El teu blog de Linux en català

Paral·lelament al desenvolupament de la nova versió de l’Ubuntu, la 10.10, que presentarà la seua primera beta demà, s’està també desenvolupant allò que és l’evolució de la coneguda com Ubuntu Netbook Remix: l’Ubuntu Unity.

L’Ubuntu Unity veurà la seua primera versió conjuntament amb l’Ubuntu 10.10 i suposarà un canvi d’aspecte molt important respecte a les anteriors versions de l’Ubuntu per ultraportàtils. Bàsicament és la introducció de la interfície Unity, que crea un escriptori més enfocat a la facilitat d’ús i aprofitament de la pantalla.

Ací teniu algunes captures:

Escriptori de l'Ubuntu Unity

Selecció de finestra

Terminal en mode de pantalla completa

Nou aspecte del Centre de programari de l'Ubuntu

Navegador de fitxers

Primeres valoracions

Tot i que s’ha de dir que la nova interfície de l’Ubuntu Unity és molt maca, existeixen encara diversos errors: el cercador de fitxers/aplicacions que veieu a l’última captura no funciona gaire bé (no troba el que ha de trobar). El funcionament al meu Acer Aspire One és força desesperant: tot va molt lent i el meravellós dock de l’esquerra funciona de forma molt poc fluïda.

De tota manera cal remarcar que no veurem rastre de la típica finestra del Nautilus (el navegador de fitxers), sinó que tot es farà mitjançant la pantalla que veieu a l’última captura. Això comporta alguns problemes ja que encara no és clar com accedir a dispositius externs o fer operacions de copiar i enganxar.

Podeu baixar l’Ubuntu Unity des d’un repositori que s’actualitza cada pocs dies. El problema és que les darreres versions no són instal·lables (jo he hagut d’actualitzar des de l’Ubuntu 10.04 Netbook fins a la 10.10). Tot i així, hui mateix se n’ha publicat una de nova.

Avui s’ha publicat la versió Beta d’Ubuntu 10.10 (Maverick Meerkat). En aquest cas, les novetats s’han seguit centrant en millorar el Centre de Programari d’Ubuntu i Unity, el nou entorn que han dissenyat especialment per a Ubuntu Netbook Edition. Apart d’això, també s’ha millorat l’applet de so.

Per a Kubuntu, ja no hi ha una versió amb l’entorn d’escriptori habitual i un altre per a Netbooks, sinó que venen tots dos junts en el CD de Kubuntu, i després podrem escollir quin dels dos executar.

Si voleu provar aquesta Beta d’Ubuntu 10.10 Maverick Meerkat, us deixo els enllaços dels seus diferents colors:

UbuntuUNE http://www.ubuntu.com/testing/download

KubuntuKNE: http://releases.ubuntu.com/kubuntu/10.10/

Xubuntuhttp://cdimage.ubuntu.com/xubuntu/releases/maverick/beta/

Edubuntuhttp://cdimage.ubuntu.com/edubuntu/releases/maverick/beta/

UbuntuStudiohttp://cdimage.ubuntu.com/ubuntustudio/releases/maverick/beta/

Ubuntu per UEC i EC2: http://uec-images.ubuntu.com/releases/maverick/beta/

En aquesta pàgina podeu trobar el calendari de llençament de Ubuntu 10.10 Maverick Meerkat.

Quan encara falten gairebé dos mesos per la publicació d’Ubuntu 10.10 (Maverick Meerkat), avui mateix Mark Shuttleworth ha anunciat el nom que tindrà la versió 11.04, que ha de sortir a l’abril del 2011. En aquest cas, serà «Natty Narwhal» (en català, «Narval elegant»). Així, se segueix la norma establerta que cada versió consta d’un adjectiu i un nom d’animal, tots dos començant per la mateixa lletra, seguint l’ordre de l’alfabet versió a versió (aquest cop tocava la «N»).

Per qui no sàpiga què és un narval (com jo fins fa cinc minuts), es tracta d’una espècie de balena que viu a l’àrtic, i caracteritzada per tenir un ullal molt llarg (de fins a 3 m) i recte, que sobresurt de la boca.

