El teu blog de Linux en català

Monthly Archive: febrer 2011

Gbrainy és un joc que té com a finalitat principal exercitar les nostres neurones per evitar que es morin. Aquest joc, que ve instal·lat de forma predeterminada en algunes distribucions, com Ubuntu, i que es pot instal·lar des dels repositoris oficials de la majoria de les altres, està sent desenvolupat per un català, Jordi Mas.

Logo del Gbrainy

En la darrera entrada del seu bloc ens anuncia que, per tal d’obrir el Gbrainy al màxim nombre de plataformes, ha creat un client web de Gbrainy. O sigui que, si a partir d’ara volem jugar a Gbrainy, només cal que anem a la pàgina web de Gbrainy online.

Gbrainy online

Gbrainy online

En el joc online, hi ha proves de tres tipus (Lògica, Càlcul i Verbal). Podrem escollir en quin idioma volem jugar.

Com el Jordi ens comenta al seu bloc, encara és una primera versió de Gbrainy online, i cal acabar d’afinar-la, però ja ens permet gaudir-ne una bona estona. D’aquí a poc temps, el Jordi té previst presentar un Roadmap explicant els següents passos que seguirà el projecte Gbrainy. Estarem atents.

Logo de Debian

Després de 24 mesos de desenvolupament constant, el projecte Debian es complau d’anunciar la nova versió estable 6.0 (nom en clau Squeeze). Debian 6.0 és un sistema operatiu lliure que es presenta per primera vegada en dos variants. Conjuntament amb Debian GNU/Linux, en aquesta versió s’ha introduït Debian GNU/kFreeBSD com a mostra de tecnologia.

Debian 6.0 inclou els entorns d’escriptori KDE, GNOME, Xfce i LXDE així com tot tipus d’aplicacions de servidor. També ofereix compatibilitat amb el FHS v2.3 i programari desenvolupat per a la versió 3.2 de la LSB.

Debian funciona en un ampli rang d’ordinadors que van des d’agendes electròniques i ordinadors portàtils fins a supercomputadors, sense descurar cap maquinari intermedi. En total, Debian GNU/Linux dóna suport a nou arquitectures: PC de 32 bits / Intel IA-32 (i386), PC de 64 bits / Intel EM64T / x86-64 (amd64), Motorola/IBM PowerPC (powerpc), Sun/Oracle SPARC (sparc), MIPS (mips (big-endian) i mipsel (little-endian)), Intel Itanium (ia64), IBM S/390 (s390) i ARM EABI (armel). (més…)

Aquest dissabte tenim una gran notícia. Ara sí que sí: l’Android 3.0 estarà en català. Google va posar ahir a disposició dels desenvolupadors l’SDK d’aquesta versió nova. El Marc Belzunces l’ha instal·lat al seu ordinador i ha pogut comprovar que, efectivament, està gairebé totalment traduïda.

Icones Faenza del LibreOffice

De cara a aquest cap de setmana, us presentem un joc de tàctica i estratègia en temps real: Warzone 2100. Warzone 2100 és un altre exemple de joc comercial (es va publicar el 1999 per a Windows i PlayStation) que, amb el temps, va alliberar el seu codi, primer parcialment (2004) i finalment de forma completa (2008) sota llicència GPL. Després del seu alliberament, el joc segueix en ple desenvolupament.

Logo de Warzone 2100

Amb Warzone 2100 ens posarem al cap d’un exèrcit que, en època post-nuclear, intenta recuperar la civilització enfrontant-se a les bandes organitzades que controlen el món. Apart del sistema d’estratègia en temps real, en la majoria de pantalles tindrem un temps màxim per a acomplir la missió que se’ns hagi encarregat, augmentant així la sensació d’urgència per a assolir l’objectiu.

Pantalla de Warzone 2100

Pantalla de Warzone 2100

Warzone 2100 està disponible en els repositoris oficials de la majoria de distribucions, o sigui que si el voleu instal·lar ho podeu fer des del gestor de programari propi de la vostra distribució. Per exemple, si utilitzeu Ubuntu podeu fer-ho des del Centre de programari o des del Synaptic.

Batalla al Warzone 2100

Batalla al Warzone 2100

De tota manera, fa poc ha sortit la versió 2.3.7 de Warzone, i en els repositoris hi ha una versió un pèl més antiga (la 2.3.4). La nova versió corregeix diversos errors. Si voleu provar la versió 2.3.7 a Ubuntu, ho podeu fer si primer us configureu el repositori PlayDeb (veieu com fer-ho a la nostra Guia). Un cop configurat el repository PlayDeb, refresqueu la informació dels paquets i podreu instal·lar aquesta darrera versió des del propi Centre de programari. Si no utilitzeu Ubuntu o una distribució basada en aquesta, haureu de recórrer al seu codi font.

