El teu blog de Linux en català

Monthly Archive: abril 2010

IP anònima a Internet: Tor

Aprofitant que cada cop sembla més seriosa l’amenaça contra la nostra privacitat a la xarxa, vull recuperar un article que el nostre company lesergi va escriure ara farà any i mig i que vull actualitzar per tal que funcione a sistemes Ubuntu i Debian.

És sabut que totes les nostres operacions a Internet es fan mitjançant la nostra IP pública i que pot ser registrada amb facilitat, el que suposa una manca de privadesa prou considerable. Per reparar aquest problema existeix el projecte Tor, una xarxa distribuïda de repetidors que ens permeten connectar-nos a Internet a través d’ells i així tindre una IP pública diferent a la nostra.

Instal·lació

Per instal·lar-lo a Ubuntu i Debian, caldrà afegir el següent repositori. Ho podeu fer editant el fitxer /etc/sources.list i afegir-lo al final o bé mitjançant Sistema > Administració > Fonts de programari. El respositori que heu d’afegir és el següent:

deb http://deb.torproject.org/torproject.org distribució main

A distribució haureu de posar «karmic», «jaunty», «lucid» o «debian», segons el vostre sistema. Seguidament afegirem la clau del repositori:

gpg –keyserver keys.gnupg.net –recv 886DDD89
gpg –export A3C4F0F979CAA22CDBA8F512EE8CBC9E886DDD89 | sudo apt-key add –

I ara ja podrem actualitzar els repositoris i instal·lar tor:

sudo apt-get update && sudo apt-get install tor tor-geoipdb polipo

Configuració del programa

Per configurar Tor bàsicament s’ha d’editar un fitxer que es troba a la ruta /etc/polipo/config i copieu i enganxeu el contingut d’aquest fitxer exemple polipo.conf. Un cop fet això, reinicieu el programa des d’un terminal:

/etc/init.d/polipo restart

Per acabar i per tal que tot funcione, caldrà instal·lar una extensió al Firefox, la tor button. Amb això tindreu un botó al Firefox que només clicant vos permetrà amagar la vostra IP quan navegueu a la xarxa.

L’he estat provant una mica per sobre, però sembla que tot funciona una mica lent, supose que això serà pel fet de navegar darrere d’uns quants servidors que amaguen la meua IP (i supose que caldrà modificar el fitxer de configuració per tal que tot funcione correctament). Quina experiència teniu vosaltres amb tor?

Apple en català, però amb quins criteris?

Supose que molts de vosaltres vos haureu alegrat de la notícia que Apple traduirà (de fet ja ha traduït i es poden veure captures) alguns dels seus productes com l’iPhone, l’iPad i l’iPod Touch.

Jo també estava content, fins que he vist la traducció. I és que no sé per quina raó, els d’Apple han decidit que en lloc de fer servir la tendència general que s’ha fet servir durant els darrers 10 anys en les traduccions al català: fer servir l’imperatiu quan l’usuari s’adreça a l’ordinador, prefereixen fer servir el que fan els castellans i francesos: fer servir l’infinitiu.

Així, trobarem coses com: «Desbloquejar», «Respondre», «Cancel·lar», etc. Ací teniu algunes captures:

Potser a uns quants de vosaltres vos sembla bé aquesta traducció: més familiar, més pareguda al castellà. Però l’ús d’infinitius en les traduccions catalanes no s’ha fet servir mai des que el TERMCAT ho va indicar allà pel 1999 (o abans). La raó és senzilla: en anglès, cada cop que es diu «Close», «Save», «Open», això s’interpreta com a ordre. En concordança amb això, en català i en altres llengües com l’italià i el romanès, es fa servir l’imperatiu quan l’usuari dóna ordres a la màquina.

Personalment considere que la tendència en castellà i francès i altres llengües que també fan servir l’infinitiu és en certa manera errònia: és un diàleg d’indis. En català havíem pogut evitar fer servir aquest llenguatge i fer-ne servir un de més natural.

PER QUÈ ARA ARRIBA APPLE I HO CANVIA TOT?

Agraïsc moltíssim que Apple ens haja tingut en compte a l’hora de traduir els seus productes després de 1000 anys, de debò. Però com a traductor de programes al català, l’ús de l’infinitiu és realment una colp baix. Ni Microsoft, ni Google, ni Facebook, ni tampoc altres grans companyies que han traduït els seus productes al català han fet servir infinitius. Per què ara Apple sí que ho fa?

Per desgràcia, tinc sospites sobre quina és la raó.

Filosofia Ubuntu i còdig obert

Ja s’ha comentat moltísimes vegades l’origen de la paraula Ubuntu, que no es altra que: Humanitat envers els altres; però moltes vegades el terme es queda reduït simplement en termes informàtics a l’ajuda o modificacions del còdig amb la conseqüent distribució millorada.

