El teu blog de Linux en català

Maquinari

Abans de res, heu de saber que les aplicacions d’Ubudsl no funcionen per a la versió 9.04 de l’Ubuntu. Tinc entès que només van bé amb la versió 8.04, que era la que jo tenia fins ara.

Per poder instal·lar el mòdem USB Adsl típic de Telefónica, el Thomson Speedtouch 330, heu de seguir aquestes instruccions:

1. Descarregueu aquest fitxer i descomprimiu la carpeta speedtouch330 a la Carpeta d’inici del vostre ordinador.

2. $ sudo cd speedtouch330

3. $ sudo sh instalar.sh

4. Instal·leu les opcions per defecte (opció 1 de la llista) i reinicieu l’ordinador.

Amb això jo vaig aconseguir connectar-me a internet sense cap problema. Espero que us sigui d’utilitat.

Avís: aquest fitxer descarregable ja porta els paràmetres que Telefónica estableix per defecte per a aquests mòdems. No sé si per a tothom són els mateixos, suposo que sí.

Recenetment vaig adquirir una impressora làser HP Laser Jet P1005. El problema va ser que al endollar-la a l’ordinador, l’Ubuntu me la reconeixia i me l’instal·lava, però no aconseguia imprimir cap arxiu.

Per instal·lar-la, és tan senzill com desinsta·lar el paquet hplip, mitjançant

sudo apt-get remove hplip

I després descarregar-te el paquet hplip de la pàgina web del projecte. Ho podeu fer a través d’aquesta comanda

wget http://prdownloads.sourceforge.net/hplip/hplip-3.9.2.run

Un cop descarregat el programa, li donare’m permissos d’execussió

chmod +x hplip-3.9.2.run

I l’executarem des d’una terminal

bash hplip-3.9.2.run

Llavors se·leccionarem la instal·lació automàtica, li diem el sistema operatiu que esetm usant, no habilitarem l’impressió en paral·lel, i esperarem a que es compili el programa. Aquesta operació pot tardar diversos minuts. Durant el procès, l’instal·lador ens demanarà la contrasenya de root, doneu-li, no us preocupeu que no és shell phishing. Tambè ens demanarà que desconnectem i tornem a connectar la impressora. Li haurem de fer cas. Aneu amb compte en aquest punt a no sel·leccionar l’opció de restart, ja que sinó se’ns reiniciarà l’ordinador i us preguntareu perquè li haurem donat la contrasenya de root a un programa!

Després de tot això, l’instal·lador ens demanarà que s’ha de descarregar un pluguin per instal·lar correctament la impressora, li direm que d’acord, ell es conectarà a internet i nosaltres sel·leccionarem el pluguin recomanat pel programa.

I ja està! Al final de l’instal·lador ens enviarà una pàgina de prova i ja hauriem de ser capaços de veure una fulla impressa.

Nota 2: Sembla ser que amb l’últim driver (mòdul), l’hplip-3.9.4b.run, l’imprsora no imprimeix bé, imprimeix les lletres amb molta mala qualitat i el negre no l’acabo d’omplir del tot, quedant les imatges esblanquejades. Per tant, us recomano que us instal·leu la versió hplip-3.9.2.run

HP Laser Jet P1005

Segons es pot llegir a Público.es, la setmana que ve Telefònica posarà a la venda el primer terminal a l’Estat Espanyol amb el sistema Android desenvolupat per Google.

Des de fa un parell de mesos ja sabíem d’aquesta notícia, però les dates no eren clares. Ara ja sabem que aquest mòbil, un terminal HTC Magic, tindrà un preu d’entre 0 i 299€ (segons programes de punts, portabilitat, etc.). La cosa va més enllà, però. I és que Vodafone també va anunciar que vendria un mòbil amb Android i sembla que de característiques superiors al de Telefònica.

Com ja vam comentar a un article anterior, GNU/Linux està cada vegada més present a les nostres vides i la posada en venda d’aquests mòbils no farà si més no que augmentar la seua popularitat. Probablement no tothom sabrà que el seu mòbil fa servir un sistema GNU/Linux, però deixarem de dependre completament de programari de sincronització que només funcione al Windows.

