Des del col·lectiu Probeta organitzen a la xerrada «(Encara no saps) què és el programari lliure?»
A finals de la setmana passada es va publicar Linux Mint 11 «Katya», la nova versió de la que segurament és la distribució basada en Ubuntu més coneguda i utilitzada.
Logo de Linux Mint
Linux Mint 11 està basada en Ubuntu 11.04, i havia causat molta expectativa perquè els seus responsables van anunciar que no utilitzarien Unity, que ha esdevingut l’entorn predeterminat d’Ubuntu. En principi, la seva intenció era utilitzar Gnome 3 com a entorn d’escriptori però, en vistes que els paquets que han sortit de moment de Gnome 3 per a Ubuntu no funcionen massa bé (i recordem que Linux Mint es basa majoritàriament en els propis paquets d’Ubuntu), finalment van decidir que l’entorn predeterminat de Linux Mint 11 seria Gnome 2.32, i així ha estat. (més…)
La setmana passada, va aparèixer a Phoronix una notícia segons la qual Linus Torvalds s’està plantejant fer un salt de versió en el nucli de Linux. La versió actual del nucli és la 2.6.39, i la propera hauria de ser la 2.6.40. El plantejament inicial de Linus era abandonar la branca 2.6.x, i iniciar la 2.8. De tota manera, ja llavors es plantejava que potser era millor iniciar la nova branca 3.0.
Avui mateix, Phoronix ens confirma que ja s’ha pujat una nova versió del nucli, que té número de versió 3.0-rc1. Per tant, podem confirmar que la propera versió del nucli ja serà 3.0. (més…)
OpenOffice.org ha mort. Eixa és l’única conclusió que podem extraure dels esdeveniments que s’han produït durant les darreres setmanes que han arribat a un punt al qual a les llistes de traducció no hi ha cap responsable que responga les preguntes dels traductors i que el servidor del pootle (des d’on fem les traduccions) porte inactiu més d’una setmana.
It’s been a few days now, coming up for a week and this is my second email on this topic. Does *anyone* know why Pootle can’t be reached and when it will be back?
No hi ha resposta. Cap responsable no contesta. Tot i que hi havia un calendari per a la publicació de l’OpenOffice.org 3.4, la data ja es va passar fa setmanes i ningú no diu res. Un dia, de cop i sobte, van avisar que s’acabava la data límit de canvis en les traduccions (això fa setmanes): però ni tan sols havíem pogut provar les traduccions que s’havien fet. Ningú no va tornar a dir res i els traductors ens hem trobat amb el no res.
La qüestió és que Oracle va decidir a mitjans de l’abril que cediria OpenOffice.org a la comunitat. Al poc temps vam poder saber que havien enviat tots els programadors a «treballar des de casa», tot i que sembla que això un cop a casa, ningú no ha rebut ordres per fer res.
Doncs el millor que podria passar seria que LibreOffice poguera fer servir la marca «OpenOffice.org», que ja té molt de camí i és coneguda a tot arreu. Això podria permetre continuar expandint aquest projecte tan important de programari lliure arreu del món. Amb LibreOffice gairebé comencem des de cero.
Sembla que Oracle i la Document Foundation (TDF) podrien estar tenint algun contacte i que això podria portar (tant de bo!) a la cessió de la marca OpenOffice.org. Creuem els dits i desitgem sort a tota la gent de la TDF per tal que aconseguisquen fer cedir Oracle.
Ahir dia 27 de maig de 2011 l’acampadaBCN va sofrir una terrible agressió per part de les forces de seguretat de la ciutat de Barcelona, després d’hores de pressió per part dels agents antidisturbis, que amb l’excusa d’haver de netejar la Plaça de Catalunya per a la possible celebració de la possible victòria del Barça demà a Wembley, han intentat dissuadir als acampats de continuar amb aquesta protesta que ja porta quasi dues setmanes reclamant un canvi a les bases de la nostra democràcia.
GNULinux.cat no és un portal amb inclinacions polítiques ni partidistes, ni un punt des d’on es pretengui escampar cap tipus de discurs. Només som un col·lectiu que intenta recordar als usuaris d’ordinador que tenen dret a una llibertat, però que perquè aquesta llibertat existeixi és imprescindible la col·laboració dels mateixos usuaris.
