S’ha presentat Google Chrome OS. Estarà enfocat només a ultraportàtils ja que sols funciona amb discos SSD. A la presentació que han fet han explicat que Chrome OS no serà un sistema operatiu de producció. Tot i així, caldrà veure com avança en un futur i com la comunitat de programari lliure se’n pot aprofitar. Ací teniu el vídeo de Google Chrome OS:
Distribucions
El primer dia que es va publicar OpenSUSE 11.2, jo la vaig instal·lar en la seua versió amb KDE. L’escriptori no funciona gens malament, tot és acostumar-se. Ara bé, des d’aquest matí, quan prove d’apagar o reiniciar l’ordinador o simplement eixir de la sessió, el que m’apareix és això:
Si us fixeu, hi ha un quadret al centre, així com una mica incomplet. Això és normalment el diàleg de tancament de l’escriptori (el mateix que us trobaríeu al gnome si feu clic sobre el botó d’apagada. I què li passa?, doncs que falten tres quarts del quadre i no hi ha manera de donar l’ordre definitiva per apagar el sistema.
I el problema és que això ha passat “perquè sí”. No he instal·lat ni modificat cap fitxer especial ni res concret, simplement he instal·lat les poques actualitzacions que han aparegut. I ara, això. No pot ser que coses com aquestes passen en un escriptori GNU/Linux, simplement perquè el fan inútil i donen molta mala imatge.
Caldrà informar.
A la darrera Ubuntu Developer Summit es va parlar d’un tema molt interessant: les aplicacions que per defecte es trobaran a Ubuntu Lucid Lynx. D’entre tot el que es va parlar, hi ha dos puts destacables:
- La possible eliminació de The Gimp a la instal·lació per defecte
- La possible inclusió de Pitivi com a editor de vídeo
Els arguments respecte a la retirada de The Gimp són, segons aquells qui ho proposen que: els usuaris “generals” no el fan servir, la interfície d’usuari és massa complexa, és una aplicació per a professionals, els usuaris només volen fer petites edicions d’imatges, cosa que ja poden fer amb l’f-spot i que ocupa molt d’espai.
Els mateixos que proposen això, també comenten que, en cas que es traiera de la instal·lació per defecte, es podria fer una secció al Centre de programari de l’Ubuntu on hi haguera una sèrie d’aplicacions recomanades, on es trobaria The Gimp.
L’altre punt seria la inclusió de PiTiVi, un editor de vídeos senzill, però que personalment encara trobe a anys llum de ser realment una solució decent (estaria millor fomentar l’OpenShot). Què en penseu vosaltres, haurien de traure The Gimp de la instal·lació per defecte?.
- Font | OMG Ubuntu
[poll id=35]
Activeu les estadístiques d’usuari a Ubuntu per tal que es veja que som molts usuaris que fem servir el català!!.
Per fer-ho, aneu a Sistema > Administració > Fonts de programari. Allà aneu a la pestanya Estadístiques i marqueu la casella “Tramet estadístiques”:
Amb la nova versió d’Ubuntu, la Karmic Koala, l’opció de la variant valenciana serà per primera vegada accessible d’una manera relativament senzilla. Des de Softcatalà s’ha fet una tasca molt important per incorporar aquesta variant al GNOME: així, a Ubuntu Karmic ja és possible canviar la variant al valencià.
Això encara està en desenvolupament, la idea seria tindre-ho llest per a la propera Ubuntu LTS, la Lucid Lynx 10.04 que es publicarà a l’abril de 2010. Tot i així, podem trobar un alt percentatge del sistema traduït i amb una variant valenciana que respecta la guia d’estil i la terminologia bàsica.