Però per a que quedar-se allí? Un dia comprant en uns grans magatzems, vaig notar que un “estranger ”no m’agrada la paraula,ja que tothom ho som) volia demanar-li un paquet de tres llaunes en conserva de pinya a una reponedora. M’hi vaig estar al costat com si res i ella no l’entenia, i quan l’home va dir “ananas” rapidament i des del fons del cor (que poétic) vaig saltar dient: Pinya!!!. Semblava que l’home tingués ulls de nen petit i?luminats per que algú el va poder ajudar. No vol dir que en la meva etapa esclava no ajudés a ningú, però sembla com si al utilitzar Ubuntu, fos quasi obligat el ser útil als demés.

Per una altra banda, amb la filosofia del còdig obert, i també “hardware obert”(s’en diu així?), tampoc ens hem de quedar en l’àmbit tecnològic. Quan compres fusta per fer les teves obres de bricolatge, pot ser que hi aparegui un full que s’especifica la procedència. En alguns aparells, enmig de tants folis de manuals d’usuari, pot aparèixer també l’esquema electrònic. En el Regne Unit, s’ha demanat als restaurants que en la carta hi especifiquin els ingredients, quantitats, temps de cocció entre d’altres coses.

Per què no hem de poder sàpiguer d’on s’han extret els diferents materials que conformen tot el que utilitzem? benzina, acers, vidres, terrisses, fustes. Per què no hem de sàpiguer d’on provenen els aliments que mengem? De quin país venen les avellanes o aumetlles que venen amb la xocolata, o d’on prové aquella xocolata.  I tornant al tema dels restaurants, està clar que no hi entrarem a la cuina a posa-hi les grapes, però si demanar que treguin o posin un determinat aliment.

Sabem d’on ve l’aigua que comprem (Cardó, Santes Creus, Viladrau, Veri…), però no sabem de quina plastificadora o de quina vidrificadora prové l’envás.

Quan es parla de demanar còdig obert, es fa referència a “petit i tou” i a finestres; Alguna vegada se l’i ha demanat el mateix a Steve Jobs sobre els seus aparells? És lícit demanar la “famosa recepta secreta” a la Coca-cola? Al meu parer es com el mag que diu ‘mai rebe?lo els meus trucs’ com si pel fet de dir-ho fos menys àgil amb les mans i menys mag. O si alguns grups inclouen les lletres en els llibrets; per què no fer el mateix amb la partitura? O en tot cas per problemes amb l’espai del llibret una plana web d’ells mateixos on hi aparèguin.

Sé que l’escrit està mal estructurat, espero que hem perdoneu

Teclat en català i més complet

No es tracta de la configuració del teclat mitjançant Sistema > Preferències > Teclat o

Sistema > Preferències > Configuració de l’SCIM o IBus ….

Simplement es tracta de perdre el temps en apuntar directament en el teclat els caracters resultants de la combinació de tecles amb “Alt Gr” i “Alt Gr + Shift” (he omés els caràcters que es repeteixen), tot i que no descarto escriurel’s mes endavant, així com coses que m’hagin pogut fugir del cap.

I canviant tot el que es pugui al català; i aquí en teniu el resultat:


L'Ubuntu, l'alternativa gratuïta al Windows

Aquest 29 d’abril surt la nova versió de l’Ubuntu amb el nom de Linx Lúcid. L’Ubuntu és una sistema operatiu lliure que ens permet fer funcionar el nostre ordinador d’una manera òptima sense haver de pagar cap tribut a Microsoft.

D’entre les seves virtuts en destaquem que és en català, la simplicitat amb què s’instal·la i s’instal·len nous programes i l’absència de virus informàtics.

A més a més, l’Ubuntu ens permet estalviar, ja que podem reaprofitar ordinadors vells que vagin lents, no cal comprar cap antivirus, cada sis mesos s’actualitza a la versió més nova i els programes segueixen sent compatibles amb les versions antigues. A més a més, porta de sèrie un navegador d’Internet, un programa de missatgeria instantània, un programa compatible amb el Word per fer documents, un programa per editar i classificar les fotografies, un reproductor de vídeo que suporta tots els formats, un reproductor de música molt semblant a l’iTunes i un bon grapat de jocs per matar l’avorriment.

L’Ubuntu el podem descarregar de la web www.ubuntu.com i el podem instal·lar al costat del Windows; així, quan engeguem l’ordinador podrem escollir el sistema que preferim. També el podem provar sense haver-lo d’instal·lar iniciant l’ordinador des del CD que ens hem descarregat. Prova’l, no en quedaràs decebut.

