El teu blog de Linux en català

Monthly Archive: juliol 2008

Salut amics,

Avui us presento ràpidament un programa que s’utilitza per saber les dependències que al desinstal·lar un programa ja no s’utilitzen i que ens ocupen recursos. Aquest programa és diu deborphan, i el podeu instal·lar com sempre des de la terminal

sudo apt-get install deborphan

Aquest programa m’ha servit perquè m’havia carregat un programa quan vaig voler compilar-ne una versió més nova i no me’n vaig sortir, i vaig instal·lar-hi llibreries més noves, amb el conseqüent desastre que això comporta.

Un cop executem aquest programa des de la terminal, ens mostrarà totes les dependències que s’han quedat orfes.

Si voleu netejar el cache de paquets instal·lats tambè ho podeu fer:

apt-get autoclean

i per les llibreries que ja no es necessiten

apt-get autoremove

salut!

El projecte FestCat ha vingut per posar a disposició dels usuaris l’última peça que calia per permetre la síntesi de text a veu amb sistemes lliures. Ja existia un programari base adequat (en aquest cas, s’anomena festival), existien interfícies que permeten fer-ho més còmodament (orca, per a Gnome, o KSayIt, per a KDE) i faltaven els arxius de veu en català.

Això és el que ha fet FestCat, els arxius de veu en català. I no n’ha fet un i prou, sinó que n’ha fet 5 de masculines i 5 més de femenines. Totes elles es poden descarregar gratuïtament des de la pàgina web de FestCat i es publiquen sota els termes de la llicència LGPL.

La síntesi de veu és útil en molts contextos, per exemple, per lectura de correus, en les típiques respostes automàtiques que rebem per telèfon en trucar a certs telèfons especials i, de forma particular, per a usuaris que necessiten eines d’accessibilitat i interactuar amb l’ordinador a través de sons en lloc de treballar amb una pantalla.

Segur que qui més qui menys s’ha topat alguna vegada amb un d’aquests requadres típics en l’interior dels quals s’hi veu una mena de Google Maps en miniatura que mostra la zona concreta del món, una zona que el responsable de la pàgina vol indicar-nos per alguna raó. És una opció que Google Maps permet als creadors de pàgines web.

Això mateix és el que permet OpenLayers. Amb OpenLayers també es pot publicar una mapa dinàmic en una pàgina web i permetre al lector que s’apropi o s’allunyi d’un punt determinat i la resta d’opcions comuns de Google Maps (tot i que malauradament a OpenLayers hi ha de moment menys dades en general, i algunes coses no es poden fer, com oferir la vista de satèl·lit, a no ser que es combini OpenLayers amb Google Maps, cosa que també és possible). Es tracta d’enllaçar una biblioteca de JavaScript remotament o descarregant-ne el fitxer, cosa que es pot fer gràcies a què OpenLayers es publica sota els termes d’una llicència BSD, compatible amb la GPL.

Captura de pantalla de l'OpenLayers

OpenLayers és molt flexible, a la seva pàgina oficial s’hi publiquen tot un seguit d’exemples útils i curiosos, entre els quals, per posar un exemple, un que combina un mapa amb la informació geogràfica del servei de fotografies Flickr i com a resultat mostra determinades fotos en el lloc del mapa on s’han pres.

Aquest és només un exemple, però es poden fer coses més elaborades a partir d’OpenLayers. Per exemple, l’OpenStreetMap. Es tracta d’un mapa mundial editable, a l’estil de Wikipedia, per qualsevol usuari, amb informació com els tipus de carreteres i els noms de carrer de les diferents ciutats. Les dades que singularitzen aquest projecte es publiquen sota la llicència lliure Creative Commons Reconeixement Compartir Igual.

En Quim s’ha assabentat d’una nova promoció del diari La Vanguardia on s’ofereix un PC amb Ubuntu instal·lat per 199€.

El sistema és el següent: primer cal enviar un missatge o trucar a un número de telèfon on el sistema ens assignarà un número que haurem d’escriure a la cartilla que podem demanar als quioscs.

Caldrà omplir la cartilla amb un mínim de 7 cupons dels 10 que s’aniran donant del 7 al 16 de juliol (començarà demà dilluns). Finalment haurem d’arreplegar l’ordinador d’una botiga Beep.

Les característiques són més que discretes i quasi es podria dir que és molt més car que altres opcions. L’ordinador és un AMD Sempron 2800+ amb 1GB de RAM, disc dur de 160Gb SATA, targeta NVIDIA 6100 i poc més. No inclou monitor.

La versió amb Ubuntu, com hem dit, costa 199€. En canvi, la versió amb Windows costa 280€. És interessant la comparació de programari que inclou una i altra opció. L’opció amb Ubuntu inclou tot el programari que normalment veiem amb Ubuntu (i molt més) i en canvi el Windows ve amb quatre programes.

Al fòrum vam estar comentant que alguns dels “problemes” que tenia Ubuntu Hardy se solucionarien amb la publicació d’una revisió final, amb diferents correccions i actualitzacions, que representaria realment l’anomenada “versió estable” que tots buscàvem.

D’aquesta manera s’ha publicat Ubuntu Hardy 8.04.1, que ja inclou Firefox 3.0. També s’han corregit alguns problemes amb SAMBA, que ara permet autenticació amb el client LANMAN i s’han corregit alguns problemes de FUSE a la interfície del GNOME.

