El teu blog de Linux en català

Distribucions

El dia 15 de juliol, en Jordi Massaguer va anunciar la disponibilitat de la segona versió beta de Linkat 3.0, la distribució GNU/Linux impulsada per la Generalitat de Catalunya. Un dels principals canvis que poden suposar un punt d’inflexió en el desenvolupament d’aquesta distribució és el fet que han canviat de basar Linkat en Novell SuSE Enterprise per basar-se ara en OpenSUSE (en aquesta versió, en OpenSUSE 11.1).

Aquest canvi és interessant perquè les fonts de programari d’OpenSUSE estan molt més actualitzades que no pas les de Novell SuSE Enterprise. Aquesta última és una distribució amb una finalitat diferent, molt més estable, però també molt més rígida. Són molts els usuaris que han expressat la seua satisfacció pel canvi.

Encara queda en l’aire com evolucionarà tot: les actuacions de la Generalitat Catalana en el camp de la informàtica són una mica incongruents quan es parla d’una cosa tan important com els sistemes operatius. Tot i així, una Linkat basada en OpenSUSE pot suposar una empenta important per a la seua usabilitat. OpenSUSE és una de les distribucions, al meu parer, que més cura té de l’aspecte de l’escriptori.

A més, serà possible actualitzar de Linkat 2 a Linkat 3 amb el DVD d’instal·lació, així que no hi haurà excusa. Potser aquells que van pensar en crear un “sabor d’Ubuntu” poden trobar en aquesta nova Linkat que s’aproxima una eixida satisfactòria per tindre una distribució potent, catalana i amb programari educatiu.

A LinuxMagazine han escrit un interessant article sobre un nou sistema operatiu que encara està en fase beta i que té com a objectiu principal l’estalvi d’energia.

El seu nom és wattOS i està basat en Ubuntu 9.04 i fa servir l’escriptori LXDE (l’escriptori lleuger que fa servir biblioteques GTK+) conjuntament amb OpenBox. La darrera versió beta ha millorat el suport de maquinari, sobretot el relatiu als dispositius sense fils. La nova versió reemplaça Wicd per NetworkManager (el que ve per defecte amb gairebé totes les distribucions).

http://img.villagephotos.com/p/2005-10/1092609/logo-notagsm2.gif

A més, wattOS té una eina pròpia per mesurar l’ús de l’energia i que s’instal·la per defecte (tot i que requereix donar-li permisos d’ús al nostre usuari).

Inclou per defecte Abiword en lloc de l’OpenOffice.org (evidentment respectant una mica que puga executar-se a ordinadors antics). També fa servir l’Exaile, Firefox amb flash ja instal·lat, totem i client Gwibber.

Amb la darrera versió s’ha publicat un Live CD que podem fer servir i instal·lar al nostre ordinador. Caldrà provar-lo i comprovar si efectivament és un sistema ràpid i que estalvia energia.

Sé que molts de vosaltres feu servir Fedora i esteu feliços i contents. Jo també ho vaig estar durant un temps, però cada vegada que prove de tornar-hi, em trobe que la configuració bàsica del sistema pot ser molt desesperant.

Recentment he instal·lat Fedora 11 en la seua versió KDE al meu portàtil. A l’igual que Kubuntu, Fedora no és per a KDE (de fet, és prou pitjor que Kubuntu), ara explique per què:

  • Una vegada feta la instal·lació, els tipus de lletra per defecte són massa grans i llejos (això passa tant a la versió de KDE com a la de GNOME)
  • Instal·lar els paquets multimèdia continua sent una mica complicat (cal afegir repositoris, saber quins paquets s’han d’instal·lar). Això inclou la instal·lació de Flash i altres
  • Si teniu la sort de tindre una targeta ATI de nova generació, el controlador d’AMD encara no suporta el nucli 2.6.29, per tant us haureu de fotre sense acceleració 3D
  • Relacionat també amb el tipus de lletra, el tipus de lletra del Firefox no es pot corregir des de les preferències de KDE, per la qual cosa cal instal·lar un paquet abans de poder modificar-les
  • La gestió del idioma continua sent una mica poc intuïtiva (encara no tinc clar on s’ha de definir la llengua per defecte del sistema), i moltes vegades a Fedora li dóna per començar les setmanes per diumenge
  • Si instal·leu la versió liveCD, trobareu que no hi ha gairebé res instal·lat. Això en general està bé, però es troba a faltar l’openoffice.org o el firefox en la versió de kde
  • La configuració de l’escriptori del gnome és l’antiga, sense fer servir el navegador de nautilus per defecte. Cal instal·lar el gconf-editor per canviar aquests paràmetres de forma relativament fàcil
  • Per gràcia o per desgràcia, les cerques de Google no solen retornar resultats tan clars i concisos com sí passa amb Ubuntu. Es troba a faltar un gran centre de documentació com l’ubuntu wiki on s’explique TOT