Warzone 2100 3 Beta 4

Com he comentat anteriorment, un cop alliberat el codi, els responsables del projecte han continuat el seu desenvolupament, i ja estan treballant en una nova versió major, el que serà Warzone 2100 3. Actualment, tenim disponible la seva quarta versió BETA i, per tant, encara no estable del tot, malgrat que ja sigui una beta avançada. Per si la voleu provar, des d’aquest enllaç podreu descarregar-vos el codi font d’aquesta versió.

Coses curioses de la vida i, sobretot, mea culpa. Si proveu d’instal·lar la versió Alfa2 de l’Ubuntu Natty que ahir es va fer pública trobareu una cosa curiosa a l’instal·lador gràfic: no entendreu res de res perquè estarà en valencià (ja sabeu, una llengua diferent i diferenciada del català).

Alguns exemples del delicte:

Els blaveros invaeixen Ubuntu I

Els blaveros invaeixen Ubuntu II

Com podeu veure, completament incomprensible. Jo, que sóc valencià, sí que ho entenc (parle 8 o 10 llengües en total: valencià, alacantí, mallorquí, eivissenc, lleidatà, gironí i ara estic aprenent menorquí, completament diferent a qualsevol cosa que haja vist abans).

Deixant la conya a banda, el fet que part de l’instal·lador aparega en variant valenciana és culpa meua. En David Planella, coordinador de les traduccions de l’Ubuntu, va obrir fa poques setmanes el repositori de Catalan (Valencian) per poder pujar fàcilment les adaptacions de l’Ubuntu al valencià.

Vaig estar treballant uns quants dies i un dels dies em vaig equivocar i vaig pujar l’adaptació valenciana al repositori de català general. A tot això es va ajuntar que el Launchpad va deixar de funcionar i ja no es podien tornar a enviar fitxers, amb la qual cosa no vam poder corregir l’error a temps.

Per sort, això és només una versió alfa i no hi ha més repercussió. Vull demanar disculpes a tots aquells qui vos vegeu obligats a fer servir el diccionari. Penseu que teniu sort que no apareguen paraules típicament valencianes com:

Bullit de creïlla, carlota, pebrera i bajoques

Baixeu l’Ubuntu

Voleu sentir el valencià en el vostre cos? Esteu cansats de «El català correcte, passa’l!». El valencià és el català del futur! Tasteu-lo baixant-vos la darrera alfa que, per cert, ja té el Unity funcionant a un alt nivell. Està quedant força xula la interfície final.

Un mes després de l’aparició de la primera Alpha d’Ubuntu 11.04 (Natty Narwhal), ja tenim aquí la segona. Com que s’estan centrant en el desenvolupament de Unity per tenir-lo més estable, les novetats són poques:

  • A la finestra d’entrada, podrem escollir tres tipus de sessió: Ubuntu Desktop (amb Unity), Ubuntu Classic (amb el panell Gnome2 habitual) i 2D (sense efectes d’escriptori).
  • Kubuntu ja porta KDE 4.6 SC.
  • Al Centre de programari, ja podem votar i fer comentaris sobre les aplicacions.
  • udisks/upower substitueix hal a Kubuntu.
  • Hi ha un nou tema per a Xubuntu, anomenat «greybird».

Si voleu provar aquesta segona Alpha d’Ubuntu 11.04 Natty Narwhal, us deixo els enllaços dels seus diferents colors:

Ubuntu: http://cdimage.ubuntu.com/releases/natty/alpha-2/

Kubuntu: http://cdimage.ubuntu.com/kubuntu/releases/natty/alpha-2/

Xubuntu: http://cdimage.ubuntu.com/xubuntu/releases/natty/alpha-2/

UbuntuStudio: http://cdimage.ubuntu.com/ubuntustudio/releases/natty/alpha-2/

Ubuntu per UEC i EC2: http://uec-images.ubuntu.com/releases/natty/alpha-2/

Ubuntu per ARM: http://cdimage.ubuntu.com/ubuntu-netbook/releases/natty/alpha-2/

Sobretot, de moment NO ÉS RECOMANABLE INSTAL·LAR-LO EN ENTORNS PRODUCTIUS, NI PER A ORDINADORS DE SOBRETAULA HABITUALS (excepte si teniu clar què significa una versió Alpha i n’assumiu les possibles conseqüències). Cal tenir molt clar que es tracta encara d’una versió de proves, de manera que segurament distarà molt de ser estable. Aquestes versions serveixen per a poder provar les seves noves funcionalitats, i trobar-hi possibles errades per tal de notificar-les i que les versions definitives siguin molt estables.

