El teu blog de Linux en català

Monthly Archive: desembre 2007

Avui voldríem parlar d’una distribució fora de les comunes que tots coneixem (Ubuntu, OpenSUSE, Mandriva, Gentoo, Debian, Sabayon…). Es tracta de Zenwalk, una distro basada en Slackware 11.

La finalitat és oferir un escriptori senzill de fer servir i amb les darreres versions de programari. L’escriptori per defecte és XFCE i porta un sistema de paquets anomenat netpkg que actualitza sovint a les versions més actuals. Es considera una distro prou ràpida gràcies a la configuració del kernel i, sobretot, per XFCE.

La versió estable actual és la 4.8, però fa uns dies es va presentar la primera beta de Zenwalk 5.0. Aquesta beta inclou el nou sistema de detecció de dispositius HAL, ja inclou Xorg 7.3, el kernel 2.6.23, el nou gestor de xarxes sense fils wicd, XFCE 4.4.2 i altres característiques que podeu llegir a les notes del llançament.

Sempre està bé provar noves distros per poder eixir de la dinàmica en què ubuntu ens ha ficat (això no vol dir que ubuntu siga dolenta, però és clar que existeix vida més enllà). Zenwalk és una distro curiosa que a més té versió educativa.

Editorial 32 de LinuxMagazine. Paul C. Brown.

He tornat de l’OSiM 2007 que s’ha celebrat a Madrid i he de dir, sense cap mena de risc a equivocar-me, que ha estat l’esdeveniment més important per al programari lliure celebrat a Espanya durant aquest any.

Segons Sam Arora, un dels organitzadors, “sempre triem un lloc atractiu per als novells”, i podria haver afegit: “indiferentment si pensen fer negoci en ell o no”. De fet, en cap sessió es va mencionar Espanya per a res. Quant al país amfitrió, els delegats i ponents hagueren pogut ser-hi a Madagascar o a la Lluna.

No és la primera vegada que em trobe amb aquesta indiferència de les empreses TI vers Espanya. Clar, però, el sentiment és mutu. Dels 300 assistents, d’espanyols només hi érem dos o tres. És a dir, un 1% de la representació. Anthony Wasserman, Professor de Pràctiques d’Enginyeria Informàtica de la prestigiosa universitat Carnegie Mellon, va provar de consolar-me dient-me que Espanya no era pas com els Estats Units en aquest aspecte: un país de serveis, no una potència industrial. Tot i que ben intencionat, només va aconseguir deprimir-me encara més: en aquests moments no és amb l’economia dels EUA amb la qual voldria que compararen la del meu país… tret que visquera a Uganda, és clar.

Què feia tan poc atractiu aquest esdeveniment a les empreses, estaments i medis espanyols? Doncs que es venia a treballar. No hi va haver ocasió per a que cap d’aquells analfabets tecnològics, també denominats “polítics”, vingueren a fer-se la foto, no crec recordar haver-ne sentit mencionar la paraula “innovació” durant les 48 hores que va durar l’esdeveniment. “Fragmentació”? A tothora. “Innovació”? Ni tan sols una vegada. Als nostres dirigents els lleves aquest vocable i no saben què dir al respecte, més que res, sospite, perquè diga’m d’allò que presumeixes i et diré quines són les teues mancances.

No hi ha res de què sorprendre’s. Ningú amb una mica de seny podia esperar menys d'”ells”. Allò que realment sí em va sorprendre va ser la indiferència absoluta de la comunitat. Ni Barrapunto, ni Menéame, ni HispaLinux, ni cap blocaire de renom i simpatitzant es va fer ressò de l’assumpte. Anys bregant que si el programari lliure està preparat per a l’empresa, que si Linux és el sistema operatiu del futur, que si patatín, que si patatan, i arriba l’esdeveniment a on més clarament es demostren aquestes coses, amb enormes corporacions com Motorola, Nokia i Orange donant-li suport… I NINGÚ S’ASSABENTA.