Article publicat al periòdic “La Bicicleta“, número 10 (abril del 2010)

Tribler, l'evolució dels clients Bittorrent

Sembla clar que la xarxa Bittorrent ha d’evolucionar d’una o altra manera degut a les accions en contra que s’estan duent a terme contra pàgines com The Pirate Bay, Mininova o moltes altres. Aquestes pàgines actuen com a centralitzadores de fitxers bittorrent i els usuaris acudeixen a elles per cercar i baixar els fitxers .torrent. El problema en aquest cas és la centralització.

Tribler és un programa que tracta d’evitar eixa centralització. És un cercador que no depèn d’un lloc en concret, sinó de molts. Gràcies a això, sempre tindrem diferents fonts des de les quals trobar els fitxers .torrent i baixar-los. Podríem dir que és l’aMule de la xarxa bittorrent.

Inclou característiques interessants com el SwarmRank i BarterCast: el primer permet fer un rànquing dels torrents per saber-ne la fiabilitat i el segon un rànquing d’usuaris. Els millors torrents i usuaris són els que primer apareixeran a la llista de cerca. Tenint en compte que els serveis tipus megaupload i rapidshare (que aviat alçaran (=desaran) les IP’s dels usuaris que baixen fitxers des d’allà) probablement acabaran sent de pagament tipus napster o semblants, probablement més val continuar impulsant les xarxes P2P. Això sí, un tema important a treballar en aquest tipus de xarxes és l’anonimat de l’usuari.

Aquest client té versions per a Windows, MacOSX i GNU/Linux i funciona amb una interfície prou atractiva (i en un anglès perfecte :P). Per a linux existeixen paquets debs per a Ubuntu (què estrany!) i també el codi font que el podem compilar nosaltres mateixos.

Interfície gràfica del Tribler a GNU/Linux

Ubuntu 10.04 (Lucid Lynx) Beta 2

Tal i com estava previst, avui s’ha alliberat la segona Beta d’Ubuntu 10.04 (Lucid Lynx). Respecte de la primera Beta, no hi ha massa novetats, perquè ara ja s’està treballant més directament en arreglar bugs i millorar l’estabilitat del sistema. Les novetats més interessants que porta aquesta segona Beta són les següents:

No és gens habitual que una versió d’Ubuntu tingui dues Beta, però en aquest cas es va fer una excepció en tractar-se Lucid Lynx d’una LTS (Long Term Support) per tal d’aconseguir una major estabilitat en la versió final. Si voleu provar aquesta segona Beta d’Ubuntu Lucid Lynx, us deixo els enllaços de les seves diferents versions (o, com diuen, dels seus diferents colors):

Ubuntu i UNE: http://releases.ubuntu.com/releases/10.04/

Kubuntu i UNE: http://releases.ubuntu.com/kubuntu/10.04/

Xubuntu: http://cdimage.ubuntu.com/xubuntu/releases/lucid/beta-2/

UbuntuStudio: http://cdimage.ubuntu.com/ubuntustudio/releases/lucid/beta-2/

Ubuntu per UEC i EC2: http://uec-images.ubuntu.com/releases/10.04/beta-2/

Edubuntu: http://cdimage.ubuntu.com/edubuntu/releases/lucid/beta-2/

Mythbuntu: http://cdimage.ubuntu.com/mythbuntu/releases/lucid/beta-2/

Sobretot, de moment NO ÉS RECOMANABLE INSTAL·LAR-LO EN ENTORNS PRODUCTIUS, NI PER A ORDINADORS DE SOBRETAULA HABITUALS (excepte si teniu clar què significa una versió Beta i n’assumiu les possibles conseqüències). Cal tenir molt clar que es tracta encara d’una versió de proves, tot i que ja hauria de ser força més estable que les versions Alpha. Aquestes versions serveixen per a poder provar les seves noves funcionalitats, i trobar-hi possibles errades per tal de notificar-les i que les versions definitives siguin molt estables.

La propera versió que sortirà d’Ubuntu Lucid Lynx ja serà la RC  (Release Candidate), una setmana abans de l’alliberament de la versió definitiva. En aquesta pàgina podeu trobar el calendari de llençament de Ubuntu 10.04 Lucid Lynx.

Campanya per tenir la PlayStation en català

Ja fa uns mesos vam explicar que Sony es podria plantejar treure jocs per a PS3 i PSP en català (sempre que veiessin interès per part dels consumidors). Aquesta setmana, al bloc oficial de PlayStation als Estats Units han obert una nova secció on es poden proposar millores per a les seves consoles. L’únic requisit és ser un usuari donat d’alta al PlayStation Network.

