El teu blog de Linux en català

Darrerament s’ha sentit parlar prou d’Arch Linux, una distribució GNU/Linux prou lleugera i que segueix el principi conegut com KISS (Keep It Simple, Stupid!). És una distribució que una vegada instal·lada, només es té un sistema bàsic (a l’estil de Gentoo), sense interfície gràfica i res més que tot allò necessari per començar a construir el nostre sistema.

Per descomptat, aquesta no és una distribució per a usuaris novells, sinó una distribució enfocada a tots aquells usuaris que volen tindre un sistema robust i al seu gust. La qüestió és que Arch és una distribució ràpida, lleugera i flexible optimitzada per a processadors i686 que fa servir un gestor de paquets únic, el pacman, que a més de permetre tindre el sistema completament actualitzat de forma molt senzilla, conté també les darreres versions dels millor programari.

Com ens comenta en Xavi, a diferència de Gentoo, a Archlinux no cal compilar res. El pacman és molt semblant a l’apt-get de Debian o el yum de Fedora. També ens comenta que Archlinux utilitza un sistema “rolling release”, que permet que la distribució es mantinga sempre actualitzada amb l’últim programari, no hi ha salts de versions cada x mesos o anys, com passa amb la majoria de distribucions: Arch s’instal·la un cop i es va actualitzant suaument al llarg dels anys.

En definitiva, Arch Linux està enfocat per als frikis del linux. Això sí, és una distribuició que com Gentoo, té un gran prestigi i una gran comunitat al darrere, amb tot un seguit de guies d’instal·lació i configuració que farà que qualsevol puga fer-la servir.

Tots sabem que l’entorn d’Ubuntu és massa seriós, i existeixen uns quants projectes, com per exemple el Linux Mint, que tracten de fer una variant a la qual els principals canvis són a nivell de l’aspecte gràfic.

Una d’aquestes distribucions és Comfusion. Inicialment va ser una de les primeres distribucions que activava Compiz per defecte inclús al mode Live (això va ser bastant sonat). Actualment ja no és tan famosa com en aquell moment, però continua tenint aspectes interessants.

Primer de tot, Comfusion 2 es basa en Ubuntu 8.04 a la qual li han llevat un bon grapat de programes i han afegit d’altres com l’Ubuntu Tweak, Unetbootin, Prism, Pando downloader, PlayonLinux (assisten per instal·lar i jugar a jocs de Windows, amb wine), Miro TV, Gnome Art… i un bon grapat de programes més. Tot en una imatge iso de 1.4Gb (per gravar-la a un dvd mini).

Un altre punt important, és l’aspecte de l’escriptori, que parla per sí mateix i que té instal·lat per defecte l’Avant Window Navigator com es pot veure a les captures.

Altre punt curiós, és que Evolution l’han configurat per tal que puga rebre missatges de hotmail o també la inclusió dels tipus de lletra de MacOSX. També inclou tots els còdecs necessaris per reproduir qualsevol fitxer multimèdia.

Com totes les setmanes…

  • Creative ha publicat un dels seus controladors de targetes de so, concretament el de l’X-Fi sota llicència GPLv2.
  • Des de Phoronix es dediquen aquesta setmana a fer una comparació de rendiment i velocitat en mateixes tasques a MacOSX i Ubuntu 8.10. També, desde ChannelWeb, s’ha fet una comparació de rendiment entre Ubuntu i Windows Vista.
  • Hui és la festa d’instal·lació d’Ubuntu a València. Serà des de les 10 del matí fins a les 18 de la vesprada (incloent anar a dinar tots junts). Si esteu prop de València, no dubteu en anar.
  • Sabíeu que és possible editar fitxers pdf amb OpenOffice.org 3.0 i algunes extensions?
  • A Pillateunlinux recomanen tot un seguit de fons d’escriptori “verds”, els hi ha de molt xulos.
  • Us en recordeu de l’UltraStar NG? Era una clon lliure del Singstar de les consoles. Ara ha canviat de nom i s’anomena Performous (versió 3.0).
  • Continuant amb jocs (privatius), podeu jugar a una versió demo per a GNU/Linux de Pray, també pròximament podreu jugar a World of Goo.
  • Ja tenim una nova comparació entre Windows, GNU/Linux i MacOSX, aquesta vegada amb els tipus de menjars.