És per això que davant uns fets com els d’avui a Barcelona no podem quedar-nos callats:
Volem mostrar el nostre desacord amb la política que s’ha dut a terme per a fer callar a un moviment pacific.
Volem expressar el nostre malestar perquè es posi per davant una celebració esportiva a una manifestació ciutadana.
Volem deixar patent el nostre rebuig a que s’utilitzin excuses, per a justificar la violència policial com a eina dissuasòria en un estat democràtic.
Per aquests i molts altres motius rebutgem l’acció dels Mossos d’esquadra i la Conselleria d’Interior avui a Barcelona i donem suport a tots els qui tenen alguna cosa a dir perquè creuen que un món millor és possible, però que cal construir-lo entre tots. I animem a tots els que puguin a donar suport a un moviment pacific com és el de l’acampada a Barcelona, perquè ara més que mai volem dir que estem Indignats.
Renovar-se o morir. La màxima del màrqueting de tota empresa per adequar-se als nous temps i a les noves exigències del mercat.
El projecte o experiment social que duem a terme tots els humans en aquest pedaç de matèria anomenat planeta Terra necessita renovar-se.
Les estructures social, política i econòmica, interconectades totes elles, necessiten renovar-se a les noves exigències i realitats de la societat.
Internet està revolucionant la forma d’entendre íntegrament la societat, i això que ens trobem tan sols en els inicis d’aquesta nova era d’infinites possibilitats. Actualment és possible tot allò que era costós i impossible fa vint anys. Gràcies a la tecnologia i a la xarxa una persona produeix moltíssim més que fa 30 anys i en canvi es treballen les mateixes hores que fa 100 anys. Gràcies a la xarxa milers de persones s’han pogut coordinar horitzontalment per a fer caure dictadors. Gràcies a la xarxa s’han engegat milers de projectes socials, tecnològics, culturals; la xarxa està tornant a connectar-nos després del nostre individualisme esdevingut d’una societat que ha menyspreat i eliminat tot tipus de relacions entre els grups socials i d’espais d’intercanvi sociocultural, o si més no, els ha burocratitzat.
En aquest món de la xarxa tothom som prosumidors (productors i consumidors a l’hora) i és inevitable el compartir tot tipus de coneixement, per molt que els qui monopolitzen el poder vulguin evitar-ho, mostrant un gran desconeixement del que és la xarxa.
Fa poc vaig veure textos i vídeos sobre una tecnologia emergent, la impressió 3D, que et permet fabricar tot tipus d’aparells i objectes 3D a partir de dissenys. Què passarà en un futur quan aquesta tecnologia avanci i tothom pugui imprimir allò que desitgi, inclòs imitacions d’objectes quotidians i patentats? Que passarà quan es puguin piratejar objectes i quan la filosofia i metodologia del codi obert s’apliqui a la impressió 3D? Aquí en tenim un exemple i aquí una impressió 3D impressionant ;). És inevitable que la gent comparteixi el coneixement, sigui aquest lliure o restrictiu, i aquest coneixement està començant a sortir de la pantalla per convertir-se en alguna cosa tangible. Per començar, la crònica d’una mort anunciada del sector del modelisme i maquetisme.
Segons jo veig les coses, el futur hauria de passar, amb reminiscències de pensadors com Kropotkin, i d’alguns animadors socioculturals, entre d’altres•, per una societat on es reparteixi el poder i la riquesa entre tots els integrants, on es treballi remuneradament el temps necessari per a produir allò necessari per a la vida i la resta del temps l’utilitzi cada individu, dins d’una societat rica socioculturalment, als fins, també productius, que més estimi dins de la ciència, l’art, la cultura, la tecnologia, la medicina, compartint amb tothom aquests coneixements que, inevitablement, tenen aquest fi. Una societat on tothom tingui a l’abast eines per desenvolupar qualsevol mena de projecte, democratitzant així el coneixement i la seva producció.
Tot plegat tan sols es pot aconseguir si la societat arrabassa el poder dels qui el monopolitzen i que no pretenen redistribuir-lo entre la societat. La xarxa és una eina que ho està fent possible i se’ls hi està anant de les mans i els hi fa por, per això la seva insistència en emmordassar-la i controlar-la.