En aquesta pàgina podeu trobar el calendari de llençament de Ubuntu 11.04 Natty Narwhal.

Pels que siguin aficionats als videojocs i sobretot als natius a GNU-Linux, de ben segur coneixereu la companyia id Software , autors de grans títols com les sagues Quake o Wolfenstein, que a més d’un ens havien mantingut una llarga estona enganxats al teclat.

(més…)

OpenERP és una aplicació ERP client-servidor que permet personalitzar la gestió de la informació a les necessitats de l’empresa, organització o departament amb poc esforç.

  • La mateixa aplicació s’executa des de l’escriptori (hi ha clients per GNU/Linux, MacOSX i Windows) com també des del navegador web.
  • Configuració/personalització de grups, rols, processos, formularis, informes.
  • Més de 300 mòduls disponibles: Gestió de empreses, contactes, productes, vendes, compres, comptabilitat, magatzem, producció, projectes, CRM, recursos humans, …
  • Ràpid desenvolupament de mòduls nous.
  • Disposa de connectors per a botigues virtuals ezPublish, OSCommerce, VirtueMart, Magento.
  • És programari lliure, distribueix sota llicència GPL.

Fa poc es va publicar la versió 6.0 i és la que explicarem com instal·lar a l’Ubuntu. Cal dir que l’Ubuntu Maverick (i sembla que també la Natty) portaran la versió 5. Un dels principals avantatges de la versió 6 respecte de la 5 és que la nova versió permet la gestió multicompanyia.

Instal·lació de dependències

Primer de tot instal·larem les dependències necessàries per poder instal·lar l’OpenERP v6. Així que executem:
sudo apt-get install python python-psycopg2 python-reportlab python-egenix-mxdatetime python-tz python-pychart python-pydot python-lxml python-vobject python-yaml python-gtk2 python-glade2 python-matplotlib python-hippocanvas postgresql

Configuració de PostgreSQL

L’OpenERP fa servir la base de dades PostgreSQL per emmagatzemar i manipular dades. Per tot això, un cop l’hem instal·lat (al pas anterior), caldrà crear la base de dades i configurar un nom d’usuari i contrasenya per al servidor. Caldrà que executeu les ordres següents (primer entrem identificant-nos com l’usuari postgres, que té permisos a la base de dades i després l’usuari anomenat «openerp»):
sudo su - postgres
password: XXXXXXXXXX
createuser --createdb --username postgres --no-createrole --pwprompt openerp
Enter password for new role: XXXXXXXXXX
Enter it again: XXXXXXXXXX
Shall the new role be a superuser? (y/n) y
CREATE ROLE

Amb això tindrem un usuari nou anomenat «openerp» amb la contrasenya que hàgiu introduït.

Instal·lació del servidor OpenERP

L’OpenERP és un programa que per una part ofereix un servidor i per l’altra ofereix clients diversos que es connecten al mateix. El primer pas serà instal·lar i configurar el servidor i seguidament instal·larem els clients que s’hi poden connectar.

Ara aneu a la pàgina web de baixades de l’OpenERP i baixeu-vos la darrera versió del servidor. Existeix un paquet .deb per instal·lar directament a Ubuntu/Debian.

  • Baixada | OpenERP v6 (trieu el paqeut deb del servidor)

Baixada del paquet deb de l'OpenERP

Un cop instal·lat el paquet del servidor haurem de configurar els paràmetres de connexió a la base de dades. Per fer-ho, editem el fitxer openerp-server.conf:
sudo gedit /etc/openerp-server.conf

Allà dins, ens interessen les línies que fan referència a db_name, db_user i db_password. Allà deixarem en blanc db_name i a user i password posarem els que havíem creat:
db_name =
db_user = openerp
db_password = XXXXXXXX

Amb això ja ho tindrem configurat i podrem iniciar el servidor:
sudo /etc/init.d/openerp-server stop
openerp-server

Si tot va bé, haureu de veure una cosa semblant al següent missatge:
[2011-01-31 11:43:41,827][?] INFO:server:OpenERP version - 6.0.1
[2011-01-31 11:43:41,828][?] INFO:server:addons_path - /usr/share/pyshared/openerp-server/addons
[2011-01-31 11:43:41,828][?] INFO:server:database hostname - localhost
[2011-01-31 11:43:41,828][?] INFO:server:database port - 5432
[2011-01-31 11:43:41,828][?] INFO:server:database user - openerp
[2011-01-31 11:43:41,828][?] INFO:server:initialising distributed objects services
[2011-01-31 11:43:42,087][?] INFO:web-services:starting HTTP service at 0.0.0.0 port 8069
[2011-01-31 11:43:42,087][?] INFO:web-services:starting HTTPS service at 0.0.0.0 port 8071
[2011-01-31 11:43:42,087][?] INFO:web-services:Registered XML-RPC over HTTP
[2011-01-31 11:43:42,090][?] INFO:web-services:starting NET-RPC service at 0.0.0.0 port 8070
[2011-01-31 11:43:42,090][?] INFO:server:Starting 3 services
[2011-01-31 11:43:42,090][?] INFO:server:OpenERP server is running, waiting for connections...

