El teu blog de Linux en català

Monthly Archive: març 2010

Sincronització del calendari del GNOME amb Google Calendar

Aquells qui feu servir el Google Calendar probablement vos interessarà conèixer que existeix la possibilitat de sincronitzar qualsevol dels calendaris que hi tingueu amb el calendari propi del GNOME mitjançant l’Evolution. Fer-ho és ràpid i senzill. Fer-ho a KDE amb Kontact també ho és.

Mètode 1 (clàssic i ràpid però amb terminal)

Primerament, heu d’anar a la vostra pàgina del Google Calendar i anar a la Configuració (dalt a la dreta). Després aneu a la pestanya Calendaris i feu clic sobre el calendari que voleu sincronitzar (podeu sincronitzar-ne més d’un, però s’ha de fer per separat). Un cop heu entrat al calendari, veureu que a la part de baix hi ha algunes opcions de compartició. La part que ens interessa és on posa Adreça privada. Farem clic sobre ICAL i s’obrirà una finestra donant-nos una adreça web que copiarem.

Opcions de sincronització del Google Calendar

Amb aquesta adreça web copiada, obrim un terminal i executem la següent ordre:

/usr/lib/evolution-webcal/evolution-webcal adreça_web_que_hem_copiat

Si tot ha anat bé, s’obrirà una finestra demanant-nos el color que volem assignar als esdeveniments del Google Calendar. Ho seleccionem, i ja ho tindrem tot preparat.

Mètode 2 (des de l’evolution, sense terminals ni pantalles negres)

Obriu l’Evolution i aneu a Fitxer > Nou > Calendari. S’obrirà una finestra on primerament haureu de seleccionar el tipus: Google. Després només caldrà posar el nom que vulguem i posar la nostra adreça @gmail.com. Així, l’Evolution sincronitzarà el calendari que tinguem per defecte. No caldrà fer res més.

Calendari nou a l'Evolution

Si ara feu clic sobre el rellotge del gnome, el calendari desplegable mostrarà les entrades relacionades amb el Google Calendar.

Calendari del GNOME


Propostes de canvis per a Nautilus

Aprofitant que en Pau va publicar un post sobre un possible look d’una futura versió de Rythmbox, he pensat en compartir unes imatges que he trobat a Muylinux sobre el possible aspecte que podría tenir Nautilus, el navegador d’arxius per defecte de gnome, si li féssin un senzill rentat de cara. La veritat és que igual que la proposta pel Rythmbox, la trobo senzilla i molt atractiva. Cada cop estic més segur que gnome no trigarà a posar-se al dia!

MegaJC-Deluxe: Uploader de Megaupload i Rapidshare

MegaJC-Deluxe és un programa per a GNU/Linux que permet pujar arxius a Megaupload i Rapidshare, de manera que t’estalvia moltes esperes, ja que va pujant el que posis a la llista d’espera.

És com l’equivalent a Jdownloader per a pujades (per GNU/linux).

La última versió d’aquest programa va ser llançada el dia 9 d’aquest mes.

(més…)

GTick, un metrònom en el nostre ordinador

Gràcies a aquesta consulta del Jordi als fòrums de Cobert.cat, m’he assabentat de l’existència del programa GTick, que convertirà el nostre ordinador en un metrònom. L’he estat provant, i la veritat és que l’he trobat molt complet.

Logo del GTickGTick es troba en els repositoris oficials de la majoria de distribucions, o sigui que el podreu instal·lar directament des del gestor de paquets que utilitzeu. En el cas d’Ubuntu, el podeu instal·lar directament des del Synaptic o, si us sentiu més còmodes treballant des de terminal, ho podeu fer executant la comanda següent:

sudo apt-get install gtick

Un cop instal·lat, podrem executar el programa des del menú “Aplicacions>So i vídeo>GTick”. L’aparença inicial del programa és molt senzilla, però en ella ja podrem escollir la velocitat del temps, el volum, i quin tipus de ritme volem portar (2/4, 3/4, 4/4, etc.). Si escollim l’opció “Uniforme”, no ens marcarà l’inici de cada compàs. Quan premem el botó “Inicia” el programa ens marcarà el ritme que li hàgim indicat.

Pantalla principal del GTick

Pantalla principal del GTick

Però el programa té moltes més opcions. A través del menú “View>Visual Tick” el GTick ens mostrarà gràficament en quin temps del compàs ens trobem, i el moviment del metrònom.

