El teu blog de Linux en català

Yearly Archive: 2010

Una cosa que ens agrada a molts usuaris de sistemes GNU/Linux és provar diverses distribucions, per tal de veure com funcionen i quina s’adapta millor a les nostres necessitats. Molts cops, arribem a la conclusió que la nostra distribució actual ja era la apropiada per a nosaltres, però altres cops trobem alternatives interessants.

Una opció molt bona per a fer aquestes proves és per mitjà d’una màquina virtual. Recordeu que a la nostra secció de documentació teniu una sèrie d’articles explicant tot el necessari per a executar màquines virtuals des de VirtualBox.

Per tal de facilitar aquesta «feina», des de GNULinux.cat us hem preparat unes imatges de disc dur que tenen preinstal·lades algunes de les distribucions més interessants. Aquestes imatges estan preparades per ser utilitzades (prèvia descompressió del fitxer descarregat) des de VirtualBox. Podeu trobar com utilitzar-les en aquest article de la nostra documentació.

De moment, us oferim imatges de disc dur amb les següents distribucions (hi indiquem també l’escriptori que tenen instal·lat):

  • Chakra Panora – KDE
  • Debian Stable – Gnome
  • Fedora 13 – Gnome
  • Fedora 13 – LXDE
  • Mandriva 2010.1 – KDE
  • OpenSUSE 11.3 – KDE
  • Ubuntu 10.04 – Gnome
  • Ubuntu Netbook Edition 10.04 – Gnome (Netbook)

Podeu trobar totes aquestes imatges a la nostra pàgina d’imatges de VirtualBox.

Seguim treballant per ampliar ben aviat el nombre d’imatges que us oferim. Lògicament, també estem oberts a suggeriments. 🙂

Una de les coses que més ràbia em fan des que es va implantar l’anell de claus és que, si l’actives, et demanarà la contrasenya cada cop que una o altra aplicació accedisca a alguna clau. Diria que l’anell es pot configurar segons l’aplicació, però per a l’ús tan bàsic que jo faig, això no em paga la pena.

Més d’un cop m’ha passat que he definit una contrasenya per l’anell i després ja no he sabut com fer que deixara de preguntar-me la contrasenya cada cop que s’iniciava i es connectava a una xarxa. Ara, però, he descobert una manera de fer-ho per tal que es reinicie i puguem establir novament que no hi haja cap contrasenya. Per fer-ho:

  1. Obrim el nautilus i premem Ctrl+H per tal que es mostren les carpetes ocultes
  2. Cerquem la carpeta .gnome2 i hi entrem
  3. Allà trobarem la carpeta «keyrings», haurem d’entrar-hi i esborrar tot el que hi haja
  4. Per últim caldrà reiniciar la sessió o l’ordinador

Fet això, el següent cop que ens connectem a una xarxa, el sistema ens demanarà la clau de dita xarxa. Només caldrà introduir-la i tot seguit s’obrirà l’anell de claus. Ara podrem no posar cap contrasenya i dir que volem l’emmagatzemament no segur.

Al bloc Safe as Milk han fet una ullada a les contribucions del GNOME per veure qui contribueix al seu desenvolupament. No ens ha de sorprendre que les contribucions de voluntaris suposen el percentatge més gran, tot seguit de les contribucions de companyies com Red Hat, Novell o Intel.

De fet, recentment s’ha donat a conèixer que Canonical no arriba a l’1% d’aportacions, cosa que pot semblar estranya quan el GNOME és el seu escriptori per defecte així com ser una companyia molt enfocada al programari lliure. Bé, ací tenim una petita taula amb els contribuïdors més importants al GNOME:

Empresa Enviaments Percentatge
Voluntaris 101823 23.45
Desconegut 73558 16.94
Red Hat 70790 16.30
Novell 45349 10.44
Collabora 21684 4.99
Intel 11160 2.57
Fluendo 10218 2.35
Lanedo 10090 2.32
Independent 8922 2.05
Sun 8862 2.04
Nokia 6183 1.42

Què passaria amb el KDE si es fera la mateixa llista? Vos recomane llegir un article molt interessant que van escriure ja fa un temps a Linux Magazine sobre com es gasten els diners GNOME i KDE.

Fa molt de temps que no vos recomanem fons d’escriptori o altres elements per personalitzar el vostre escriptori. He d’admetre que la darrera versió de l’Ubuntu va fer que no em preocupara tant d’això. No obstant, sempre hi ha coses xules que fa la gent i que paga la pena provar, com el tema d’icones Faenza (baixeu el fitxer, descomprimiu-lo i executeu des d’un terminal l’script que trobareu a dins, o bé aprofiteu simplement els fitxers tar.gz amb els temes d’icones).

http://fc07.deviantart.net/fs71/i/2010/211/4/8/Faenza_Icons_by_tiheum.png

Per tots aquells a qui us agradin els jocs senzills de plataformes, fa dues setmanes ha sortit la versió 1.0 de Frogatto. Aquest joc no té gran secret. Es tracta d’anar saltant barrancs, menjar enemics i escopir-los contra altres enemics, però és molt divertit.

