El teu blog de Linux en català

Search Results

111 results found matching the keyword "gimp".

Aquells qui utilitzem una Wacom per a treballar amb el nostre ordinador, fa unes quantes versions de nucli que podem estar contents: la majoria de les tauletes són detectades automàticament, i funcionen un cop endollades. La veritat és que no es troba gens a faltar la llista de modificacions que s’havia de fer al fitxer xorg.conf, ni afegir fitxers a dev/input ni les diverses prova-error que esdevenien un dia perdut en la configuració del que ha de ser un perifèric per a simplificar-nos la feina.

De totes maneres, l’únic que funciona de forma automàtica és el stylus (també conegut com a llàpis). Els diferents botons que té la tauleta acostumen a no funcionar i tampoc és possible reconfigurar-los sense editar fitxers…

I és aquí on el Wacom Control Panel es converteix en una gran ajuda. Aquesta petita aplicació detecta de forma automàtica quina tauleta estem fent servir, i encara que el nucli no la suporti ens la configurarà automàticament (fins i tot les noves touch and pen) i recordarà les nostres modificacions per a les següents sessions.

El programa ens permet configurar totes les funcions de la tauleta: corba de pressió del stylus i del esborrador (hi ha una petita part on podem anar provant si estem contents amb els resultats de la pressió), també podem configurar si volem treballar de forma absoluta (l’àrea de treball de la tauleta representa la pantalla sencera) o si preferim que funcioni com un ratolí normal, i fins i tot, podem configurar de forma molt senzilla les diferents funcions dels botons de la tauleta.

Per a instalar-ho, podem descarregar un paquet .deb de la seva pàgina a gtk-apps, de moment només hi ha instal·ladors per a Ubuntu i els desenvolupadors demanen un cop de mà per a poder portar-lo a Fedora.

Si  un cop configurada la tauleta, voleu provar-la amb el Gimp, haureu d’entrar a:

Edita > Preferències > dispositius d’entrada > configura dispositius d’entrada estesos

I cal configurar el stylus, l’esborrador i el cursor en mode «pantalla». Si no feu servir Gimp, us recomano que proveu Mypaint, un programa de pintura digital molt senzill, intuitiu i potent que funciona automàticament amb la tauleta.

La pega, obviament, és que l’aplicació no és oficial i per tant els controladors i configuracions les fan els voluntaris del projecte i de moment no han aconseguit fer funcionar les tauletes bluetooth ni les que es conecten al port sèrie; es troba a faltar que els de Wacom fagin controladors oberts per a linux, així no es perdria cap funció de la tauleta i sempre estarien al dia, però per sort, el treball de la comunitat sempre ho compensa.

Fins ara, cada cop que es publicava una nova versió dels programes més coneguts a Ubuntu, els usuaris havien de cuinar-s’ho ells mateixos per poder tindre les darrers versions d’aquest programari abans que s’alliberara una nova versió de la distribució. Això continuarà així, això sembla, però tindrem una excepció que no sabrem si es tornarà a repetir.

Ubuntu actualitzarà el Firefox a la versió 3.6.4 de forma automàtica a totes les versions des de la 8.04. Aquesta versió, que s’alliberarà la setmana vinent, porta algunes novetats molt interessants entre les quals cal destacar la capacitat multiprocés per a algunes extensions (així, si penja una extensió com el flash, doncs no peta tot el navegador).

Tot i això, sembla que la principal raó per la qual es realitza aquesta actualització és que Mozilla deixarà de donar suport a la versió 3.0 i, per tant, sembla procedent que com a mínim Hardy (versió LTS) continue tenint una versió del Firefox que continue actualitzant-se i per coherència, llavors la resta de versions també inclouen aquesta actualització.

Una bona notícia tot plegat, així que la setmana vinent tindrem actualització automàtica del Firefox a l’Ubuntu. Tant de bo les distribucions més famoses habilitaren repositoris oficials que permeteren l’actualització a noves versions d’aquest tipus: també de l’OOo, The Gimp i d’altres.

