Arran d’una pregunta feta pel nostre company Hermes al fòrum me n’he adonat que a l’Ubuntu no és possible comprimir en aquest format. És clar que no me n’havia adonat perquè mai ho faig servir -sobretot perquè no és lliure, però crec que possiblement a més d’un li serà útil saber què fer en cas de voler treballar amb aquests tipus de fitxers a Ubuntu. Senzill:
sudo apt-get install unrar rar
Ubuntu instal·la amb l’ubuntu-restricted-extras el programa «unrar», que permet descomprimir fitxers .rar. Però si volem comprimir en format .rar haurem d’instal·lar el programa «rar». Si no teniu instal·lat el programa rar, a l’hora de comprimir un fitxer amb l’ordre «Comprimeix» del menú dret que apareix al clicar sobre un fitxer, veureu que no podreu triar el format .rar. Un cop instal·leu el programa, ja vos apareixerà:
MeeGo és l’evolució de Moblin després que Intel i Nokia arribaren a un acord de col·laboració per tal de desenvolupar un sistema operatiu enfocat a dispositius mòbils i ultraportàtils. Aquest acord es va produir ja fa uns mesos i no havíem rebut cap notícia sobre el seu desenvolupament. Finalment ja el tenim ací i cal dir que no sembla molt diferent d’allò que ja era Moblin. Existeix una diferència gran, però, i és que MeeGo es pot instal·lar al Nokia N900. Això és un avantatge entre d’altres coses perquè la traducció és comunitària i per tant el català no trigarà molt a estar disponible (per desgràcia actualment no hi és).
MeeGo 1.0 està basada en el nucli 2.6.33 (l’últim publicat actualment), fa servir una interfície Qt (això li agradarà al Manu Tortosa), el sistema de fitxers que utilitza és Btrfs (la propera generació de sistemes de fitxers) i després conté tot un seguit d’eines per facilitar l’experiència de l’usuari al màxim.
Interfície de MeeGo
Com podeu comprovar a la captura, la interfície no és gaire diferent de la del Moblin: simplement sembla tenir més colors. Si vos fixeu, veureu també que el navegador per defecte és Chrome, una decisió lògica tenint en compte el tipus de dispositius als quals està enfocada aquesta distribució. MeeGo és una distribució «social», tot i que és possible instal·lar més programari (no he trobat informació sobre quina distribució base han fet servir, a Moblin era Fedora).
Instal·lació
MeeGo s’instal·la generalment fent servir un disc usb. Per tant, haureu de baixar la imatge. Després haureu de connectar el disc usb i desmuntar-lo (de forma que estiga connectat a l’ordinador però no muntat) i seguidament obrir un terminal i executeu:
Amb això ja tindreu MeeGo al vostre disc usb preparat per iniciar-lo des de qualsevol dispositiu mòbil per usb. En el cas del Nokia N900 serà diferent, per descomptat.
He provat MeeGo al meu ultraportàtil AAO i he d’admetre que ha millorat molt respecte a Moblin. Tot i que l’aspecte és molt semblant, el comportament és extraordinàriament millor. Sembla també que han polit la integració de les aplicacions amb la interfície del sistema. Estic gratament sorprès i em sembla que aquest cop MeeGo es quedarà com la distribució definitiva al meu AAO. Vos deixe unes quantes captures que he fet a continuació.
Adblock plus és un complement per a molts navegadors que elimina la publicitat, sobretot la publicitat flash, de les pàgines web. Adblock plus es basa en una sèrie de llistes que bloquegen només els continguts que són publicitat (en general encerta en el 95% dels casos). El resultat és més que visible. Per exemple, anem a una pàgina com MuyLinux:
Pàgina web MuyLinux.com amb i sense publicitat
Realment la diferència no és tanta, però el que passa és que la barra dreta es desplaça conforme ens desplacem per la pàgina; quan s’entra a la pàgina principal o a un article, apareix un gran bàner que no permet veure res i ens l’hem d’empassar. La cosa va més enllà, però, i és que tantes animacions flash ralentitzen la càrrega de la pàgina i, en alguns casos, l’aturen. MuyLinux és un cas de milers. Altre cas realment desesperant és TheInquirer.es. La publicitat és intrusiva, és desesperant i a més fa que la pàgina no es carregue bé.