Pantalla de Frogatto

Pantalla de Frogatto

Si teniu Ubuntu o alguna de les seves distribucions derivades, podeu instal·lar-vos Frogatto 1.0 des dels enllaços que us proporcionem al final d’aquesta anotació. Prèviament, us haureu d’instal·lar les llibreries que necessita («libglew1.5», «libboost-iostreams1.40.0» i «libboost-system1.40.0») des del Synaptics, o des d’un terminal:

sudo apt-get install libglew1.5 libboost-iostreams1.40.0 libboost-system1.40.0

Si utilitzeu una distribució no basada en fitxers deb, podeu fer la conversió al format que utilitzi la vostra distribució mitjançant alien.

Descàrrega | Versió 32 bits | Versió 64 bits

Font | LinuxJuegos

Aquests dies (del 26 al 30 de juliol) s’està celebrant la GUADEC, unes jornades on els desenvolupadors de GNOME es reuneixen i es fan xarrades i conferències sobre tot allò que l’envolta. Companys nostres com el Jordi Mas, la Silvia Miranda o el Gil Forcada han estat presents durant molt de temps.

http://www.guadec.org/img/index-logo.png

Durant aquestes jornades es discuteix sobre el futur del GNOME i altres aspectes de l’escriptori. Aquesta GUADEC ja ens ha deixat una notícia important: GNOME 3.0 amb GNOME Shell s’endarrerirà 6 mesos més:

Podríem publicar al setembre i tenim una part que funciona bé, però no sota els nostres estàndards.

Això comenta el Vincent Untz, responsable de les noves publicacions del GNOME. Això vol dir que fins al març de 2011, GNOME 3.0 no veurà la llum. Tot i que els desenvolupadors asseguren que tot està prou avançat i que al setembre ja es tindria el que es pot considerar una candidata a versió final, no puc evitar recordar el desenvolupament de KDE 4.0 i tots els problemes i endarreriments que va sofrir.

El Command and Conquer: Red Alert és un joc clàssic per Windows 98, però dels mes addictius que he jugat mai. L’argument del joc és senzill. Hitler ha mort jove i el món es disputa entre el bloc soviètic, que pretén conquerir tot el món, i els aliats. El joc és semblant al Bos Wars, o sigui, es construeixen edificis que et permeten construir soldats, tancs i avions amb els que ataques l’enemic.

Gràcies al Wine, podem rememorar i tornar a jugar a un dels jocs més mítics de quan érem petits, ja que ens permet jugar a jocs de Windows 98 que amb les versions actuals de Windows seria impossible jugar-hi. Podeu veure altres jocs antics funcionant amb Wine en els apunts de jugant al Lords of the Realm 2 i a l’Ultima Online.

Descàrrega del joc

Com que el joc és antic, els propis creadors l’han ficat a descarregar de forma gratuïta. Us podeu baixar els dos CDs d’instal·lació d’aquest enllaç. Si no us cal tenir els vídeos de les 30 campanyes i no voleu descarregar-vos dos CDs de 500 Mb cada un, teniu l’opció que jo us recomano de baixar-vos el joc sense els vídeos i que només ocupa 40 Mb d’aquesta adreça. Tingueu en comte que si instal·leu el joc des dels CDs no heu d’instal·lar el DirectX.

Un cop descarregat l’arxiu de 40 Mb l’hem des descomprimir. Com que el joc està comprimit amb el format .RAR, és possible que necessitem instal·lar el descompressor que no és lliure:

sudo aptitude install unrar

Instal·lant el Wine amb suport per Pulse Audio

El problema amb aquest joc i l’Ubuntu, és el so. Com molts sabeu, l’Ubuntu va passar a utilitzar el servidor de so Pulse Audio en lloc d’utilitzar l’Alsa. Per tant, heu d’instal·lar-vos una versió del Wine amb suport pel Pulse Audio. Per fer-ho, usarem el repositori del Launchpad que ens ofereix Neil Wilson. Així, afegirem el següent repositori a les nostres fons de programari. Primer de tot anirem al menú:

Continua llegint

Hui s’ha publicat la segona beta del Firefox 4 i la primera cosa curiosa que he pogut comprovar és que, per primera vegada en els darrers anys, el català no és entre les llengües a triar. Bé, és clar que això no és cap problema ja que és una versió beta, però diria que el fet que el responsable de la traducció estiga de vacances (merescudes) pot ser una de les raons per les quals això ha passat. Al llistat de baixades de la segona beta ho podeu comprovar.

