Tots hem sentit a parlar sobre Unity i Gnome 3; i la sensació era que Ubuntu l’havia espifiada escollint Unity, i que Gnome 3 semblava (segons l’enquesta de GNULinux.cat també) ser la millor opció.

Inclús hi havia qui demanava (en to irònic) que a Unity, se l’hi hauria d’anomenar Exodus, en referencia a la gent que s’estava passant des d’Ubuntu fins a altres distribucions com Fedora per tal de poder fer servir Gnome 3 (entorn que per cert, es pot fer servir amb suposada normalitat a la versió 11.10).

Va ser així com davant de la mandra de canviar de distribució i reeducar-me en una distribució diferent, em vaig decidir a actualitzar un portàtil de 13’3″ i un de 15″ a l’última versió de l’Ubuntu. Amb una mica d’escepticisme i pensant: “Si no hem convenç, mantindré el Gnome 2”. Vaig engegar l’ordinador (tot com de costum en les últimes versions, sense massa problema).

La primera impressió va ser el que m’havien dit: no es pot personalitzar pràcticament gens, i es molt senzill, tant senzill que fa cara de ser poc potent. O sigui que vaig tornar a fer servir el Gnome clàssic:

Però un parell de dies més tard vaig pensar: “Donem-li una altra oportunitat”. Vaig engegar amb Unity, i em vaig posar a treballar. Després de les primeres friccions que provoca tot canvi, vaig començar a notar que tenia molt més espai per a fer les meves coses. Això es degut a uns canvis que potser a primera vista no apreciem:

1. La barra superior on pots accedir a les aplicacions desapareix.
2. La barra inferior on hi havia les aplicacions obertes, també desapareix (tècnicament es converteix en un dock que s’amaga sol a la barra lateral)
3. La barra de títol de cada finestra es situa a dalt de tot.
4. La barra de menú de cada aplicació, substitueix la barra de títol cada cop que hi passem el ratolí.

Així doncs, de les 4 barres que tenia Gnome 2 sempre obertes per a qualsevol aplicació com a mínim, Unity en fa servir només 1.

Gedit amb el Gnome clàssic: fa servir 5 barres d'espai a dalt, i dues a baix

Gedit amb Unity: fa servir 3 barres a dalt i una a baix

En un portàtil de 13’3″, però també en un de 15″, això es un canvi molt important. Tant important que dubto que canvii a Gnome 3 ni a cap altre sistema, que no em deixi exprèmer aquestes 13’3″ o 15 polzades al màxim com fa Unity.

Recordeu la diferencia que es notava quan tots els navegadors tenien 6 barres de navegació horitzontal (títol, menú, barra de navegació, accessos directes i barra d’estat) i el Chromimium ho va revolucionar fent-ne servir només 3? Doncs la sensació es similar quan fem servir Unity.

Unity es un gran avanç respecte el Gnome clàssic, no només per a netbooks, sinó per a tot tipus de portàtils. L’espai extra i la manera com aprofita l’espai fa que valgui la pena. I sobre Ubuntu, podem esperar a la propera versió on podrem utilitzar Gnome 3 amb la mateixa facilitat que fem servir Gnome Clàssic. O provar una nova distribució, ningú ens ho prohibeix.

Nota posterior: Vaig escriure aquesta entrada abans d’haver provat Gnome 3. Mesos després, inclús tenint instal·lat Gnome 3 en un portàtil de 15″, segueixo tenint Unity en el portàtil. Només trobo a faltar l’efecte Escale integrat a Unity, per a la selecció de totes les finestres.