Realment no trobareu una gran diferència amb la interfície en “català” (general), penseu que la neutralització dialectal, és a dir, tractar de fer servir paraules que siguen generals a totes les variants, es fa amb un objectiu clar, que és evitar els possibles maldecaps que pot crear l’ús de vocabulari propi d’una sola variant. Llavors, els canvis principals que podreu trobar seran:
- aquesta/aquella–> esta/eixa/aquella (i masculins i plurals)
- Desar –> Alçar (llegiu aquest article al meu bloc personal)
- Sortir –> Eixir (tot i que en molts casos s’està tractant de fer servir “Tancar” per la neutralització dialectal)
- Avui –> Hui
- Totes les formes verbals passen a ser les valencianes (Flexió Verbal, Enric Valor)
- Altres canvis…
Per poder activar aquesta variant, la forma de fer-ho actualment és la següent: una vegada instal·la el sistema, a la finestra d’entrada (on s’introdueix el nom d’usuari i la contrasenya), una vegada introduït el nom d’usuari, a l apart de baix podreu seleccionar la llengua. Feu clic en “Altres” per veure totes les llengües instal·lades. Veureu que hi ha dos “Català (Espanya)”, doncs si seleccioneu el segon, estareu entrant amb la variant valenciana:
D’aquesta manera ja ho tindreu. De l’adaptació al valencià de KDE m’estic ocupant jo mateix. En aquest cas la cosa possiblement trigarà una miqueta més. Si tenim sort, igual amb la propera gran versió KDE 4.4 ja tindrem també la variant valenciana (és relativament més fàcil seleccionar el valencià a KDE que actualment existeix com a “Southern Catalan”).
Tingueu en compte que això encara ha d’avançar. És important que els valencians fem servir l’entorn en aquesta variant per anar reportant errors de traducció i així tindre una versió final de qualitat per al GNOME 2.30, que podria suposar l’inici d’un canvi interessant al món GNU/Linux.
Un problema amb el qual jo m’he trobat ha estat que el programa “Subdownloader” no ha sabut reconèixer la variant (i per això mateix no era capaç d’engegar-se). Com ja hem comentat, però, és que la inclusió d’aquesta nova variant a GNOME i Ubuntu encara està en procés i caldrà esperar a Ubuntu Lucid Lynx per poder gaudir d’ella completament.
Per acabar, agrair a tot l’equip de Softcatalà que s’hi ha dedicat a aquesta tasca i especialment a David Planella, coordinador internacional de les traduccions de la distribució Linux Ubuntu. En David és membre de Softcatalà i té una àmplia experiència de traducció dins dels projectes GNOME i Ubuntu en català.
Malgrat totes les crítiques que es puguen rebre pel fet que Ubuntu estiga captant gairebé tota l’atenció quan parlem de programari lliure, cal acceptar que l’expectació que ens crea a tots i l’emoció que sentim amb cada nova versió és tota una fita per a Canonical, la companyia que hi ha darrere d’Ubuntu. És curiós, però mentre que amb productes comercials aquesta expectació sempre em dóna cert mal gust de boca, amb Ubuntu això no hem passa. Supose que serà perquè, al cap i a la fi, Ubuntu (a l’igual que les altres distribucions) en el fons són de tots: molts hem posat un petit gra de sorra, d’una forma o una altra. Sabem que fent servir Ubuntu no som esclaus de cap tipus de programari, que no cometem cap il·legalitat i que, d’alguna manera, aconseguim una miqueta de realització personal.
Aquestes coses no passen amb el programari privatiu: no parle només de Windows o Mac, on per aconseguir que el català siga present no és suficient amb voler-ho, sinó que s’ha de lluitar i rebre contínues negatives o bé respostes a mitges. Per no parlar de modificar un programa, o compartir-lo amb els amics. Canonical ha fet les coses bé: ha creat un producte més o menys “moral” (per a Stallman no ho és, és clar) i ha aconseguit comercialitzar-lo aprofitant-se de la principal raó per la qual la gent fa servir programari lliure: la llibertat (si no hi esteu d’acord, penseu-ho bé i decidiu quina és la raó per la qual feu servir linux i no windows o mac). Per descomptat que Canonical no és el cel, ni tampoc ho són Red Hat o Novell. Però a l’igual que elles s’aprofiten del programari lliure, nosaltres també ens podem aprofitar.
Ubuntu 9.10 Karmic Koala
Després de 6 mesos de desenvolupament i respectant el seu calendari, hui (a partir del mig dia probablement), podrem gaudir de la nova versió d’Ubuntu 9.10 Karmic Koala. Al llarg dels mesos hem estat parlant sovint de les novetats que portaria aquesta versió que, al meu parèixer, és la que més canvis d’aspecte ha tingut. Així, dels principals canvis cal destacar:
- Un nou i millorat inici del sistema (més suau, amb menys o sense línies que mostren el prompt)
- La introducció de l’Ubuntu Software Center (Centre de programari d’Ubuntu), una evolució de l’antic Afegeix/Elimina
- Un nou tema d’icones i una bona quantitat de fons d’escriptori per a GNOME
- Possibilitat de provar el gnome-shell (caldrà veure com avança)
- Ext4 ara sí serà el sistema de fitxers per defecte
- Pidgin desapareix i el substitueix l’Empathy
- Ubuntu One, un servei com el Dropbox, però pitjor (hehe)
Trobareu més canvis més aviat subtils si la proveu. Per gràcia o per desgràcia, el temps d’arrencada que en un principi semblava que anava a reduir-se, finalment s’ha quedat igual (com a mínim als ordinadors als quals l’he pogut provar). Com ja hem comentat, a partir del migdia podreu començar a baixar les imatges des del servidors oficials. Vos recomanem que feu servir la xarxa torrent, ja que els servidors ftp estaran realment petats.