Hui s’ha publicat Fedora 13, carregada de novetats i amb tot un seguit de característiques que la fan una mica més amigable per a l’usuari. Algunes de les característiques que inclou aquesta versió ja les podíem trobar des de fa temps a distribucions com a Ubuntu com són la instal·lació automàtica de paquets d’idioma així com la instal·lació dels mòduls d’impressió. Aquestes característiques són bàsiques i és un pas endavant fet per l’equip de Fedora haver-les inclòs (per fi):

  • Instal·lació automàtica dels mòduls d’impressió
  • Instal·lació automàtica dels paquets d’idioma
  • Disseny nou per a l’eina de gestió d’usuaris
  • Suport 3D experimental per a targetes NVIDIA

Una altra característica molt interessant és la inclusió de Btrfs, un sistema de fitxers del qual hem parlat més d’un cop i que com a principal avantatge permet fer «captures» del disc en moments concrets de forma que si volem tornar a un estat anterior, la cosa serà molt fàcil. Això va molt bé després d’actualitzacions fallides o altres casos en què no hauríem d’haver fet alguna cosa que ha espatllat l’ordinador.

La instal·lació ha canviat: el principal canvi és referent a la partició dels discos. Ara s’ha de seleccionar el disc sobre el qual es vol instal·lar Fedora i un cop fet això, se’ns mostrarà un senzill diàleg on se’ns demana com ho volem fer: un diàleg molt semblant al diàleg que mostra el Mozilla Weave a l’hora de sincronitzar les dades del nostre navegador.

Diàleg de particionament de Fedora 13

Un cop instal·lada, el primer canvi que es veu a Fedora és el punter: quan l’ordinador està «pensant», l’animació mostrada al punter ha canviat i ara és una mica més atractiva. També han canviat el fons de pantalla i entre les aplicacions per defecte cal destacar la inclusió de Shotwell com a gestor de fotografies, gnote com a gestor de notes, l’eina de còpies de seguretat Déja Dup, s’ha eliminat The Gimp (bé, no tinc clar si The Gimp ja venia instal·lat en versions anteriors), com a client social s’inclou Pino i el Rhythmbox ja té suport per a l’iPod i l’iPhone.

En definitiva, Fedora 13 inclou moltes novetats i ara caldrà veure fins a quin punt és amigable i estable. Per ara, no he pogut instal·lar-la a una màquina virtual (probablement perquè és massa nova), però per la resta sembla funcionar bé. Més endavant provaré l’eina de suport d’idioma així com la instal·lació de còdecs propietaris i comprovaré el sistema de detecció d’impressores.

Ara que molts ja tindreu instal·lada Ubuntu Lucid és molt probable que vulgueu canviar algunes coses i afegir-ne d’altres per tal de tindre-la ben apunt per a les tasques diàries. A continuació vos presentem un script que han fet a WebUpd8 i que deixa el sistema «a punt». Entre les coses que ens permet fer l’escript tenim (totes són opcionals a l’hora d’executar-lo):

  • Instal·la des dels repositoris programes importants com The GIMP, Pidgin, WINE, permet triar entre els tres principals docks per a GNOME (Docky, Cairo Dock i l’Avant Window Navigator), instal·la Google Earth, els temes Bisigi i  Community (i més encara), el navegador Chromium , Gnome Do, Guake, VLC media player, Mplayer, SMplayer, Thunderbird, Dropbox, còdecs (multimedia, java, flash), suport per a DVDs, Ubuntu Tweak, Deluge Torrent, CompizConfig Settings Manager i eines de desenvolupament (el build-essential, subversion, git i més).
  • També baixa i instal·la el Google Chrome, el Flash per a 64bits i l’Skype.
  • Després fa algunes modificacions a l’escriptori: torna els botons de les finestres a la dreta, canvia el comportament del gestor d’actualitzacions, deshabilita el so d’entrada del GNOME i el llistat d’usuaris a la finestra d’entrada, baixa i instal·la diferents tipus de lletra, muntarà particions ntfs automàticament en iniciar l’ordinador.
  • Traduït a moltes llengües, entre elles el català (per un tal Joan Pedrosa… gràcies Joan per la feina! -tot i que he vist un parell d’errors importants-).

