El teu blog de Linux en català

Maquinari

Open-PC: L'ordinador lliure (pròximament)

L’Open-PC és un ordinador de sobretaula creat per la comunitat de Linux i destinat a qualsevol usuari que vulgui un ordinador funcional.

Open-PC va ser presentat a Gran Canaria en un esdeveniment Open Source, i estarà a la venda a finals del mes de Febrer d’aquest any per 359€ (un donatiu de 10€ al projecte KDE està inclòs al preu de cada PC).

Tots els seus components tenen les especificacions tècniques disponibles, i el seu software i drivers són 100% lliures, així que no és necessari utilitzar software privatiu.

(més…)

El comandament de la Wii i GNU/Linux 3- Un tablet i altres programes

NOTA: Aquesta anotació ha quedat obsoleta. Veieu la informació actualitzada en aquest article de la nostra Documentació.

Apart de les funcions més bàsiques que podem donar al comandament de Wii amb el nostre ordinador, hi ha una sèrie de programes que ens aporten noves funcionalitats més avançades.

Per exemple, per mitjà del GTKWhiteBoard podem fer que qualsevol lloc on projectem la nostra pantalla (ja pot ser la pròpia pantalla de l’ordinador, una projecció en una paret o el que sigui) es converteixi en un “tablet”. Tot això ho aconseguirem a partir del propi comandament de la Wii i un bolígraf amb punter infraroig (pot ser casolà).Apart d’aquests dos elements, necessitem instal·lar en el nostre ordinador el paquet “gtkwhiteboard” des del Synaptic, o per mitjà del terminal:

sudo apt-get install gtkwhiteboard

Aquest programa no l’he provat jo directament, o sigui que us adjunto un vídeo on es demostra com funciona amb un Asus EeePC amb Ubuntu Karmic i amb un projector:

Apart d’això, ja s’està treballant en programes molt més específics per a aprofitar al màxim el comandament. Per exemple, el mateix programador del Wiican està treballant en el Wiimidi. Amb aquest programa, vol aconseguir que el comandament de la Wii es transformi en un instrument musical, enviant senyals MIDI a un sintetitzador.

Un altre programa que té la mateixa base és el WiiDrumSynth (encara que no és específic per a Linux, en la seva web comenten que ha de funcionar amb Mono). Per mitjà d’aquest, podrem tocar la bateria amb el nostre comandament de la Wii.

Aquests dos últims programes encara estan molt verds, i el seu ús és encara força complicat i no estan complets, però ens donen una idea de les possibilitats que té aquest comandament, i la feina que s’està fent per integrar aquesta eina en el nostre ordinador.

El comandament de la Wii i GNU/Linux 2- Interacció amb el sistema

NOTA: Aquesta anotació ha quedat obsoleta. Veieu la informació actualitzada en aquest article de la nostra Documentació.

Desprès d’aprendre tots els botons i detectors que té el comandament de la Wii, i d’haver comprovat que el nostre sistema els detecta correctament, en aquesta anotació veurem com fer-lo interactuar amb el sistema. Això ens servirà, per exemple, per a utilitzar-lo com a ratolí (molt útil en presentacions) o per a jugar amb ell a videojocs.

Per a utilitzar-lo, ens hem d’instal·lar el programa Wiican, que internament utilitza el wminput i les llibreries cwiid. El Wiican no es troba als repositoris oficials d’Ubuntu, de manera que ens hem de configurar el seu repositori específic de Launchpad. Per a fer-ho, obrim el menú “Sistema>Administració>Fonts de programari” i, a la pestanya “Altre programari” hem d’afegir un nou repositori amb la següent informació:

ppa:wiicanteam/ppa

Quan tanquem les “Fonts de programari”, anem al Synaptic, refresquem la seva informació i instal·lem el paquet “wiican”.

Logo del WiicanJo m’he trobat amb un problema amb el Wiican a l’hora d’executar-lo amb el meu usuari (no em detecta correctament el comandament, i el Wiican se’m penja). Per a solucionar-ho, l’executo amb permisos d’administració. Per fer que el Wiican s’executi amb aquests permisos, anem a “Sistema>Preferències>Menú principal”. Al panell de mà esquerra escollim “Accessoris”, al panell central escollim “Wiican” i fem clic al botó “Propietats”. Hem de canviar el camp “Ordre” que té actualment per:

gksudo wiican

Quan desem els canvis, ja podrem executar el Wiican des de “Aplicacions>Accessoris>Wiican”. El programa se’ns obrirà com una tasca al panell superior.