GTick amb metrònom visual

GTick amb metrònom visual

També és interessant l’opció “View>Profiles”, que ens permetrà desar una configuració concreta del metrònom per poder-la recuperar fàcilment més endavant. Per exemple, en la captura de pantalla posterior he gravat un perfil per a un ritme Adagio 8/4, un Moderato 4/4 i un Largheto 3/4. Per últim, a “View>Beat Table” podrem configurar quin (o quins) temps dintre del compàs volem que sigui el fort.

GTick amb totes les seves opcions

GTick amb totes les seves opcions

Ús de GNU/Linux segons la darrera enquesta d'usuaris d'Internet

Aquest mateix matí he llegit a FirefoxCAT que s’havien publicat els resultats de la darrera enquesta d’usuaris d’Internet a l’Estat Espanyol de l’AIMC. Allà han fet una anàlisi sobre les estadístiques d’ús del Firefox que no desvetllaré (aneu i esbrineu-ho per vosaltres mateixos…).

L’enquesta d’usuaris d’Internet també inclou estadístiques de sistemes operatius, així que he anat directament a comprovar quins han estat aquests resultats i presentar-vos-los tot comparant-los amb les dades de l’any passat de les quals ja vam parlar. Aquests han estat els resultats:

Taula d'ús de sistemes operatius segons l'enquesta de l'AIMC (2009-2010)

Gràfica d'ús de sistemes operatius segons l'AIMC 2010

El primer que hem de comentar és que les estadístiques d’ús de GNU/Linux són superiors a les mitjanes que trobem a l’W3Counter, on l’ús de GNU/Linux es troba a l’1,55% (tot i que aquesta dada és global) o les de l’StatCounter, que li dona a GNU/Linux a nivell de «Spain» un 1,66% (a nivell global dóna un 0,7%).

Ha passat un any des que es publicara Windows 7 i sembla que l’acceptació serà millor que la de Windows Vista, que ha estat incapaç de reemplaçar Windows XP. MacOSX continua creixent de forma molt important i en un any puja un 1,20% fins al 4,10% total.

GNU/Linux és la gran sorpresa, però. Pujar un 0,7% en un any és una gran fita, per no parlar del fet que passar una barrera psicològica com és la del 3% representa mostrar certa presència (així ho consideren al parlament de Catalunya, però no al del País Valencià). És interessant veure que a l’Estat Espanyol l’ús de GNU/Linux és major que a la resta. Tant de bo poguérem conèixer les dades filtrades per als Països Catalans. També em semblaria seria interessant conèixer les dades filtrades segons Extremadura.

En definitiva, és impressionant comprovar com GNU/Linux puja tant sense tindre els mitjans que tenen Windows o MacOSX. Penseu que en general linux requereix que els usuaris l’instal·len, ja que poques botigues venen ordinadors amb gnu/linux preinstal·lat. Un 0,7% no és gens menyspreable!

Ubuntu Global Jam a Barcelona

El proper dia 27 de març tindrà lloc al Campus Nord de l’UPC la segona Ubuntu Global Jam que s’organitza a Catalunya. L’Ubuntu Global Jam és un esdeveniment que s’organitza en diverses ciutats del món per donar a conèixer i impulsar el procediment de creació d’Ubuntu. També s’aprofita per donar una “apretada” a la traducció d’Ubuntu, en aquest cas de cara a la propera versió Lucid Lynx, que s’alliberarà el proper 29 d’abril.

Recomano l’assistència a tothom qui vulgui conèixer el procés de traducció d’Ubuntu, i sobretot a aquells qui vulguin iniciar-se en aquesta tasca tant gratificant.

Podeu veure la llista d’activitats que es realitzaran en aquest enllaç del Catalan LoCo Team d’Ubuntu. Reprodueixo aquí el comunicat que ha penjat el Josep a la secció del Catalan LoCo Team d’UbuntuForums:

Us comuniquem que el proper dissabte 27 de març, al Campus Nord de l’UPC, celebrarem el nostre segon Ubuntu Global Jam.

Què és això d’un “Global Jam”? És una trobada on s’intenten donar a conèixer tants àmbits com sigui possible del procés de creació de l’Ubuntu, aprofitant-la per a donar un impuls en cadascun d’ells.
Per exemple, és un bon moment per iniciar gent interessada en traducció de programes o documentació, creació de documentació, empaquetat de programes, detecció i correcció d’errades del programari, proves d’actualització, processos de prova de versions beta, etc. Per això s’anomena “Global”, per que hi pot entrar qualsevol activitat.