Jo encara m’esperaré a que altres s’ho compren per decidir si vull fer-me amb un o no. Per mi un mòbil és per cridar a la gent, tot i que no estaria mal fer-lo servir també per esbrinar on són les estacions del bicing (actualment l’iPhone és l’únic que pot saber-ho).

P.D. Visca la República!

androidtelefonica

tuzAnticipadament a la data prevista (si és que n’hi havia alguna), Linus Torvalds ha anunciat la publicació del nucli Linux 2.6.29. A més d’haver-ne canviat el logo sembla que amb la finalitat de fer campanya en pro d’una espècie protegida, el canvi més important és l’anomenat kernel-mode-setting (KMS)

Actualment, qualsevol mode gràfic s’inicia amb el servidor X. El KMS trasllada aquests processos des del servidor X directament al nucli de forma que se solucionen molts problemes derivats d’això i, a més, permetran obtindre una millor qualitat de l’inici gràfic o el canvi més ràpid entre usuaris.

Una altra característica que inclou el nucli 2.6.29 és el suport per a Btfrs, la propera generació de sistema de fitxers per a GNU/Linux. La qüestió és que encara continua en desenvolupament i per tant trigarem en veure-ho per defecte a noves distribucions. Mentrestant, disposem d’un EXT4 que s’ha actualitzat.

El nucli 2.6.28, conjuntament amb el sistema de fitxers EXT4 ha estat millorant considerablement el rendiment de les nostres distribucions GNU/Linux, que s’havien vist afectades per una disminució de rendiment des del nucli 2.6.22. Caldrà veure els tests de rendiment d’aquest nou nucli que es publicaran a Phoronix en poques setmanes.

El nou iPod shuffle de Apple ha renovat el membre més petit de la família iPod, que ara informarà per veu dels títols de les cançons, el nom dels artistes i el de les llistes de reproducció.

Després de les actualitzacions del iPod touch, A Apple només li quedava renovar al iPod més petit de tots, el shuffle, que a més de la seva reduïda grandària, és el qual té característiques més bàsiques. La tercera generació del iPod shuffle, a més de ser la més petita, inclou l’opció VoiceOver, que mitjançant veu en 14 idiomes, inclòs l’espanyol, informa de les dades d’estat, (com la durada de la bateria), del títol de les cançons i el nom dels artistes. A més, ara permet reproduir més d’una llista de reproducció. A part d’aquesta millora, el nou reproductor presenta un disseny renovat en colors plata i negre, i té una grandària més petita que una pila AA. El nou iPod shuffle tampoc té botons, pel que totes les ordres per a passar de cançó, ajustar el volum, canviar de llista de reproducció i escoltar el títol de la cançó o el nom de l’artista es realitzen des d’un botó de control en el cable dels auriculars. El nou iPod shuffle parla en espanyol, anglès, francès, alemany, italià, checo, holandès, grec, japonès, xinès mandarí, polonès, portuguès, suec i turc, té una capacitat de 4GB i costa 75 euros.

(més…)

Antenes per a xarxes wireless de 2.4Ghz n’hi ha moltes i de molts tipus però el fàcil seria comprar-les però també hi ha la possibilitat de construir-se-la un mateix. Per norma general cal ser molt estricte amb les mesures i el material i hi ha molts models que costen de trobar el material, però:
Qui no té dos cd’s i un tros de cable d’antena de televisió ?
Anem amb el material: 2 CD’s
1 Tros de paper de plata.
50 cm aprox. de cable d’antena.
1 Connector N femella.
Una mica de cinta.
I ara: Posem el paper de plata en la taula amb un CD encimbella per a retallar un cercle de paper de plata igual que un CD. Un dels cd’s s’ha d’escalfar el centre per a engrandir-lo una mica perquè passi el connector N, després posem primer un cd després el connector N, el paper de plata i l’altre cd, fent un aparedat amb el paper de plata i el connector N, després li posem una mica de cinta perquè no s’obri. Ara ens queda fer els rombes amb el cable. Pelem el cable d’antena per a quedar-nos amb el coure, li hem de donar la forma exacta, 2 cm d’altura des de la base del connector N després 32 mm cada costat dels rombes, quan aquest tancat el circle l’estanyem i ho soldem a la superfície del connector ” costa molt” després agafem altre tros i unim el centre del connector amb els rombes. Aquesta antena és més o menys de 5 dbi direccional, però és ideal per a posar-la amb una parabòlica ja que guanya força més potència.