Banner CDG de conservas
L’objectiu final de l’existència humana és aconseguir el màxim gaudi i benestar per a tots els integrants o el benefici dèspota i injustificat d’uns sobre d’altres?
Reclamem i construïm la tecnologia amb una finalitat humana.
• La animación sociocultural surge en Europa, no como una moda más, sino como una respuesta necesaria a la desvalida situación del hombre postindustrial (Ventosa, 1989).
Aquesta setmana us presentem Ryzom, un joc MMORPG (Massively Multiplayer Online Role-Playing Game) força espectacular. La seva acció té lloc uns 3.000 anys en el futur a Atys, un món virtual en contínua evolució.
Logo del Ryzom
Per baixar-vos el Ryzom, heu d’anar a la seva pàgina de descàrregues. Feu clic a qualsevol dels enllaços habilitats a la secció «Download the free trial». Aquí cal fer un incís. El joc en realitat és de pagament, però tenim un període de prova que no està limitat en el temps, sinó que podem jugar-hi gratuïtament fins arribar al nivell 125 (i això dóna per molt). A partir d’aquí, podreu seguir jugant gratuïtament, però no guanyareu més experiència (només ho podreu fer més enllà del nivell 125 si pagueu pel joc). No es guanya experiència «en global», sinó que l’experiència es guanya per a cada habilitat concreta.
Descarregueu-vos el joc en un disc amb prou espai, perquè la descàrrega ocupa 1,5GB, i un cop instaŀlat el joc ocupa gairebé 7GB. Mentre s’està baixant el joc, aprofiteu per donar-vos d’alta el vostre usuari a Ryzom per a poder-hi jugar. Un cop descarregat el joc, obriu l’explorador de fitxers i aneu a la carpeta on us l’hàgiu baixat. El fitxer descarregat es dirà «ryzom-client.7z». Feu-hi clic amb el botó dret del ratolí i seleccioneu «Extreu aquí».
Després d’una estona descomprimint, us trobareu una carpeta «ryzom». Entreu-hi. El primer cop, us recomano que executeu el fitxer «ryzom_install_desktop_menu.sh». Això us crearà una drecera al menú. D’aquesta manera, podreu executar el joc des del menú «Aplicacions > Jocs > Ryzom».
Creació del personatge
Quan entreu al joc, primer haureu d’indicar el vostre usuari. Després, com és habitual en els MMORPG, entrarem a la pantalla de selecció del nostre personatge. El primer cop, clar, l’haurem de crear. Tenim disponibles quatre races, cadascuna amb les seves característiques i, apart del tipus de tall o el color de cabell del nostre personatge, també podrem triar la seva especialització: guerrer, mag, forager (una mena de druida) o forjador.
Pantalla del Ryzom
Un cop creat o escollit el personatge amb què volem jugar, ja podrem començar a jugar a Ryzom. La raça que hàgim escollit per al nostre personatge farà que iniciem el lloc en un lloc o altre del planeta. Així, els Zoraïs viuen a la jungla, els Fyros habiten al desert, els Matis al bosc i els Tryker en els llacs. Prop vostre, us trobareu un personatge amb qui convé parlar, perquè us introduirà en el món d’Atys. Els personatges que us aneu trobant us aniran presentant missions. Si les acompliu, anireu guanyant experiència. Realment, és un joc molt interessant i divertit, i us el recomano.
Quant a llicències, els desenvolupadors de Ryzom van alliberar el codi del client Ryzom (no del servidor) sota llicència AGPL3 i el seu contingut artístic sota Creative Commons (amb les condicions d’atribució i compartir igual) ara farà un any. La pròpia Free Software Foundation se’n feia resò, i ens proposava com podem ajudar a fer créixer aquest projecte.
En la primera anotació d’aquesta sèrie vam explicar què és el concepte de «càlcul distribuït» i com es va iniciar el projecte BOINC. En aquesta segona anotació veurem com instaŀlar-nos el gestor de BOINC, com funciona i com podem adherir-nos als seus projectes.