Estic d’acord amb la idea que la llibertat és una delicada flor que necessita cures i manyagues diàries. Això ho hem d’assolir, ja no com a usuaris, sinó com a ciutadans. Però, una mica de pragmatisme, si us plau! El programari lliure, per molt lliure que siga, no pot existir a un buit on no es tinga en compte la indústria. El programari lliure és producte de la indústria i no serà res si només es queda a la comunitat, si no hi ha aplicació corporativa, si no hi ha empreses disposades a explotar-lo i a guanyar diners amb ell. Malgrat qui li pese, és el barem mitjançant el qual es mesura l’èxit d’una tecnologia i, en aquest cas, una forma de pensar. De fet, el matís moral del programari lliure no es perverteix pel simple fet que algú trega lucre d’ell. Un es pot vendre al dimoni del dòlar sense posar en perill les possibilitats d’entrar al cel d’Stallman. Les llicències, sobretot la GPL, vetlla per nosaltres i les nostres ànimes, amén. L’única cosa que s’ha de fer és respectar-les i procurar que s’apliquen.

Tornant als esdeveniments i la seua importància, tinc com a fet irrefutable que és possible pervertir un concepte a força d’esmentar-lo. Als esdevenimnts amb subtítols com “Una mirada cap a la societat lliure” o “Un repte a la imaginació”, per la manca de sentit d’aqueixes oracions, s’abarateixen els conceptes de “llibertat” i “imaginació”, i aquesta manca de sentit es tramet als esdeveniments que tracten descriure. De fet, he arribat a la conclusió que la grandiloqüència d’un subtítol per a una conferència és indirectament proporcional a la seua rellevància per al món real.

Com a contraexemple, comproveu el subtítol de OSiM…
No en tenia.

_______________________________

 

Quatre mesos després de la seua anterior Release 1, el projecte Debian va anunciar la disponibilitat de la segona gran actualització de la seua versió estable 4.0 “Etch”. Aquesta actualització afegeix principalment correcions a problemes de seguretat i a alguns problemes seriosos. El instal·lador també va ser actualitzat per suportar nous kernel, inclosos en aquesta Release 2, aquest canvi causa que el vell “netboot” i les velles imatges per a diskette ja no funcionen.

Recordar que aquells que s’actualitzen freqüentment des del repositori security.debian.org ja tenen quasi tots els nous paquets disponibles amb aquest llançament.

LogoDebian

Amb la publicació de la segona alfa d’Ubuntu 8.04 (amb nom en codi Hardy Heron), s’ha anunciat la inclusió d’un nou servidor de so que estarà disponible a les properes versions de les diferents distribucions GNU/Linux que es fan servir normalment. Cal comentar que els de Fedora ja ho van comentar abans (però ja sabeu que si no ho fa Ubuntu, ningú s’entera, inclosos nosaltres).

Els problemes amb la gestió del so a un sistema GNU/Linux mai ha estat del tot fina: els controladors de volum no sempre actuaven a l’aplicació on devien actuar, la interactivitat i la possibilitat de connexió en calent ha estat gairebé nul·la i la qualitat del so no sempre ha estat la millor possible.

Una de les característiques del Windows Vista quant a so, ha estat la possibilitat de canviar el volum segons l’aplicació. Amb PulseAudio no només podrem fer això, sinó que també tindrem suport plug’n’play, de forma que en connectar uns altaveus USB, funcionaran al moment i podran gestionar-se des de la interfície de PulseAudio.

A més, també permetrà gestionar les eixides d’àudio: es podrà dirigir la música del reproductor a uns altaveus mentre que una conversació del Wengophone es fa mitjançant els auriculars USB. També es permetrà augmentar o reduir automàticament el volum segons l’aplicació que es trobe en primer pla (imagineu que esteu sentint música i obriu el Youtube, llavors el volum de la música baixarà i podrem escoltar el vídeo de youtube).

Sens dubte, una millora substancial. Sobretot considerant que l’apartat del so ha estat una mica oblidat al llarg del temps.

L’interès de la indústria pels ultraportàtils ha confirmat una dada interessant: que les seues prestacions els fan ideals per a instal·lar en ells Linux i fins i tot Windows XP. No obstant això, el nou Windows Vista no és precisament la millor opció en aquests dispositius.

Com assenyalen en eWeek, aquest 2007 ha estat l’any en el qual els portàtils s’han convertit en la principal força motora de les vendes de PCs, i de fet la major part dels beneficis d’HP – la major venedora de l’any – s’han generat gràcies a aquest mercat.