Per instal·lar-lo caldrà que executeu les següents ordres a un terminal:

wget http://launchpad.net/ubuntustart/0.4.x/0.4.8/+download/ubuntu-10.04-start.tar.gz
tar -xvf ubuntu-10.04-start.tar.gz
cd ubuntu-10.04-start/
sudo ./ubuntu-10.04-script

Un cop iniciat, l’script no té cap complicació ja que ens mostra les opcions que tenim i si volem aplicar-ho o no. És interessant comentar que totes les opcions que activem tenen la possibilitat de restablir-se, així que si vos en penediu, podreu tornar enrere tot executant l’script un altre cop i seleccionant l’opció  «Restableix».

Finestra de selecció de llengua i opcions de l'script

Molts de nosaltres ja estàvem impacients, però ja la tenim aquí. Avui ha estat alliberada la versió definitiva d’Ubuntu 10.04 (Lucid Lynx), una de les distribucions de GNU/Linux més populars actualment. Aquesta nova versió, a més, és una LTS (Long Term Support). Això significa que Canonical donarà suport i actualitzacions a aquesta versió durant tres anys, en comptes de l’any i mig de les versions habituals. Per aquest motiu, en alguns paquets s’ha decidit optar per versions una mica més antigues, però més estables, com per exemple en el cas del nucli. Com vam comentar, s’estava dubtant entre el nucli 2.6.32 (una mica més antic, però força estable) i el 2.6.33 (més actualitzat) i finalment es van decidir pel 2.6.32.

Aquesta versió, a més ha portat una sorpresa d’última hora. Quan ja s’havien generat els fitxers .iso i s’havien penjat a la web d’Ubuntu (però abans de fer l’anunci oficial) s’ha detectat un bug en aquests iso. Això ha fet endarrerir una mica l’alliberament oficial de la versió. Aquest bug afectava al gestor d’arranc grub, en el cas d’ordinadors amb més d’un sistema operatiu instal·lat. Cal dir que aquest problema s’ha arreglat molt ràpidament.

Per a poder-vos instal·lar aquesta versió definitiva, us deixo els enllaços de les seves diferents versions (o, com diuen, dels seus diferents colors):

Ubuntu: http://noncdn.releases.ubuntu.com/releases/lucid/

Kubuntu: http://noncdn.releases.ubuntu.com/kubuntu/lucid/

Xubuntu: http://cdimage.ubuntu.com/xubuntu/releases/lucid/release/

Mythbuntu: http://cdimage.ubuntu.com/mythbuntu/releases/lucid/release/

UbuntuStudio: http://cdimage.ubuntu.com/ubuntustudio/releases/lucid/release/

Edubuntu: http://cdimage.ubuntu.com/edubuntu/releases/lucid/release/

Volia aprofitar aquesta anotació per fer una revisió/valoració d’algunes de les principals característiques que porta aquesta nova versió. Podeu trobar la llista completa a la pàgina de característiques d’Ubuntu 10.04.