- Descàrrega | Ubuntu 9.10 Karmic Koala (des del rebost de softcatalà, s’actualitzarà en unes hores)
- Descàrrega | Ubuntu 9.10 Karmic Koala (des dels servidors oficials, probablement petats)
- Descàrrega | Kubuntu 9.10 Karmic Koala
Des que vam anunciar fa uns dies que el servei per demanar cd’s d’Ubuntu s’havia obert, molts usuaris es van queixar perquè no podien demanar-ne, la pàgina els explicava que ja havien superat el nombre de comandes màximes de cd’s. Hui es pot llegir un article a Slashdot on s’expliquen les raons.
L’augment de la popularitat d’Ubuntu s’ha vist reflectida en què el nombre de cd’s demanats també ha augmentat en gran mesura. Això ha fet que Canonical es plantege a qui enfocar aquest servei: s’ha decidit que Ubuntu Shipit siga un servei per a les comunitats d’usuaris d’Ubuntu, contribuïdors i usuaris primerencs.
Tot i que sovint ens hem referit sobre aquests cd’s com a “cd’s gratuïts”, per descomptat que no ho són i suposen un cost per a Canonical. Volem continuar amb el programa, però el creixement d’Ubuntu suposa haver de fer alguns canvis.
Sempre ens acusem a nosaltres mateixos del mal ús. A nivell personal, tots els cd’s de Canonical que he demanat m’han desaparegut (en total no hauré demanat més de 10 entre totes les versions) perquè els he regalat a amics. He tingut la sort de poder demanar-ne un altre més d’Ubuntu aquesta vegada, supose perquè he participat (tot i que no molt activament) en la traducció d’alguns programes a través de Launchpad.
No feu trampa: no vos registreu un altre cop per demanar nous cds. Si voleu un cd, participeu una mica més en el projecte i així tindreu una petita recompensa.
Hui s’han penjat als servidors d’Ubuntu la candidata a versió final d’Ubuntu 9.10 Karmic Koala. Som molts qui fem servir aquesta versió des de fa setmanes i podem afirmar que el seu funcionament és prou fi. Els retocs que es puguen fer d’ací a 7 dies quan es publique la versió final ja seran pocs.
Serà llavors quan farem un resum de les característiques bàsiques que inclou aquesta nova versió i que ja es poden veure a tot rendiment en aquesta RC. Tot i així, destacar alguns canvis generals com un nou tema d’icones, evolució del Human de sempre, però molt millor, un inici de sistema “més bonic” i fluïd, Ubuntu One s’activa per defecte i permetrà sincronitzar les notes de Tomboy i els preferits del Firefox (i a la llarga segur que molt més).
Així que aquells qui no pugueu aguantar-vos més, podeu baixar-la des dels següents enllaços (curiós això d’Edubuntu, no sé si serà un cd autònom o de complements):
- http://releases.ubuntu.com/releases/9.10/ (Ubuntu Desktop, Server, i Netbook Remix)
- http://releases.ubuntu.com/kubuntu/9.10/ (Kubuntu Desktop i Netbook)
- http://cdimage.ubuntu.com/xubuntu/releases/9.10/rc/ (Xubuntu)
- http://cdimage.ubuntu.com/ubuntustudio/releases/9.10/rc/ (UbuntuStudio)
- http://cdimage.ubuntu.com/edubuntu/releases/9.10/rc/ (Edubuntu)
S’ha obert el servei de comanda de cd’s d’Ubuntu Karmic i ja podeu demanar-ne. Recordeu que heu d’estar registrats a Launchpad.
