El teu blog de Linux en català

Monthly Archive: octubre 2010

Inesperadament, la multinacional Japonesa Panasonic ha confirmat que s’està preparant de nou per a fer el salt al món dels videojocs (ja ho va intentar fa temps, sense èxit, amb el llançament de la desafortunada 3DO), un mercat que ara mateix ja té una dura competència.

El que resulta curiós és que la consola vol estar encarada als MMORPGs, un gènere que està de moda i que constantment guanya adeptes, però es fa estrany imaginar aquests jocs corrent sobre un terminal portàtil, del tamany d’una PSP aproximadament. El giny, que incorporarà Wifi, un complet teclat QWERTY, i fins a sortida miniHDMI per conectar-la a un monitor, sembla molt més un micro-ordinador que un sistema de videojocs; i per acabar, han decidit que per a aprofitar la consola al màxim, tot funcionarà gràcies a un sistema Linux.

Els analistes i experts no han trigat a posar-se les mans al cap; Ryan Seabury, director creatiu de NetDevil per al MMORPG LEGO Universe opina:

«The Linux user base is too small for the financial risk, Linux users are generally savvy enough to make their OS run whatever games they want anyway, and since the Linux community is very DIY minded, they tend to not want to pay for much.»

Pot ser que la idea de la màquina sigui poc encertada, ja que va dedicada a un segment molt limitat de producte, i a més,  els MMORPG a vegades ja queden limitats en les pantalles de tamany normal degut a la gran quantitat d’informació en forma de finestres que poden mostrar.

Però si Panasonic jugués bé les seves cartes, i el producte s’aconseguís extendre, podria fer que els analistes escèptics s’ho repensessin abans de descartar un segment de jugadors només perquè empra Linux, i a més es crearien/adaptarien més eines de qualitat per a produir jocs moderns per al sistema operatiu.

Per aquests motius, espero que Panasonic no estigui un altre cop creant un giny destinat a l’oblit, i que l’ús de Linux serveixi per reivindicar-ne les possibilitats en l’entreteniment. Tot i que amb el pròxim llançament de l’Openpandora, el cor dels linuxers segurament estarà dividit.

Inesperadament, la multinacional Japonesa Panasonic ha confirmat que s’està preparant de nou per a fer el salt al món dels videojocs (ja ho va intentar fa temps, sense èxit, amb el llançament de la desafortunada 3DO), un mercat que ara mateix ja té una dura competència.

El que resulta curiós és que la consola vol estar encarada als MMORPGs, un gènere que està de moda i que constantment guanya adeptes, però es fa estrany imaginar aquests jocs corrent sobre un terminal portàtil, del tamany d’una PSP aproximadament. El giny, que incorporarà Wifi, un complet teclat QWERTY, i fins a sortida miniHDMI per connectar-la a un monitor, sembla molt més un micro-ordinador que un sistema de videojocs; i per acabar, han decidit que per a aprofitar la consola al màxim, tot funcionarà gràcies a un sistema Linux.
Els analistes i experts no han trigat a posar-se les mans al cap; Ryan Seabury, director creatiu de NetDevil per al MMORPG LEGO Universe opina:
“The Linux user base is too small for the financial risk, Linux users are generally savvy enough to make their OS run whatever games they want anyway, and since the Linux community is very DIY minded, they tend to not want to pay for much.”
Pot ser que la idea de la màquina sigui poc encertada, ja que va dedicada a un segment molt limitat de producte, i a més,  els MMORPG a vegades ja queden limitats en les pantalles de tamany normal degut a la gran quantitat d’informació en forma de finestres que poden mostrar.
Però si Panasonic jugués bé les seves cartes, i el producte s’aconseguís extendre, podria fer que els analistes escèptics s’ho repensessin abans de descartar un segment de jugadors només perquè empra Linux, i a més es crearien/adaptarien més eines de qualitat per a produir jocs moderns per al sistema operatiu.
Per aquests motius, espero que Panasònic no estigui un altre cop creant un giny destinat a l’oblit, i que l’ús de Linux serveixi per reivindicar-ne les possibilitats en l’entreteniment. Tot i que amb el pròxim llançament de l’Openpandora, el cor dels linuxers segurament estarà dividit.