No obstant això, a mesura que els portàtils baixen de preu també solen reduir-se les seves prestacions, cosa que significa que no estan tan preparats per a Windows Vista, i sí per a un menys exigent Windows XP.

No obstant, Linux sembla estar convertint-se en la millor alternativa per als portàtils més econòmics. Fins i tot en el cas dels nous ultraportàtils de baix cost, com el XO de l’OLPC o l’ASUS Eee PC que està meravellant a quants ho proven.

Linux

Bondia!!

Avui, 27 de desembre, farà un any que publicàrem aquell primer missatge. Ara farà un any i mig que en Parra i jo ens vam conèixer a les Jornades pel Programari Lliure d’Elx (Alacant). La cosa va ser curiosa, ja que allà no hi havia molta gent que parlara valencià i, tot i així, vam coincidir. Va ser aleshores que vam parlar sobre la idea de crear una pàgina web on penjar documentació (eixa era més la idea d’en Parra) i notícies d’actualitat del programari lliure (més idea meua).

Després d’aquell encontre no en vam parlar més. Es va quedar com una idea. Va ser aleshores, a finals de desembre, que vaig decidir donar-li una espenta a la nostra idea. Vaig posar-me en contacte amb Parra i de seguida ens posarem en marxa. El resultat ha estat un any molt intens durant el qual s’han afegit alguns companys (d’alguns podeu veure les fotos) i hem anat creant prou documentació i articles -és clar que encara es podria fer més-.

Com podeu veure, hem canviat l’aspecte de la web. La motivació ha estat principalment una: fèiem servir un logo que no era “nostre”, sinó que era una ampliació d’un tema que vam trobar del wordpress (indigo). Amb ajuda de la meua germana i d’alguns companys del fòrum, ara tenim un nou aspecte que podeu veure al wiki i a la plana principal de somgnu. Les seccions del fòrum i de la tira ja les anirem canviant més endavant.

Com que complim un any, voldríem també fer-vos participar d’alguna forma a la web i donar-vos alguna cosa a canvi. Per això, hem plantejat un concurs on haureu de crear articles al wiki. El millor article se’n durà una GP2X f-200 i entre tots els participants, es sortejaran dues subscripcions digitals a LinuxMagazine i dues còpies (originals, és clar) del llibre “Codi Rebel” que es va publicar fa poc on s’explica la història de GNU/Linux. Aneu a aquest missatge del fòrum per llegir les bases i el procediment.

Ara ja només queda continuar treballant i fomentant l’ús del programari lliure. Ja sabeu: a les vostres famílies, a les vostres xicones o dones, als vostres fills, als vostres amics… o bé, si no es pot, no es pot. Però que no diguen que no ho vam provar!!

A partir d’ara… comença un altre dia (com tots els dies), així que continuem treballant.

LinCity-NG és un joc de simulació de ciutats que ha estat inspirat en la primera versió del mític SimCity però al qual es fan servir gràfics modelats amb Blender que li donen un aspecte més semblant al SimCity 2000 o 3000.

Una característica curiosa del joc és que hi ha dues formes d’acabar: o bé assolir el desenvolupament sostenible, o bé evacuar a tota la població del planeta amb una nau espacial. La simulació té en compte la població, el nombre de jocs de treballs, l’alimentació, l’energia, béns, matèries primeres i restriccions com la contaminació, les finances o els transports.

Fa poc s’ha publicat la versió en desenvolupament 1.91 Beta, a la qual s’han afegit algunes noves característiques com les següents:

  • Admnistració de l’aigua
  • S’ha afegit un senzill sistema ecològic
  • Nous escenaris difícils: extreme_arid (extremadament àrid) i extreme_wetland (extremadament humit)
  • S’ha afegit una nova construccio (pou d’aigua) i tota la producció biològica depèn de l’aigua disponible

A més, s’han afegit d’altres millores així com correcció d’errors. Tot i que la versió original ha estat per a GNU/Linux, amb el temps ja s’han presentat versions per a Windows i MacOSX. Us deixem els enllaços a continuació i, ja que estem, us recomanem també l’Openttd del qual ja hem parlat alguna vegada.