Si hi fem clic amb el botó esquerre del ratolí, ens mostrarà l’opció “Desconnecta” (de moment, desactivada) i dos perfils de connexió amb el comandament. Cada perfil és una configuració de què ha de fer cada botó i detector del comandament. Quan seleccionem un perfil, ens demanarà que premem alhora els botons 1 i 2 del comandament per tal de completar la connexió. Si hi fem clic amb el botó dret, podrem editar els perfils.

En aquesta mateixa anotació, us presentaré alguns perfils que he creat jo (a partir de perfils que venien amb el wminput), i que són molt útils. També els podreu trobar a la secció de Projectes de GNULinux.cat. Per a poder-los utilitzar, s’han de desar en el directori “/root/.wiican/” si hem fet que el Wiican s’executi amb permisos d’administració, o a “/home/el_nostre_usuari/.wiican/” si no ho hem fet.

Dels perfils que venen de forma predeterminada, el perfil “Mouse” ens permet moure el ratolí per mitjà del comandament. De tota manera, com que no utilitza el sensor d’infraroig, no m’acaba d’agradar el seu funcionament. Amb aquest perfil, per exemple, no s’ha d’apuntar amb el comandament al punt de la pantalla on vulguem que estigui el punter, sinó que aquest anirà cap a l’esquerra quan nosaltres inclinem el comandament en aquesta direcció.

Per tal d’utilitzar el ratolí, per exemple en una presentació, el millor és utilitzar el seu detector d’infraroig. Per a que funcioni, és necessari proporcionar al comandament dos punts de referència, tal i com vaig comentar a l’anotació anterior. Per tenir el Wiican amb aquesta configuració, podeu baixar-vos el perfil “Infraroig” des d’aquest enllaç. Quan deseu el fitxer al directori corresponent, el tindreu disponible a través del Wiican. Un cop seleccionat, moureu el punter indicant directament el punt de la pantalla on us voleu posicionar.

Per exemple, hi ha un altre perfil que també vé de forma predeterminada, el “Neverball”. Aquest està dissenyat per a jugar al Neverball, però només té assignat el moviment, i no té cap botó. L’he modificat per tal que funcionin el botó A, el B i que s’encengui el LED per indicar que està connectat. El podeu descarregar d’aquest enllaç.

Un altre perfil que poso a la vostra disposició és el fps. Està especialment dissenyat per a jugar a jocs FPS (First Shooter Person). Per exemple, és molt divertit jugar amb aquest perfil al OpenArena (i si ho fem amb l’ordinador connectat a un televisor amb pantalla gran, encara més 🙂 ).

OpenArena

Pantalla de l'OpenArena

Apart d’això, hi ha certs adaptadors per al comandament de la Wii. Per exemple, hi ha la guitarra elèctrica. Aquests adaptadors, l’únic que fan és “traduir” els seus botons a botons del comandament. Jo no ho he pogut provar, perquè no tinc la guitarra, però per mitjà del programa Wmgui es podria comprovar a quin botó del comandament es correspon cada botó de la guitarra, i crear un nou perfil per a poder-la utilitzar. D’aquesta manera, per exemple, podríem jugar amb aquesta guitarra al Frets on Fire.

Font: UbuntuGeek

El comandament de la Wii i GNU/Linux 1- Funcionament i comprovacions

NOTA: Aquesta anotació ha quedat obsoleta. Veieu la informació actualitzada en aquest article de la nostra Documentació.

Existeixen tota una sèrie de programes que ens permeten utilitzar el comandament de la Wii en sistemes GNU/Linux. En aquesta sèrie de tres anotacions us intentaré explicar què podem fer amb ell. En aquest primer article, explicaré què necessitarem, com es comunica el comandament amb el nostre ordinador, quins detectors de moviment té, etc. És a dir, veurem les bases del comandament de la Wii. També veurem com podem comprovar que el nostre sistema detecta el comandament i cadascun dels seus botons i moviments. En el segon article veurem la que segurament és la part més interessant, com utilitzar el comandament de la Wii amb el nostre ordinador per tal de poder-lo utilitzar, per exemple, en les nostres partides a l’OpenArena (molt divertit amb el comandament de la Wii) o en fer presentacions. En el tercer article us explicaré alguns programes curiosos, que tenen utilitats ja molt específiques, però que encara estan una mica verds (com he comentat, els programes més útils estaran a la segona anotació).