El servei Ubuntu One ja està disponible en Ubuntu des de fa un temps, i permet tenir sincronitzades les dades entre els nostres ordinadors, apart de mantenir-nos una còpia en els servidors d’Ubuntu. D’aquesta manera si, per exemple, se’ns espatlla un disc no haurem perdut les nostres dades sincronitzades (que poden ser documents, fotografies, contactes, etc.), sinó que sempre els podrem recuperar dels servidors d’Ubuntu. A més, a través d’Ubuntu One tenim accés a la Ubuntu Music Store. El pla bàsic d’emmagatzemament (de 2 GB), anomenat Ubuntu One Basic, és gratuït.

Logo d'Ubuntu One

Fins ara, jo no l’utilitzava, perquè per a sincronitzar dades em semblava molt millor el servei Dropbox. Però darrerament hi ha hagut diverses novetats interessants relacionades amb l’Ubuntu One.

  • Avui mateix acaba d’aparèixer un servei d’Ubuntu One per a iPhone i Android, sobretot centrat en l’streaming de música. Es diu Ubuntu One Mobile, té un preu de 3,99$ al mes o 39,99$ a l’any (uns 30€ anuals). Aquest servei té un període de proves gratuït de 30 dies.
  • S’està treballant en una versió d’Ubuntu One per a Windows. Aviat tindrem disponible una versió Beta.
  • S’han modificat les tarifes dels plans de pagament (per poder obtenir més de les 2 GB gratuïtes). Els nous preus són molt competitius, i personalment estic pensant seriosament utilitzar-los. Aquestes noves tarifes consisteixen en poder ampliar l’espai de 20 GB en 20 GB. Cada ampliació d’espai que utilitzem costa 2,99$ mensuals o 29,99$ anuals. Això vol dir que per uns 23€ anuals (depenent del canvi del dòlar) tindrem fins a 22 GB (els 2 GB gratuïts més els 20 GB d’una ampliació), o 42 GB per 46€, etc.

Amb aquestes novetats, Ubuntu One augmenta molt la disponibilitat per a diversos sistemes (apart d’Ubuntu, Windows i la versió Mobile, ja es pot utilitzar en entorns KDE i també hi ha gent que l’utilitza en altres distribucions com Fedora). A més, trobo que els preus d’ampliació d’espai estan molt bé. En canvi, el preu d’Ubuntu One Mobile potser el trobo una mica car pel servei que ofereix.

Una campanya per demostrar que en realitat som més de l’1% que apareix a totes les estadístiques d’ús de GNU/Linux a la xarxa.

Aquesta és la iniciativa que s’ha fet des de la pàgina DudaLibre i que considerem interessant difondre. Evidentment serà complicat que la cosa funcione, però no deixa de ser una proposta interessant.

Totes les estadístiques web mostren que l’ús de GNU/Linux supera amb dificultats l’1% d’usuaris tot i que en els darrers anys sembla clar que el nombre d’usuaris ha augmentat de forma important.

Realment som un 1%? Aneu a la web de la iniciativa i en uns mesos comprovarem si aquest 1% és o no real.

http://www.dudalibre.com/gnulinuxcounter

Segurament, la majoria dels qui seguiu aquest bloc sou usuaris de sistemes GNU/Linux, encara que habitualment ho simplifiquem dient que són sistemes «Linux». Però, què vol dir exactament «GNU/Linux»? Bàsicament (i resumint una mica), «GNU» són les eines que ens proporciona el sistema per a comunicar-nos amb ell. Formen part de GNU, per exemple, moltes de les ordres de terminal que executem, i moltes de les llibreries que els programes que tenim instal·lats utilitzen. Un dels components més important del sistema GNU és el nucli (kernel en anglès), que s’encarrega bàsicament de comunicar-se amb la màquina. En el cas de «GNU/Linux», per exemple, tenim un sistema «GNU» que treballa sobre un nucli «Linux».

Però GNU també pot utilitzar altres nuclis. Ja hem parlat d’alguns d’ells, com ara Solaris (el que donaria lloc a un sistema «GNU/Solaris»), FreeBSD («GNU/kFreeBSD»), etc. Tots aquests nuclis fan bàsicament les mateixes coses que el nucli Linux, però amb una implementació diferent. És a dir, estan programats de forma diferent per a fer el mateix (que el nostre sistema funcioni amb unes especificacions comunes). Per sobre d’aquest nucli, el sistema és un GNU, de manera que la nostra interacció amb un sistema GNU/Solaris ha de ser igual que amb un GNU/Linux. En aquesta anotació, donarem unes breus pinzellades sobre un nucli molt concret: el Hurd.

