ben apunt per a les tasques diàries. A continuació vos presentem un script que han fet a WebUpd8 i que deixa el sistema «a punt». Entre les coses que ens permet fer l’escript tenim (totes són opcionals a l’hora d’executar-lo):

  • Instal·la des dels repositoris programes importants com The GIMP, Pidgin, WINE, permet triar entre els tres principals docks per a GNOME (Docky, Cairo Dock i l’Avant Window Navigator), instal·la Google Earth, els temes Bisigi i  Community (i més encara), el navegador Chromium , Gnome Do, Guake, VLC media player, Mplayer, SMplayer, Thunderbird, Dropbox, còdecs (multimedia, java, flash), suport per a DVDs, Ubuntu Tweak, Deluge Torrent, CompizConfig Settings Manager i eines de desenvolupament (el build-essential, subversion, git i més).
  • També baixa i instal·la el Google Chrome, el Flash per a 64bits i l’Skype.
  • Després fa algunes modificacions a l’escriptori: torna els botons de les finestres a la dreta, canvia el comportament del gestor d’actualitzacions, deshabilita el so d’entrada del GNOME i el llistat d’usuaris a la finestra d’entrada, baixa i instal·la diferents tipus de lletra, muntarà particions ntfs automàticament en iniciar l’ordinador.
  • Traduït a moltes llengües, entre elles el català (per un tal Joan Pedrosa… gràcies Joan per la feina! -tot i que he vist un parell d’errors importants-).

Per instal·lar-lo caldrà que executeu les següents ordres a un terminal:

wget http://launchpad.net/ubuntustart/0.4.x/0.4.8/+download/ubuntu-10.04-start.tar.gz
tar -xvf ubuntu-10.04-start.tar.gz
cd ubuntu-10.04-start/
sudo ./ubuntu-10.04-script

Un cop iniciat, l’script no té cap complicació ja que ens mostra les opcions que tenim i si volem aplicar-ho o no. És interessant comentar que totes les opcions que activem tenen la possibilitat de restablir-se, així que si vos en penediu, podreu tornar enrere tot executant l’script un altre cop i seleccionant l’opció  «Restableix».

Finestra de selecció de llengua i opcions de l'script

Avui dia 29 d’Abril de 2010, ha estat alliberada la versió LTS (Long Term Suport) de l’ubuntu 10.04.
Per actualitzar de versió es molt fàcil, només heu d’apretar ALT+f2 al vostre Escriptori, un cop fet un apareixerà una finestreta, allà apunteu: update-manager -d i ja us dirà si voleu actualitzar de versió.

Que la disfruteu!!
(més…)

Des de fa un temps disposem de repositoris a Android mitjançant un programa anomenat aptoide, però aquest no és compatible amb tots els terminals i té alguns problemes. Sota la mateixa base s’ha creat apktor, aprofitant el mateix sistema de repositoris, però essent compatible amb pràcticament tots els terminals (m’està funcionant a mi amb un HTC tattoo sense cap modificació).
apktor_1apktor_2Aquests repositoris ens permeten instal·lar programes que no estiguin al Android Market, ja sigui per una suposada incompatibilitat amb el nostre terminal (com estem sufrint els que tenim terminals amb pantalles QVGA) o per qualsevol altra cosa. A mi per exemple em va permetre instal·lar de forma molt fàcil el Navegador SkyFire, que no tinc al market.
El sistema funciona molt bé, i obre tot un món de noves possibilitats, però també té els seus inconvenients. S’ha de vigilar amb els repositoris ja que alguns permeten la pujada de aplicacions de forma pública i transparent, el que fa que no es pugui assegurar que totes les aplicacions són segures. S’ha de vigilar amb els permisos que demana cada aplicació no fos cas que ens estiguéssim instal·lant algun tipus de malware.

El programa quan s’acaba d’instal·lar, no té cap repositori afegit,però al iniciar-lo per primer cop et pregunta si vols afegir el seu, per a disposar d’alguns programes. La veritat és que el seu repositori té molt poca cosa, i el programa mateix et suggereix que cerquis enllaços d’altres repositoris per ampliar la llista d’aplicacions disponibles.
Aquesta cerca podria ser alguna cosa com “aptoide repository“. Un cop tinguem l’enllaç només cal anar a l’aplicació i afegir-lo com a repositori per a veure com creix la nostra varietat d’aplicacions.
(més…)

Més d’un (o d’una) i més de dos (o dues) probablement treballeu davant d’un ordinador durant unes quantes hores al dia. Això supose haver d’estar assegut i amb la mirada fixa a la pantalla durant unes quantes hores. Tots sabem que a la llarga això no és bo i que hem de prendre algunes mesures bàsiques per evitar futures lesions o altre tipus de problemes.

Workrave és un programeta que un cop executat actua com a comptador -configurable-. Per defecte, cada 15 minuts ens mostra a la pantalla un avís per tal que mirem durant 30 segons a alguna altra part del nostre entorn que no siga la pantalla. Cada 45 minuts ens proposarà un descans de 5 minuts i, a més, ens mostrarà una sèrie d’exercicis bàsics que podem fer: estiraments, treball amb els ulls, etc. Per últim, cada 4 hores (sempre parlant segons els paràmetres predeterminats) el sistema considera que s’ha acabat la jornada laboral.