Durant dos o tres anys vaig fer servir l’adblock plus: moltes pàgines viuen de la publicitat i fent servir l’adblock podem estar condemnant-les a desaparèixer. Tot i així, existeix publicitat i publicitat. Moltes pàgines utilitzen una publicitat de mala manera i fan que l’experiència de l’usuari siga realment dolenta. Moltes pàgines que visite sovint fan servir aquest tipus de publicitat. I per això he decidit fer servir adblock plus de nou. Ja m’havia oblidat de com de ràpid es carreguen les pàgines quan es bloquegen tots els anuncis.
L’Adblock plus permet triar quines pàgines es volen bloquejar i quines no. Per això mateix ara sóc jo qui decidirà si vull veure la publicitat o no: i el criteri serà la intrusió de la mateixa. Crec que és la millor opció. Una cosa és matar a una pàgina fent servir l’adblock i una altra és que la pàgina me mate a mi a base d’anuncis. Això no, gràcies.
Possibles solucions
Fer servir html5 en lloc de flash
Evitar els interstitial o publicitat que amague el contingut de la pàgina
Evitar que la publicitat seguisca al visitant
En fi. Si esteu amb mi, ja sabeu: Adblock Plus. Però feu-lo servir amb el cap, sigueu selectius. No elimineu la publicitat perquè sí.
Després de gairebé un any des que es va presentar la primera versió de Google Chrome, per fi s’ha alliberat una versió considerada estable. Al bloc del Chromium així ho anuncien:
Després d’haver aconseguit millores contínues amb el suport de connectors, en funcionalitat dels complements i la integració amb l’escriptori, conjuntament amb noves característiques com les notificacions d’escriptori i la sincronització de les adreces d’interès, creiem que aquesta versió de Google Chrome per a linux és una versió sòlida, d’altes prestacions, completa en característiques i enfocada a qualsevol ús.
Curiosament avui han presentat a OMG!Ubuntu unes proves de rendiment de diferents navegadors. El Chrome està en molt bona posició, conjuntament amb l’Opera i el Midori. Sembla, però, que a nivell global el Chrome és el navegador més complet. Ja podeu baixar-vos aquesta versió.
Hui s’ha publicat Fedora 13, carregada de novetats i amb tot un seguit de característiques que la fan una mica més amigable per a l’usuari. Algunes de les característiques que inclou aquesta versió ja les podíem trobar des de fa temps a distribucions com a Ubuntu com són la instal·lació automàtica de paquets d’idioma així com la instal·lació dels mòduls d’impressió. Aquestes característiques són bàsiques i és un pas endavant fet per l’equip de Fedora haver-les inclòs (per fi):
Instal·lació automàtica dels mòduls d’impressió
Instal·lació automàtica dels paquets d’idioma
Disseny nou per a l’eina de gestió d’usuaris
Suport 3D experimental per a targetes NVIDIA
Una altra característica molt interessant és la inclusió de Btrfs, un sistema de fitxers del qual hem parlat més d’un cop i que com a principal avantatge permet fer «captures» del disc en moments concrets de forma que si volem tornar a un estat anterior, la cosa serà molt fàcil. Això va molt bé després d’actualitzacions fallides o altres casos en què no hauríem d’haver fet alguna cosa que ha espatllat l’ordinador.
La instal·lació ha canviat: el principal canvi és referent a la partició dels discos. Ara s’ha de seleccionar el disc sobre el qual es vol instal·lar Fedora i un cop fet això, se’ns mostrarà un senzill diàleg on se’ns demana com ho volem fer: un diàleg molt semblant al diàleg que mostra el Mozilla Weave a l’hora de sincronitzar les dades del nostre navegador.
Diàleg de particionament de Fedora 13
Un cop instal·lada, el primer canvi que es veu a Fedora és el punter: quan l’ordinador està «pensant», l’animació mostrada al punter ha canviat i ara és una mica més atractiva. També han canviat el fons de pantalla i entre les aplicacions per defecte cal destacar la inclusió de Shotwell com a gestor de fotografies, gnote com a gestor de notes, l’eina de còpies de seguretat Déja Dup, s’ha eliminat The Gimp (bé, no tinc clar si The Gimp ja venia instal·lat en versions anteriors), com a client social s’inclou Pino i el Rhythmbox ja té suport per a l’iPod i l’iPhone.
