El teu blog de Linux en català

Monthly Archive: abril 2010

Per sort, jo no m’hi he trobat mai, però conec a força gent que s’hi ha hagut de barallar. Fins no fa massa, Lexmark no oferia drivers per a GNU/Linux per a les seves impressores. Això va canviar el setembre del 2009, quan des de Lexmark van començar a oferir suport per a les seves impressores.

De moment, el suport oficial és només per a un cert nombre d’impressores, i només ofereixen els seus controladors per a ordinadors de 32 bits. Aquesta segona restricció és fàcil d’arreglar, perquè es pot instal·lar perfectament els drivers de 32 bits que ens ofereixen en un ordinador de 64 bits, i hauria de funcionar (segons s’indica a MuyLinux). El que ja no tinc clar és si la llista d’impressores per a les quals ofereixen els drivers és “tancada” o si realment es pot fer servir alguna altra impressora que no està a la llista amb els drivers d’alguna impressora semblant.

És important tenir en compte que tots els controladors que ens ofereixen estan tant en format “deb” (de manera que ens funcionaran en Debian, Ubuntu i els seus derivats) com en format “rpm” (de forma que ens funcionaran en Fedora, OpenSUSE, Mandriva i altres). A més, alguns controladors (no tots) també ens els ofereixen en format “tar”, de manera que haurien de funcionar en les distribucions que no instal·len programari a partir de paquets “deb” ni “rpm”. En els altres casos, segurament ens podrà fer servei el programa alien.

A la pàgina de Lexmark podreu trobar la llista completa de compatibilitat de controladors de les seves impressores per a GNU/Linux. Si trobeu la vostra impressora en aquesta llista, podeu baixar el controlador corresponent des de la pàgina de suport de Lexmark. Sobretot, és molt important que aneu a la pàgina de suport en anglès (com poso en el meu enllaç) perquè a la pàgina de suport en castellà no es veuen els divers de Linux directament. Un cop arribeu a la pàgina de suport, des del panell inferior busqueu el model de la vostra impressora (per exemple, com us mostro a la captura de pantalla, jo he buscat el de la Lexmark X2600). Quan arribeu al vostre model, feu clic a “Downloads”. Si aneu a l’apartat de Linux, us trobareu els tres drivers (“deb”, “rpm” i “tar”), o dos si per aquesta impressora no hi ha “tar”.

Descàrrega dels drivers per a GNU/Linux

Descàrrega dels drivers per a GNU/Linux

Us descarregueu el controlador corresponent a la vostra distribució, el descomprimiu (ve comprimit en zip) i des d’un terminal executeu el fitxer “.sh” que hi hagi.

Font: MuyLinux

PD: Jo no he pogut comprovar el procés. Si algú de vosaltres té una impressora Lexmark que fins ara no li funcionava i ho prova, agrairem que ens comenti què tal van els controladors.

MeMaker és un programa que ens permet dissenyar un avatar o fer una caricatura, de forma molt semblant a com funcionen els Mii de la Wii.

La instal·lació del programa és molt senzilla, perquè es troba en els repositoris oficials d’Ubuntu. Us el podeu instal·lar per mitjà del Synaptic amb el paquet “memaker”. Si us sentiu més còmodes treballant des de terminal, el podeu instal·lar per mitjà de la comanda següent:

sudo apt-get install memaker

El programa es pot executar des del menú “Aplicacions>Gràfics>MeMaker”. La seva utilització és molt senzilla, i es basa en escollir primer la forma de la cara (arrodonida, quadrada, o fins i tot podem escollir un “plasmoïde”). A partir d’aquí, li posem el color a la pell i anem afegint els diversos elements que formen la cara (ulls, nas, boca, etc.). Finalment, podem afegir complements (ulleres, arracades, etc.) i ja tenim el nostre avatar.

La meva caricatura feta amb MeMaker

La meva caricatura feta amb MeMaker

Podem desar l’avatar resultant en format vectorial (svg) o directament en formats no vectorials com png o bmp. Per últim, des del menú “File>Anomena i desa>GNOME avatar” podem fer que sigui l’avatar predeterminat del nostre usuari de Gnome, i que ens aparegui en el menú inicial on escollim l’usuari amb que entrar a l’equip.

Un avatar fet amb MeMaker

També és un programa ideal per entretenir una mica els vostres fills o nebots (aquells que en tingueu, clar). 🙂

Grsync és un programa de sincronització de directoris que ens permetrà fer còpies de seguretat idèntica d’aquells directoris que l’indiquem. Grsync no és més que una interfície gràfica del programa conegut com rsync i que probablement molts de vosaltres ja coneixeu.

Aquest tipus de programes s’utilitza generalment per fer còpies de seguretat, ja siga a dins del nostre ordinador, del nostre ordinador a algun dispositiu extern o viceversa, còpia d’una partició sencera, mirroring i altres possibilitats. Aquesta còpia es fa de manera incremental, és a dir: un cop s’ha fet una còpia dels fitxers, la següent còpia comprovarà quins fitxers existeixen i només afegirà aquells que siguen nous.