Logo del Hurd

Logo del Hurd

Hurd és un nucli encara en fase de desenvolupament i, a diferència dels altres nuclis, està sent programat pels propis desenvolupadors del projecte GNU. És a dir, hauria de ser el nucli oficial de GNU si estigués acabat.

(més…)

Aquest diumenge es publicarà Ubuntu 10.10 (Maverick Meerkat), i Ubuntu ja ha obert el termini per a poder demanar CDs originals d’aquesta nova versió a través del seu servei ShipIt.

Logo d'Ubuntu

Com ja és habitual amb les darreres versions, no podeu fer-ho si ja heu demanat CDs d’alguna de les darreres versions d’Ubuntu, perquè aquest servei està destinat sobretot a usuaris novells (apart de a comunitats i col·laboradors d’Ubuntu). Per poder-los demanar, heu d’estar donats d’alta al Launchpad i anar a la pàgina del servei ShipIt. Si els demaneu, els CDs trigaran una mitjana de deu setmanes en arribar-vos.

Font | OMGUbuntu

Fa pocs dies, us vam explicar que una part important de la comunitat d’OpenOffice.org s’havia escindit per crear el nou projecte LibreOffice. Aquest és un fork del propi OpenOffice.org, que a partir d’ara serà desenvolupat de forma independent.

LibreOffice

LibreOffice

Si utilitzeu Ubuntu, o qualsevol altra distribució basada en Debian, ja us podeu instal·lar el LibreOffice a partir d’uns repositoris especials, tot i que de moment només tenen paquets per a versions de 32 bits. Per a instal·lar-lo, cal que creeu un nou fitxer «/etc/apt/sources.list.d/libreoffice.list» amb el vostre editor de text preferit. Per exemple, si utilitzeu gedit, ho podeu fer per mitjà de la comanda següent:

sudo gedit /etc/apt/sources.list.d/libreoffice.list

Veureu que us obre un fitxer buit. Poseu-hi aquesta línia:

deb http://download.tuxfamily.org/gericom/libreoffice /

Deseu els canvis i tanqueu el fitxer. Després, obriu un terminal («Aplicacions>Accessoris>Terminal») i executeu l’ordre següent:

sudo apt-key adv --keyserver keyserver.ubuntu.com --recv-keys 890E7A26

Finalment, obriu el Synaptic («Sistema>Administració>Gestor de paquets Synaptic»), refresqueu la informació dels paquets i us hi trobareu els paquets «libreoffice3» i «libreoffice3-en-us» preparats per a poder-lo instal·lar. Això instal·la la base de LibreOffice. Després cal instal·lar cadascun dels components de la suite ofimàtica, escollint els paquets que us interessi d’aquests:

Component Paquet
Processador de text libreoffice3-writer
Full de càlcul libreoffice3-calc
Editor de presentacions libreoffice3-impress
Editor de dibuixos libreoffice3-draw
Base de dades libreoffice3-base
Editor de fórmules libreoffice3-math

Un cop instal·lat, per poder executar el LibreOffice cal tenir en compte que els binaris d’execució es troben al directori «/opt/libreoffice/program».

Cal tenir en compte que encara és una versió de proves.

Font | OMGUbuntu

Edito: He ampliat la informació dels paquets que cal instal·lar i el directori on es troba el programa.

Des de fa temps el meu full de càlcul preferit ha estat el gnumeric. És ràpid, bonic, té els menús clars, tot és molt configurable i és fàcil de trobar i no està saturat amb icones i opcions de menú gens utilitzades. Senzillament és un full de càlcul de primera categoria que supera àmpliament el calc i està a l’altura de l’excel.

Avui, però, m’he trobat amb que el meu full de càlcul tenia un límit de 65536 files, i m’ha semblat estrany que no es pogués canviar i que s’hagués de recompliar el programa per tenir més cel·les. Per sort, he descobert com canviar-ho, i com tenir fins a 8 milions de files.

Límit del gnumeric de 65.536 files i diàleg per canviar-lo

Fer-ho és ben senzill. Només cal anar al menú:

Edit→Sheet→Resize→Rows→8M

De la mateixa manera es pot canviar el número de columnes màxim del full de càlcul. Espero que el truc us hagi estat útil.