  • Gnome 2.30. Per sí sol, aquesta nova versió de l’entorn d’escriptori Gnome ja aporta moltíssimes novetats a Lucid Lynx. Podeu veure’n un resum a l’anotació on anunciàvem el seu alliberament. Aquest cop, sí que hauria de ser la darrera versió de la branca 2.xx,  i la propera ja hauria de ser Gnome 3.0 (dic “hauria” perquè això mateix ja ho deien en la versió anterior de Gnome).
  • KDE 4.4. Si utilitzeu Kubuntu, tindreu la versió 4.4 de l’entorn d’escriptori KDE, que porta moltes millores respecte de la 4.3.
  • Ubuntu Music Store. La botiga de música online d’Ubuntu. Un dels programes estrella d’aquesta nova versió. En van parlar a SomGNU.
  • Ubuntu Software Center. S’ha redissenyat, facilitant la integració de programes disponibles des de repositoris especials (com per exemple els PPA de Launchpad) i s’ha afegit un nou apartat d’afegir un nou apartat de
  • Pitivi. A Ubuntu 10.04 s’ha decidit ve instal·lat de forma predeterminada aquest editor de vídeo.
  • Gimp ja no ve instal·lat de forma predeteminada. Tot i que jo l’utilitzo sovint, crec que ha estat una bona decisió. El problema és que s’ha deixat com a gestor de fotografies el F-Spot.
  • Aspecte social. A Ubuntu 10.04 s’ha intentat donar més importància a les xarxes socials, i ara ve instal·lat de forma predeterminada el client de Twitter Gwibber, a més d’una millor integració a la barra de tasques tant d’aquest com del client de xat Empathy.
  • Simple Scan, programa predeterminat per escanejar. Un programa que simplifica moltíssim la tasca d’impressió.
  • Aspecte gràfic. S’ha canviat el color marró d’Ubuntu per un color lila. Juntament amb aquest canvi, també s’ha modificat el tema d’icones i el de les finestres.
  • Java de Sun. S’ha mogut el Java de Sun als repositoris Partner (no habilitats de forma predeterminada).
  • S’ha mogut els botons per maximitzar, minimitzar i tancar finestres a la banda esquerra. Això ha causat una gran polèmica. A mi no em desagrada.
  • Versions actualitzades del programari. Qui s’instal·li Ubuntu Lucid Lynx  podrà gaudir de les versions més actuals dels programes, com per exemple OpenOffice.org 3.2, Firefox 3.6.3, etc.

A més, aquesta nova versió ve acompanyada d’un manual oficial que ens ajudarà en la instal·lació i l’ús diari d’Ubuntu Lucid Lynx.

Pantalla d'Ubuntu Netbook Remix 10.04 (Lucid Lynx)

Pantalla d'Ubuntu Netbook Remix 10.04 (Lucid Lynx)

Avui ha estat llançada la nova Ubuntu 10.04 LTS (Long Term support) per part de Canonical, amb el nom de Lucid Linx. Aquesta versió, a més de ser LTS, porta moltes novetats respecte la Karmic. Ubuntu, és actualment una de les distribucions de GNU/Linux més utilitzada, dissenyada per ser “amigable” amb l’usuari, de manera que tothom la pugui utilitzar.

Aqui deixo un recull dels canvis més destacats d’aquesta nova versió, que ha canviat molt respecte l’anterior (Karmic Koala), tant gràficament com en programari, usabilitat, etc.

Aspecte gràfic

Human a estat substituit pel nou tema Ambiance: Nou tema millorat, però els botons maximitzar, minimitzar i tancar són ara a l’esquerra.

El tema d’icones ha estat actualitzat: El nou tema s’adapta millor al nou color lila de la distribució.

Les icones del panell han estat redissenyades: Icones noves, menú de so millorat, messaging menú redissenyat…

El software center ha millorat notablement: Encara que segueix sense mostrar puntuacions, ara ha estat redissenyat, és més facil intal·lar les aplicacions i a més pots navegar pels PPA

L’instal·lador i el Live CD també han millorat: L’instal·lador ara ens mostra unes diapositives, explicant quatre coses sobre els programes “basics” (Millor que abans), i el menu del Live CD ha estat modificat, cosa que no recordo que hagui passat en altres versions.

(més…)

Ja s’han obert els servidors per tal que els usuaris puguen començar a baixar la darrera versió de l’Ubuntu amb nom en codi «Lucid Lynx». Aquesta versió de l’Ubuntu serà una LTS (Long Term Support) que bàsicament vol dir que tindrà actualitzacions durant com a mínim cinc anys, això vol dir que la versió d’Ubuntu que es publica avui tindrà suport fins a 2015. Al següent gràfic queda molt bé explicat això:

ubuntu-release-cycle_6

L’escriptori

Ubuntu 10.04 és una de les versions que més canvis ha introduït respecte a les anteriors versions: això es veurà d’entrada comprovant que el tema per defecte s’ha canviat així com tot el tema d’icones, fons, inici del sistema, finestra d’entrada, etc. Per desgràcia algunes icones encara tenen el taronja de sempre (tot i que una mica retocat). L’aspecte de l’escriptori en una instal·lació nova quedarà com veieu a continuació. Certament és prou més bonic que els escriptoris per defecte anteriors:

Aspecte per defecte de l'Ubuntu 10.04

Les aplicacions

Ubuntu 10.04 ha fet una reestructuració important respecte a les aplicacions incloses per defecte: s’han eliminat un bon grapat de jocs i només s’ha inclòs el gbrainy. El Gimp ja no es troba a la instal·lació per defecte, tampoc hi és l’Xsane. Sembla que la gent d’Ubuntu pensa que les funcions bàsiques que fan servir els usuaris amb el Gimp ja es poden fer amb l’F-Spot. Quant al canvi de l’XSane pel Simple Scan era un canvi realment necessari.

Llistat d'aplicacons - jocs

Xarxes socials

Sembla que a Canonical tenen clar que la importància de les xarxes socials com facebook, twitter i altres s’està convertint en un factor necessari. Per això mateix Ubuntu Lucid inclou aplicacions d’integració amb les xarxes socials més famoses i conegudes. A més, serà molt fàcil accedir-hi des de la safata del sistema. L’aspecte de l’empathy s’ha millorat força i gwibber ens permet connectar-nos a diferents xarxes socials. La integració amb el Facebook és molt bona, tot i que probablement queden alguns aspectes que millorar.

Aplicacions socials de l'Ubuntu Lucid

Ubuntu One i l’Ubuntu Music Store

Una de les grans novetats implementades a Lucid és l’Ubuntu One i l’Ubuntu Music Store. Si ben és cert que l’Ubuntu One ja el vam trobar a Karmic, en aquest cas les seues funcions s’amplien de forma molt interessant: no servirà només per tindre una carpeta per compartir, sinó que ens permetrà sincronitzar les nostres llibretes d’adreces, adreces d’interès, la música baixada amb l’Ubuntu Music Store. L’UMS és precisament un dels punts més interessants quant a l’enfocament de Canonical per començar a ingressar diners: la venda de música tot provant d’assegurar-nos que aquesta música, tot i no ser lliure, sí que estarà lliure de tecnologies per evitar la còpia i, a més, serem lliures de copiar-la en els nostres reproductors (telèfon, mp3, altre ordinador nostre) -tot i que això puga semblar evident, la realitat és que amb altres botigues com iTunes això no es permet, com s’especifica als seus avisos legals-. Com podeu veure a la captura següent, l’UMS està molt ben integrada al Rhythmbox, que també millora en aspecte i característiques.

Ubuntu Music Store al Rhythmbox

Centre de programari de l’Ubuntu

Una altra part del sistema que ha sofert importants canvis és el centre de programari de l’Ubuntu, que es va incloure a l’Ubuntu Karmic per primer cop i que a Lucid s’ha redissenyat de forma important. Personalment encara em sembla una mica com de joguina: jo provaria de donar-li un aspecte més semblant a l’Apple Apps Store o l’Android Apps Store. Tot i així, es nota la millora i la interfície és molt més intuïtiva i atractiva:

Centre de programari de l'Ubuntu

Què més?

La gestió d’usuaris ha canviat: ara és molt més fàcil afegir usuaris nous. També ha canviat la interfície del suport d’idioma i, per exemple, ara és més fàcil seleccionar la variant valenciana. El nautilus s’ha retocat força i si feu servir elementary el resultat pot ser realment bo. Hi ha més canvis que vosaltres mateixos podreu anar descobrint un cop la tingueu instal·lada o bé podeu visitar la pàgina amb les notes de la versió.

