El teu blog de Linux en català

Nucli

La setmana passada, va aparèixer a Phoronix una notícia segons la qual Linus Torvalds s’està plantejant fer un salt de versió en el nucli de Linux. La versió actual del nucli és la 2.6.39, i la propera hauria de ser la 2.6.40. El plantejament inicial de Linus era abandonar la branca 2.6.x, i iniciar la 2.8. De tota manera, ja llavors es plantejava que potser era millor iniciar la nova branca 3.0.

Avui mateix, Phoronix ens confirma que ja s’ha pujat una nova versió del nucli, que té número de versió 3.0-rc1. Per tant, podem confirmar que la propera versió del nucli ja serà 3.0. (més…)

El passat dimarts dia 3 de maig, la comunitat de LinuxFr.org va poder entrevistar a en Linus Torvalds, el creador i desenvolupador en cap del nucli Linux present a gran part dels sistemes GNU. Se li van fer preguntes sobre el seu propi passat i què en pensa de l’estat actual l’Android i Windows, així com sobre el futur de Linux i del programari lliure.

Com sempre, en Linus ha defensat els avantatges de Linux i ha deixat clar que fer servir la Llicència Pública General GNU (GNU GPL, versió 2) no només allibera l’usuari, sinó que també fa el seu desenvolupament molt més dinàmic i organitzat.

Us deixem els enllaços a la entrevista en anglès (original) i en català (traduïda amb el traductor de Google).

Moltes de les distribucions actuals ja donen suport per al sistema de fitxers Btrfs, un sistema encara en desenvolupament que promet molt: les estadístiques de rendiment són molt bones i té un sistema per crear imatges dels volums força interessant.

Però Btrfs encara està en desenvolupament. I no té eines per resoldre errors en cas que el sistema falle. Mentre que amb ext3 i ext4 podem fer servir l’fsck per solucionar errors, amb btrfs no és possible. Si per qualsevol cosa s’espatlla el sistema de fitxers, ara per ara perdreu tota la informació que teniu. Això és el que m’ha passat a mi.

Note that Btrfs does not yet have a fsck tool that can fix errors.

L’última instal·lació que li vaig fer a la meua parella va ser una Ubuntu a la qual li vaig posar aquest sistema de fitxers. Fa tres o quatre dies l’ordinador es va tancar malament i en iniciar-se, l’Ubuntu es quedava penjat. Vaig estar investigant i el problema es trobava a un error de la partició.

Iniciar des d’un LiveCD i provant a muntar la partició tampoc no funcionava. Vaig estar investigant més per la xarxa i va ser quan vaig esbrinar que actualment Btrfs no té eines de reparació. Amb la qual cosa la relació amb la meua parella s’ha vist afectada, per culpa de Btrfs.

Així que, si teniu parelles que vos estimeu, no els instal·leu un linux amb un sistema de fitxers Btrfs. No siga que ho perdeu tot.

En l’anterior anotació sobre Hurd, havíem explicat com instal·lar-lo en una màquina virtual amb VirtualBox. De moment, només ens funcionava el sistema des de terminal. En aquesta anotació, veurem com instal·lar-hi i arrancar-hi un entorn d’escriptori. També en aquest cas, moltes de les accions a executar me les va comentar el propi Epíleg.

Partirem de la màquina virtual amb entorn de terminal que tindreu si heu seguit les accions de l’anotació anterior. Com a alternativa, podeu baixar-vos la imatge de màquina virtual que us vam preparar en aquella anotació. La podeu trobar a la nostra pàgina d’imatges de VirtualBox.

Recordeu que, per utilitzar Debian Hurd, a la màquina virtual heu d’indicar que el disc dur és de tipus IDE (i no SATA), i que heu d’escollir «PCnet-PCI II» com a adaptador de xarxa. Quan ho tenim tot configurat, iniciem la màquina virtual. Cada cop que engeguem el nostre sistema amb Debian Hurd, ens acabarà mostrant el missatge següent:

login>

Nosaltres hi haurem d’escriure:

login root

Llavors, entrarem al sistema GNU Hurd, en mode terminal. Si us heu baixat la imatge de VirtualBox que us vam preparar nosaltres, el millor és que primer actualitzeu el sistema, per assegurar-vos que teniu el sistema el més actualitzat possible:

apt-get update
apt-get upgrade

En aquest punt, a més, jo m’he instal·lat el paquet «vim», perquè em sento més còmode editant els fitxers amb «vi» que amb «nano», que és l’editor que porta el Debian Hurd. Tot i això, a les instruccions que hi ha a continuació hi poso referència al «nano». Ara, ja podem instal·lar les X:

apt-get install xorg x-window-system-core

Ara arriba el moment d’escollir quin entorn d’escriptori instal·lem. (més…)

gNewSense és una distribució GNU/Linux molt famosa basada en Ubuntu. Bé, a partir de la propera versió 3.0 estarà basada en Debian. El que la fa més singular és que es tracta una de les vuit úniques distribucions que GNU (i, per tant, Richard Stallman) considera completament lliures. És a dir, que tenen una política ferma de no oferir ni proposar programari no lliure i, en cas que per error en continguin algun, el treuen immediatament.

Logo de gNewSense

Doncs bé, l’equip de desenvolupament de gNewSense està intentant impulsar aquesta distribució, i demana ajuda a tothom qui vulgui donar-hi un cop de mà. Les tasques en què podem ajudar són molt diverses. En concret, necessiten gent que tingui algun d’aquests perfils:

  • Desenvolupadors. En principi, és el que més necessiten, o sigui que si compliu algun altre perfil apart d’aquest, millor que ajudeu com a desenvolupadors..
  • Provadors, per detectar errors i ajudar a millorar la distribució.
  • Programadors web per millorar la seva pàgina.
  • Artistes.
  • Equip de documentació.
  • Empaquetat de programes.
  • Coordinador de voluntaris.
  • Comunitats locals.

Si creieu que podeu ajudar, i us interessa el projecte, primer llegiu detingudament què es necessita de cadascun d’aquests perfils, i envieu un correu electrònic a la seva adreça de contacte.

Pantalla de gNewSense

Pantalla de gNewSense

Extra: Relacionat amb aquesta notícia, us hem preparat una imatge de VirtualBox per si voleu provar com funciona la versió actual (2.3 deltah) de gNewSense.

Font | MuyLinux

Segurament, la majoria dels qui seguiu aquest bloc sou usuaris de sistemes GNU/Linux, encara que habitualment ho simplifiquem dient que són sistemes «Linux». Però, què vol dir exactament «GNU/Linux»? Bàsicament (i resumint una mica), «GNU» són les eines que ens proporciona el sistema per a comunicar-nos amb ell. Formen part de GNU, per exemple, moltes de les ordres de terminal que executem, i moltes de les llibreries que els programes que tenim instal·lats utilitzen. Un dels components més important del sistema GNU és el nucli (kernel en anglès), que s’encarrega bàsicament de comunicar-se amb la màquina. En el cas de «GNU/Linux», per exemple, tenim un sistema «GNU» que treballa sobre un nucli «Linux».

Però GNU també pot utilitzar altres nuclis. Ja hem parlat d’alguns d’ells, com ara Solaris (el que donaria lloc a un sistema «GNU/Solaris»), FreeBSD («GNU/kFreeBSD»), etc. Tots aquests nuclis fan bàsicament les mateixes coses que el nucli Linux, però amb una implementació diferent. És a dir, estan programats de forma diferent per a fer el mateix (que el nostre sistema funcioni amb unes especificacions comunes). Per sobre d’aquest nucli, el sistema és un GNU, de manera que la nostra interacció amb un sistema GNU/Solaris ha de ser igual que amb un GNU/Linux. En aquesta anotació, donarem unes breus pinzellades sobre un nucli molt concret: el Hurd.

Logo del Hurd

Logo del Hurd

Hurd és un nucli encara en fase de desenvolupament i, a diferència dels altres nuclis, està sent programat pels propis desenvolupadors del projecte GNU. És a dir, hauria de ser el nucli oficial de GNU si estigués acabat.