O n’hi haurà a curt o –a molt estirar– mitjà termini. Proliferen arreu d’internet diferents projectes, semblants en el fonamental, diferents en els matisos, per construir un cercador lliure, amb un marcat accent en la innovació per plantar cara al tot-poderós Google. Les diferencies més importants rauen en si l’índex aquest nou cercador ha de ser distribuït (basat en el concepte de computació distribuïda) o bé centralitzat (basat en l’estructura clàssica client-servidor). Hem triat dos projectes per comentar-los amb més profunditat: Ripple i Search Wikia.

Ripple és un projecte que pretén desenvolupar un cercador lliure amb un funcionament semblant als programes d’igual a igual (com l’eMule). La idea és establir com a base una xarxa de diferents nodes amb capacitat per a comunicar-se entre sí que podrien estar constituïts perfectament per ordinadors domèstics (amb suport, si s’escau, d’altres màquines més potents per assegurar-ne l’estabilitat). És un concepte en certs punts semblant al de projectes de computació distribuïda com ara Climateprediction.net o SETI@Home. Al fòrum de desenvolupament s’ha proposat fins i tot oferir funcionalitats extra com a esquer per aconseguir que prou ordinadors domèstics instal·lin el programari que els converteix en un node d’una aranya web distribuïda. Ripple va sorgir en torn a la comunitat Kriptópolis fa poc més d’un mes, per la qual cosa encara no està gaire madur. En qualsevol cas, hi ha prou catalanoparlants entre els desenvolupadors com per poder llegir una pàgina principal de Ripple en català i no sembla per tant que hi hagi d’haver problemes de localització a la nostra llengua.

No és pas l’únic projecte per crear un cercador lliure distribuït. Yacy, per posar un exemple, està força més madur: ja permet indexar pàgines a través d’una aplicació descarregable per a múltiples sistemes operatius. Les diferències entre Yacy i Ripple són diverses però no són de gaire importància des del punt de vista conceptual: l’estructura modular, els llenguatges de programació triats per al desenvolupament, etc. D’altra banda, la P2P Foundation impulsa un tercer projecte semblant: Minerva Distributed Search i encara n’existeix un quart anomenat OpenSearch. El fet que les diferències entre projectes no siguin substancials afavoreix la possibilitat de compartir solucions entre ells.

Search Wikia és un projecte de cercador fomentat per l’empresa de Jimmy Wales, un dels dos fundadors de la Wikipedia. Precisament per aquest fet, el projecte ha tingut força ressò a diferents mitjans de comunicació. Volen un cercador transparent, els algorismes del qual siguin públics, que tingui en consideració l’opinió de l’usuari a l’hora de classificar els resultats, que respecti la privadesa i que mostri primer els continguts de més qualitat. Amb l’ajuda de diversos col·laboradors, a Wikia han cercat, classificat i discutit quin programari fer servir d’entre tots els projectes lliures que hi ha en l’àmbit de la indexació de dades. Han dividit la recerca en quatre “laboratoris”, que donen idea de l’ús particular de la tecnologia que empraran per al cercador: el laboratori social, en torn a la reputació social de les URLs i com classificar-les (quelcom similar al que fa Google amb el seu PageRank); el laboratori de semàntica, en torn al processament del llenguatge natural i el seu ús al cercador, el laboratori dels estàndards, en torn a la interoperabilitat del cercador amb altres programes i dels seus components entre ells, i el laboratori del distribuït, en torn a com la computació distribuïda pot ajudar a Wikia Search. No obstant aquest últim laboratori, dona la sensació que la importància que prendrà el concepte de computació distribuïda a Wikia Search és menor que el que tindrà a Ripple, ja que Wikia ha comprat tota una bateria de servidors per posar-lo en marxa. Ahir va entrar en funcionament la beta privada i el dia 7 de gener hi haurà una primera versió pública.

Wikia podrà emmirallar-se en altres projectes que s’han desenvolupat en el camp dels cercadors i el programari lliure, com Nutch i Lucene per citar-ne dos exemples, i compartir-hi recursos.