En definitiva, Fedora 13 inclou moltes novetats i ara caldrà veure fins a quin punt és amigable i estable. Per ara, no he pogut instal·lar-la a una màquina virtual (probablement perquè és massa nova), però per la resta sembla funcionar bé. Més endavant provaré l’eina de suport d’idioma així com la instal·lació de còdecs propietaris i comprovaré el sistema de detecció d’impressores.
Avui s’ha alliberat una nova versió de Fedora, una de les distribucions de GNU/Linux més famoses i utilitzades, caracteritzada per portar-nos les últimes versions de programari. El seu llençament s’ha posposat dues setmanes respecte de la previsió inicial. El nom clau d’aquesta nova versió prové de Robert Hutchings Goddard, pioner en el camp dels coets. Per a instal·lar aquesta nova versió, dirigiu-vos a la pàgina de descàrrega del projecte Fedora.
Fedora 13 Goddard
Les principals característiques que porta Fedora 13 (Goddard) són:
Instal·lació automàtica dels controladors de les impressores
Instal·lació automàtica dels paquets d’idioma
Integració del gestor de paquets PackageKit amb la majoria de programes
S’ha redissenyat l’eina per a gestionar usuaris
Acceleració 3D experimental amb el controlador lliure Nouveau per a targetes Nvidia
Nous programes predeterminats del sistema: el gestor fotogràfic Shotwell, l’eina de microblogging Pino, el programa de còpies de seguretat Déjà Dup, el gestor d’escaneig Simple Scan i els post-it del Gnote.
Nou gestor de color Gnome Color Manager
Rhythmbox afegeix el suport per a iPhone
Suport per a DVB
A més, us recomano que passeu per la pàgina de documentació de Fedora, on trobareu informació molt interessant, tant en format HTML com PDF. En aquesta pàgina podeu trobar el calendari que ha seguit Fedora 13 fins al seu alliberament.
Chrome està avançant molt ràpidament en les estadístiques d’ús. El 3 de febrer vam fer una estadística per comprovar quin havia estat l’avenç durant tot l’any passat: havia passat d’un 1% del seu començament a un 15% al febrer. Ara, les estadístiques de SomGNU de final de maig mostren que el Chrome ja ha avançat al 19%: més de 4 punts percentuals en qüestió de 3 mesos (un 25% a nivell propi).
Això no és un cas aïllat de SomGNU. A OMG!Ubuntu han fet un apunt tot remarcant el ràpid avenç del Chrome en les seues estadístiques que mostren números encara més impressionants respecte al Chrome i els usuaris de GNU/Linux. Les estadístiques mostren que en un principi, quan el Chrome encara no s’havia publicat, els usuaris de Firefox amb GNU/linux arribaven al 87%. Ara, després d’un any, el Firefox té el 56% i el Chrome ha pujat fins al 37%.
Aquestes són les dades facilitades per OMG!Ubuntu:
Juny 2009 – El mes que Google va publicar la primera versió del Chrome
Firefox: 86.90%
Chrome: 2.64%
Opera: 3.75%
Midori: 0.13%
Gener 2010
Firefox: 56.93%
Chrome: 31.49%
Opera: 3.12%
Midori: 0.87%
Abril 2010
Firefox: 55.52%
Chrome: 36.53%
Opera: 2.82%
Midori: 1.23%
Certament és impressionant com està arramblant el Chrome. Les estadístiques de SomGNU mostren una tendència semblant, tot i que el percentatge del Chrome es queda al 20% i el del Firefox al 75%. Caldrà veure com avança. Personalment, he estat provant el Chromium durant molt de temps i el tinc instal·lat, però el Firefox no el substituïsc: el bugzilla funciona molt millor al Firefox i m’he acostumat al web developer tools i no el puc canviar. Per altra part, la selecció de text del Chrome és una llàstima. També he de dir que el Chrome no inclou el diccionari de variant valenciana actualment, i això també és una mica pesat.
Ací vos deixe les estadístiques navegador/sistema operatiu de SomGNU:
Quan estem visualitzant un document, veient miniatures d’imatges, o en molts altres casos, ens pot interessar ampliar (o reduir) la mida del que estem veient. Això ho podem fer fàcilment mitjançant la roda del ratolí, combinant-la amb alguna altra tecla de control. En aquesta anotació veurem com podem fer tres tipus diferents d’ampliació per mitjà de la roda del ratolí (la del botó del mig del ratolí). En els ordinadors portàtils, això també funciona amb la zona lateral del Touchpad.
En tots els casos, per ampliar la imatge hem de moure la rodeta “cap endavant”, i per reduir la imatge l’hem de moure “cap enrere”.