Bases de funcionament del comandament

El comandament de la Wii es comunica amb la consola de vídeojocs per mitjà de Bluetooth. Aprofitarem aquest fet per comunicar el mateix comandament amb el nostre ordinador. Per tant, és imprescindible que el nostre ordinador tingui un dispositiu de Bluetooth (intern, connectat per USB, o com sigui).

Comandament de la Wii, Nunchuck i "clàssic"

Comandament de la Wii, Nunchuck i "clàssic"

Del comandament de la Wii, podrem detectar qualsevol dels seus botons. A més, també ens funcionarà amb el Nunchuck. Per últim, tot i que jo no ho he comprovat, també ha de funcionar amb un comandament de Wii “clàssic”, tot i que segurament ens interessa més el comandament habitual de la Wii. 🙂

Apart dels botons, el comandament de la Wii té altres controls que no veiem directament. D’una banda, tant el comandament com el Nunchuck tenen sistemes per a detectar si estan en posició completament horitzontal, o si tenen alguna inclinació, tant si és inclinat “endavant” o “enrere” com si l’inclinem “a dreta” o “a esquerra”. No només detecta si s’inclina, sinó també amb quin angle.

Per últim, el comandament té també un detector d’infraroig (el Nunchuck no el té) a la part frontal. Aquest detector necessita dos punts de referència per saber on està apuntant. Això ens servirà per saber quan estem apuntant a la pantalla, i a quin punt concret. Quan juguem amb la Wii, els punts de referència són la barra que posem a sobre (o a sota) del televisor. Aquesta barra realment només té dues bombetes infraroges que emeten contínuament per tal que el nostre comandament “sàpiga” on està apuntant.

El comandament de la Wii i el nostre ordinador

Com hem comentat abans, per tal de poder comunicar-lo amb la Wii, necessitem que el nostre ordinador tingui un dispositiu de Bluetooth. Només amb això, ja podrem utilitzar tots els botons i detectors del comandament, excepte el detector d’infraroig. Amb això en tindrem prou per a la majoria de jocs. Però per a utilitats com a l’hora de fer presentacions, on ens interessarà que amb el comandament puguem apuntar a un indret de la pantalla que ens interessi, també voldrem que ens funcioni el detector d’infraroig.

Per tal que ens funcioni, necessitarem els dos punts de referència que he mencionat abans. Si ho volem fer de forma casolana, podem posar-hi fins i tot dues espelmes (també emeten llum infraroja). També podem muntar-nos una barra amb dues bombetes (extretes de comandaments a distància de televisors que ja no utilitzem) unides per una pila. Si no ens hi volem matar massa, podem utilitzar la mateixa barra de la Wii, encenent la Wii per tal que hi passi corrent o, com he fet jo, comprar-nos una barra d’infraroig que funcioni amb piles. 🙂

Comprovar el funcionament del comandament

Per a comprovar com detecta el nostre ordinador tots els botons i detectors del comandament, només ens hem d’instal·lar el paquet “wmgui” a través de Synaptic. Si ho preferim, també ho podem fer des d’un terminal:

sudo apt-get install wmgui

Podrem executar el programa Wmgui, que ens permetrà fer totes aquestes comprovacions, des del menú “Aplicacions>Accessoris>Wmgui”.

 

Pantalla principal del Wmgui

Pantalla principal del Wmgui

En aquesta pantalla, podem visualitzar diversos apartats. El primer que hem de fer és interconnectar el comandament amb l’ordinador. Ho farem des del menú “File>Connect”. Ens apareixerà una finestra on ens indicarà que hem de prémer els botons 1 i 2 del comandament, i fer clic a “D’acord”. Ara ja tenim el comandament connectat. Si premem els botons del comandament, veurem com s’encenen els botons corresponents al Wmgui. Però de moment no detecta res més.

Si volem veure el funcionament dels detectors d’inclinació del comandament, hem d’activar el menú “Settings>Acc. Data”. Si, a més, volem comprovar el funcionament del detector d’infraroig, hem d’activar “Settings>IR” (si no tenim barra d’infraroig, podem apuntar el comandament cap a alguna bombeta halògena que porti una estona encesa). Per últim, si activem “Settings>Extension Data” visualitzarem el funcionament de tots els controls del Nunchuck (tant els botons com la roda i els seus detectors d’inclinació) i els del comandament “clàssic” (en cas que el tinguem).

 

Wmgui amb el comandament a ple funcionament

Wmgui amb el comandament a ple funcionament

Per acabar, des del menú “Controls” del mateix Wmgui podrem engegar els quatre LED del nostre comandament, o activar el vibrador (Rumble).