(més…)

Avui s’ha alliberat el nucli Linux 2.6.34 amb moltes millores i noves característiques incloses. Al bloc d’Oh! fan una descripció detallada la qual vos passe ací:

  • Ceph | Un sistema de fitxers distribuït, que pot considerar-se vagament similar als conceptes de lustre o el googlefs. És a dir, distribueix diverses còpies de les dades entre els servidors, i si un d’ells falla es replica en un altre. Com sol ocórrer en aquest tipus de sistemes de fitxers, les dades i metadades s’emmagatzemen per separat, però a diferència d’uns altres com el lustre, Ceph permet tenir múltiples servidors de metadades. El seu autor principal és Sage Weil, qui ho va iniciar  com a part de la seua tesi. De progressar, podria fer front a lustre i, a més, estar millor integrat en Linux. Una cosa curiosa és que Ceph utilitza per a implementar certes característiques i funcionalitats exclusives de Btrfs (i, de fet, han enviat pedaços per a implementar-les), de manera que Ceph utilitza Btrfs com a magatzem segur dels seus objectes. cal tindre en compte que és un sistema de fitxers àdhuc molt experimental ·
  • LogFS | És un sistema de fitxers dissenyat per a dispositius basats en «memòria flash» (SSD) i, com el seu nom indica, el seu disseny està basat en la idea d’estructura en forma de log (és a dir, totes les operacions del sistema de ftixers es van afegint linealment al capdavant del log). Pot considerar-se com el successor de JFFS2, al que supera en pràcticament tots els sentits. A diferència d’altres sistemes de fitxers per a dispositius SSD, té suport rudimentari per a funcionar en dispositius basats en blocs (discos durs).
  • Millores de Btrfs | En aquesta versió, Btrfs afegeix diverses coses:
    • La capacitat de configurar quin subvolum és el subvolum per defecte. Açò permet coses com, a l’hora d’actualitzar el sistema, prendre una captura, actualitzar, i configurar les actualitzacions com a subvolum per defecte. I, si alguna cosa falla, es reconfigura la captura anterior com subvolum per defecte. De fet, ja existeix en Fedora 13 un connector que automàticament pren captures abans de les actualitzacions i modifica fins i tot la configuració de Grub, permetent provar una versió de Fedora i tornar a l’anterior en cas de tenir problemes amb ella.
    • S’ha afegit una nova eina per a gestionar btrfs, l’ordre «btrfs». Aquesta eina reemplaça a totes les eines anteriors.
    • S’ha afegit la capacitat de llistar tots els subvolums del sistema (ordre «btrfs subvolume list»)
    • S’ha modificat el càlcul de df (que per a btrfs és molt més complex del normal), i s’ha afegit un df propi detallat (ordre  «btrfs filesystem df»)
    • Es poden defragmentar fitxers individuals, i fins i tot rangs determinats dins d’un mateix fitxer.
  • Vhost net | Es tracta d’un mòdul que realitza una optimització per a les funcions de xarxa de virtio (la interfície de E/S de Linux per a interactuar amb eficiència entre amfitrions i clients de virtualització). Aquest mòdul elimina 4 cridades al sistema per cada paquet de xarxa, i conseqüentment tota la sobrecàrrega que açò implica. D’aquesta manera, els convidats d’un sistema KVM poden tenir un rendiment de xarxa pràcticament idèntic al del maquinari natiu.
  • Kprobes jump | Kprobes és el sistema que utilitza Systemtap per a inserir sondes (probes) en punts aleatoris del codi kernel. Aquestes sondes insereixen la instrucció «int3», que provoca una interrupció que el codi de kprobes atén obtenint totes les dades que siguen necessàries per a Systemtap. En aquesta versió, Kprobes pot utilitzar una simple instrucció «jmp», és a dir, per a cridar a Kprobes simplement es fa un salt de codi, que és molt més eficient. Amb «int 3», una sonda tarda 0.5-1 microsegons en ser atesa, amb «jmp» amb prou faenes 0.1. Açò fa que la instrumentació en viu siga àdhuc menys notable en el sistema.
  • Millores de perf | Una nova eina que analitza estadístiques de bloquejos  (perf lock), i suport per a anàlisi entre diferents plataformes, per exemple un x86-32 bits i un SPARC 64 bits. Açò permet «empaquetar» les dades d’una anàlisi d’una càrrega concreta, i enviar-los per email a algú perquè sàpia revisar-los i trobar problemes.
  • Lockdep per a RCU | Lockdep és una eina de depuració que tracta de predir possibles fallades en els bloquejos del codi mentre s’executa el sistema. No obstant això, fins ara no incloïa depuració per a un dels tipus de bloqueig més importants i complexos de Linux, RCU. En aquesta versió, s’afegeix suport per a açò. ·
  • Generalized TTL Security Mechanism, private VLAN proxy arp | Dos nous RFCs (5082 i 3069). El primer és un sistema de protecció especialment útil per a protegir routers contra atacs amb paquets BGP.
  • Suspensió/resum asíncron | Fins ara, la suspensió i resum dels dispositius en Linux era síncron, és a dir, es feien les operacions de suspensió i resum del dispositiu un darrere d’un altre. En aquesta versió es fan en paral·lel, la qual cosa accelera el procés, especialment el de resum del sistema, encara que de moment solament ho utilitzen els dispositius PCI, USB i SCSI.
  • Alternança entre GPUs | Alguns portàtils inclouen múltiples GPUs, una de baix rendiment i consum i una altra d’alt, i permeten canviar dinàmicament entre ambdues. Aquesta versió afegeix suport per a açò en Linux (encara que requereix reiniciar les X).
  • Suport preliminar de Radeon HD5xxx | Però només preliminar…
  • Mòdul Ballon de VMware | El «Balloning» és una tècnica que permet limitar la memòria que utilitzen els clients en els sistemes virtualitzats amb col·laboració del client. Amb aquest mòdul, els clients  Linux en amfitrions VMware podran realitzar aquesta funció correctament.