Picture7

(més…)

295Farà cosa de dos anys vaig comprar-me un MacBookPro. Des del primer dia vaig mig-penedir-me.

Per què? Doncs perquè un MacBookPro està fet per portar un sistema MacOSX, i no pas un GNU/Linux: el maquinari des d’un principi no era compatible, va haver de passar un any fins que vaig poder configurar tot bé; el teclat és molt incòmode, només per no tindre la tecla “Supr”; el touchpad també és un conyaç pel fet que només té un botó, i fer tasques bàsiques amb això és un mal de cap poc desitjable; no tenia lector de targetes; no llegia alguns cds (per qüestions de firmware, em van dir); s’escalfava que donava gust i, per acabar, no permetia desinstal·lar MacOSX (el qual mai vaig fer servir).

En definitiva, era un ordinador molt xulo, amb molt bones prestacions, però no estava fet per a gent com jo. Farà cosa d’un mes se’m va presentar l’oportunitat de vendre’l i no la vaig desaprofitar. Amb el que he tret m’he comprat un DELL Studio XPS de 16″ i no puc estar més content. L’únic problema és la targeta gràfica, que “és molt bona” i necessita els controladors privatius per poder funcionar.

Vaig anar a Dell per comprar-me un nou ordinador tractant de trobar-ne un amb Ubuntu ja preinstal·lat i tot compatible. Per desgràcia, només tenen dos models amb Ubuntu (i sembla que la cosa no canviarà). Tot i així, vaig cridar i els vaig dir que jo volia Ubuntu, perquè el Windows Vista no l’anava a utilitzar. El resultat va ser que em van dir: D’acord, si no vols el Windows Vista, com que no podem desintal·lar-lo, et fem un descompte i després tu ja instal·les l’Ubuntu.

Total, em van fer un descompte d’uns 50-60€ i ja tinc ací el meu nou Dell que té carregador de cds sense safata (com els mac), amb un botonet d’expulsió del cd justament a sobre de la tecla suprimir (millor que els mac), amb un touchpad amb dos botons, teclat que es retro-il·lumina, pantalla a 1920×1080, amb tots els botons multimèdia funcionant, un transformador planet prou xicotet (tenint en compte la mida de l’ordinador), lector de targetes i unes quantes pijades més.

Ara sí, estic satisfet amb la meua compra.

Avui us explicaré com compartir la teva impressora dintre de sistemes gnu/linux. Aquest mini tutorial bé motivat per la gran documentació que hi ha sobre com compartir una impressora entre sistemes gnu/linux i windows a través del protocol sambla. Però pocs tutorials hi han de com fer-ho entre diversos sistemes gnu/linux.

El que necessiteu primerament és un ordinador permanentment connectat a la impressora (o quan algú de casa necessiti imprimir la connecteu :)). En el meu cas és el meu ordinador el que està a la meva habitac ió i el meu germà està dins la xarxa local i com ell tambè usa gnu/linux, sempre que jo tingui l’ordinador encès ell pot imprimir sense necessitat d’haver de dur-hi el portatil o haver-me de destorbar.