Per altra part, cal comentar que en aquesta versió de l’Ubuntu s’han produït dos problemes importants respecte a les traduccions catalanes:

  • La versió de l’OpenOffice.org inclosa és la 3.2.0. Per desgràcia, la traducció d’aquesta versió no es va acabar a temps i diversos factors van fer que moltes cadenes que estaven traduïdes no arribaren a la versió final. Això vol dir bàsicament que molts menús interns de l’OOo estaran en anglès. A la versió 3.2.1 ja hem arreglat això, però no tenim clar que l’Ubuntu Lucid actualitze mai a aquesta versió. Per tant caldrà enviar un bug al launchpad.
  • La versió en variant valenciana actualment arriba al 70% de la interfície. I un problema més greu és el fet que la variant valenciana del KDE, que sí que està enllestida al 100%, no està present. També hem enviat un bug al launchpad per tal que se solucione.

I a partir d’ara?

GNOME3 està previst que es publique al setembre i es pot assegurar que Ubuntu ja inclourà el Gnome Shell per defecte a la propera versió. Això significa un canvi realment gran. Sembla que la integració amb xarxes socials continuarà millorant-se així com l’aspecte gràfic general de la distribució. Com a curiositat cal comentar que es vol eliminar la safata del sistema a les properes versions. Ja veurem com avança tot.

Descàrrega

Vos recomane baixar-vos aquesta versió des del rebost de Softcatalà (en el moment que es faça pública la versió, el rebost s’actualitzarà)

També podeu anar a la pàgina oficial del llançament i trobar més enllaços de baixada, també d’altres versions (Xubuntu, Mythubuntu, etc.) a la pàgina oficial de l’Ubuntu. També podeu donar un cop d’ull a la pàgina del manual de l’Ubuntu (en anglès).

Aquest recull començarà amb una notícia trista: Songbird abandonarà el desenvolupament actiu per a GNU/Linux. L’equip desenvolupador continuarà publicant versions, tot i que no seran oficials, no tindran suport i no implementaran noves funcionalitats. Encara me’n recorde d’aquell primer article que vaig escriure sobre el Songbird al gener de 2007 (poc després d’obrir SomGNU) i en el qual flipava amb aquell nou reproductor. Però la realitat és que la competència en reproducció de música és molt més dura a GNU/Linux que no pas al Windows o al MacOSX, on l’iTunes i el Windows Media Player són els reixos.

He d’admetre que vaig tindre una temporada que em moria per aconseguir fer funcionar l’iTunes a GNU/Linux. Supose que a la llarga he après a apreciar la potència de reproductors com el Rhythmbox, el Banshee o l’Amarok i ja no em deixe enlluernar tant per les coses «boniques» (en aquest cas concret, clar està). Tot i que un nou aspecte de Rhythmbox no em desagradaria pas… Tot i així, sembla que s’iniciarà un fork del Songbird anomenat Lyrebird.

Tintii és un programeta senzill que ens permet d’una forma ràpida separar els colors de les nostres fotografies. Bàsicament estem parlant de la possibilitat de separar colors ben diferenciats a fotografies: el cel, la pell, el verd de la natura, etc. Tintii pot crear diferents canals que ens permet activar i desactivar.

Després, modificant altres paràmetres com són la barraja de canals, la detecció de color i el post-processat, es poden obtindre resultats prou macos. Per descomptat això es pot fer amb el gimp i altres programes, però probablement trigaríem una miqueta més.

Tintii té versions per a Windows, MacOSX i Linux. El problema pera linux és que no existeixen paquets precompilats per a distribucions (almenys jo només he trobat un per a l’ubuntu jaunty que funciona bé també al karmic). Llavors, si el voleu instal·lar haureu de baixar-vos el tar.bz2 i compilar-lo (tasca que sembla complicada pel tema de les dependències). Qui tingueu ubuntu de 32bits, podeu fer servir aquest paquet precompilat.

Pau caminant per París

Com ja habreu vist a molts altres blocs, Ubuntu portarà moltes novetats en la seva nova versió 10.04, que serà llançada a l’abril d’aquest any. La novetat principal és el seu canvi d’imatge, però els seus canvis no acaben aqui, aixi que he decidit fer un post amb algunes de les novetats d’aquesta versió.

(més…)