Qui pot venir i ajudar? Qualsevol persona, tingui el nivell tècnic que tingui. Fins i tot si només teniu interès en veure’ns sense més implicació, sereu benvinguts, no patiu.

Així doncs, no dubteu en passar a veure’ns i, si així ho voleu, a donar-nos un cop de mà! Us esperem!!

Aquí podreu veure la relació d’equips (inclosos nosaltres) de diferents punts del món que en tenen preparades entre el 26 i el 28 de març.

Recull 13/3/2010

Bé, anem pel recull…

Instal·lació de lletres des d'entorn gràfic

A alliberats.cat ja vam explicar com instal·lar nous tipus de lletra al nostre sistema, però en aquell cas ho fèiem per mitjà d’ordres de terminal. En els repositoris oficials d’Ubuntu, hi ha un parell de programes que ens permeten instal·lar/desinstal·lar tipus de lletra al nostre sistema. Un d’ells és el FontMatrix, que no va malament del tot, però que m’ha donat algun problema en desinstal·lar alguna lletra i intentar tornar-la a instal·lar. Un altre programa per a gestionar lletres és el Fonty Python però, apart del nom, no m’agrada gens el funcionament del programa.

Logo del Font ManagerFa poc, a Ubuntu Geek recomanaven el Font Manager, i la veritat és que m’ha agradat molt. En l’anotació d’Ubuntu Geek, proposaven instal·lar el programa baixant-se el fitxer .deb de la pàgina de descàrregues del Font Manager. La versió actual, és la 0.4.4-1, i per tant el fitxer a descarregar actualment es diu font-manager_0.4.4-1_all.deb. Un cop descarregat, anem per mitjà del navegador de fitxers (Nautilus) i fem doble clic sobre el fitxer per a instal·lar el programa. Si ho preferim, un cop descarregat també el podem instal·lar des d’un terminal, per mitjà de la comanda següent:

sudo dpkg -i font-manager*.deb

Trobarem el programa a través del menú “Aplicacions>Gràfics>Font Manager”.

Pantalla principal del Font Manager

Pantalla principal del Font Manager

Des del Font Manager podrem veure els tipus de lletra que tenim, com es veuen i fins i tot comparar-les entre sí. També podrem (com no) instal·lar noves lletres, que prèviament ens podem baixar d’internet, de pàgines com FontSquirrel o UrbanFonts (per exemple). Ho farem des de la icona que mostra una “a” sota el panell esquerre de la finestra:

Instal·lació d'una nova lletra

Instal·lació d'una nova lletra

La nova lletra la trobarem sota la categoria “User”. Des de la mateixa icona des d’on hem instal·lat una nova lletra, també podrem desinstal·lar-ne. De tota manera, en comptes de desinstal·lar resulta molt més interessant l’opció que porta el mateix programa de desactivar-la. Ho podrem fer fent doble clic sobre el nom del tipus de lletra.

Edito: Tal i com indica el Quim en un comentari, en les darreres versions d’Ubuntu (i suposo que de la majoria de distribucions) si feu doble clic sobre un fitxer amb un tipus de lletra que us hàgiu descarregat, la podreu instal·lar directament.

Font: Ubuntu Geek

Shotwell, un gestor de fotografies genial (picasa, facebook, flickr)

No sé si a vosaltres us passa el mateix, però l’F-Spot és un gestor de fotografies que no em convenç gens ni mica: no m’agrada l’organització de les seccions, té uns quants bugs sense solucionar i… no sé, bàsicament no em convenç. Shotwell està programat amb Vala, una pseudo-alternativa a Mono (pels puritans).

Farà cosa d’una setmana vaig llegir un article a WebUpd8 que parlava de Shotwell, un gestor de fotografies senzill però potent que entre d’altres característiques permet pujar les nostres fotografies de forma senzilla i ràpida al Facebook, Flickr o Picasa. El que més m’agrada d’aquest programa és que funciona ràpid i té les quatre eines bàsiques que com a usuari necessite. Ací teniu una captura:

Finestra principal del Shotwell

Instal·lació

Existeixen paquets precompilats per Ubuntu i Fedora (a Fedora el teniu als repositoris, tot i que es recomana compilar des de les fonts, ja que la versió dels repositoris és una mica antiga). També existeix una versió per a Windows en estat alfa (no permet la importació des de càmeres o penjar fitxers als diferents serveis web). Per a Ubuntu, afegiu el següent ppa:

sudo add-apt-repository ppa:yorba/ppa

sudo apt-get update && sudo apt-get install shotwell

Potser us interessa llegir una miqueta sobre Vala. He trobat un article interessant que parla sobre Vala com a alternativa a Mono.