Des de VaDeJocs han obert una proposta de millora demanant que el català estigui inclòs en els menús de la PlayStation 3 i de la PlayStation Portable. Ara, només cal que aquesta petició sigui prou votada per tal que la tinguin en compte. Us transcric les instruccions que ens escriuen en la seva anotació de VaDeJocs:

Usuaris no registrats

Registrar-se a PlayStation Network gratuïtament (seguir enllaç)
Un cop registrats accediu a PlayStation.Blog Share
Us identifiqueu a través del text LOGIN o des d’aquest enllaç
Pitgeu sobre el següent enllaç per accedir directament a la petició sobre el català
Premeu el botó que representa el vot positiu (una fletxa verda que senyala amunt)
És important deixar un comentari, sempre pot ajudar veure que la gent realment no vota per inèrcia

Els usuaris que ja hi estigueu registrats, només cal que su salteu els primers dos passos i continueu

Apart de participar tots aquells que vulgueu, des de VaDeJocs fan una crida per tal de difondre aquesta notícia i fer que arribi al màxim número de persones possible.

Font: VaDeJocs

Ubuntu 10.04 tindrà com a motor de cerca Google, i no Yahoo

Fa uns mesos vam comentar-vos que Ubuntu canviava el motor de cerca per defecte al Firefox de Google a Yahoo. Sembla que s’havia arribat a un acord de tipus econòmic pel qual el cercador Yahoo passaria a ser la pàgina d’inici del navegador Firefox a Ubuntu, així com el motor principal al quadre de cerca de dalt a la dreta.

Doncs bé, tot i que a les darreres versions d’Ubuntu Lucid ja havien fet el canvi, un anunci que es va fer ahir a les llistes de desenvolupament de l’Ubuntu indicava que finalment Google serà el motor de cerca per defecte i Yahoo! quedarà fora. Les raons no s’especifiquen però, ja que estem, podríem aventurar-nos:

  • Yahoo! ha revocat l’acord perquè no té diners i la fusió amb Microsoft fa que tot s’haja d’enfocar a Bing.
  • Mozilla ha forçat Canonical a tornar al Firefox ja que ells (Mozilla) tenen un acord amb Google sobre quin ha d’ésser la pàgina d’inici per defecte.
  • Ubuntu ha decidit que el cercador Yahoo! no és bo i que l’acord econòmic no paga la pena, amb la qual cosa s’ha decidit tornar amb Google.
  • Google ha arribat a un acord amb Canonical per ser el cercador per defecte.

Siga quin siga, aquest ha estat el correu enviat a la llista de desenvolupament:

A cada nova versió decidim quin és el millor navegador web així com el millor motor de cerca que seran els predeterminats per a Ubuntu. A l’hora de triar el millor motor de cerca tenim en compte factors com l’experiència i preferències dels usuaris, així com les pèrdues i beneficis que suposen per a Ubuntu i els navegadors i altres projectes que formen el producte final. Fins la versió 9.10, sempre s’ha decidit per fer servir Firefox i Google. A la 10.04, en un principi, es va decidir canviar el motor de cerca i de fet es va implementar en les versions publicades fins ara.

Tot i així, es farà servir Google com a motor de cerca per a la versió final. El canvi es farà tan aviat com siga possible, abans del 15 d’abril que és quan ja no s’admetran més canvis.

No ha estat la nostra intenció aquest ball amb els cercadors, però les circumstàncies subjacents poden canviar de forma impredictible. En aquest cas, és clar que per a la gent que faça el canvi de la 9.10 a la 10.04 no veurà cap canvi, que serà només visible per a la gent que ha seguit el desenvolupament de la versió 10.04.

Sé que la darrera línia és confusa, però certament també ho és en la traducció en anglès. Tot plegat una mica estrany, així tan de sobte i a punt de publicar-se la versió final. Per nosaltres, probablement millor, ja que Yahoo! no està traduït al català (deixant a banda que com a cercador, no és tan bo com Google).

Crear tipografía True Type amb l'Inkscape

Per tots aquells que sou creatius i voleu donar-li un toc personal als vostres documents, es bona idea no utilitzar simplement l’Arial o el Times New Roman… 🙂

Tot es pot fer a través de l’Inkscape i una aplicació web anomenada  Online Font Converter que serà l’encarregada de convertir els dibuxets a caràcter.

Hi ha l’existència d’un complet manual (Això sí, en anglès però s’entén bastant), també hi ha l’opció de descarregar-lo en PDF, o aquest videotutorial.

font: http://www.linuxhispano.net/

PD. Potser que funcioni amb qualsevol programa de dibuix sempre i quan es desi en el format correcte, desconec si inkscape en té un de propi.

GNULinux||||CAT - Si no s'indica el contrari, el contingut text es troba disponible sota els termes d'una llicència Atribució - CompartirIgual 3.0

Delicately crafted using Franz Josef theme and WordPress.