Instal·lació del client GTK

Ara que el servidor ja s’està executant, instal·larem un client GTK per poder treballar amb l’OpenERP. Tornem a la pàgina de baixades de l’OpenERP i baixem el paquet deb:

  • Baixada | OpenERP v6 (trieu el paqeut deb del client GTK)

Un cop instal·lat, ja el podrem executar des d’un terminal amb:
openerp-client

D’entrada s’obrirà una finestra que no mostrarà res. Anirem a Fitxer » Bases de dades » Nova base de dades per crear una base de dades nova per emmagatzemar totes les dades.

Creació d'una base de dades nova

Un cop creada la base de dades el sistema començarà a crear les taules, procés que pot trigar alguns minuts. Un cop haja acabat s’iniciarà l’assistent de configuració on es podran seleccionar els mòduls que s’instal·laran. Això ja s’explicarà en un altre manual. Aquesta última captura mostra el programa en la seua configuració sense cap mòdul.

L'OpenERP instal·lat i funcionant

Altres clients

L’OpenERP també té clients web i clients per a Windows i MacOSX. Aquest article el mourem a documentació i anirem ampliant la informació sobre com instal·lar el client web, ja que els clients de Windows i MacOSX són bàsicament iguals que el de GNU/Linux.

Recursos de l’OpenERP

Un dels principals avantatges de l’OpenERP és que al darrere hi ha una gran comunitat i moltes companyies. Això fa que el seu desenvolupament siga ràpid i millore força amb cada versió nova.

Existeix una comunitat catalana de l’OpenERP: www.openerp.cat on trobareu molta documentació al respecte. Ells porten la traducció al català de l’OpenERP, que en la versió 6 està incompleta. Cal dir que els mateixos que ho tradueixen al català també dediquen molt de temps a traduir al castellà, amb la qual cosa l’esforç que hi dediquen és molt. No dubteu en ajudar si vos agrada el programa.

Després dels exàmens vos porte una sorpreseta de la mà de ‘DANTE’.

Es tracta d’una versió personalitzada de Ubuntu 10.10 llesta per instal·lar o provar amb un livecd en la qual podrem gaudir d’un escriptori com el de MAC, i no sols això, també podrem tindre les millors aplicacions ja personalitzades. A més la ISO ve amb una petita modificació més per augmentar el rendiment així que us aconsello que el proveu.

Vos deixe el vídeo per que ho vegeu i a baix els enllaços

Ací teniu els enllaços:

http://www.megaupload.com/?d=8ZN9LDJP
http://www.megaupload.com/?d=ZRIR2BYV
http://www.megaupload.com/?d=VTPTC6TV
http://www.megaupload.com/?d=1AS3CSLU
http://www.megaupload.com/?d=I38C2R9P
http://www.megaupload.com/?d=R2030FU5
http://www.megaupload.com/?d=8WIM3WS5
http://www.megaupload.com/?d=2RUKYVEW
http://www.megaupload.com/?d=ZKM280MG
http://www.megaupload.com/?d=YUV167NY
http://www.megaupload.com/?d=6J3I9A9P

Nota important: L’usuari del LiveCD es «caronte» i la contrasenya «odal»

Estàveu impacients? El GNOME2 se vos queda antiquat, pesat, poc guai? Estàveu pensant en deixar-ho tot i passar-vos al KDE? o pitjor, al Unity?…

Doncs deixeu el que esteu fent i comenceu a baixar aquest livecd que han preparat i des del qual podrem tastar el nou GNOME3. Ací teniu els enllaços de baixada:

Aquest livecd és una versió en desenvolupament de l’OpenSUSE que té compilat l’escriptori del gnome3 per defecte. Val a dir que jo he provat de fer-lo servir i: al meu ordinador ni tan sols s’inicia el servidor gràfic, al de la meua xicota es queda bloquejat en arribar a l’escriptori i al VirtualBox només es carrega un escriptori Gnome normal, en mode a prova de fallades.

Però… no paga la pena provar-ho? No esteu impacients per vore com serà el GNOME3 i tindre-ho entre les vostres mans?

Si aconseguiu fer-lo servir, agrairem les vostres experiències (evidentment no cal instal·lar res per tastar-lo).

Canviador d'aplicacions