The Jaunty Jackalope, la propera Ubuntu 9.04, ja té calendari de publicació de les versions en desenvolupament al llarg dels pròxims mesos, fins a l’abril de 2009, quan es publicarà la versió final.

20 de novembre, 2008 – Alpha 1 release
18 de desembre, 2008 – Alpha 2 release
15 de gener, 2009 – Alpha 3 release
5 de febrer, 2009 – Alpha 4 release
26 de febrer, 2009 – Alpha 5 release
12 de març, 2009 – Alpha 6 release
26 de març, 2009 – Beta release
16 d’abril, 2009 – Release Candidate
23 d’abril, 2009 – Versió final d’Ubuntu 9.04

Si teniu una mica de temps per perdre, fa uns dies es va publicar un article molt curiós on es mostren captures des de la primera versió d’Ubuntu (que es va publicar a l’octubre de 2004) fins a la més recent publicada fa pocs dies.

Ubuntu Customization Kit és un programa que permet crear un livecd d’Ubuntu però personalitzant-lo de la manera que nosaltres vulguem.

UCK permet crear un livecd d’Ubuntu o de qualsevol dels derivats, podent afegir o eliminar paquets, com ara paquets de llengües, aplicacions, etc. per tal d’obtindre finalment un cd d’Ubuntu que cobrisca les nostres necessitats.

L’he estat provant i als primers passos permet triar els paquets de llengua a descarregar i l’idioma per defecte de l’inici del sistema live. Al següent pas demana quin escriptori volem instal·lar (kde, gnome o d’altres). Cal comentar que és necessari disposar d’una imatge iso d’Ubuntu (com a base) per tal que el programa puga traballar.

La personalització dels paquets es realitza mitjançant Synaptic, no arriba a ser del tot intuïtiu (entre d’altres coses, perquè està en anglès) i perquè hi ha certs punts que no queden del tot clar (com, per exemple, la finalitat de l’ús de la terminal).

En fi, però, és una bona eina per a aquells qui els agrade investigar i crear el seu propi sabor d’Ubuntu o bé per a aquells que vulguen simplement crear una Ubuntu amb tots els paquets en català inclosos. Per descomptat, existeixen altres alternatives per fer el mateix amb altres distros (i també la remastersys que recomana en karles).

http://uck.sourceforge.net/imgs/ucklogo.png

Tot i el pas del temps, existeixen molts usuaris que encara fan servir el mític xmms com a reproductor de música. Tot i així, ja han estat moltes les distribucions que van decidir extreure’l dels repositoris de manera que aquests usuaris no tenien una altra manera d’instal·lar-lo que compilant-lo.

Un d’aquests usuaris s’ha dedicat a crear un paquet precompilat .deb que funcione sota intrepid i l’ha posat a disposició de tots (us deixem l’enllaç a continuació).

Durant la darrera setmana, l’esdeveniment més important (o que més ha cridat l’atenció) ha estat la publicació de la versió final d’Ubuntu. Però… no ha passat res més? És clar que sí!

  • Si us en recordeu de l’estudi de rendiment de les diferents versions d’Ubuntu, ara a Phoronix han presentat un altre estudi comparant el rendiment de totes les versions d’Ubuntu amb totes les versions de Fedora.
  • S’ha presentat la versió 2.6.2 de The Gimp, que té una important millora de rendiment de l’escalat a més d’altres millores generals.
  • Picasa (el gestor de fotografies de Google), ha deixat de ser beta. A la web encara apareix com a beta, però si el descarregueu veureu que ja és la versió final.
  • Motorola ha anunciat que es passarà a la plataforma de Google Android. Els models inclosos seran els RAZR2 v8, E8, EM30, U9, ZN4 i ZN5.
  • Mark Shuttleworth ha explicat que Ubuntu, a dia d’avui, encara no amortitza pèrdues. Diu que no té cap problema en continuar proveint fons per a Canonical duran els pròxims 3 o 5 anys. També comenta que és possible que d’ací a dos anys aquesta situació s’invertisca i Ubuntu ja siga autosuficient a nivell econòmic.
  • En Marc Belzunces ha fet una valoració interessant d’Ubuntu Intrepid Ibex, us recomanem que li doneu una ullada.
  • En Xavi Caballé parla de Trinity Rescue Kit, una distribució GNU/Linux per a la realització de tasques de reparació i recuperació de màquines Windows.