I fins aquí aquesta primera anotació sobre el comandament de la Wii. De moment, no he explicat com el podem utilitzar amb videojocs, però he comentat les bases del seu funcionament que, apart que espero us hagin resultat interessants, ens serviran per entendre millor el que fem en anotacions posteriors.

Impressora HP Deskjet F2420 (i semblants) a GNU/Linux

Normalment, quan connectem una impressora a distribucions GNU/Linux com Ubuntu, OpenSUSE o Fedora, la configuració és ràpida i senzilla: el sistema se n’ocupa de baixar els mòduls hplip necessaris per al correcte funcionament de la impressora.

El problema ve amb aquelles impressores que són més noves: tot i que el sistema pot arribar a detectar-les i instal·lar els mòduls necessaris, pot passar que finalment no funcionen. Aquest ha estat el meu cas amb una HP Deskjet F2420 que vam comprar fa un parell de dies.

El problema es troba bàsicament en el fet que la versió del mòdul hplip que [Ubuntu] en el meu cas no suporta encara aquesta impressora (com ja he dit, la detecta i sembla que instal·la el mòdul, però després no funciona). La solució està en baixar la darrera versió de l’instal·lador oficial d’HP, a continuació expliquem el procés:

Abans de començar

  • És recomanable tindre la impressora desconnectada
  • Elimineu totes les impressores instal·lades al sistema al llistat d’impressores (Sistema > Administració > Impressió)
  • Elimineu al synaptic els paquets que facen referència a hplip
  • Per si de cas, un cop fet tot això, reinicieu i llavors ja inicieu la configuració de la impressora

Baixada de l’instal·lador d’HP

Heu de visitar primer l’assistent per veure quin és el mòdul adient segons la vostra distribució i el vostre model d’impressora:

Un cop hàgeu seleccionat els vostres paràmetres, la pàgina vos portarà a una altra pàgina des d’on podreu baixar l’instal·lador per a la vostra distribució seguit de les instruccions per a la instal·lació.

Instal·lació del mòdul

L’instal·lador que heu baixat serà un fitxer executable .run que haureu d’iniciar des d’un terminal com a usuari normal (no com a root). Simplement, obriu un terminal, aneu on heu baixat el fitxer i executeu:

sh hplip-3.9.12.run

S’iniciarà la instal·lació: recordeu seleccionar el mode automàtic i anar responent a les diferents preguntes que vos demane. Realment no serà més que anar dient ‘yes’ a tot.

En finalitzar la instal·lació, el sistema vos demanarà que desconnecteu i torneu a connectar la impressora per tal de iniciar la configuració de la mateixa. Aneu en compte amb això, ja que pot suposar algun maldecap (a l’igual que passa amb Windows si la connecteu abans de temps).

Si tot va bé, s’iniciarà l’assistent de configuració de la impressora, que també consistirà en tirar avant, avant i avant. Així la impressora ja estarà configurada i podreu imprimir una pàgina de configuració.

L’escànner

Un cop fet això, podeu provar a iniciar l’xsane (Aplicacions > Gràfics > Escànner d’imatges Xsane), per provar a escanejar alguna cosa. Si s’inicia correctament, perfecte. Si no ho fa, proveu a reiniciar l’ordinador (és el que he hagut de fer jo).

Notes finals

A partir d’ara, quan s’inicie l’ordinador veureu que apareix una icona d’hp a la safata de sistema. Des d’allà podreu gestionar totes les impressores i dispositius d’hp d’aquest tipus.

Chumby: el despertador opensource?


Avui parlaré sobre aquest dispositiu que vaig trobar fa uns dies i és força curiós. És un petit gadget que pot ser utilitzar per connectar-se a internet, com a despertador, radio, per xatejar, veure fotos, vídeos…

Compta amb més de 1500 aplicacions i fa poc a sortit el nou “Chumby One” que porta un acceleròmetre i amb un processador de 454 MHz.