Entre les seues característiques podem destacar:

  • Les opcions més comunes d’rsync estan implementades a la interfície gràfica (però no totes)
  • Possibilitat de desar diferents configuracions per fer les còpies de seguretat
  • Permet fer simulació del procés abans de fer l’execució
  • Possibilitat de passar ordres de terminal (per complementar les opcions gràfiques)
  • Traducció al català completa

La interfície del programa deixa ben clara la seua senzillesa: existeixen unes opcions predeterminades i només cal dir quin és l’origen i el destí de la còpia de seguretat. Després tenim tres pestanyes d’opcions bàsiques, avançades i extra que ens permetran establir tots els paràmetres de la còpia.

Gairebé totes les distribucions inclouen Grsync (requereix tindre rsync instal·lat). També existeixen versions per a Windows i MacOSX que trobareu a la pàgina de baixades. Per instal·lar-ho a Ubuntu, només cal cercar el paquet grsync al gestor de paquets o executar l’ordre següent:

sudo apt-get install grsync

Finestra principal de Grsync

Bon dia!

Vinc amb un post ràpid per comunicar-vos dues bones notícies que només es poden donar en aquest meravellós món que és el programari lliure.

Primera! Recentment l’amic Oriol ens comunicava una mala notícia: els desenvolupadors del popular reproductor de música Songbird (desenvolupat amb el mateix motor que el Firefox) havien pres la decisió d’abandonar la seva línia de desenvolupament dins a Linux. Ara bé, pel que es veu, els seguidors d’aquest programa s’han afanyat a portar la contrària al que l’Oriol deia als comentaris d’aquella mateixa entrada, i s’han començat a organitzar per desenvolupar ells mateixos un fork automantingut (no t’enfadis company, és una bona notícia, no? 😉 ), que provisionalment ha estat anomenat Lyrebird. EDITO: el nom definitiu serà Nightingale. Clica’m eixerit per més info. Pàgina oficial ací!

I segona! Fa temps que no us canto les excel·lències de l’antic Amarok 1.4, oi? Doncs heus aquí una altra bona notícia: algun heroi ha decidit reprogramar gran part d’aquest magnífic reproductor en Qt4, rebatejant-lo com a Clementine. Aquesta versió modernitzada del vell Amarok presenta una millor integració en entorns GNOME i arregla alguns bugs històrics com els problemes amb l’adqusició de portades d’àlbums, entre d’altres. L’estic provant i fa patxoca, la veritat. Aquí teniu la pàgina oficial, i des d’aquí us el podeu descarregar per al vostre sistema operatiu. Més info aquí.

Bé amics, salut i llibertat!

PS: com podeu veure, ambdues notícies les he tret del magnífic blog OMG! Ubuntu!, un must-see per a tots els entusiastes d’Ubuntu. Us el recomano!

Poc després d’anunciar que Maverick Meerkat seria el nom clau d’Ubuntu 10.10, s’ha publicat el seu calendari de llençament.

El que més crida l’atenció d’aquest calendari és que tindrà 4 versions alpha. O sigui, que s’alleugereix una mica el nombre de versions alpha, que habitualment havia estat de 6. Amb Ubuntu Lucid Lynx ja s’havia reduït el nombre a 3, però això era degut al fet que Lucid Lynx era una versió LTS (Long Term Support) i es volia donar més èmfasi a l’estabilitat que a les novetats, de forma que s’acurtava el temps dedicat a les versions Alpha i es donava més temps a les Beta (n’hi havia dos).

En el cas d’Ubuntu 10.10, el temps de desenvolupament de versions Alpha és el mateix que era habitual, però simplement es generen menys versions Alpha. Realment, no tenia cap mena de sentit que sortissin 6 Alpha, i amb les quatre que s’han previst ha de ser més que suficient.

Com ja és habitual, els desenvolupadors d’Ubuntu també posen a la nostra disposició un calendari públic de Google Calendar i un fitxer iCal per tal de poder seguir les dates més importants d’aquest calendari.

Aquest recull començarà amb una notícia trista: Songbird abandonarà el desenvolupament actiu per a GNU/Linux. L’equip desenvolupador continuarà publicant versions, tot i que no seran oficials, no tindran suport i no implementaran noves funcionalitats. Encara me’n recorde d’aquell primer article que vaig escriure sobre el Songbird al gener de 2007 (poc després d’obrir SomGNU) i en el qual flipava amb aquell nou reproductor. Però la realitat és que la competència en reproducció de música és molt més dura a GNU/Linux que no pas al Windows o al MacOSX, on l’iTunes i el Windows Media Player són els reixos.