Hi ha un bon grapat de novetats en aquesta segona beta. Destaquem les següents:

  • Les pestanyes ja es mostren per defecte a la part de dalt a Windows i MacOSX.
  • El tema de GNU/Linux encara s’està desenvolupant i per això no veurem canvis visuals per ara.
  • Millores en la velocitat de Javascript.
  • Millores en la velocitat general del navegador així com del moviment amb la barra de desplaçament gràcies a les noves «retained layers».
  • I més canvis…

Realment no puc evitar preguntar-me per què està sent tan complicat implementar la nova interfície del Firefox a GNU/Linux. Els de l’Opera ho van fer i ja tenen un resultat molt acceptable que, per cert, és el que podria ser el resultat final del Firefox. Potser una possible solució seria el canvi a biblioteques Qt, com l’Opera. Continuarem atents.

http://mozcom-cdn.mozilla.net/img/firefox/beta/4/screenshot.png

Per provar aquesta versió només heu de baixar-la i executar el fitxer «firefox» que trobareu a dins. Certament s’aprecia que aquesta versió és força més ràpida que les 3.X.

He estat usuari de l’avant window navigator des que es publicaren les seues primeres versions. Bàsicament ha estat el primer dock que realment es mostrava estable i era fàcil de fer servir, amb contínues millores i un desenvolupament molt actiu.

Un dels fans de l’AWN ha creat una nova versió (no és un fork exactament) a la que ha anomenat «AWN Lucido» i que inclou un redisseny força interessant i atractiu, a més de ser molt configurable. El canvi visual és la modificació del fons del dock, cosa que fa que siga més fàcil diferenciar entre les diferents àrees que hi tenim: aplicacions, ginys, etc. Aquest fork ja ha estat inclòs a la versió en desenvolupament de l’awn, així que podrem gaudir d’ell sense grans problemes.

És millor que ho veieu per vosaltres mateixos:

(més…)

Des d’ahir ja podem trobar a la secció de baixades de la pàgina d’AMD el darrer mòdul per a targetes gràfiques ATI: el Catalyst 10.7. La publicació de l’anterior mòdul, el 10.6, va suposar una important millora, ja que afegia per defecte l’acceleració 2D, amb la qual cosa ja no caldria aplicar cap tipus de pedaç al paquet xorg per tal que l’escriptori amb compiz activat funcionara de forma fluïda.

El Catalyst 10.7 ens porta suport per a Eyefinity (una característica només compatible amb les targetes gràfiques ATI més noves). Aquesta versió també porta suport oficial per a les distros Ubuntu 10.04 i OpenSUSE 11.3 (això últim molt necessari, tot i que amb els mòduls lliures la cosa també funcionava bé).

En aquesta nova versió bàsicament s’han corregit una bona quantitat d’errors que, segons quines operacions, feien que la pantalla es tornara negra i s’haguera de reiniciar o que el refresc no fora correcte.

Instal·lació

Podeu baixar la darrera versió des de la pàgina de baixades d’AMD. La instal·lació varia segons la distribució. Aquells qui tingueu l’Ubuntu, caldrà que desinstal·leu qualsevol paquet de l’fglrx:

sudo apt-get purge xorg-driver-fglrx fglrx-amdcccle fglrx-kernel-source xorg-driver-fglrx-dev

Després haureu d’anar per terminal allà on hagueu baixat el paquet d’ati i executar una ordre com la següent (substituïu «lucid» per la vostra versió de l’Ubuntu) que crearà els paquets d’instal·lació i que instal·larem tot seguit:

sh ati-driver-installer-10-7-x86.x86_64.run --buildpkg Ubuntu/lucid
sudo dpkg -i *.deb
sudo aticonfig --initial

A l’OpenSUSE la instal·lació també és senzilla. De la mateixa manera que s’ha fet amb l’Ubuntu, caldrà obrir un terminal i anar a la ruta on s’ha baixat el paquet d’ati. Allà executarem primer la instal·lació de paquets que poden ser necessaris:
zypper in kernel-source linux-kernel-headers kernel-syms module-init-tools make gcc libstdc++ libgcc glibc-32bit glibc-devel-32bit fontconfig freetype zlib*

I després iniciarem l’instal·lador:

sh ati-driver-installer-10-7-x86.x86_64.run

Llavors s’obrirà l’instal·lador i només haurem de seleccionar la instal·lació automàtica. Un cop instal·lat haurem d’executar l’ordre per activar el mòdul:

aticonfig --initial

I ja ho tindreu.