Avui en dia, la disposició de teclat més utilitzada és la QWERTY, és a dir, la que porten preinstal·lada gairebé tots els ordinadors que són al mercat. Però hi ha altres disposicions de teclat, entre les que hi ha el DVORAK. Aquesta segona intenta solucionar problemes del QWERTY, posicionant les lletres i signes de manera més eficient perquè hàgim de moure menys les nostres mans i escriguem més ràpid.
Ofimàtica
Oracle ha anunciat la seva intenció que OpenOffice.org esdevingui un projecte purament comunitari. Junt amb aquest anunci, també informa que seguirà treballant amb la comunitat per assegurar que continuï l’èxit que aquest paquet ofimàtic ha tingut fins ara, i que seguirà donant suport a l’adopció dels formats de document oberts.
Segurament aquesta decisió ha estat deguda a les crítiques que ha rebut des que va comprar Sun pel poc cas que ha fet a aquest projecte, i que va desembocar en la creació de LibreOffice (més…)
A la meua feina portem el lloc web Viasona.cat, un web on podeu trobar gairebé totes les lletres de totes les cançons catalanes de la història. A l’hora d’aconseguir les lletres, la gran majoria s’han d’obtindre per les cobertes dels cds, ja que, encara que parega mentida, a Internet hi ha molt poca cosa. Per tant, gran part de la feina ha consistit en transcriure les lletres de les cobertes manualment.
Durant molt de temps jo havia pensat que aquesta tasca a GNU/Linux (i també a qualsevol altre sistema operatiu) era temps perdut: pensava que els OCR no funcionaven gens bé.
Però el company que s’hi està dedicant ens va ser insistent en què volia un OCR i llavors vaig dedicar-me a veure si trobava alguna cosa. Vaig trobar alguns lectors, però gens no em quedava clar: molts lectors van per terminal, amb la qual cosa no servien pel meu company. Va ser llavors quan vaig descobrir l’OCRFeeder. (més…)
Vos vull presentar PDF Mod, un programa excel·lent que ens permet manipular les fulles d’un fitxer pdf i fer coses com ara:
- Reordenar
- Girar
- Eliminar pàgines
- Exportar imatges
- Editar el títol
- Autor
- Paraules clau
- Combinar documents,…
Tot això sols amb un simple moviment d’arrossegar i deixar anar. Molt visual i senzill.
Acaba de sortir publicada la nova versió 0.9.1, amb moltes millores, centenars d’errades resoltes i una nova funció: Edició de marcadors.
Aquesta nova versió està preparada per a les distribucions més conegudes, sols s’ha de visitar la pàgina de descàrregues oficial.
- Més informació | PDF Mod
Existeix un nombre d’usuaris molt gran que fa servir el Google Calendar com a calendari personal. Aquest calendari ofereix formes diverses d’integració i difusió entre les quals trobem la compatibilitat amb WebDav.
Aquest protocol permet tindre una sincronització bidireccional molt bona: podem importar el calendari a un tercer programa des del qual fer modificacions que també s’enviaran al calendari de Google. A continuació explicarem com sincronitzar Google Calendar amb el Mozilla Thunderbird. (més…)
OpenERP és una aplicació ERP client-servidor que permet personalitzar la gestió de la informació a les necessitats de l’empresa, organització o departament amb poc esforç.
- La mateixa aplicació s’executa des de l’escriptori (hi ha clients per GNU/Linux, MacOSX i Windows) com també des del navegador web.
- Configuració/personalització de grups, rols, processos, formularis, informes.
- Més de 300 mòduls disponibles: Gestió de empreses, contactes, productes, vendes, compres, comptabilitat, magatzem, producció, projectes, CRM, recursos humans, …
- Ràpid desenvolupament de mòduls nous.
- Disposa de connectors per a botigues virtuals ezPublish, OSCommerce, VirtueMart, Magento.
- És programari lliure, distribueix sota llicència GPL.
Fa poc es va publicar la versió 6.0 i és la que explicarem com instal·lar a l’Ubuntu. Cal dir que l’Ubuntu Maverick (i sembla que també la Natty) portaran la versió 5. Un dels principals avantatges de la versió 6 respecte de la 5 és que la nova versió permet la gestió multicompanyia.