Narval

Narval

Realment, el trobo un nom molt estrany, però aquests noms que sonen estranys ja són habituals en Ubuntu. 🙂

A més, ja hi comença a haver propostes per a la versió 11.10. Seguint la norma que hem comentat abans, en aquest cas les dues paraules del nom clau haurien de començar per “O”. De les propostes que hi ha de moment, a mi m’ha agradat «Optimistic Olingo», però segur que el Mark ens sorprèn quan l’esculli.

Font | WebUpd8

A OMG!Ubuntu han fet un recull de 5 consells per netejar el nostre Ubuntu d’antics paquets i paquets residuals, això inclou nuclis que ja no fem servir, paquets que es baixen en fer instal·lacions mitjançant synaptic/apt, etc.

Neteja de la memòria cau de paquets

La neteja de la memòria cau de paquets baixats per a les diferents instal·lacions que fem pot arribar a alliberar uns quants GB al disc dur. Tot i que existeixen formes per fer la neteja manualment, el millor que podem fer és activar l’opció que neteja la memòria cau de paquets un cop es baixen. Per fer-ho:

  1. Obriu el synaptic i aneu a Paràmetres > Preferències
  2. Trieu la pestanya «Fitxers»
  3. Feu clic a «Elimina els fitxers de paquets de la memòria cau»
  4. Marqueu la casella «Elimina els paquets descarregats després de la seua instal·lació»

Memòria cau de paquets

Elimineu nuclis antics fent servir Ubuntu Tweak

L’Ubuntu Tweak és una eina de configuració de tot el sistema que entre d’altres operacions ens permet netejar els paquets del sistema i nuclis antics que ja no es facen servir. Podeu instal·lar-lo des d’ací:

Llavors només heu d’obrir-lo i anar a:

  1. Netejador de paquets
  2. Feu clic sobre «Clean kernels» i després fer clic sobre «Unlock» i introduir la contrasenya de root
  3. Caldrà fer clic sobre «Selecciona tots» per eliminar tots els nuclis (el nucli actiu actualment no es mostra)
  4. Finalment caldrà fer «Cleanup» i així s’eliminaran els nuclis no necessaris

Neteja de nuclis amb l'Ubuntu Tweak

Elimineu els programes que mai no feu servir

Això és més un consell que cap altra cosa: tindre moltes aplicacions que no feu servir al vostre ordinador no és una cosa greu, però si no els feu servir no té sentit que estiguen allà ocupant espai.

A tots ens ha passat que vam llegir a somgnu o alliberats o epkis o a programarilliure un article sobre un programa híper-mega-fantàstic que vam instal·lar, el vam provar i mai no el vam tornar a fer servir.

Feu servir Bleachbit per fer una neteja global

El Bleachbit és un programa equivalent al CCleaner del Windows (a mi això em sona a anys llum). És un programa que es troba als repositoris i que permetrà eliminar tot tipus de contingut temporal i altre contingut del nostre ordinador.

Neteja general amb Bleachbit

Mantingueu el sistema actualitzat

Doncs això mateix. Això és un consell general per qüestions de seguretat i estabilitat més que per qüestions d’espai. Les actualitzacions també netegen l’Ubuntu de programari antic o d’altres elements.

Faig ressó de l’article sobre el nostre col·lectiu publicat al periòdic “La Bicicleta“, número 11 (agost del 2010)

Després de diversos anys informant i ajudant gent, les principals webs catalanes líders en programari lliure han decidit ajuntar-se per formar el portal GNULinux.cat.

La unió s’ha dut a terme per tal d’unir esforços per a la consecució d’un objectiu comú: consolidar la posició de lideratge en aquest camp i poder oferir ajuda, recursos i una assistència tècnica de primera a les persones que vulguin usar el programari lliure.

El portal està pensat per a tot tipus de públics, des de principats fins a gent avançada en la matèria. Així, només entrar a la web, hi trobareu una guia per a tots aquells que vulguin aprendre com desfer-se del problemàtic Windows per instal·lar-se l’Ubuntu, el sistema operatiu lliure per excel·lència. A més a més, podreu estar al dia de tot el que passa al món del programari lliure a través de les notícies que, diàriament, GNULinux.cat va publicant a la web juntament amb un calendari on es mostren els propers esdeveniments que tindran lloc en aquest món i al nostre país.

El programari lliure, com l’Ubuntu, no és només un sistema operatiu gratuït en català, on resulta impossible agafar virus informàtics o ser espiat, és molt més que això, ja que tothom pot veure com està fet, modificar-ne el codi per adaptar-lo a les seves necessitats, compartir-lo amb els seus veïns, estar sempre actualitzat a la última versió i descarregar-lo d’Internet sense restriccions.