A GNULinux.cat, ja hem parlat diversos cops del 0 A.D., un joc d’estratègia lliure, semblant a l’Age of Empires. Recentment, Wildfire Games (l’empresa creadora del 0 AD) ha trobat un nou cap de desenvolupament per al joc, Andrew Spiering, però segueixen necessitant nous desenvolupadors que els ajudin a fer créixer el joc.

Logo de Wildfire Games

Els àmbits en els quals necessiten gent són molt diversos, com ara especialistes d’efectes de so, artistes de textures o de 3D i animadors. Si creieu que encaixeu en algun d’aquests rols, podeu trobar més informació en aquest enllaç.

Pantalla del 0 A.D.

Pantalla del 0 A.D.

Font | Ubuntu Gamer

A la revista freiesMagazin d’aquest mes, hi venia un article molt interessant sobre com programar scripts de Gimp, i vaig decidir posar-m’hi per tal d’automatitzar algunes de les tasques que hi realitzo habitualment. En el meu cas, molt sovint en una mateixa fotografia aplico primer el procediment que us vam explicar per a fer els colors més vius, i posteriorment el procediment per a millorar la definició de la fotografia.

Amb el que vaig aprendre a l’article de la revista, he fet un script per al Gimp amb el que, d’una sola vegada, s’apliquen els dos efectes a una fotografia. Podeu baixar-vos aquest script des de la nostra pàgina de Projectes, o des d’aquest enllaç. Per utilitzar-lo en el Gimp, només cal que el copieu al directori «/home/el_vostre_usuari/.gimp-2.6/scripts». Ho podeu fer des del Nautilus o, si ho preferiu, des d’un terminal («Aplicacions>Accessoris>Terminal»), anant al directori on hàgiu desat el fitxer, i executant la comanda següent:

cp ColorIDefinicio.scm /home/el_vostre_usuari/.gimp-2.6/scripts/

Un cop desat el fitxer en aquest directori, el primer cop que obriu el Gimp executeu el menú «Filtres>Script-Fu>Actualitza les funcions». Anem a veure com funciona l’script «Color i definició». Per a fer-ho, partirem de la següent imatge:

Fotografia original

Fotografia original

El funcionament del script és el següent. Un cop obriu una fotografia, només cal que executeu l’opció de menú «Filtres>Millora>Color i definició…». Això us obrirà una finestra on preguntarà en quin percentatge voleu augmentar (o disminuir) la vivesa dels colors. Escolliu un valor per a aquest paràmetre:

Script «Color i definició»

Script «Color i definició»

Us recomano que agafeu un valor entre el 10% (per a fotografies que només necessitin fer una mica més viu el color) i el 20% (per augmentar força la vivesa dels colors). En el nostre exemple, he utilitzat un valor de 20, i el resultat és aquest:

Fotografia retocada

Fotografia retocada

Aquest script, com comentava, no nomes ha canviat la vivesa dels colors, sinó que també ha augmentat la definició de la imatge (l’ha enfocat millor). Per aquest segon canvi, utilitza uns paràmetres fixes. Per últim, podem observar millor la diferència entre la imatge original i la retocada si les posem una al costat de l’altra:

Abans i després del retoc

Abans i després del retoc

Aquí es pot veure clarament com, d’una banda, els colors són més vius a la fotografia de la dreta. A més, si us fixeu en els detalls (com les pedres de la part inferior o les fulles dels arbres) es veuen més detallades també en la fotografia de la dreta, mentre que a la fotografia original es veuen una mica més borroses.

Fa pocs dies que va sortir Gnome 2.32, i la seva traducció al català no era del tot completa (encara que gairebé, perquè la traducció al català està actualment al 97%).

En vistes a la publicació, d’aquí a sis mesos, de Gnome 3.0, Gil Forcada ens anima a unir-nos al grup de traducció al català de Gnome, per assegurar que aquesta nova versió estigui al 100% quan s’alliberi. El mateix Gil ens explica com cal fer-ho, per ajudar a la traducció:

Per tal de trencar el gel he recollit una llista de mòduls que no formen part de la versió oficial del GNOME però que moltes distribucions instal·len. El pla d’acció per tant seria:

1- Apunteu-vos a la llista del GNOME de Softcatalà i dieu hola 🙂
2- Creeu un usuari al Damned-Lies
3- Agafeu un mòdul (si ningú el té agafat) de la llista de sota i poseu-vos a traduir!

Si teniu més idees de com aconseguir més voluntaris deixeu comentaris o envieu correus a la llista

Font | Whatever