La instaŀlació del gestor de BOINC és molt senzilla, perquè es troba als repositoris oficials de la majoria de distribucions. Només cal que us instaŀleu el paquet «boinc-manager». Si utilitzeu Ubuntu, cerqueu «boinc» en el Centre de programari i trobareu el programa «Gestor boinc». Això instaŀla el propi programa BOINC com el gestor de BOINC (l’entorn gràfic des del qual podem gestionar els projectes de BOINC). (més…)
Els inicis de la legislació sobre la propietat intel·lectual es remunten a l’any 1710, quan el Parlament britànic va aprovar una llei que establia que tota obra publicada estaria sotmesa a drets d’autoria durant un termini de catorze anys, amb possibilitat de renovar-los una vegada si l’autor o autora encara era viva. Les patents i els drets d’autoria van néixer amb la finalitat de promoure el desenvolupament i permetre que les creadores traguessen profit de les seues obres durant un període de temps concret.
Han passat 300 anys i, avui, el sistema de patents i drets d’autoria és una de les peces clau del capitalisme salvatge. Allò que es va crear per fomentar el desenvolupament i recompensar els autors i autores per la seua feina, avui frena la creació i ataca la ciutadania. La prova més recent d’això és la llei Sinde de l’Estat espanyol.
Fins ara, quan es volia actuar contra algun ens que vulnerava les lleis de la propietat intel·lectual, s’havia de passar inevitablement per un jutge o jutgessa, una persona amb criteri que podia arribar a entendre les incongruències de la propietat intel·lectual. A partir d’ara, la llei Sinde elimina aquest tràmit, amb la qual cosa les sancions són automàtiques. No hi haurà cap figura de reflexió que puga raonar sobre l’estupidesa de sancionar amb milions d’euros a quatre joves que no han guanyat ni una centèsima part amb la seua activitat il·legal i que dubtosament han fet perdre un sol euro a cap gran companyia.
Es va començar a lluitar contra les incoherències de la propietat intel·lectual fa més de 30 anys, quan Richard Stallman va crear un tipus de llicència de programari sota la qual tot programa era lliure de distribució, compartició, modificació i ús i vigilava que ningú altre poguera tractar de fer el contrari.
Sota aquests quatre principis, al llarg dels anys, han aparegut diverses llicències lliures que han provat de crear un model desenvolupament diferent al tradicional. La base és clara: només es pot avançar com a societat compartint el coneixement. Les llicències lliures són un èxit sense precedents en el qual ningú va creure i en què molta gent encara no creu. En realitat, impliquen un canvi molt més profund en la societat. La GPL –més aplicada al camp del desenvolupament informàtic– i la Creative Commons –més aplicada al món periodístic, musical i artístic– són les llicències lliures més esteses actualment. Les creadores i els creadors decideixen compartir (i no prohibir) l’accés a les seues obres.
Les lleis de propietat intel·lectual només protegeixen les grans indústries perquè puguen continuar controlant la creació cultural i tecnològica, mentre que les llicències lliures lluiten de forma intel·ligent contra aquesta concepció tan incoherent del món. Nosaltres podem decidir quin món volem.
Sabeu que el vostre ordinador té habitualment entre un 70% i un 95% del seu processador lliure? En moments puntuals sí que l’aprofitem al màxim, però la majoria de cops no és així. No creieu que estaria bé poder aprofitar aquesta part de la potència del nostre ordinador perquè fes «alguna cosa de profit»? Doncs el mateix van pensar uns quants científics abans que nosaltres, i van idear un programari per mitjà del qual nosaltres, voluntàriament, podem oferir-los els recursos que no utilitzem per a fer càlculs complicats que permeten trobar nous púlsars, analitzar cadenes de proteïnes o fer estudis epidemiològics que poden arribar a salvar vides. Aquest sistema per a cedir la capacitat de càlcul sobrant dels nostres ordinadors és el que s’anomena «càlcul distribuït».
Logo de SETI@home
El primer cop que vaig sentir a parlar d’aquest concepte va ser quan un company em va parlar del projecte SETI@home. L’objectiu de SETI (Search for ExtraTerrestrial Intelligence) és intentar trobar indicis de vida inteŀligent fora del nostre planeta, (més…)
Comentaris recents