A més a més, l’Ubuntu és extremadament senzill d’instal·lar i de fer servir. Fins i tot us el podeu baixar de la web www.ubuntu.com, gravar-lo en un CD i provar-lo sense ni tan sols haver-lo d’instal·lar. I si encara teniu algun dubte, el podeu resoldre preguntant-lo al fòrum de GNULinux.cat, entrant a la web www.gnulinux.cat/forum.

Fa un parell de dies es va alliberar la versió final 1.0 de Jolicloud, una distribució GNU/Linux basada en l’Ubuntu que proposa un canvi de concepte d’escriptori molt innovador (en el cas dels ordinadors).

Jolicloud instal·la un sistema linux amb l’escriptori GNOME. Tot i així, el que fa és crear una capa per sobre del GNOME des d’on s’executa el nou escriptori. Aquesta capa està programada amb HTML5 i altres noves tecnologies web i fa servir el Google Chrome en un mode especial de pantalla completa que fa la impressió d’ésser un escriptori diferent, a l’estil de l’EyeOS, però funciona molt més fluid i està una miqueta millor dissenyat (el propòsit és diferent, però).

La primera cosa que el Jolicloud demana en entrar a l’escriptori és la creació d’un usuari que s’associarà al sistema. Aquest usuari el podrem fer servir sobretot per sincronitzar dades a diferents ordinadors. És possible crear usuaris directament a Jolicloud o bé fer servir el nostre compte de Facebook.

La interfície es podria dir que és a l’estil de l’iPhone o l’Android: tenim tot un seguit d’aplicacions a les quals accedir. Podem instal·lar-ne de noves des del centre de programari, configurar els aspectes bàsics de l’escriptori, etc.

Però la cosa és millor encara: les aplicacions de Jolicloud no són només aplicacions típiques de distribucions GNU/Linux, sinó que a més inclou aplicacions web: en instal·lar-les i obrir-les simplement s’obri una finestra nova que es pot posar a pantalla completa i que pot ser una simple aplicació web. Amb això, navegar amb Google Maps, Facebook, Twitter i d’altres és realment un gust.

Escriptori principal de Jolicloud

Instal·lar noves aplicacions és també un gust: ens presenten un llistat realment bonic amb moltíssimes aplicacions (web i clàssiques) i instal·lar-les requereix un sol clic ràpid que ni tan sols ens demana contrasenya. Podem anar afegint vàries i Jolicloud les va afegint a la cua i les va instal·lant. Realment és el mètode més fàcil i ràpid que he vist mai per instal·lar aplicacions a una distribució GNU/Linux.

Instal·lació de programari a Jolicloud

Tot funciona de manera fluïda, la interfície és intuïtiva i atractiva, el nombre de programes que s’ofereixen és molt gran i s’inclou Pandora, Skype, Boxee, The Cloud Player (un reproductor web que s’executa com si fora una aplicació), aplicacions de Google Map, GMail, Facebook, Youtube, Dropbox i bàsicament qualsevol servei web i aplicació clàssica de GNU/Linux que vulguem.

Les aplicacions web disponibles són moltes, però encara podrien ser més. És molt possible que a la llarga siga possible afegir les nostres pròpies aplicacions (un diari, la caixa, etc.) per fer-les servir de la mateixa manera que les fem servir amb l’iPhone o l’Android.

La interfície de Jolicloud té una espècie de navegador de fitxers, però més bé és un llistat, ja que en fer clic sobre qualsevol dispositiu s’acabarà obrint el Nautilus amb un tema adaptat al Jolicloud però que en realitat no s’integra bé. Cal pensar que en un futur milloraran el navegador de fitxers propis en el seu aspecte més bàsic.

Navegadors de fitxers del Jolicloud

L’últim punt del qual caldria parlar és de les opcions de configuració de l’escriptori Jolicloud: molt limitades per no dir nul·les. La secció de configuració permet només modificar aspectes bàsics del nostre perfil, però no permet canviar gairebé cap paràmetres de l’escriptori. Aquest també és un punt que segurament millorarà en properes versions.