(més…)

Desactivació automàtica del touchpad en escriure

Més d’un haurà sofert algun cop la mala sort d’estar escrivint amb el portàtil i, sense voler, tocar el touchpad amb el resultat que el cursor se n’ha anat a un altre lloc de la pantalla. Alguns portàtils tenen un botonet molt útil que permet desactivar el touchpad ràpidment; en altres casos, amb GNU/Linux, podem desactivar el touchpad amb l’ordre:

syndaemon -d

Però haver d’executar una ordre com aquesta cada dos per tres és una mica pesat. El més interessant seria que mentre escrivim, el touchpad es desactivara automàticament, cosa que explicarem a continuació. Bàsicament es tracta d’indicar el temps d’activació del touchpad després d’haver premut l’última tecla. Això ho podem fer amb l’ordre:

syndaemon -i 0.3 -d

En aquest cas, estem indicant que després d’haver premut l’última tecla, el touchpad trigarà 0.3 segons en activar-se, és un temps “residual” que deixem simplement per a que no estiga actiu mentre escrivim. De fet, aquest temps podria baixar-se encara més per a que el funcionament fora perfecte: mentre escrivim, el touchpad és inactiu i just en el moment que deixem d’escriure, ja és actiu novament (tampoc s’ha de rebaixar al màxim, simplement trobar el temps que ens convinga a cada u).

Una altra opció interessant és desactivar l’scroll i el “clic amb el dit”, ja que així podrem moure el punter però sense l’inconvenient que suposa fer clic quan no es vol. Per fer això, fem servir l’opció -t:

syndaemon -i 0.3 -d -t -K

És important tindre en compte que per fer això, abans haurem de matar el procés syndaemon amb l’ordre següent i després executar qualsevol de les ordres anteriors:

killall syndaemon

Si voleu que això s’execute en iniciar el sistema, podeu anar a Sistema > Preferències > Aplicacions d’inici i afegir una de nova amb el nom: “Syndaemon” i qualsevol ordre de les anteriors que us convinga.

Utilitzar el lector de DNI electrònic a GNU/Linux

Fa un parell de setmanes, em vaig anar a renovar el meu DNI. El nou DNI que vaig rebre ja era electrònic i, juntament amb aquest, em van donar un lector (de la marca bit4id) per a poder-lo utilitzar amb l’ordinador. La pregunta que em va sorgir directament va ser: “Funciona amb Linux?”. Em van respondre amb un breu però efectiu “Sí”.

Em va costar una mica, però sobretot gràcies a aquesta anotació de Crashbit, el vaig poder configurar, i ara mateix ja puc signar documents electrònicament, fer operacions bancàries i algunes gestions amb l’administració per mitjà d’aquest. El procediment per a fer-lo funcionar no és complicat, però sí una mica llarg. A més, hi ha dos paquets (“opensc” i “libopensc2”) que es troben als repositoris oficials de la majoria de distribucions però que, per tal d’utilitzar el lector de DNIe, cal tenir instal·lades unes versions especials.

Per començar, ens assegurarem que no tinguem aquests dos paquets instal·lats. Obrim el Synaptic (o el gestor de paquets propi de la nostra distribució) i fem una cerca per nom de paquet “opensc”. Hem de comprovar que els paquets “opensc” i “libopensc” no estiguin instal·lats. Si ho estan, els desinstal·lem completament (fent-hi clic amb el botó dret, marcant l’opció “Marca per a eliminar completament” i aplicant els canvis).

Un cop desinstal·lats aquests paquets (si no els teníem instal·lats ja és correcte), des del mateix Synaptic instal·lem aquests paquets: “libccid”, “libopenct1”, “pinentry-gtk2” “pcscd” i “pcsc-tools”. Si el nostre entorn gràfic és KDE en comptes de Gnome, hem d’instal·lar el paquet “pinentry-qt” en comptes del “pinentry-gtk2”.

Un cop instal·lats aquests paquets previs, ens hem de baixar els paquets propis del DNIe. Els trobarem a la secció de descàrregues per a GNU/Linux del portal oficial del DNIe. Des de l’enllaç que us he passat, heu d’escollir la vostra arquitectura (32 bits o 64 bits). Aquí veureu que hi ha versions per a Fedora, Debian i tres versions d’Ubuntu. Encara no hi ha paquets per a Ubuntu Karmic, però els de Jaunty funcionen correctament. En el meu cas, m’he baixat els paquets per a Ubuntu Jaunty de 32 bits. Anem al directori on hàgim descarregat el fitxer (que tindrà l’extensió “.deb.tar”), i hi fem clic amb el botó dret del ratolí, seleccionant l’opció “Extreu aquí”. Això ens crearà un subdirectori, on hi haurà tres fitxers amb extensió .deb. Seran els corresponents als paquets”libopensc2″, “opensc” i “opensc-dnie”. Instal·lem el paquet “libopensc2” fent doble clic sobre el seu fitxer corresponent i, en la finestra que s’obri, premem el botó “Instal·la”. Després, fem el mateix per als fitxers dels paquets “opensc” i “opensc-dnie”, en aquest ordre.