Aprofitant que a epkis i a alliberats han fet ja uns articles sobre les noves característiques d’Ubuntu i tractant d’ampliar una mica el nostre camp en el tema de les distribucions, m’agradaria fer un petit repàs jo també, però d’OpenSUSE 11.2 que ara mateix es troba en estat beta i, com podeu veure, es publicarà uns 15 dies després que l’Ubuntu Karmic.
Iniciant el LiveCD
Tot i que OpenSUSE permet baixar un DVD d’instal·lació amb el qual es pot instal·lar directament el sistema, el liveCD és sempre més pràctic ja que permet comprovar si la distribució es compatible amb el nostre ordinador (si falla alguna cosa al livecd, probablement també fallarà si es fa una instal·lació des del DVD. Un cop iniciat el liveCD, l’escriptori és bàsicament igual al que ens podíem trobar a versions anteriors. El mateix amb la instal·lació: el procés d’instal·lació és potser una mica més complicat que a Ubuntu, al menys no tan gràfic en el tema de les particions:
Iniciant el nou sistema instal·lat
OpenSUSE 11.2 porta per defecte instal·ats:
- Firefox 3.5.3
- OpenOffice.org 3.1.1
- GNOME 2.28 i KDE 4.3.1
- Nucli 2.6.31
A més, s’han inclòs programes enfocats a les xarxes socials com:
- choqok: un nou client de twitter i identi.ca
- gwibber i kopete
- Tota una sèrie d’estris relacionats amb xarxes socials
Així com a Ubuntu és una novetat això de què l’usplash siga més o menys bonic amb Karmic, a OpenSUSE tenen aquest tema molt més treballat. Així, la pantalla que es pot veure quan s’està iniciant l’escriptori és la següent (i la comparació amb l’xplash d’ubuntu). No sóc dissenyador i la meua opinió poc compta, però la d’OpenSUSE em sembla menys pretensiosa (menys “xola”).
Yast, el punt fort d’OpenSUSE
Des de sempre, Yast, el centre de control d’OpenSUSE ha estat el seu punt fort. Bàsicament des de Yast es poden realitzar totes les tasques d’administració del sistema: instal·lació de programari, configuració de les impressores, gestió dels usuaris, nivell de seguretat, maquinari, etc. En aquesta nova versió Yast ha canviat visualment per ser una mica més intuïtiu. L’equivalent del synaptic a Debian/Ubuntu funciona bé, però ofereix moltes més possibilitats (cosa que el fa una mica més complicat de fer servir). A nivell general, es troba a faltar un paquet com l’ubuntu-restricted-extras que instal·le tots els còdecs corresponents.
Des de Yast també és possible configurar l’idioma primari del sistema (cosa que també ens suggerirà una disposició concreta del teclat). A més, també és possible seleccionar un idioma secundari (encara no tinc clar si pot ser per substituir les cadenes dels programes en cas que no estiguen traduïdes a l’idioma primari).
KDE 4.3
KDE 4.3 es va presentar a principis de juliol i la següent gran versió ja no la veurem fins a principis de 2010. Com ja vam comentar en el seu moment, KDE4 millora molt en estabilitat i funcionalitats amb cada nova versió publicada. OpenSUSE 11.2 ara el tria com a escriptori per defecte (cosa que demostra que ja és suficientment estable). Però KDE4 no és només l’escriptori bàsic, sinó també les aplicacions que s’inclouen, i en aquest cas Dolphin, el gestor de fitxers, Kontact i Kmail com a agenda i gestor de correu, digikam per a les fotografies i altres imatges, els jocs, etc… tanquen un cercle que conforma un escriptori complet. Si no ho heu provat aquestes aplicacions a KDE4, no sabeu quins són els seus punts forts.
Descàrrega
Provant per sobre aquesta darrera versió en desenvolupament d’OpenSUSE puc afirmar que és prou estable (en cap moment no ha petat), el sistema d’actualitzacions funciona bé (cosa que no passava en versions en desenvolupament anteriors) i es pot configurar sense problemes (el tema de la llengua és una mica enrevessat, però tampoc és complicat). Així, si us animeu a baixar i provar OpenSUSE 11.2 Milestone 8 (una beta més o menys), podeu fer-ho des del següent enllaç, on trobareu versions live amb GNOME i KDE, la versió en DVD, amb 32 i 64 bits i amb baixada directa o per torrent.
Si us agrada el fons de pantalla, podeu baixar-lo des del següent enllaç:
Comentaris recents