El teu blog de Linux en català

Wiithon

La forma més habitual de jugar a la Wii amb les còpies de seguretat dels nostres jocs és gravant-los en un DVD (fent la gravació a la velocitat més baixa possible) i carregar-los per mitjà d’algun dels programes específics que hi ha per a la Wii, com el Backup Loader. Això comporta certs problemes. Per exemple, molts cops la gravació no està ben feta i el Backup Loader no pot llegir el DVD, o la gravació s’ha fet a una velocitat massa alta, etc. Apart d’això, hem d’anar gastant DVDs i, si tenim molts jocs, acaben ocupant un cert espai.

Una altra opció molt bona és instal·lar a la Wii un programa com el USB Loader GX, que ens permet carregar els backups de jocs que tinguem en una targeta SD o un dispositiu USB. Per exemple, un disc dur extern, que ens permetrà tenir-hi molts jocs. En aquest article no explicaré la instal·lació de l’USB Loader GX a la Wii, perquè no entra dins l’àmbit d’alliberats.cat, però sí que explicaré què s’ha de fer per, des de GNU/Linux, preparar el disc dur (o dispositiu USB en general) i com s’hi pot carregar les nostres còpies de seguretat.

El primer que cal tenir en compte és que l’USB Loader GX no pot llegir els backups des de qualsevol tipus de particions, sinó que només ho pot fer des d’un tipus molt concret creat per a aquesta finalitat: WBFS (Wii Backup FileSystem). Aquest tipus de format només se li pot donar des del propi USB Loader GX, però abans de poder-lo aplicar, hem de crear una partició sense format, i això sí que ho podem fer des de GNU/Linux. Per a fer-ho, haurem d’instal·lar el gparted (o el qtparted si utilitzeu entorn KDE). En Ubuntu, qualsevol dels dos es pot instal·lar directament des del Synaptic o des d’un terminal:

sudo apt-get install gparted

Un cop instal·lat, connectem el disc dur extern a l’ordinador i, en cas que ens hagi muntat la partició que tingui, la desmuntem. Obrim el gparted des del menú “Sistema>Administració>Editor de particions”. Sobretot, primer cal seleccionar el dispositiu corresponent al disc dur extern, en el meu cas /dev/sdb (quan entrem al gparted estarem veient el nostre disc dur intern). Segurament el nostre disc extern ja tindrà una partició. Primer hem de decidir si volem dedicar tot el disc dur als backups de Wii, eliminant la partició actual (recordem que el format WBFS serveix única i exclusivament per a backups de Wii), o si preferim reduir la partició actual i crear-ne una de nova WBFS al final. Jo he optat per aquesta segona opció. Amb el botó dret del ratolí he marcat la partició /dev/sdb1, he escollit l’opció “Redimensiona/Mou” i li he indicat una nova mida que em deixés prou espai per a crear la partició WBFS per a les meves còpies de seguretat. Jo he deixat uns 50Gb.

Quan hàgim redimensionat la partició, tindrem en el mateix disc extern un espai sense particionar. Fem clic amb el botó dret ratolí a aquest espai sense particionar i seleccionem “Nou”. Creem la nova partició com a primària, li indiquem l’espai que volem que ocupi (per defecte ja ens marca tot el disponible) i, el més important, com a “Sistema de fitxers” li indiquem “No formatada”. Acceptem, apliquem els canvis, i ja tindrem una nova partició que, de moment, no serveix per a res. 🙂  Per a donar-li el format WBFS, s’ha de fer des del propi USB Loader GX de la Wii. Connectem el disc extern a la Wii i l’engeguem. Arranquem l’USB Loader GX, que ens detectarà el disc, però ens indicarà que no té cap partició WBFS i ens preguntarà si volem formatar alguna partició. Li indiquem que sí, i ens preguntarà quina. Sobretot, cal indicar-li la que acabem de crear i ens la formatarà en un moment.

Particions del disc extern

Particions del disc extern

Ja tenim una partició WBFS preparada per a deixar-hi les còpies de seguretat dels nostres jocs. Ara ens falta saber precisament com passar-hi els jocs. Per a poder-ho fer des de GNU/Linux, hi ha un programa que es diu Wiithon que simplifica molt aquesta tasca. Per a poder-hi escriure, el Wiithon necessita que tinguem permisos d’escriptura sobre el disc. Per a tenir-ne, cal afegir el nostre usuari al grup “disk”. Això es pot fer des d’un terminal, per mitjà de la comanda següent:

sudo adduser el_nostre_usuari disk

Per tal que s’apliquin aquests permisos, cal reiniciar la nostra sessió d’usuari. A partir d’aquí, cal instal·lar el Wiithon. La seva instal·lació no es fa de la forma habitual (Synaptic o apt-get), tot i que els seus programadors l’han fet molt senzilla. Primer, cal instal·lar el paquet bzr, aquest sí des de Synaptic o des d’un terminal:

sudo apt-get install bzr

Amb aquest programa, ens baixarem i descomprimirem la font del Wiithon:

bzr branch http://bazaar.launchpad.net/~wii.sceners.linux/wiithon/stable wiithon

Un cop baixat, anem al directori wiithon on el bzr ens ha deixat la font:

cd wiithon

En aquest directori podem realitzar la instal·lació de Wiithon amb una sola comanda, que ja s’encarrega d’instal·lar per mitjà d’apt-get totes les dependències i compilar i instal·lar el propi Wiithon:

sudo make install_auto_and_fix

Un cop instal·lat, podrem executar el programa des del menú “Aplicacions>Oficina>Wiithon” (no tinc massa clar per què deixa el programa sota el menú “Oficina”). En arrancar el programa, hem de tenir connectat el disc dur extern (o dispositiu USB) on hem creat la partició WBFS. Com a curiositat, aquesta partició no serà detectada pel Sistema Operatiu (no ens la muntarà) i si la visualitzem des del gparted veurem que no li agrada massa (com es pot veure a la imatge anterior del Gparted). Però el Wiithon sí que la veurà i podrà treballar amb ella.