Preferències del Jolicloud

Conclusions

He d’admetre que estic molt sorprès amb el Jolicloud. En un principi pensava que seria una distribució més, sobretot pensant que el Meego ja complia el paper que vol complir el Jolicloud. Però Jolicloud és realment diferent, copiant la forma de funcionar dels telèfons mòbils amb Android i iPhone, amb tots els seus avantatges i amb un linux per sota que fa que les possibilitats siguen infinites (totes les que un sistema linux permeta).

Tot i així encara queden alguns aspectes per millorar com la integració amb el GNOME: s’ha de dir que és lleig veure el nautilus amb el tema que li han posat després d’haver estat treballant amb la interfície del Jolicloud. Altre aspecte a millorar és la personalització de la interfície i altres opcions de configuració: actualment és molt limitat el que podem personalitzar.

Jolicloud pot acabar convertint-se en una distribució ideal per la gent que només vol l’ordinador per a un ús bàsic i no tan bàsic. A més, podria considerar-se una distribució ideal per als nouvinguts. Caldrà estar atents al seu desenvolupament.

Descàrrega

Podeu baixar la versió 1.0 de Jolicloud des de la secció de baixades del seu web. La instal·lació és exactament igual que amb una Ubuntu i podeu fer-ne proves abans d’instal·lar-la. Permet dos tipus d’instal·lació, un amb wubi o bé amb una iso normal.

Ahir es va publicar la tercera versió Alpha d’Ubuntu 10.10 (Maverick Meerkat). Algunes de les més interessants són:

  • Moltes de les millores han estat centrades (com ja va passar a la segona Alpha) a millorar l’entorn Unity, que és el que vindrà de forma predeterminada amb Ubuntu Netbook Edition (UNE).
  • El gestor de fotografies a predeterminat a UNE és el Shotwell.
  • El navegador predeterminat a Kubuntu és el Rekonq.
  • Diversos canvis d’aplicacions predeterminades a Xubuntu, suposo que encaminades a fer més lleugera aquesta distribució: Parole en comptes de Totem, Xfburn en comptes de Brasero i Xfce4-taskmanager en comptes de Gnome-Taskmanager.

Si voleu provar aquesta tercera Alpha d’Ubuntu 10.10 Maverick Meerkat, us deixo els enllaços dels seus diferents colors:

Ubuntu i UNE http://cdimage.ubuntu.com/releases/maverick/alpha-3/

Kubuntu i KNE: http://cdimage.ubuntu.com/kubuntu/releases/maverick/alpha-3/

Xubuntu: http://cdimage.ubuntu.com/xubuntu/releases/maverick/alpha-3/

Edubuntu: http://cdimage.ubuntu.com/edubuntu/releases/maverick/alpha-3/

UbuntuStudio: http://cdimage.ubuntu.com/ubuntustudio/releases/maverick/alpha-3/

Ubuntu per UEC i EC2: http://uec-images.ubuntu.com/releases/maverick/alpha-3/

En aquesta pàgina podeu trobar el calendari de llençament de Ubuntu 10.10 Maverick Meerkat.

Ubuntu 10.10 (Maverick Meerkat) Alpha 2

Ja s’ha obert el termini per traduir la propera versió d’Ubuntu. La traducció al català es coordina des de Ubuntu.cat. Si voleu ajudar, només cal que us doneu d’alta com a usuaris al Launchpad i que aneu a la pàgina de traducció d’Ubuntu Maverick Meerkat. La interfície per a fer la traducció és molt amigable, i no cal tenir coneixements tècnics per a fer-ho.

Vull ajudar a traduir l'Ubuntu!

Si no heu traduït mai cap programa, el millor és que veieu el Wiki de la traducció al català d’Ubuntu, o que envieu un missatge a la llista de correus de l’equip de traducció al català, que us ajudaran en el que necessiteu.

Aquells qui utilitzem una Wacom per a treballar amb el nostre ordinador, fa unes quantes versions de nucli que podem estar contents: la majoria de les tauletes són detectades automàticament, i funcionen un cop endollades. La veritat és que no es troba gens a faltar la llista de modificacions que s’havia de fer al fitxer xorg.conf, ni afegir fitxers a dev/input ni les diverses prova-error que esdevenien un dia perdut en la configuració del que ha de ser un perifèric per a simplificar-nos la feina.