Instal·lació de dependències
Primer de tot instal·larem les dependències necessàries per poder instal·lar l’OpenERP v6. Així que executem:
sudo apt-get install python python-psycopg2 python-reportlab python-egenix-mxdatetime python-tz python-pychart python-pydot python-lxml python-vobject python-yaml python-gtk2 python-glade2 python-matplotlib python-hippocanvas postgresql
Configuració de PostgreSQL
L’OpenERP fa servir la base de dades PostgreSQL per emmagatzemar i manipular dades. Per tot això, un cop l’hem instal·lat (al pas anterior), caldrà crear la base de dades i configurar un nom d’usuari i contrasenya per al servidor. Caldrà que executeu les ordres següents (primer entrem identificant-nos com l’usuari postgres, que té permisos a la base de dades i després l’usuari anomenat «openerp»):
sudo su - postgres
password: XXXXXXXXXX
createuser --createdb --username postgres --no-createrole --pwprompt openerp
Enter password for new role: XXXXXXXXXX
Enter it again: XXXXXXXXXX
Shall the new role be a superuser? (y/n) y
CREATE ROLE
Amb això tindrem un usuari nou anomenat «openerp» amb la contrasenya que hàgiu introduït.
Instal·lació del servidor OpenERP
L’OpenERP és un programa que per una part ofereix un servidor i per l’altra ofereix clients diversos que es connecten al mateix. El primer pas serà instal·lar i configurar el servidor i seguidament instal·larem els clients que s’hi poden connectar.
Ara aneu a la pàgina web de baixades de l’OpenERP i baixeu-vos la darrera versió del servidor. Existeix un paquet .deb per instal·lar directament a Ubuntu/Debian.
- Baixada | OpenERP v6 (trieu el paqeut deb del servidor)
Baixada del paquet deb de l'OpenERP
Un cop instal·lat el paquet del servidor haurem de configurar els paràmetres de connexió a la base de dades. Per fer-ho, editem el fitxer openerp-server.conf:
sudo gedit /etc/openerp-server.conf
Allà dins, ens interessen les línies que fan referència a db_name, db_user i db_password. Allà deixarem en blanc db_name i a user i password posarem els que havíem creat:
db_name =
db_user = openerp
db_password = XXXXXXXX
Amb això ja ho tindrem configurat i podrem iniciar el servidor:
sudo /etc/init.d/openerp-server stop
openerp-server
Si tot va bé, haureu de veure una cosa semblant al següent missatge:
[2011-01-31 11:43:41,827][?] INFO:server:OpenERP version - 6.0.1
[2011-01-31 11:43:41,828][?] INFO:server:addons_path - /usr/share/pyshared/openerp-server/addons
[2011-01-31 11:43:41,828][?] INFO:server:database hostname - localhost
[2011-01-31 11:43:41,828][?] INFO:server:database port - 5432
[2011-01-31 11:43:41,828][?] INFO:server:database user - openerp
[2011-01-31 11:43:41,828][?] INFO:server:initialising distributed objects services
[2011-01-31 11:43:42,087][?] INFO:web-services:starting HTTP service at 0.0.0.0 port 8069
[2011-01-31 11:43:42,087][?] INFO:web-services:starting HTTPS service at 0.0.0.0 port 8071
[2011-01-31 11:43:42,087][?] INFO:web-services:Registered XML-RPC over HTTP
[2011-01-31 11:43:42,090][?] INFO:web-services:starting NET-RPC service at 0.0.0.0 port 8070
[2011-01-31 11:43:42,090][?] INFO:server:Starting 3 services
[2011-01-31 11:43:42,090][?] INFO:server:OpenERP server is running, waiting for connections...
Instal·lació del client GTK
Ara que el servidor ja s’està executant, instal·larem un client GTK per poder treballar amb l’OpenERP. Tornem a la pàgina de baixades de l’OpenERP i baixem el paquet deb:
- Baixada | OpenERP v6 (trieu el paqeut deb del client GTK)
Un cop instal·lat, ja el podrem executar des d’un terminal amb:
openerp-client
D’entrada s’obrirà una finestra que no mostrarà res. Anirem a Fitxer » Bases de dades » Nova base de dades per crear una base de dades nova per emmagatzemar totes les dades.