Per la resta, Fedora m’agrada molt i provaré de continuar amb ella una vegada solucionats aquests problemes. Els repositoris multimèdia de rpm-fusion haurien d’estar inclosos per defecte (o com a Ubuntu, activant només un repositori). La traducció al català genial i el treball general amb el sistema també és bo (cada sistema té la seua estructura).

Espere que comenteu què en penseu… sobretot aquells que sou usuaris de Fedora.

Image:Logo_fedoralogo.png

Després d’uns quants mesos de desenvolupament i un parell de retards, Fedora 11 ja és ací. Ha passat gairebé un mes des que es publicara la versió Preview que és la que sempre precedeix el llançament de la versió final. Vaig estar provant-la i, com sempre, el principal problema es va trobar als repositoris.

Fedora 11 s’ha marcat unes quantes metes que finalment s’han aconseguit:

  • Inici del sistema en només 20 segons
  • Suport per a lectura d’empremtes digitals
  • S’ha canviat el sistema de còdecs i tipus de lletra: quan obrim un fitxer amb un tipus de lletra que no està instal·lat o un còdec que no es reconeix, directament ens permetrà instal·lar els paquets necessaris (enlloc d’enviar-nos al wiki)
  • Ext4 ja és el sistema de fitxers per defecte (el que no tinc clar és si grub és compatible, i per tant en obligaran a fer servir ext3 a una partició /boot com fins ara, inclús a la versió Preview)
  • S’ha inclòs Firefox 3.5 (beta), GNOME 2.26, KDE 4.2, XFCE 4.6, OpenOffice.org 3.1, Netbeans 6.5, Thunderbird 3 (beta)…
  • S’ha implementat l’eina “ControlGroups”, que permet repartir els recursos del sistema entre els diferents grups/usuaris
  • Quant al tema gràfic cal destacar que per a les targetes NVIDIA es farà servir el control Nouveau per defecte.
  • Un altre canvi ha estat relatiu al control de volum, ara asseguren serà molt més fàcil controlar el so del nostre sistema

Podeu veure un llistat complet i desenvolupat de totes les novetats que porta aquesta versió (per desgràcia, encara no és en català). Un altre detall és que han canviat la imatge de presentació de l’usplash, de totes les que s’havien fet fins ara és la que més m’ha agradat.

Fedora 11

Possiblement haureu sentit parlar de Jolicloud als darrers dies. Jolicloud és un sistema operatiu basat en Linux dissenyat específicament per a ultraportàtils i com a principal característica destacarà el fet que farà servir i emmagatzemarà les dades en línia (o siga, allò que ara s’està posant de moda: cloud computing). Actualment només és possible baixar-lo mitjançant invitació (cal solicitar-la).

La idea és bàsicament la mateixa per la qual es van dissenyar versions de distribucions gnu/linux per als ultraportàtils: les característiques físiques i tècniques no permeten en  realitat fer servir amb comoditat un entorn d’escriptori convencional: cal canviar-lo i fer-lo fàcil i accessible… i còmode.

Les captures de Jolicloud mostren un entorn molt semblant a l’Ubuntu Notebook Remix (o l’Ubuntu MID), tot i que amb certes millores gràfiques (i juguen amb altres colors). El resultat visual és molt bonic i atractiu. Com a cosa curiosa, aquest SO està desenvolupat per Tariq Krim, l’ex CEO de Netvibes. Jolicloud encara es troba en un estat molt verd de desenvolupament, però ja mostra el seu potencial.

El mercat dels ultraportàtils i els sistemes operatius està mostrant-se prou competitiu, moltes companyies s’hi han capficat de ple i estan apostant molt seriosament en aquest mercat. Recentment s’ha anunciat que Ubuntu participarà conjuntament i activa amb Intel per al desenvolupament de Moblin, també el desenvolupament d’Android per a ultraportàtils avança ràpid, i ACER ja anunciat que el farà servir.

Jolicloud screenshot

Al wiki de Fedora ja han publicat el calendari de publicacions de Fedora 12, que veurà la llum a principis de novembre. Per altra part, s’ha anunciat que Fedora 11 es retardarà una setmana degut a la troballa d’uns quants errors que no poden resoldre en una setmana.