Doncs primer de tot heu de configurar la vostra  impressora com a servidor. Per fer això aneu al menú

Sistema-> Administració-> Impressió

I sel·leccioneu la impressora que destigeu compartir, llavors hi feu clic amb el botó secundari i sel·leccioneu l’opció: “Compartida”

Ara només queda dir-li al CUPS (Common Unix Printing System) que l’impressora és accessible a la xarxa local. Per fer això ho podem fer des de la pàgina web http://localhost:631/admin, o des del que és el mateix, anar a

Sistema-> Administració-> Impressió-> Servidor-> Configuració

I sel·leccionar les opcions “Publica les impressores compartides connectades a aquest sistema” i si es desitja “Permet que els usuaris cancel·lin les tasques de qualsevol usuari”

impresora

El problema que m’he trobat consisteix en un error de configuració dels drivers de la impressora HP Deskjet 5440. Des de l’ordinador s’envia correctament el senyal d’impressió d’un document, però en el moment en que la impressora inicia  la seva tasca, comença a imprimir fulls amb només una línia a cada full, amb caràcters sense cap mena de sentit.

HP Deskjet 5440 normalment utilitza els drivers hpijs 2.8.7-0ubuntu6, juntament amb hplip 2.8.7-0ubuntu6 i hplip-data 2.8.7-0ubuntu6. Per arreglar aquest problema, el primer pas consisteix en esborrar aquests tres drivers per mitjà del gestor de paquets Synaptic. A continuació, instal·larem una versió més moderna del driver, i també més efectiva. Hem de descarregar-nos el paquet hplip 2.8.12 de la següent pàgina web:

http://hplipopensource.com/hplip-web/gethplip.html

Download HPLIP

Un cop descarregat, se li ha de donar permisos d’execució al fitxer i executar-lo a la terminal. Per fer-ho, escriurem les següents comandes a la terminal:

chmod +x hplip-2.8.12.run
sh hplip-2.8.12.run

Així doncs, ja haurem iniciat el procés d’instal·lació del nou driver hplip-2.8.12. A partir d’aquí, seguirem les instruccions que ens va donant el programa d’instal·lació. Per qualsevol dubte en el procés d’instal·lació, es pot consultar el manual d’instal·lació (en el qual s’ajunten fotos de les opcions correctes de la terminal) a  aquesta pàgina web.

Un cop haguem instal·lat el driver, el programa ens preguntarà “Restart or re-plug in your printer” i haurem de triar l’opció “re-plug”. Llavors, haurem de desconectar i tornar a conectar la impressora HP Deskjet 5440 i seguirem els últims passos que ens anirà indicant el programa.

Després d’instal·lar el driver hplip-2.8.12 i acabar de configurar la impressora, podrem tornar a imprimir correctament, sense cap tipus de problema. Espero que aquest post us hagi servit d’ajuda!!!!

Ara que l’any és a punt d’acabar, està bé fer un xicotet resum d’allò que ens espera al 2009 (ho han fet a /home/liquidat). L’any 2008 ha estat prou excitant, sobretot gràcies a KDE4, Amarok 2 i la versió 2.6.27 del nucli que va “alliberar” els nostres ordinadors de molts mòduls propietaris. Serà 2009 igual d’excitant?

Btrfs

El sistema de fitxers ext4 arribarà en molt poc de temps a una versió final completament estable (ja s’ha afegit al nucli 2.6.28), però són molts els que pensen que no ofereix res realment nou respecte a sistemes de fitxers ja existents. El sistema ZFS (fet servir per OpenSolaris) sí que ofereix moltes característiques interessants, però la seua llicència no és del tot lliure. Ací és on Btrfs entra en joc: encara està en desenvolupament, però ja són alguns desenvolupadors del nucli qui han demanat a en Linus afegir-lo a properes versions. L’any 2009 serà l’any clau per a aquest sistema de fitxers.

oVirt

oVirt és un sistema d’administració de màquines virtuals que s’enfocarà en l’ús empresarial (tot i que també per a usuaris individuals). Aquest sistema permetrà la gestió d’un gran nombre de màquines virtuals alhora. Sembla que al 2009 podrem gaudir de la primera beta.

OpenGL 3.0

El llançament d’OpenGL 3.0 aquest any 2008 va arribar amb un any de retard. En un principi es va pensar que el projecte estava pràcticament acabat degut al poc coneixement que es tenia d’ell, però després que NVIDIA publicara un controlador capaç d’implementar OpenGL 3.0 i amb l’expectativa que AMD i l’equip que desenvolupa Mesa, sembla que OpenGL està lluny de la desaparició. Això vol dir que al 2009, OpenGL 3.0 arribarà a les masses, tant a controladors propietaris com lliures. Una nova generació de targetes gràfiques totalment compatibles amb GNU/Linux (qui ho haguera dit fa 3-4 anys?).