Ampliació pròpia del programa actual (Ctrl+Roda)
La majoria de programes tenen una combinació de tecles o una opció de menú per augmentar o reduir la mida amb què es visualitza el seu contingut, ja sigui un document, una imatge, una pàgina web o les miniatures dels fitxers d’un directori. Aquest comportament també el podem fer, en la majoria de casos, si deixem apretada la tecla Ctrl i movem la roda del ratolí.
Ampliació de tot l’escriptori (Wind+Roda)
Si tenim activats els efectes d’escriptori, de forma predeterminada també tindrem activada l’opció de fer zoom a tot l’escriptori. En aquest cas, l’únic que cal fer és moure la roda del ratolí mentre tenim apretada la tecla de Windows (Wind) del nostre teclat. Si ampliem el zoom de l’escriptori d’aquesta manera, en la pantalla només veurem una zona del nostre escriptori, i quan movem el ratolí, ens anirem movent conseqüentment per l’escriptori.
Ampliació de lupa (Majs+Wind+Roda)
L’últim tipus d’ampliació jo el trobo molt útil. Per mitjà de l’ampliació de lupa veurem tot l’escriptori a la seva mida normal. Però, al voltant d’on tinguem el punter del ratolí, es crearà una zona rectangular ampliada (com si fos una lupa rectangular). Per utilitzar aquest tipus de zoom, hem de mantenir apretades les tecles “Majs” i “Wind”, i moure la roda del ratolí. Aquest tipus d’ampliació no està activat en el nostre ordinador de forma predeterminada.
Zoom de lupa en acció
Per poder utilitzar l’ampliació de lupa, d’una banda cal tenir els efectes d’escriptori activats. A més, aquest tipus de zoom s’ha d’activar específicament. La manera més senzilla de fer-ho és a través del del Simple Ccsm. Per instal·lar-lo, veieu aquesta anotació. Quan el tingueu instal·lat, aneu a “Sistema>Preferències>Simple CompizConfig Settings Manager”. A la pestanya “Accessibilitat”, activeu l’opció “Àrea de zoom”, i ja podreu utilitzar l’ampliació de lupa.
Activació del zoom de lupa
Vídeo
Per acabar, he muntat un vídeo de demostració, on podeu veure en funcionament els diferents mètodes de fer zoom que us he explicat:
Doncs, ja fa uns dies ens fèiem ressò de l’alliberament del codi d’un potent i senzill editor de vídeo professional, que en el seu currículum comptava, fins i tot, amb premis Òscar pels seus avenços tecnològics. Aquesta notícia va córrer ràpidament per diversos blocs de programari lliure, i molts teníem l’esperança que per fi, poguéssim trobar una eina per a editar vídeo de forma professional al nostre sistema operatiu, ja que fins ara, aquesta ha estat una de les grans mancances.
Els d’Editshare, en donar la noticia, no es van mullar un pèl i no van esmentar en cap moment per a quins sistemes operatius estaria disponible aquest programa un cop alliberat, però sembla que per fi han donat senyals de vida, i en un correu informatiu per als que ens vam registrar a la pàgina de Lightworks per seguir el procés d’alliberament, ens han aclarit l’estat de les coses i les seves intencions. Tal i com uns quants ens imaginàvem, alhora que alliberaren el codi, també mantindran una versió de pagament, amb dret a assistència tècnica i alguns «extres»; però el dubte més gran que era el del sistema operatiu, també ens ha estat respost:
Platform Support
We have received a lot of questions about OS support for Lightworks. Currently Lightworks runs on Windows 7 and Windows XP. One of the drivers for taking Lightworks Open Source is to encourage other developers to get involved and help us take Lightworks cross-platform. Our intention is to port it to Linux and OSX. We’ll be discussing more about this with developers in the upcoming weeks.
Així que comencem amb bones notícies. Tot i que fins ara el programa hagi estat exclusivament per al SO de Microsoft, la dura competència en aquest terreny, haurà portat als d’Editshare a voler exportar el seu producte a altres sistemes per augmentar el seu mercat, i alhora crear una mica de competència, tot i que pel que fa a Linux, tindran l’exclusivitat ja que és un camp encara «verge» pel que fa a aquest tipus de productes, però serà necessària l’aportació de la comunitat per a que aquesta adaptació, finalment sigui possible.
Comentaris recents