Aquest és el calendari:

  • 3 de juny. Publicació de Fedora 11 Leonidas
  • 18 d’agost. Publicació de la primera beta de Fedora 12
  • 6 d’octubre. Preview release
  • 20 d’octubre. Publicació de la candidata a versió final
  • 3 de novembre. Publicació de la versió final de Fedora 12

Si us en recordeu, Moblin és una distribució GNU/Linux desenvolupada per Intel per als ultra-portàtils. Una de les característiques per les quals es va fer famosa va ser pel seu temps d’arrencada: uns 5 segons.

Moblin v2.0 Netbook Beta

La versió 2.0 beta que s’acaba de publicar, ens torna a sorprendre amb una interfície renovada i millorada, un canvi radical que aconseguirà segurament molts seguidors. I tenim un vídeo demostració que deixa clares les seues possibilitats:

Si voleu provar-la, podeu descarregar el fitxer img des de la seua pàgina web. Recordeu que aquest tipus d’imatges s’han de passar a un disc usb mitjançant diferents aplicacions (al wiki d’ubuntu teniu una guia que us servirà). Jo no trigaré molt a instal·lar-la al meu Acer Aspire One.

Karmic Koala és el nom en codi de la propera versió d’Ubuntu, la 9.10 que es publicarà a finals d’octubre d’aquest any. Els plans de Mark Shuttleworth són reduir encara més el temps d’arrencada del sistema i sembla que finalment adoptaran el plymouth de Fedora/Red Hat, amb la qual cosa l’splash d’inici canviarà. Sembla també que aquesta vegada canviaran el tema per defecte Human que hem estat sofrint des de les primeres versions.

Respecte al cloud computing, Ubuntu Jaunty ja incloïa aquesta característica. Recentment, però, s’ha començat a adaptar el projecte Eucalyptus que permet als usuaris la creació i implementació dels seus propis clouds amb eines senzilles. Mark Shuttleworth va comentar al respecte que:

It’s no coincidence that Eucalyptus has just been uploaded to universe and will be part of Jaunty – during the Karmic cycle we expect to make those clouds dance, with dynamically growing and shrinking resource allocations depending on your needs.

Cal recordar aquell objectiu que en Shuttleworth també va comentar: fer d’Ubuntu un sistema operatiu més atractiu estèticament que el mateix MacOSX. Caldrà veure si amb Karmic Koala ens tornarem a quedar decebuts o no respecte a aquest tema. Ubuntu Jaunty almenys ens ha permès fet servir altres temes diferents al Human que són prou atractius, i el notify-osd ha estat una gran fita.

Aquest serà el calendari d’Ubuntu Karmic Koala:

  1. 14 de maig de 2009 – Alfa 1
  2. 11 de juny de 2009 – Alfa 2
  3. 23 de juliol de 2009 – Alfa 3
  4. 13 d’agost de 2009 – Alfa 4
  5. 3 de setembre de 2009 – Alfa 5
  6. 17 de setembre de 2009 – Alfa 6
  7. 1 d’octubre de 2009 – Versió beta
  8. 22 d’octubre de 2009 – Candidata a versió final
  9. 29 d’octubre de 2009 – Ubuntu 9.10 (Final)

S’acaba de publicar Mandriva 2009 Spring, una distribució francesa que va ser creada a l’any 1998 i que molts de nosaltres l’hem pogut conèixer com a Mandrake anteriorment. Aquesta versió porta les darreres versions del programari més popular:

  • KDE 4.2.2 i GNOME 2.26.1 i LXDE (un escriptori lleuger basat en KDE)
  • OpenOffice.org 3 i Mozilla Firefox 3
  • Sugar, una eina d’ensenyament per a xiquets
  • Songbird, i sembla que és la primera distribució que l’inclou per defecte
  • VirtualBox 2.2 (no queda clar si serà la darrera actualització)
  • Nucli 2.6.29

En aquesta versió també s’ha tractat de millorar el suport per als ultraportàtils i suporta completament l’Acer Aspire One (110 i 150), l’Asus EeePC, Classmate, Lenovo, MSI Wind i Samsung NC-10. Com sempre, per als temes de seguretat inclou tallafocs i control parental. Una cosa que m’ha sobtat ha estat que a l’instal·lar-la al VirtualBox, la integració del punter i resolució de pantalla ja estaven activades, cosa que significa que ja porta instal·lades les guest additions per defecte.