Personalment considere que la instal·lació d’Ubuntu és, a hores d’ara, infinitament més fàcil que la instal·lació d’un Windows o un OSX (bé, no infinitament, però sí millor i més instuïtiva). Per això, fer una “guia d’instal·lació d’Ubuntu” suposa, per a la gran majoria de gent (crec), un procés que no és gaire complicat i que no caldria explicar.

Tot i així, però, ahir em vaig dedicar a fer captures de la instal·lació que vaig fer amb el VirtualBox i, mai està de més fer una explicació de com s’instal·la, i que això puga servir per a la gent més novell. En fi, que amb els dubtes de fer una cosa o altra, i amb la idea d’anar fent un disseny per a futurs pdf’s més llargs… ha eixit el que podeu descarregar a continuació (per favor, si considereu que paga la pena i que cal compartir-ho, mireu-ho de compartir-ho des dels vostres servidors, ja que el nostre està a punt de petar).

Avui (per fi), ha arribat un dels moments més esperats per gran part de la comunitat GNU/Linux: el llançament d’una nova versió d’Ubuntu, la versió 8.10 amb nom en codi Intrepid Ibex.

A partir d’avui, els usuaris amb la versió 8.04 rebran un missatge quan carreguen l’actualitzador que els demanarà si volen actualitzar a la nova versió d’Ubuntu. En general, cada nova versió no té grans novetats respecte a les anteriors (tenint en compte que cada 6 mesos és complicat que es produïsquen grans canvis).

En aquest cas, però, l’actualització a la nova versió d’Ubuntu, amb el nucli 2.6.27 pot solucionar molts problemes de maquinari, sobretot quant a la detecció de les càmeres web i targetes sense fils.

De la resta, poc més a dir que no hagem dit ja els darrers mesos, realment no hi ha més que actualitzacions i no grans canvis quant a la distribució en sí mateixa (és clar que el nou GNOME sí que aporta canvis interessants, el Gimp 2.6 també, etc.).

Recordeu que Ubuntu 8.10 no portarà OpenOffice.org 3.0, tot i que el podeu instal·lar pel vostre compte. Finalment no hi ha grans canvis tampoc al tema Human: s’ha millorat lleugerament (i es nota més bonic), però no hi ha aquells canvis revolucionaris que tots esperàvem.

Personalment, estic amb Fedora 10 (encara en desenvolupament) i he d’admetre que he perdut una mica d’interès per l’Ubuntu. Tot i així, és evident que Ubuntu continua sent la distribució més recomanable per a usuaris novells i la que més facilita tasques bàsiques com la instal·lació d’aquells elements privatius que són d’ús necessari.

Si teniu problemes per a actualitzar per culpa de la càrrega dels servidors, visiteu l’article com actualitzar Ubuntu fent servir Bittorrent.

A Phoronix han fet un article on comparen l’eficiència de les diferents versions d’Ubuntu: des de la 7.04 fins a la 8.10 (passant per la 7.10 i 8.04) i sembla que els resultats mostren, tot i les diferents millores de cada nou nucli que s’ha fet servir, que cada nova versió d’Ubuntu s’ha fet una mica més lenta que l’anterior.

Segons les proves, en aspectes tan fonamentals com la codificació de vídeo o àudio, el rendiment als videojocs o la lectura de RAM, la versió 7.10 supera a les següents en gran mesura. Per exemple:

Ací us hem mostrat algunes de les proves on clarament la versió 7.04 ix guanyadora. Hi ha d’altres proves on el resultat és igualat o a on es millora a cada nova versió. De totes maneres, la tònica general és la contrària a la que s’hauria de suposar: les versions antigues tenen un rendiment millor respecte a les més noves.

Com hem comentat més a dalt, probablement el mateix escenari es reproduiria amb altres distribucions, ja que el problema principal d’aquesta manca de rendiment no és només d’Ubuntu en sí mateixa, sinó de les noves versions del nucli que realment no sempre han aconseguit millorar l’eficiència (tot i que sí la compatibilitat amb gairebé tot el maquinari conegut).

És moment per repensar quina serà l’evolució del nucli a partir d’ara? Se centraran més en augmentar el rendiment i l’eficiència en lloc d’altres aspectes clau?. Ja veurem.