Gallium 3D

També relacionat amb l’apartat gràfic, Gallium 3D és un intent d’aconseguir el desenvolupament de controladors de targetes gràfiques molt més fàcil. Gràcies a una abstracció d’una de les capes de desenvolupament el resultat final podria ser un controlador que funcionara eficientment amb diferents dispositius gràfics. Sembla que al 2009 veurem la primera versió alfa.

GEM i KMS

Amb la publicació del nucli 2.6.28 s’ha inclòs el nou gestor de memòria de gràfics (GEM). El principal avantatge que notarem és que gràcies a GEM les targetes gràfiques no necessitaran “tornar-se a iniciar” cada vegada que es canvie d’aplicació (canvi de sessions, jocs, etc.). Amb això també se solucionaran problemes relacionats amb l’anomenat “compositing” que permet que tinguem els efectes del compiz al nostre escriptori.

Per altra part, l’anomenat Kernel Mode Setting (KMS) que bàsicament permetrà un canvi molt més fluïd i senzill des d’una sessió X a una terminal tty. Sembla que KMS permetrà a Linux tindre la seua pròpia pantalla blava!. Al 2009 veurem què vol dir això.

KDE 4.3 i Kontact

Els esforços a KDE 4.3 sembla que se centraran en la situació actual de Kontact, una de les millors suites d’informació personal i groupware que s’hi poden trobar actualment, tot i que és considerat molt complicat de fer servir. Però sembla que mai va pretendre ser això, i per aquesta raó Akonadi va ser creat per tal d’estendre i facilitar el seu ús a usuaris i programadors. A KDE 4.2 es podrà veure una primera introducció d’Akonadi, però no serà fins KDE 4.3 que funcionarà a ple rendiment.

El desenvolupament de GNOME 3

A l’estiu passat, els desenvolupadors de GNOME van començar a planejar les dates de la publicació de la propera gran versió de GNOME, la 3.0. No hi ha molta informació al respecte en aquest moment, però ja van avisar que GNOME 3.0 no serà cap revolució i que, de fet, simplement s’ha decidit passar el que serà GNOME 2.30 a GNOME 3.0. Les tasques a fer ja estan plantejades.

Al 2009 potser veurem una primera versió alfa que ens mostrarà en quina direcció apuntarà GNOME 3. Un dels avantatges que tenen els desenvolupadors de GNOME és que tenen les experiències de l’equip KDE, que va presentar KDE4 en un estat molt verd que, per sort, millora a passos agigantats.

Conclusions

Així com el 2007 va ser un any molt bo per al desenvolupament dels controladors gràfics a GNU/Linux, sembla que 2009 també ho serà. Sempre és important tindre en compte com ha millorat GNU/Linux en aquest aspecte, quan en el passat era gairebé un malson configurar l’acceleració 3D.

Per altra part, mentre el nucli millora la compatibilitat, redueix el rendiment. Caldria esperar que en Linus Torvalds es plantejara, una vegada aconseguit un grau de maduresa important, enfocar el desenvolupament cap a l’augment del rendiment, ja que s’ha vist clarament que el nucli Linux ha estat “pecant” del mateix que ho ha fet el Windows: de necessitar més recursos per aconseguir els mateixos resultats.

Caldria també preguntar-se si tindrem realment algun dia un nou sistema de fitxers. Des de l’any 2003 ja es parlava del canvi d’ext3 i reiserfs. Reiser4 estava en un punt més o menys avançat de desenvolupament, però el seu impulsor va ser empresonat per l’assassinat de la seua dona.

Per acabar, estaria bé parlar del català i dels equips de traducció. Per ara, sembla que gaudim de bona salut, amb molta gent jove amb ganes d’ajudar i gent amb experiència que treballa sense parar. No podem queixar-nos!.

Així que felicitats a tots, ens veurem novament l’any que ve!