També podeu trobar més enllaços:

· *Ceph: Un sistema d’arxius distribuït, que pot considerar-se vagament similar als conceptes de llustre o el *googlefs. És a dir, distribueix diverses còpies de les dades entre els servidors, i si un d’ells falla es replica en un altre. Com sol ocórrer en aquest tipus de sistemes d’arxiu, les dades i *metadatos s’emmagatzemen per separat, però a diferència d’uns altres com a Llustre, *Ceph permet tenir múltiples servidors de *metadatos. El seu autor principal és *Sage *Weil, qui ho inicie com a part de la seua tesi. En aquest article (o en aquest altre) s’explica detalladament el seu funcionament. De progressar, podria fer front a Llustre i, a més, estar millor integrat en Linux. Una cosa curiosa és que *Ceph utilitza per a implementar certes característiques funcionalitats exclusives de *Btrfs (i, de fet, han enviat pegats per a implementar-les), de manera que *Ceph utilitza *Btrfs com *almacen segur dels seus objectes. cal notar a més que és un sistema d’arxius àdhuc molt experimental · *LogFS: És un sistema d’arxius dissenyat per a dispositius basats en “memòria flaix” (*SSD) i, com el seu nom indica, el seu disseny està basat en la idea d’estructura en forma de *log (és a dir, totes les operacions del sistema d’arxius es van afegint linealment al capdavant de *log). Pot considerar-se com el successor de *JFFS2, al que supera en pràcticament tots els sentits. A diferència d’altres sistemes d’arxius per a dispositius *SSD, té suport rudimentari per a funcionar en dispositius basats en blocs (discos durs). · Millores de *Btrfs: En aquesta versió, *Btrfs afig diverses coses: · La capacitat de configurar què *subvolumen és el *subvolumen per defecte. Açò permet coses com, a l’hora d’actualitzar el sistema, prendre un *snapshot, actualitzar, i configurar a a les actualitzacions com *subvolumen per defecte. I, si alguna cosa falla, es *reconfigura el *snapshot anterior com *subvolumen per defecte. De fet, ja existeix en F13 un *plugin que automàticament pren *snapshots abans de les actualitzacions i modifica fins i tot la configuració de *Grub, permetent provar una versió de *Fedora i tornar a l’anterior en cas de tenir problemes amb ella. · S’ha afegit una nova eina per a gestionar *btrfs, el comando “*btrfs”. Aquesta eina reemplaça a totes les eines anteriors. · S’ha afegit la capacitat de llistar tots els *subvolúmenes del sistema (comando *btrfs *subvolume *list) · S’ha modificat el càlcul de *df (que, per a *btrfs és molt més complex del normal), i s’ha afegit un *df propi detallat (comando *btrfs *filesystem *df) · Es poden *defragmentar arxius individuals, i fins i tot rangs determinats dins d’un arxiu. · *Vhost *net: Es tracta d’un *driver que realitza una optimització per a les funcions de xarxa de *virtio (la interfície de *IO de Linux per a interactuar amb eficiència entre hostes i convidats de virtualització). Aquest *driver elimina 4 trucades al sistema per cada paquet de xarxa, i consegüentment tota la sobrecàrrega que açò implica. D’aqueixa manera, els convidats d’un sistema *KVM poden tenir un rendiment de xarxa pràcticament idèntic al del maquinari natiu. · *Kprobes *jump: *Kprobes és el sistema que utilitza *Systemtap per a inserir “sondes” (*probes) en punts aleatoris del codi *kernel. Aquestes sondes insereixen la instrucció “*int3”, que provoca una interrupció que el codi de *kprobes atén obtenint totes les dades que siguen necessaris per a *Systemtap. En aquesta versió, *Kprobes pot utilitzar una simple instrucció “*jmp”, és a dir, per a cridar a *Kprobes simplement es fa un salt de codi, que és molt més eficient. Amb “*int 3”, una sonda tarda 0.5-1 microsegons en *desapacharse, amb “*jmp” amb prou faenes 0.1. Açò fa que la instrumentació en viu siga àdhuc menys notable en el sistema. · Millores de *perf: una nova eina que analitza estadístiques de bloquejos (*perf *lock), i suport per a anàlisi entre diferents plataformes, per exemple un x86-32 bits i un *SPARC 64 bits. Açò permet “empaquetar” les dades d’una anàlisi d’una càrrega concreta, i *enviarselos per email a algú perquè sàpia revisar-los i trobar problemes. · *Lockdep per a *RCU: *Lockdep és una eina de depuració que tracta de *precedir possibles fallades en els bloquejos del codi mentre s’executa el sistema. No obstant això, fins ara no incloïa depuració per a un dels tipus de bloqueig més importants i complexos de Linux, *RCU. Aquesta versió, s’afig suport per a açò. · *Generalized *TTL *Security *Mechanism, *private *VLAN *proxy *arp: Dos nous *RFCs (5082 i 3069). El primer és un sistema de protecció especialment útil per a protegir *routers contra atacs amb paquets *BGP. · *Suspension/resum asíncron: Fins ara, la suspensió i resum dels dispositius en Linux era síncron, és a dir, es feien les operacions de suspensió i resum del dispositiu un darrere d’un altre. En aquesta versió es fan en paral·lel, la qual cosa accelera el procés, especialment el de resum del sistema, encara que de moment solament ho utilitzen els dispositius *PCI, USB i *SCSI. · Alternança entre *GPUs: Alguns portàtils inclouen múltiples *GPUs, una de baix rendiment i consum i una altra d’alt, i permeten canviar dinàmicament entre ambdues. Aquesta versió afig suport per a açò en Linux (encara que requereix reiniciar les X). · Suport preliminar de *Radeon HD5*xxx: Però solament preliminar… · *Driver *Ballon de *VMware: El “*Balloning” és una tècnica que permet limitar la memòria que utilitzen els convidats en els sistemes *virtualizados amb col·laboració del convidat. Amb aquest *driver, els convidats Linux en hostes *VMware podran realitzar aquesta funció correctament.