He d’admetre que vaig tindre una temporada que em moria per aconseguir fer funcionar l’iTunes a GNU/Linux. Supose que a la llarga he après a apreciar la potència de reproductors com el Rhythmbox, el Banshee o l’Amarok i ja no em deixe enlluernar tant per les coses «boniques» (en aquest cas concret, clar està). Tot i que un nou aspecte de Rhythmbox no em desagradaria pas… Tot i així, sembla que s’iniciarà un fork del Songbird anomenat Lyrebird.

L’Oriol comenta a Alliberats.cat que els dies 6, 10, 15 i 22 d’abril se celebraran les jornades de programari lliure a Sabadell. Cite:

Ens hi trobarem, per exemple, xerrades sobre diversos temes de Programari Lliure, un taller de Guifi.net i una festa d’instal·lació d’Ubuntu Karmic Koala. Les jornades duraran diversos dies, i tenen actes preparats per als dies 6, 10, 15 i 22 d’abril.

Llegiu-ne més a Alliberats.cat (recull tots els aspectes bàsics) o a la pàgina web de les jornades.

Llegint Ubuntronics m’he trobat amb un tema d’icones que la nova versió d’Ubuntu hauria d’incloure per defecte: elegants i s’integren bé amb el nou esquema de colors que tindrà la versió 10.04. El podeu baixar des de gnome-look. Opineu vosaltres mateixos:

Komodo Edit és un entorn de programació lliure i multiplataforma que suporta un nombre molt gran de llenguatges, complements i té una quantitat molt gran d’opcions que el fan un dels entorns més potents al meu parer. A la feina fem servir aquest editor des de fa gairebé un any i estem prou contents.

Aquesta és la raó per la qual vaig decidir-me a començar a traduir-lo. Ara, després d’uns quants mesos, per fi he acabat la traducció i vull compartir-la amb tots vosaltres. La branca 5.x del Komodo no suporta de forma directa les traduccions, sinó que s’ha d’instal·lar un locale switcher i un paquet d’idioma per tal de canviar l’idioma de la interfície.

Interfície del Komodo en català

Descàrrega del Komodo Edit

El Komodo té dues versions, una comercial i una altra lliure, a l’estil del VirtualBox. El que passa és que realment la versió lliure és més que suficient per a qualsevol cosa que es vulga fer. La versió comercial es coneix com a Komodo IDE i la versió lliure com a Komodo Edit. El paquet d’idioma només funciona per a la versió lliure en aquest moment. Podeu baixar-la des de la pàgina oficial:

La instal·lació per a GNU/Linux es fa des de la línia d’ordres. Caldrà descomprimir el fitxer tar.gz que baixeu i executar l’script install.sh. Vos demanarà on voleu instal·lar-lo, si ho feu com a root, vos recomane fer-ho a /opt/Komodo/. Un cop instal·lat es crearà una entrada al menú, a la part de programació (o desenvolupament).

Instal·lació del paquet de llengua

Per posar el Komodo en català, caldrà que instal·leu dos complements. Primer, el paquet de llengua (feu clic amb el botó dret per baixar el fitxer xpi):

Només caldrà que l’arrossegueu a la finestra del Komodo i s’iniciarà la instal·lació (és igual que la instal·lació de complements del firefox). Un cop instal·lat, caldrà que reinicieu. Ara baixeu el locale switcher (feu clic amb el botó dret per baixar el fitxer xpi):

I l’instal·leu de la mateixa manera que el paquet de llengua. Un cop hàgiu reiniciat, haureu d’anar al menú «Tools» i allà seleccionar «Change de locale» (potser apareix en francès…). A la finestra que s’obrirà només caldrà que seleccioneu ca-AD i seguidament reiniciar el Komodo.

Així ja tindreu el Komodo en català.

Errors a la traducció

Aquells que el feu servir trobareu molt probablement errors a la traducció. No dubteu en enviar-me’ls (no d’un en un, per favor…) per tal que vaja corregint-los. Si trobeu que alguna part del programa no funciona i ix un missatge amb fons groc, això probablement siga alguna cosa de la traducció, informeu-me si cal.

Aquesta propera setmana, Escola en moviment i guifi.net organitzen a Sabadell un Seminari de Programari Lliure. La veritat és que el programa que han preparat sembla molt interessant, i inclou diverses xerrades, tertúlies, tallers, i fins i tot un sopar. 🙂

Ens hi trobarem, per exemple, xerrades sobre diversos temes de Programari Lliure, un taller de Guifi.net i una festa d’instal·lació d’Ubuntu Karmic Koala. Les jornades duraran diversos dies, i tenen actes preparats per als dies 6, 10, 15 i 22 d’abril.

El preu de les jornades és de 17 €, i en aquest preu està inclòs el sopar del dia 6 d’abril. El seminari tindrà lloc al Casal Independentista de Can Capablanca (molt prop de l’estació dels Ferrocarrils Catalans de Sabadell Estació).

Per a més informació, o per a inscriure-us a les jornades, adreceu-vos a la pàgina web del seminari.