Consum d'energia i memòria dels diferents escriptoris (KDE, GNOME, XFCE i LXDE)

A Phoronix han fet un estudi per comprovar quin és el consum d’energia i memòria que fan servir els escriptoris més populars de GNU/Linux: KDE, GNOME, XFCE i LXDE.

La prova s’ha fet amb un ultraportàtil Samsung NC10 (processador Intel Atom N270 i 2GB de RAM) amb la distribució Ubuntu 10.04 actualitzada al 7 de març. En tots els casos el procés s’ha dut a terme de forma que al sistema operatiu només es trobava un dels escriptoris instal·lats. És a dir, era una instal·lació neta de cada un dels escriptoris.

Abans de mostrar els resultats, m’agradaria puntualitzar que Ubuntu fa servir moltes dependències GTK a l’escriptori de Kubuntu. Això podria afectar d’alguna manera al seu rendiment i consum de memòria. Probablement seria millor haver-ne fet els tests amb una distribució com Arch, que permet deixar un sistema amb menys paquets per defecte i menys dependències instal·lades.

Resultats de les proves

S’han estudiat tres paràmetres: consum de memòria, temperatura del processador i consum d’energia. S’han fet dues proves diferents:

  • 1er test. Es deixa l’ordinador durant 60 segons sense fer res, després 60 segons més però el LVDS apagat mitjançant DKMS (no entenc ben bé això) i finalment es reprodueix un vídeo.
  • 2n test. Es fa un ús molt bàsic de l’escriptori, navegant pels diferents menús i obrint el navegador.

Cal dir que les diferències entre el primer i el segon test no són realment molt grans en termes d’energia i temperatura. KDE es posicionava per sobre dels altres i tenia una mitjana de temperatura 2 o 3ºC superior a la de la resta d’escriptoris. El consum d’energia tampoc ha mostrat grans divergències. Només al segon test KDE ha mostrat un consum lleugerament superior a la resta.

Consum de memòria

Consum de memòria del primer test

En aquest cas s’aprecia de forma important la diferència de consum entre tots els escriptoris mostrant el que molts es podien esperar: LXDE (groc) i XFCE (verd) consumeixen per defecte molta menys memòria que no ho fan GNOME o KDE. Concretament, de mitjana, el sistema amb LXDE consumeix 312Mb de RAM, XFCE consumeix 343Mb, GNOME 401Mb i KDE 522Mb.

Estem parlant d’una diferència molt important, sobretot en el cas de KDE ja que consumeix prou més memòria que la resta. Aquesta dada em sorprèn, ja que em pensava que KDE4 havia millorat aquest aspecte. I encara que Kubuntu no siga la millor distribució per provar KDE, la diferència continua sent important. LXDE mostra els resultats esperats, és considerat un dels escriptoris més lleugers de la “gama alta”, i així ho demostra el seu consum de memòria.

Consum de memòria del 2n test

En el cas del segon test, no hi ha diferències remarcables. KDE continua sent el que més memòria consumeix i LXDE el que menys. En canvi sí que és interessant comprovar que XFCE, quan s’obre el navegador, arriba a consumer gairebé el mateix que GNOME. Això podria ser per diferents raons relacionades amb si s’obren més dimonis o programes pel rerefons en obrir el navegador.

Conclusions

Més enllà de la lluita sobre si les proves fetes demostren o no que realment un escriptori és més lleuger o consumeix menys que un altre, el que realment ens interessa com a usuaris és trobar el millor sistema empaquetat que consumisca els menors recursos possibles. És a dir, en realitat per als usuaris el sistema és en realitat un «gran paquet» que té un rendiment concret.

Per això mateix, tot i que aquests tests mostren moltes dades interessants, haguera estat més interessant haver comparat el consum de memòria i energia entre diferents “empaquetats” (o siga, distribucions) per comprovar el consum de memòria amb els diferents escriptoris segons la distribució.

GNULinux||||CAT - Si no s'indica el contrari, el contingut text es troba disponible sota els termes d'una llicència Atribució - CompartirIgual 3.0

Delicately crafted using Franz Josef theme and WordPress.