De totes maneres, l’únic que funciona de forma automàtica és el stylus (també conegut com a llàpis). Els diferents botons que té la tauleta acostumen a no funcionar i tampoc és possible reconfigurar-los sense editar fitxers…

I és aquí on el Wacom Control Panel es converteix en una gran ajuda. Aquesta petita aplicació detecta de forma automàtica quina tauleta estem fent servir, i encara que el nucli no la suporti ens la configurarà automàticament (fins i tot les noves touch and pen) i recordarà les nostres modificacions per a les següents sessions.

El programa ens permet configurar totes les funcions de la tauleta: corba de pressió del stylus i del esborrador (hi ha una petita part on podem anar provant si estem contents amb els resultats de la pressió), també podem configurar si volem treballar de forma absoluta (l’àrea de treball de la tauleta representa la pantalla sencera) o si preferim que funcioni com un ratolí normal, i fins i tot, podem configurar de forma molt senzilla les diferents funcions dels botons de la tauleta.

Per a instalar-ho, podem descarregar un paquet .deb de la seva pàgina a gtk-apps, de moment només hi ha instal·ladors per a Ubuntu i els desenvolupadors demanen un cop de mà per a poder portar-lo a Fedora.

Si  un cop configurada la tauleta, voleu provar-la amb el Gimp, haureu d’entrar a:

Edita > Preferències > dispositius d’entrada > configura dispositius d’entrada estesos

I cal configurar el stylus, l’esborrador i el cursor en mode «pantalla». Si no feu servir Gimp, us recomano que proveu Mypaint, un programa de pintura digital molt senzill, intuitiu i potent que funciona automàticament amb la tauleta.

La pega, obviament, és que l’aplicació no és oficial i per tant els controladors i configuracions les fan els voluntaris del projecte i de moment no han aconseguit fer funcionar les tauletes bluetooth ni les que es conecten al port sèrie; es troba a faltar que els de Wacom fagin controladors oberts per a linux, així no es perdria cap funció de la tauleta i sempre estarien al dia, però per sort, el treball de la comunitat sempre ho compensa.

Un mes després de l’aparició de la primera Alpha d’Ubuntu 10.10 (Maverick Meerkat), ja tenim aquí la segona. Fa dies que es van comentant els canvis que segurament portarà aquesta segona alpha. Algunes de les més interessants són:

  • Noves millores al Centre de Programari. Ja porten molt temps millorant-lo (el canvi amb Lucid Lynx ja va ser molt important), i en aquesta segona alpha del Maverick s’hi han centrat especialment.
  • L’Ubuntu Netbook Edition ja porta de forma predeterminada l’entorn Unity i el Global Menú, que ens deixarà uns quants píxels més disponibles per a les finestres a la pantalla del nostre Netbook.
  • S’ha modificat l’indicador de so.
  • L’aptitude ja no ve instal·lat de forma predeterminada. 🙁
  • Ja hi ha disponible el nou sistema de fitxers BTRFS, de moment en període de proves molt preliminar. Aquesta característica només es pot utilitzar si us baixeu el CD d’instal·lació Alternate o Server.

Si voleu provar aquesta segona Alpha d’Ubuntu 10.10 Maverick Meerkat, us deixo els enllaços dels seus diferents colors:

Ubuntu: http://cdimage.ubuntu.com/releases/maverick/alpha-2/

Kubuntu i UNR: http://cdimage.ubuntu.com/kubuntu/releases/maverick/alpha-2/

Xubuntu: http://cdimage.ubuntu.com/xubuntu/releases/maverick/alpha-2/

UbuntuStudio: http://cdimage.ubuntu.com/ubuntustudio/releases/maverick/alpha-2/

Ubuntu per UEC i EC2: http://uec-images.ubuntu.com/releases/maverick/alpha-2/

Sobretot, de moment NO ÉS RECOMANABLE INSTAL·LAR-LO EN ENTORNS PRODUCTIUS, NI PER A ORDINADORS DE SOBRETAULA HABITUALS (excepte si teniu clar què significa una versió Alpha i n’assumiu les possibles conseqüències). Cal tenir molt clar que es tracta encara d’una versió de proves, de manera que segurament distarà molt de ser estable. Aquestes versions serveixen per a poder provar les seves noves funcionalitats, i trobar-hi possibles errades per tal de notificar-les i que les versions definitives siguin molt estables.

En aquesta pàgina podeu trobar el calendari de llençament de Ubuntu 10.10 Maverick Meerkat.