Creació d'una base de dades nova
Un cop creada la base de dades el sistema començarà a crear les taules, procés que pot trigar alguns minuts. Un cop haja acabat s’iniciarà l’assistent de configuració on es podran seleccionar els mòduls que s’instal·laran. Això ja s’explicarà en un altre manual. Aquesta última captura mostra el programa en la seua configuració sense cap mòdul.
L'OpenERP instal·lat i funcionant
Altres clients
L’OpenERP també té clients web i clients per a Windows i MacOSX. Aquest article el mourem a documentació i anirem ampliant la informació sobre com instal·lar el client web, ja que els clients de Windows i MacOSX són bàsicament iguals que el de GNU/Linux.
Recursos de l’OpenERP
Un dels principals avantatges de l’OpenERP és que al darrere hi ha una gran comunitat i moltes companyies. Això fa que el seu desenvolupament siga ràpid i millore força amb cada versió nova.
Existeix una comunitat catalana de l’OpenERP: www.openerp.cat on trobareu molta documentació al respecte. Ells porten la traducció al català de l’OpenERP, que en la versió 6 està incompleta. Cal dir que els mateixos que ho tradueixen al català també dediquen molt de temps a traduir al castellà, amb la qual cosa l’esforç que hi dediquen és molt. No dubteu en ajudar si vos agrada el programa.
- Enllaç | Comunitat catalana de l’OpenERP
- Enllaç | Documentació en català sobre l’OpenERP
- Enllaç | Pàgina web oficial de l’OpenERP
Fa menys d’una setmana que es va publicar LibreOffice 3.3, i els seus desenvolupadors ja estan pensant com serà el futur d’aquest projecte.
El primer que volen fer és canviar el sistema d’alliberament, que a partir d’ara tindrà uns cicles de desenvolupament de durada fixa. Segons els seus desenvolupadors, el fet de tenir unes dates fixes de publicació reforça la disciplina, i dóna més bons resultats. Apart d’això, els permetrà sincronitzar-se millor amb els alliberaments de versions d’algunes distribucions, i així minimitzar el temps entre la sortida d’una nova versió de LibreOffice i la seva arribada efectiva als usuaris.
Així, l’objectiu final és tenir uns cicles de desenvolupament de sis mesos, sense tenir en compte les actualitzacions menors. De moment, però, han previst uns cicles de quatre mesos per a les versions posteriors. Ja s’està treballant segons el següent calendari:
- 14 febrer: LibreOffice 3.3.1, que contindrà correccions d’errors, noves icones i millores a les traduccions.
- 14 març: LibreOffice 3.3.2, amb correccions d’errors i millores a les traduccions.
- 2 maig: LibreOffice 3.4
- 23 maig: LibreOffice 3.4.1
Veurem com continua el desenvolupament d’aquest projecte. De moment, la feina que han dut a terme ha sorprès a més d’un. I és que en aquest projecte ja hi ha involucrats directament més de 100 desenvolupadors. O sigui, que fa pinta de continuar en bona direcció.
- Font | MuyLinux
Avui s’ha publicat LibreOffce 3.3, que serà la primera versió oficial d’aquest projecte. Recordem que, després de la compra de Sun per part d’Oracle, la comunitat d’OpenOffice va témer per la continuïtat d’aquest projecte i, veient-hi poca implicació que hi mostrava Oracle, van decidir crear-ne un fork, LibreOffice. Després d’uns mesos amb molt moviment, avui veiem els fruits en LibreOffice 3.3.
Les principals novetats de LibreOffice 3.3 són:
- S’ha millorat els filtres d’importació de documents provinents de Lotus Word Pro, MSWorks i Wordperfect.
- Les fulles del Calc poden tenir fins a un milió de files.
- Draw pot importar imatges vectorials en format SVG i editar-les.
- S’ha afegit un mode experimental, per poder provar noves característiques encara no oficialment suportades.