Un cop ja tenim instal·lats aquests paquets, hem d’indicar al sistema que no intenti actualitzar els dos que ja hem dit que estan en els repositoris oficials. Tornem a obrir el Synaptic. Cerquem per nom de paquet “opensc”. Marquem els paquets “opensc” i “libopensc2”, i anem a l’opció de menú “Paquet>bloca la versió”. Ara acabarem de carregar els últims paquets oficials. Des del mateix Synaptic, instal·lem els paquet “mozilla-opensc”, l’últim que ens faltava.

Ara, executem el programa que trobarem a “Aplicacions>Oficina>Registrar Mòdul DNIe PKCS #11”. Això obrirà una finestra informativa amb el Firefox. Quan tanquem el Firefox i el tornem a obrir (???) s’obrirà una finestra a través de la qual podrem carregar diversos certificats digitals. Els marquem tots.

Un cop acceptats, anem al menú del Firefox “Edita>Preferències”. A la finestra de preferències, anem a “Avançat>Xifratge>Dispositius de seguretat”. Fem clic al botó “Carrega”, i indiquem el fitxer “/usr/lib/opensc-pkcs11.so”. Amb això ja hauria de funcionar.

Per a comprovar si us funciona, podeu anar a la pàgina oficial de verificació del DNIe i, a la part inferior dreta, hi trobarem un enllaç per a poder fer la comprovació. Si tot va bé, ja heu de poder utilitzar el DNIe en qualsevol operació que l’accepti.

Wikireader: Ja disponible en castellà

Desde Tuxbrain, ens informen que ja està a la venta la microSD amb els continguts de la wikipedia en castellà per al wikireader

Pels interessats, aquesta targeta addicional té un preu de 19€, i la podeu trobar a: http://www.tuxbrain.com/oscommerce/products/65

També podeu descarregar els continguts de la targeta gratuïtament (zip o tar.bz2)

I ara tocarà esperar la versió catalana.

Font: http://www.tuxbrain.com

Copiar música al nostre dispositiu mp3 amb Amarok

En l’última anotació vam veure com passar música al nostre dispositiu mp3 amb Rhythmbox, el reproductor predeterminat de l’escriptori Gnome. Avui explicaré com fer el mateix, però des del reproductor propi de l’escriptori KDE, l’Amarok.

Logo d'AmarokAmarok és un reproductor boníssim (permeteu-me aquesta opinió personal). Veurem com la còpia de fitxers al nostre dispositiu mp3 és tan senzill com amb el Rhythmbox. Si no el teniu instal·lat, ho podeu fer anant al Synaptic (a través del menú “Sistema>Administració>Gestor de paquets Synaptic”). Des d’aquest programa, feu una cerca del nom de paquet “amarok”, i l’instal·leu.

Per obrir l’Amarok, heu d’anar al menú “Aplicacions>So i vídeo>Amarok”. Per tal de treballar amb dispositius mp3 (tant MTP com iPod), amb Amarok no cal instal·lar-hi cap connector ni res (amb Rhythmbox sí que calia instal·lar-hi uns connectors). L’Amarok ens detectarà directament el dispositiu que connectem a l’ordinador, i ens el mostrarà per a poder reproduir directament la música que hi hagi.

Dispositiu mp3 detectat per l'Amarok

Dispositiu mp3 detectat per l'Amarok

Amb Amarok, la còpia de música cap a l’aparell no es pot fer amb el mètode de seleccionar i arrossegar (com fèiem amb el Rhythmbox), sinó que cal seleccionar la cançó (o l’artista, o l’àlbum) que volem copiar, fer-hi clic amb el botó dret i seleccionar l’opció “Copia a la col·lecció>Nom del nostre dispositiu”.

Còpia d'un àlbum al dispositiu mp3

Còpia d'un àlbum al dispositiu mp3

Cal dir que aquestes instruccions són per a la versió 2.2 d’Amarok (la que es pot instal·lar a Ubuntu Karmic, per exemple). Des de l’Amarok 1.4, cada nova versió té un nou mètode de còpia de fitxers a dispositius mp3. Jo trobo que el mètode actual és molt bo i senzill, i només hi afegiria la possibilitat de poder seleccionar i arrossegar cap al dispositiu les cançons que vulguem copiar.

GNULinux||||CAT - Si no s'indica el contrari, el contingut text es troba disponible sota els termes d'una llicència Atribució - CompartirIgual 3.0

Delicately crafted using Franz Josef theme and WordPress.