Pantalla principal del Wiithon

Pantalla principal del Wiithon

La utilització del Wiithon és molt fàcil. Per a carregar un joc a la partició WBFS, fem clic al botó “Nuevo”, li indiquem el fitxer .iso (el backup del nostre joc) que volem carregar, i el Wiithon el copia a la partició WBFS. Per extreure un joc de la partició, fem clic a “Extraer a ISO” i li indiquem on volem desar-lo. També podem canviar el nom, eliminar jocs, pujar les caràtules, etc.

El proper cop que engeguem la Wii i anem a l’USB Launcher GX, si tenim connectat el disc dur extern, trobarem que hi tenim uns quants a la nostra disposició per poder jugar. Espero que en gaudiu. 🙂

    • Joan on 23 de Juliol de 2009 at 14:51

    Reply

    Molt útil, sí senyor!! Llarga vida a la blanqueta 😀

    • oriolsbd on 24 de Juliol de 2009 at 12:29

    Reply

    Wii forever!!! 🙂

    • oriolsbd on 27 de Juliol de 2009 at 13:10

    Reply

    He editat l’anotació per afegir-hi que cal tenir el nostre usuari en el grup “disk”. Jo ja l’hi tenia per un tema relacionat amb el VirtualBox, per això no ho havia vist. Ha estat un amic que m’ha avisat que no li funcionava el Wiithon (li donava un error dient que no tenia permisos d’escriptura sobre el disc WBFS), i he vist que era aquest el problema.

    Salut!

    • liq on 30 d'Octubre de 2009 at 19:34

    Reply

    el tutorial està super be, però m’he encallat en un pas!!
    ja he instalat el bzr branch, pero no se com es fa el seguent pas! no se que fer!!!

    AJUDA PLEASE

    • oriolsbd on 31 d'Octubre de 2009 at 12:26

    Reply

    Hola, Liq.

    A la instrucció del “bzr branch”, malgrat que es vegi com si fossin dues línies, realment només és una. És a dir, has d’executar:
    bzr branch http://bazaar.launchpad.net/~wii.sceners.linux/wiithon/stable wiithon

    Això et crearà la carpeta “wiithon” (últim paràmetre de la comanda anterior). Hi has d’entrar:
    cd wiithon

    En aquesta carpeta, s’ha d’executar el procés d’instal·lació, segons la comanda que s’indica a l’anotació:
    sudo make install_auto_and_fix

    Aquesta instal·lació et demanarà la teva paraula de pas, perquè instal·larà automàticament uns quants paquets amb apt-get. Quan acabi aquesta instrucció, ja tindràs el Wiithon instal·lat, i el trobaràs en el menú “Aplicacions>Oficina>Wiithon”.

    No sé si era ben bé aquest el teu dubte, espero haver-te ajudat.

    Salut!

    • Pau on 16 de Novembre de 2009 at 19:23

    Reply

    bones, tenia instal·lat desde feia temps el wiithon, però ara que me actualitzat el ubuntu, no m’arrenca, algú sap algo?
    gracies!!

    • oriolsbd on 16 de Novembre de 2009 at 20:30

    Reply

    Hola, Pau.

    La veritat és que no l’havia utilitzat des que vaig actualitzar a Karmic. He comprovat que em passa el mateix. El problema és que la instal·lació indicada en aquesta anotació realment compila el programa amb les llibreries que tinguem, de manera que si s’actualitza alguna llibreria important (com en l’actualització a Karmic) deixa de funcionar.

    Hi ha una solució molt senzilla. Tornar a repetir el procés d’instal·lació per tal que torni a compilar contra les llibreries noves.

    Però hi ha una altra opció encara més recomanable. He vist que, des de fa poc, hi ha un repositori PPA del Launchpad a través del qual podem instal·lar el Wiithon. Això fa que la instal·lació sigui més fàcil (un cop configurat el repositori podrem instal·lar el programa fàcilment des del Synaptic) i, a més, se’ns aniran instal·lant les actualitzacions que es vagin fent. Acabo d’escriure una nova anotació sobre com instal·lar el Wiithon a partir d’aquest repositori.

    Ja diràs què tal. 🙂

    Salut!

    • Pau on 16 de Novembre de 2009 at 21:43

    Reply

    he fet lo de actualitzar amb repositoris, i ara va perfecte, per cert, molt interesant la nova versio!
    gracies crak! salutacions d’un arlequinat!

    • oriolsbd on 17 de Novembre de 2009 at 20:53

    Reply

    Eh? Arlequinat??? Que ets de Sabadell?

    Ja sé que no som els únics “arlequinats”, però m’ha cridat l’atenció… 🙂

Deixa un comentari

Your email address will not be published.