Ambdós models comentats poden servir per aconseguir un cercador lliure realment eficaç: un cop la infraestructura ja està triada, quant de temps haurem d’esperar per veure’n els resultats?

MusicaLliure.net és un portal de descàrrega gratuïta de música en català que disposa en aquests moments de 190 arxius MP3 de 25 autors. No fa gaire, el passat octubre, va complir un any de vida. Tots els arxius que s’hi poden trobar es distribueixen segons el que s’estableix a una llicència d’entre una sèrie d’elles que asseguren que es poden copiar i redistribuir amb certes condicions, però com a mínim sense finalitat de lucre i sense cap tipus de problema legal.

Ja fa un temps que no s’hi incorporen noves cançons perquè l’equip que hi està al darrera es troba desenvolupant la propera versió del programari, MusicaLliure.net 2.0 Ítaca. La bona notícia és que un cop acabat publicaran el sistema de gestió de continguts sota la llicència GPL i en l’entretant es pot descarregar des de l’SVN. Per a qui tingui interès en el projecte i com avancen les diferents tasques, la gent de MusicaLliure.net ha muntat un bloc. Entre les novetats que ens esperen, versions en OGG de tots els arxius disponibles.

D’aquí a pocs dies els grups que ja disposen del seu material a aquest portal podran gaudir de MusicaLliure.net Ulises, el nou panell de control en versió alpha de MusicaLliure.net que els permetrà penjar les cançons sense necessitat d’esperar la intervenció d’un administrador, que és el primer component de la Relase Candidate de la versió 2.0 que es posa un funcionament. Però per poder veure la nova versió completa en marxa tan d’hora com sigui possible, l’equip de MusicaLliure.net busca incorporar programadors que puguin ajudar a enllestir les diferents tasques.

Si Skype és actualment el programa de telefonia VoIP que més es fa servir, no és precisament per les seues característiques, sinó més bé perquè va ser el primer programa que d’una forma senzilla va oferir aquest tipus de tecnologia al públic general.

El problema de l’Skype és que fa servir un protocol privatiu que, ara per ara, fa impossible poder comunicar-se amb programes lliures de telefonia per VoIP. De fet, només Skype i dos o tres programes més poden fer servir aquest protocol, cosa que suposa un monopoli ja que Skype no només imposa el seu programari tancant l’accés a altres clients de VoIP, sinó que a més, tot i que té versió per a GNU/Linux, fer-lo servir implica haver de tindre Windows o Mac (ja que la versió per a GNU/Linux és molt trista).

Ara bé, per parlar amb altra gent per VoIP necessitem Skype?. La resposta és clara: NO. Existeixen diversos clients lliures de telefonia VoIP. Els usuaris d’Ubuntu poden trobar-ne un directament a Aplicacions-> Internet-> Telèfon per programari Ekiga (que permet fer servir la càmera web, cosa que l’Skype estable per a GNU/Linux no):

També es pot trobar el projecte Gizmo, un altre client de missatgeria instantània de text i veu que connecta amb les xarxes telefònica terrestre. Les trucades de Gizmo a Gizmo són de bades i les que són mitjançant la xarxa telefònica són de pagament. El seu principal avantatge resideix en el seu estàndard SIP compatible amb moltes aplicacions i dispositius que en són compatibles i és multiplataforma.

Un dels programes més interessants d’aquest tipus que es pot trobar a GNU/Linux que també és multiplataforma és el Wengophone: ofereix vídeotelefonia, trucades a telèfons fixes, enviament de missatges de text a mòbils i conferències, a més de transferència de fitxers i possibilitat de xifrar les comunicacions.

L’entrada de Wengophone al món dels clients VoIP ha suposat un canvi important: ja no hi ha la complicació dels ports o la manipulació del tallafocs ja que funciona fet servir un “túnel” http i a més ofereix tot un seguit de característiques que el fan el més complet -a més de tindre un disseny prou atractiu-.

A GNU/Linux s’hi poden trobar molts més clients: el KPhone SI i el Linphone, uns clients que no es mostren del tot funcionals ja que són inestables. També es pot trobar el Twinkle, un client potser en excés personalitzable (cosa que el fa complicat) i que només permet l’intercanvi de veu -res de missatges i molt menys de vídeo-.