A Phoronix van publicar ahir una comparació de rendiment entre l’Ubuntu 10.04 i el MacOSX 10.6.2. Per fer les proves s’han fet servir les darreres versions disponibles fins al moment de tots dos sistemes operatius a un Mac Mini amb un processador Intel Core 2 Due a 2.00GHz amb 1GB de memòria RAM DDR3 i una targeta gràfica NVIDIA GeForce 9400. S’han fet les proves deixant les configuracions per defecte de tots dos sistemes.

Els tests realitzats inclouen: Urban Terror, OpenArena, Warsow, X-Plane 9, MPlayer, Codificació MP3 Lame, Mencoder, dcraw, compressió 7-Zip i Gzip, GraphicsMagick, John The Ripper, MAFFT, PostgreSQL, Sudokut, Crafty, TSCP, Tachyon, C-Ray i Bork. A continuació teniu els resultats:

Joc Urban Terror

Joc OpenArena

(més…)

A Phoronix han fet un estudi per comprovar quin és el consum d’energia i memòria que fan servir els escriptoris més populars de GNU/Linux: KDE, GNOME, XFCE i LXDE.

La prova s’ha fet amb un ultraportàtil Samsung NC10 (processador Intel Atom N270 i 2GB de RAM) amb la distribució Ubuntu 10.04 actualitzada al 7 de març. En tots els casos el procés s’ha dut a terme de forma que al sistema operatiu només es trobava un dels escriptoris instal·lats. És a dir, era una instal·lació neta de cada un dels escriptoris.

Abans de mostrar els resultats, m’agradaria puntualitzar que Ubuntu fa servir moltes dependències GTK a l’escriptori de Kubuntu. Això podria afectar d’alguna manera al seu rendiment i consum de memòria. Probablement seria millor haver-ne fet els tests amb una distribució com Arch, que permet deixar un sistema amb menys paquets per defecte i menys dependències instal·lades.