L’únic problema actual amb què ens podem trobar és que la traducció al català de Mandriva és incompleta. No estem parlant de l’escriptori o de les aplicacions generals, sinó de les eines pròpies de Mandriva a l’escriptori (panell de control, l’instal·lador…). Us recomanem que llegiu aquest article d’en Jordi Mas sobre el tema.

mandriva-2009-spring

Després de sis mesos de desenvolupament, avui es publica Ubuntu Jaunty Jackalope, la distribució GNU/Linux impulsada per Canonical LTD. Com sempre, conjuntament amb l’Ubuntu, es presenten Kubuntu, Xubuntu, Mythubuntu, Ubuntu Studio i Ubuntu Netbook Remix que podreu descarregar des de la pàgina oficial (els mirrors ja estan disponibles).

També podreu actualitzar des d’Ubuntu Intrepid amb el gestor d’actualitzacions. Si el gestor no us mostrara l’opció d’actualitzar a la nova versió, podeu fer-ho obrint un terminal i introduint la següent ordre:

sudo update-manager -d

A continuació farem una revisió de les novetats que es presenten en aquesta nova versió.

  • GNOME 2.26

Entre les novetats que podem trobar en aquesta nova versió de l’escriptori cal destacar que Brasero, l’enregistradors de discos desenvolupat per Philippe Rouquier i que havia estat afegit a les darreres versions d’Ubuntu, ara és l’enregistrador per defecte de Nautilus.

brasero1

Per altra part trobem un suport realment millorat quan al control de la resolució de pantalla i el control de pantalles secundàries: les pantalles es detecten automàticament i configurar la seua posició i resolució és directe. Tot i així, encara té alguns punts que millorar.

preferencies-de-la-pantalla

  • Notify OSD

El nou (i modern) sistema de notificacions del qual ja us vam parlar en el moment en què es va publicar. Gairebé totes les aplicacions s’integren amb aquest notificador incloent el sistema de control de volum, la xarxa sense fils, el rythmbox, el guake…

notify-so

notify-guake

notify1

  • Temps d’arrencada i eficiència

Amb l’arribada del nucli 2.6.28 i el millorat sistema d’arrencada amb boot-performance ara s’ha aconseguit reduir dràsticament el temps d’arrencada del sistema. Un problema que s’havia anat presentant amb cada nova versió que s’havia anat publicant des de Edgy, el rendiment havia disminuit i els recursos necessaris no havien parat d’augmentar. Una vegada que instal·leu Ubuntu Jaunty comprovareu que el temps d’arrencada és molt menor i que l’eficiència del sistema i la seua rapidesa, majors (en el meu cas ha passat de 27 segons d’arrencada a intrepid fins els 20 segons que dura a jaunty).

jaunty-20090222-1

  • El sistema de fitxers EXT4

Una altra de les raons per les quals s’aconsegueix un augment del rendiment amb Ubuntu Jaunty, és gràcies a l’ús del sistema de fitxers EXT4, l’evolució d’EXT3, tot i que no és el sistema de fitxers per defecte. L’equip d’Ubuntu ha decidit fer-ho per a la propera versió ja que consideren que s’ha d’anar amb cura pel fet que en alguns casos sembla que s’havia perdut informació en sistemes amb el format EXT4. Si teniu un sistema EXT3 i voleu passar-lo a EXT4, a la pàgina kernel.org en teniu una guia.

ext4

  • Altres canvis

Altres canvis i afegits han estat per exemple els nous temes Dust i New Wave que ara es poden triar a l’apartat d’aparença, aire fresc per a un dels apartats més criticats de la distribució. A partir d’ara ja només podrem tancar l’ordinador des del giny d’usuaris del panell superior (ja no podrem fer-ho des del menú Sistema).

L’apartat “Sessions” a dins del menú “Preferències”, punt des del qual configuràvem les aplicacions d’inici ha desaparegut i ara ja tenim una entrada que directament s’anomena “Aplicacions d’inici”, molt més adient. Un altre canvi vistós ha estat el del bootsplash (l’animació que veiem mentre es carrega el sistema), que ha canviat després de gairebé 3 anys.

bootsplash-jaunty

En definitiva, molts canvis interessants i una millora de rendiment que des de feia molt de temps que es demanava. El millor de tot és que el temps d’arrencada encara podrà millorar molt més a les properes versions gràcies a les noves característiques que s’estan implementant a les versions més actuals del nucli Linux.