Simplement és una revisió que tindrà suport fins al 2011 per a versions d’escriptori i fins 2013 per a servidors. S’han publicat totes les distros associades: Kubuntu, Mythubuntu, Xubuntu i Ubuntu Studio (Edubuntu no la llisten).

xVideoServiceThief, programa que va per la versió 1.8.2 Alpha, és un complet gestor de descàrregues de vídeos provinents dels serveis de visualització en línia més populars, com Youtube, Google Vídeo, MySpaceTV, Metacafe, etc.

Captura de pantalla del xVideoServiceThief

I també d’altres no tan populars. Certament, sorprèn la llista de serveis de vídeo amb què és compatible. Sorprèn per la seva extensió, donat que supera la cinquantena. I a més com a opció extraordinària, permet descarregar la música que es pot escoltar a la pàgina MP3Tube.

xVideoServiceThief està en català, entre d’altres idiomes. És molt fàcil de fer servir, tan fàcil que fins i tot es pot arrossegar l’adreça web del vídeo que volem descarregar cap a la pantalla principal del programa i, en deixar anar el botó del ratolí, la descàrrega s’inicia immediatament. O bé es pot prémer un botó de la pantalla principal i enganxar allà l’adreça web del vídeo si això ens resulta més còmode.

A partir d’aquí, tot funciona com un gestor de descàrregues habitual. La interfície mostra la llista de vídeos que hem demanat descarregar, d’entre la qual per defecte s’inicia la descàrrega simultània dels quatre primers elements, i els següents resten en espera.

Si així ho hem demanat a les opcions de configuració, xVideoServiceThief no donarà per finalitzada la descàrrega fins que no hagi convertit el vídeo a AVI, MPEG1, MPEG2, WMV, MP4 o 3GP o n’hagi extret el so en MP3, de manera que ens és possible mirar el vídeo des d’un media center o també obtenir-ne una còpia apropiada per ser visualitzada a l’iPod o escoltar-ne el so extret des de qualsevol reproductor mp3 de butxaca.

xVideoServiceThief es pot distribuir segons l’establert en la llicència GPL de GNU i es pot descarregar gratuïtament des de la seva pàgina web.

Un company del fòrum ens envia la següent notícia:

Ja vam parlar de Sabayon en la seva segona beta. El cas és que ahir es va alliberar la versió final, i us volia recomanar que li doneu una oportunitat. Perquè?

Bé doncs a part de tenir el Firefox 3.0, Openoffice 2.4, CF i els controladors últims que funcionen correctament amb la versió última de xorg tant d’ati com de nvidia, i a part de la quantitat de programari a la que ja ens té acostumats Sabayon (inclou des de jocs fins als escriptoris GNOME, XFCE, KDE…), porta un sistema de gestió de paquets nou que és molt interessant: Entropy.

Què és Entropy? Entropy és un gestor de paquets binaris (ja en vam parlar quan va sortir la Beta 2) que permet la instal·lació ràpida i senzilla de programari i que inclou un gestor d’actualització. Cap distribució basada en Gentoo no havia aconseguit implementar res semblant fins ara, però és que encara hi ha més: Entropy permet que nosaltres creem el nostre propi repositori i el pengem perquè tothom hi pugui baixar-se i instal·lar els paquets que hem penjat.

Algú dirà: què hi ha de nou en això? Bé, la gràcia de Gentoo és que instal·lem programari des de la font (el compilem des de la font), amb les característiques específiques del nostre equip, aconseguint que el programari s’emmotlli el màxim possible al nostre equip i fent-lo el màxim d’eficient possible (això no passa en cap distribució que no sigui Gentoo). Els paquets binaris són paquets pre-compilats que ja s’han compilat amb una sèrie d’especificacions, amb la qual cosa si aquestes especificacions no s’emmotllen totalment al nostre equip, en teoria perdem velocitat (és el que passa amb totes les distros).

Què permet Entropy? Permet que, a part dels paquets binaris precompilats que ofereix Sabayon (bona part de Portage), poguem compilar els paquets amb les especificacions que vulguem i penjar-les al nostre repositori, de manera que si algú (o nosaltres mateixos amb un altre equip) necessita aquell paquet amb aquelles especificacions, el pugui baixar i instal·lar sense necessitat de perdre temps compilant-lo.

Això també permetrà aumgmentar el nombre de paquets disponibles perquè, si jo necessito la última versió d’un programa (o la versió en català, per exemple), la puc compilar, crear un paquet i penjar-lo al meu repositori, amb la qual cosa, qualsevol podrà baixar-se’l i instal·lar-sel en pocs segons… guai, no?

Segons s’ha estat discutint a sobre en un fil de discussió del nucli, és molt probable que a la versió 2.6.27 (actualment està en desenvolupament la versió 2.6.26) incloga suport directe per a més de 100 models diferents de webcams.

D’acord amb la discussió, l’estàndard UVC és requereix per tal d’obtindre la Certificació Windows Vista, así que els fabricants de maquinari han d’incloure-la. Entre els perifèrics inclosos en aquesta categoria s’hi troben webcams, camcoders digitals, conversors de vídeo analògic i sintonitzadors de televisió, entre d’altres.

Això significa suport automàtic per a tot aquest tipus de dispositius i, per tant, funcionament directe de les webcam de la gran part dels portàtils moderns.

“Per poder continuar fent servir els ordinadors sense anar en contra dels meus principis, he decidit ajuntar el suficient programari lliure per tal de no necessitar cap programa que no siga lliure.”

Richard Stallman, 1983.