Workrave a la safata del sistema

Tots aquests paràmetres són configurables de forma molt senzilla. Un cop engegat el programa, ens mostra el temporitzador al tauler del GNOME. Jo ja l’he fet servir durant uns quants dies i estic prou content: realment un no se n’adona com de ràpid pot passar el temps i com d’important és prendre un descans de forma regular.

Per instal·lar-lo podreu trobar-lo als repositoris de la vostra distribució. La traducció és parcial, però això no vos suposarà cap problema. Aquest programa també té versió per a Windows. Si voleu instal·lar el programa a ubuntu, executeu l’ordre següent:

sudo apt-get install workrave

En jmaspons ens comenta que existeix una alternativa per a KDE que s’anomena RSIBreak. Podeu veure algunes captures, la veritat és que tampoc té mala pinta.

Finestra que es mostra als descansos llargs

Recorde que ara farà cosa de 3 anys, allà pel gener de 2007 vam escriure un article on es presentaven diferents docks per a GNU/Linux. Aleshores existien moltes alternatives, però s’havia d’admetre que cap d’elles eren realment bones. La gran majoria de docks estaven fets per a KDE (Ubuntu encara no els havia fotut): el Kxdocker, el Ksmoothdock, el Kibadock… Per desgràcia no funcionaven d’una forma del tot «fina».

Amb l’arribada de l’Avant Window Navigator es va produir un punt d’inflexió (des del meu punt de vista). L’AWN es comportava de forma correcta: no tenia molts connectors, però el seu funcionament començava a ser fi. Després va aparèixer el Gnome-Do amb el Docky inclòs, que ara és un projecte separat i altres docks com el Cairo Dock (que fins ara no era la millor opció).

D’aquest últim vull mostrar-vos un vídeo per tal que veieu com ha millorat. La darrera versió, que podreu trobar a les vostres distribucions en els propers mesos (a Lucid ja hi és), mostra un comportament magnífic. Arribats a aquest punt, certament tenim tres docks genials per a GNU/Linux i personalment tots em semblen igual de bons. Ací teniu un vídeo del Cairo-dock: està programat amb les biblioteques Cairo i OpenGL (això fa que siga un dels docks amb un funcionament més fluid).

Fer còpies de seguretat de les nostres dades és una cosa que probablement no tothom fa i no tothom entén la seua importància. Supose que no seré l’únic que per una raó o una altra (sobretot quan instal·le una nova distribució des de cero esborrant tot el que hi ha) sempre perd alguna part de les meues dades.

He d’admetre que la principal raó per la qual no faig còpies de seguretat de les meues dades és simplement perquè no sé on desar eixes còpies: probablement uns 50GB d’informació que en DVD ocuparien massa i en un disc USB no estarien del tot segures (però seria la millor opció). Encara quedaria una altra alternativa: desar-ho a un servidor remot. Això podria ser interessant a una xarxa on puguem tindre un ordinador o disc dur connectat a la mateixa que permetera fer la sincronització (existeixen routers que permeten connectar-hi discos USB).

Doncs bé, programes per fer còpies de seguretat n’hi ha molts, però Déjà Dup és el més senzill amb què m’he trobat mai. Per comprovar-ho, només cal que veieu la finestra principal del programa:

Finestra principal del Déjà Dup

Assistent del Déjà Dup

Déjà Dup permet fer còpies en local i en servidors remots sense gaire complicacions. Com podeu veure, l’aplicació només té dos grans botons per fer la còpia o bé per restaurar-ne una que ja s’haja fet. Existeixen, per descomptat, unes opcions bàsiques per tal de configurar el programa. En fer clic a Backup, s’iniciarà un assistent que ens demanarà les dades bàsiques per fer la còpia: lloc on volem desar-la així com la possibilitat de xifrar les dades. El procés de restauració de la còpia també és prou senzill.

En fer una còpia de seguretat, Déjà Dup fa una còpia exacta de TOTA la estructura de directoris del nostre sistema. Això pot suposar alguns problemes de sobreescritura a l’hora de fer la restauració. Heu de tindre en compte que Déjà Dup no és com el Grsync, i no fa còpies de seguretat incrementals. Podreu trobar paquets precompilats per a Ubuntu i Debian al launchpad. La resta de mortals haureu de compilar des de les fonts (tot i que potser alguna altra distribució haja preparat ja els paquets).

  • Descàrrega | Déjà Dup (trobareu el ppa per a Ubuntu, a la dreta trobareu el tar.bz2 de les fonts i a baix de tot la resta de paquets precompilats)
  • Font | MuyLinux

Desprès de que passés tot el que ha passat, McAfee ha fet un arxiu executable per arreglar aquest error causat per l’esmentada actualització 5958.
Us podeu descarregar l’arxiu del web de McAfee.
(més…)

Una vegada més el programari lliure penetra les fronteres imposades pels fabricants de maquinari exclusiu. Amb la distribució de GNU/Linux del gran monstre Google per a dispositius mòbils, és possible arrancar un iPhone i jugar amb ell. Això demostra la flexibilitat del programari lliure, capaç d’adaptar-se a qualsevol terreny.

 

 

 

La rom del Android 1.6 (Donut) per a iPhone està disponible al blog de Linux on the iPhone.

 

 

(més…)