- S’ha implementat la importació de canal alpha en imatges RGBA .tiff.
- Es poden carregar i desar fitxers ODF en format XML pla, per facilitar-ne un possible tractament extern.
- Millor interoperabilitat de Calc amb Excel.
- Importació més ràpida de fitxers XLS i DBF.
- Possibilitat d’utilitzar les fórmules en anglès en instal·lacions fetes en altres idiomes.
- Noves opcions per a la importació de fitxers CSV.
- Importació de fitxers PPTX.
- Nova ordre “nospace” per a l’editor de fórmules.
Si voleu instal·lar-vos LibreOffice 3.3, a la seva pàgina de descàrregues hi trobareu paquets precompilats “deb” (per a Debian, Ubuntu, Linux Mint, etc.) i “rpm” (per a Fedora, OpenSUSE, Mandriva, etc.) tant per a sistemes de 32 com de 64 bits.
Per a Ubuntu, també us el podeu instal·lar a través del seu repositori PPA. De moment, encara indica que és la Release Candidate 4, però el propi equip de LibreOffice ha confirmat que no hi ha cap diferència entre aquesta i la versió definitiva, o sigui aquest PPA ja és correcte. Per instal·lar LibreOffice a partir d’aquesta PPA, només cal que executeu el següent:
sudo add-apt-repository ppa:libreoffice/ppa
sudo apt-get update
sudo apt-get install libreoffice libreoffice-l10n-ca
A més, hi ha un paquet que millora la integració amb el nostre escriptori. Si utilitzeu Gnome, executeu el següent:
sudo apt-get install libreoffice-gnome
En canvi, si utilitzau KDE, executeu aquesta ordre:
sudo apt-get install libreoffice-kde
Edito: Gràcies a l’aportació del Joan, a la instal·lació del LibreOffice he afegit el paquet «libreoffice-l10n-ca» per tenir-lo en català.
- Font | UbuntuGeek
Un dels grans avantatges que ens proporcionen els processadors de textos moderns, és la possibilitat de treballar amb estils.
Però que són els estils?
Els estils són una manera de jerarquitzar el text. Per exemple, podem marcar una tros de text amb l’estil “Encapçalament 1”, un altre tros de text amb l’estil “Encapçalament 2”, i un altre tros de text amb l’estil “Cos del text”. D’aquesta manera, i sense tenir més informació sobre el contingut del text, sabrem que hi ha un títol (Encapçalament 1), un subtítol (Encapçalament 2), i un text explanatori del subtítol (Cos del text”).
I de que serveixen?
Ara ens quan ens preguntem, de que ens serveix establir aquests nivells de categorització. Doncs la resposta és senzilla. Classificant el text segons la seva funció al document ens permet, per exemple, canviar de cop la mida de la lletra de l’estil “Cos del text” sense que afecti els altres estils o no haver de ficar retorns de carro per separar els diferents paràgrafs. També ens permet, enumerar els títols i els subtítols del nostre document de forma automàtica (1. o 1.1, etc.). I aquí no s’acaba tot. Podem també, crear un índex automàtic, que ens mostri els diferents títols i subtítols, així com a la pàgina on es troben. Com veieu, existeixen molts avantatges associats a treballar amb estils.
Cas pràctic: Enumerem els títols
Amb aquest cas pràctic, aprendrem a establir estils al text utilitzant el processador de text Open Office, i a enumerar els títols i els subtítols.
(més…)
Molt probablement el LibreOffice (LibO d’ara endavant) serà el paquet ofimàtic per defecte de l’Ubuntu 11.04 (a Arch això dependrà de l’usuari, que podrà triar). La versió que actualment s’està desenvolupant i que serà la primera versió «separada» de l’OpenOffice.org encara té alguns problemes (però no greus).
Instal·lació a l’Ubuntu
Només cal afegir el següent repositori ppa:
sudo add-apt-repository ppa:libreoffice/ppa
sudo apt-get update && sudo apt-get install libreoffice
Instal·lació a l’Arch
Molt senzill, només cal executar:
sudo pacman -S libreoffice-ca
Comentaris recents