Resultats de les proves

S’han estudiat tres paràmetres: consum de memòria, temperatura del processador i consum d’energia. S’han fet dues proves diferents:

  • 1er test. Es deixa l’ordinador durant 60 segons sense fer res, després 60 segons més però el LVDS apagat mitjançant DKMS (no entenc ben bé això) i finalment es reprodueix un vídeo.
  • 2n test. Es fa un ús molt bàsic de l’escriptori, navegant pels diferents menús i obrint el navegador.

Cal dir que les diferències entre el primer i el segon test no són realment molt grans en termes d’energia i temperatura. KDE es posicionava per sobre dels altres i tenia una mitjana de temperatura 2 o 3ºC superior a la de la resta d’escriptoris. El consum d’energia tampoc ha mostrat grans divergències. Només al segon test KDE ha mostrat un consum lleugerament superior a la resta.

Consum de memòria

Consum de memòria del primer test

En aquest cas s’aprecia de forma important la diferència de consum entre tots els escriptoris mostrant el que molts es podien esperar: LXDE (groc) i XFCE (verd) consumeixen per defecte molta menys memòria que no ho fan GNOME o KDE. Concretament, de mitjana, el sistema amb LXDE consumeix 312Mb de RAM, XFCE consumeix 343Mb, GNOME 401Mb i KDE 522Mb.

Estem parlant d’una diferència molt important, sobretot en el cas de KDE ja que consumeix prou més memòria que la resta. Aquesta dada em sorprèn, ja que em pensava que KDE4 havia millorat aquest aspecte. I encara que Kubuntu no siga la millor distribució per provar KDE, la diferència continua sent important. LXDE mostra els resultats esperats, és considerat un dels escriptoris més lleugers de la “gama alta”, i així ho demostra el seu consum de memòria.

Consum de memòria del 2n test

En el cas del segon test, no hi ha diferències remarcables. KDE continua sent el que més memòria consumeix i LXDE el que menys. En canvi sí que és interessant comprovar que XFCE, quan s’obre el navegador, arriba a consumer gairebé el mateix que GNOME. Això podria ser per diferents raons relacionades amb si s’obren més dimonis o programes pel rerefons en obrir el navegador.

Conclusions

Més enllà de la lluita sobre si les proves fetes demostren o no que realment un escriptori és més lleuger o consumeix menys que un altre, el que realment ens interessa com a usuaris és trobar el millor sistema empaquetat que consumisca els menors recursos possibles. És a dir, en realitat per als usuaris el sistema és en realitat un «gran paquet» que té un rendiment concret.

Per això mateix, tot i que aquests tests mostren moltes dades interessants, haguera estat més interessant haver comparat el consum de memòria i energia entre diferents “empaquetats” (o siga, distribucions) per comprovar el consum de memòria amb els diferents escriptoris segons la distribució.

Anit es va publicar la versió 2.6.33 del nucli Linux. Aquesta actualització arriba després de tres mesos de desenvolupament des que es publicara la versió 2.6.32 i entre les principals novetats cal destacar la inclusió del mòdul Nouveau per a targetes NVIDIA, millores en els mòduls Radeon que deixen de ser experimentals, així com una major compatibilitat i millores amb el mòdul DRM (Direct rendering manager) de l’VMWare.

Aquesta nova versió també inclou millores amb ALSA (so), suport per a la monitorització de la temperatura als nous processadors AMD K10 i la inclusió de nous mòduls per augmentar la compatibilitat del nucli amb el nou maquinari que es va publicant. En Linus Torvalds comenta que aquest ha estat un cicle més enfocat a coses diverses i controladors, i no pas amb sistemes de fitxers, per exemple. Com ja és usual, dos terços dels canvis són relatius a mòduls i la resta són relatius a l’arquitectura pròpia del nucli i «altres coses».

A partir d’ara caldrà veure quin és el comportament del nou nucli i el seu rendiment, que és una de les parts que més ens pot interessar. Per descomptat, la inclusió dels mòduls Radeon i Nouveau és un gran pas cap a la nostra llibertat com a usuaris: podrem tindre acceleració 3D sense necessitat de mòduls privatius. I el que és millor encara: no haurem d’instal·lar ni configurar res (bé, no en tots els casos, és clar).